El Ministeri de Foment va iniciar dilluns les obres d’emergència en un talús rocós molt proper a la carretera situat a la N-260, en el quilòmetre 220,5, a 7 quilòmetres de la Seu d'Urgell. La inversió prevista pel Ministeri és de 166.980 euros.

La Subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso, ja va anunciar l'inici d'aquestes obres en la seva darrera visita a la capital de l'Alt Urgell el passat 16 d'abril, en la seva visita de treball a la Caserna de la Guàrdia Civil.

Es tracta d'unes obres declarades d’emergència per la Secretaria General d'Infraestructures del Ministeri de Foment el passat 16 de desembre de 2013 i aprovades pel Consell de Ministres el passat 11 d’abril. Les obres consisteixen en l'obertura de la malla de triple torsió existent, el sanejament manual del talús i la posterior col·locació d’una nova malla romboïdal d'alta resistència adossada al terreny amb mitjans mecànics.

Les obres, que van començar aquest passat el dilluns,  s’han previst dur a terme de manera que la seva finalització es produeixi abans de l'estiu si les condicions meteorològiques ho permeten, i amb la mínima afecció al trànsit donant pas alternatiu només els dies feiners i probablement, aquest proper cap de setmana.

La Subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso, ha anunciat avui a la Seu d’Urgell l’inici de la redacció del projecte d’una rotonda a la N-260, en el terme municipal de Montferrer-Castellbó, en el punt de la cruïlla amb Castellbó.

Manso ha recordat que “a l’abril de l’any passat, ja vam anunciar l’autorització administrativa per part del Ministeri de Foment per a la rotonda recollint les reclamacions de la Plataforma d’afectats per la cruïlla de Montferrer-Castellbó.

En aquest sentit, la Subdelegada ha explicat que “un cop obtinguda l’autorització per part de Foment i mentre s’iniciava tot el procés administratiu que comporta una obra pública, es va oferir a l’alcalde de Montferrer-Castellbó una solució provisional per reordenar la cruïlla i millorar el creuament de la carretera d’una banda a l’altre, solució que va ser rebutjada per l’ajuntament i la plataforma de veïns”.

 Inma Manso ha dit que “avui podem anunciar l’inici de la redacció del projecte i ho fem satisfets perquè avança el procés per a que la rotonda sigui una realitat i es pugui donar resposta a una reivindicació del territori”.

El pressupost de construcció de la rotonda dependrà, segons ha explicat Inma Manso, “dels canvis que hagin de fer les diferents companyies de serveis en el punt de la rotonda i de la dificultat que comporti aquesta modificació”.

La Subdelegada del Govern a Lleida també s’ha referit al procés administratiu en el que es troben les dues glorietes previstes pel Ministeri de Foment a la N-260 en els punts quilomètrics 227,102 (nucli de Castellciutat) i en el punt 228,640 (proximitats del pont sobre el riu Valira que dóna accés al casc urbà de la N-260).

Manso ha explicat que el passat 11 d’abril es va obrir el període d’informació pública i el projecte es troba, en aquest moments, en període d’al·legacions. Segons la Subdelegada, “ara per ara, només ha arribat una al·legació i un cop finalitzi el període d’exposició pública, el proper 11 de maig, es remetrà el projecte al Ministeri de Foment per a l’aprovació definitiva”.

 

Visita i reunió de treball a la Companyia de la Guàrdia Civil de La Seu

La Subdelegada ha fet aquestes declaracions en el decurs d’una visita a la Companyia de la Guàrdia Civil de La Seu d’Urgell on ha recorregut les instal·lacions i ha comprovat les millores dutes a terme recentment amb un pressupost de 50.000 euros que han permès l’arranjament de finestres i porticons de la façana principal de l’edifici, així com la remodelació de la garita exterior de vigilància i control de vehicles de la Companyia.

Inma Manso ha aprofitat aquesta visita per mantenir una reunió de treball en la que hi ha estat presents el Tinent Coronel de la Comandància de la Guàrdia Civil de La Seu d’Urgell, Jorge Montero, el Capità de la Companyia de La Seu, Luciano Antón, i altres comandaments adscrits a la Companyia.

En la reunió de treball, Inma Manso i la Guàrdia Civil han tractat diverses qüestions relacionades amb la Secció Fiscal i la duana de La Farga de Moles, els serveis de Policia Judicial i Intervenció d’Armes, així com temes relacionats amb Estrangeria i el Servei Cinològic de formació i ensinistrament de gossos per rescat de persones i detecció de drogues, tabac i diners.

 

El Patronat de la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell ha acordat encarregar la direcció assistencial del centre hospitalari a l’Institut Català de la Salut (ICS), en la figura del Dr. Jordi Fàbrega, nou director de l’equip d’atenció primària de la Seu d’Urgell des del dia 1 d’aquest mes de març. El Patronat ha debatut la proposta d’una direcció assistencial conjunta territorial, que coordinarà i sumarà les accions sanitàries de l’atenció primària i de l’especialitzada a la comarca de l’Alt Urgell.

En la recerca de millorar l’atenció al ciutadà i usuari i en benefici d’una atenció més integral a les persones, incrementant el nivell de resolució dels problemes de salut en el territori, el Dr. Fàbrega té l’encàrrec de racionalitzar la forma de prestar els serveis sanitaris a la comarca, de manera que cada dispositiu assistencial (hospital i primària) dugui a terme aquelles activitats en les que és més eficient i s’evitin duplicitats en l’oferta sanitària. Això es veurà facilitat per la recent implantació del sistema d’informació clínica SAP-Argos i e-CAP, que permet que tant primària com l’hospital tinguin accés a una història clínica compartida.

El Dr. Jordi Fàbrega ha acreditat els coneixements, l’experiència i capacitat per implantar aquest model a la comarca de l’Alt Urgell en l’àmbit de la pediatria, primer, i posteriorment en l’àrea materno-infantil, amb un resultat d’èxit i amb el reconeixement unànime de la població i dels professionals.

Ara es tracta d’estendre aquest model a la resta de serveis de salut comarcals, en línia amb el que preveu el Pla de Salut de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran.

Les línies principals de treball, proposades pel Dr. Fàbrega, es centren en:

1. Una major coordinació entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada (per tant entre l’Institut Català de la Salut i la Fundació Sant Hospital de l’Alt Urgell).

2. Una revisió dels circuits a ambdós nivells assistencials per fer-los més eficients.

3. Una millor coordinació amb els centres de referència de major complexitat, amb una aposta clara per les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICs).

4. Un increment substancial de la formació per part de tots els professionals sanitaris de la comarca, de manera que es pugui mantenir i millorar la seva formació continuada, i al mateix temps trencar la situació d’aïllament que viuen els professionals sanitaris al medi rural que pugui permetre l’adhesió al territori de bons professionals.

Amb aquesta actuació hi ha una simplificació i aplanament de l’estructura directiva sanitària a l’Alt Urgell que ha de comportar una major implicació dels professionals de la salut en l’organització, la racionalització dels processos assistencials dels malalts i, en definitiva, una millora dels serveis que rep el ciutadà.

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell va aprovar ahir al vespre, amb 16 vots a favor i un en contra del PP, una moció, presentada per ERC, en defensa del dret de les dones de decidir sobre la interrupció voluntària del seu embaràs (IVE)

El regidor d'ERC, Miquel Caminal, es va mostrar molt satisfet amb el resultat i va explicar que l'avantprojecte de reforma de la llei d'avortament "vulnera plenament el dret de qualsevol dona a decidir on, com i quan vol exercir la maternitat d’una forma lliure i responsable, a la vegada que atempta flagrantment contra el propi cos de les dones". Així, va manifestar que “ningú pot obligar a ser mare a cap dona, i com a subjectes lliures, responsables i capaces de prendre decisions de forma autònoma, aquestes en cap cas, han de justificar les decisions que prenguin sobre el seu cos davant de ningú”.

En la moció, ERC reflexava que "amb l’aprovació de la reforma es produeix un atemptat contra la salut de les dones, promovent que aquestes facin ús de serveis mèdics clandestins, en situacions insalubres i posant en risc la seva pròpia salut, així com fomenta les desigualtats econòmiques entre  diferents classes socials on unes privilegiades podran accedir a l’IVE pagant clíniques privades a l’estranger i la majoria, cada cop mes precària, haurà de tornar a mètodes que creiem oblidats”.

Per altra banda, ERC considera que aquesta llei ve clarament emparada per les concepcions de l’església catòlica, i que lluny de promoure uns valors basats en el respecte, la llibertat i la tolerància, el que manen és la imposició d’uns preceptes arcaics, androcèntrics i discriminadors, els quals no podem acceptar ni en un estat ni en un país laic, a la vegada que  pretén retornar a la dona al lloc que ocupava fa més de 30 anys on, fins llavors, se li assignava un rol prioritari en la societat com a progenitora i manteniment de la cura dels altres.

En el text, es manifesta el rebuig a l’actual proposta i s’insta al Ministeri de Justícia a retirar a contrareforma que suposa la presentació de la “Ley de Protección de la vida del concebido y de derechos de la embarazada”, se sol·licita la despenalització de l’avortament voluntari, la reducció al 4% de l’IVA dels productes anticonceptius i la implantació d’un programa específic d’acompanyament per a dones que han realitzat una IVE. Finalment, s’insta al Parlament de Catalunya a elaborar la Llei sexual i reproductiva pròpia de Catalunya

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el ministre d’Economia i Territori del Govern del Principat d’Andorra, Jordi Alcobé, han signat avui el protocol d’entesa que concreta els compromisos d’ambdues parts de cara a l’obertura d’operacions comercials a l’aeroport Andorra - la Seu d’Urgell.

L’objectiu és que aquesta infraestructura, que ara és exclusivament d’ús privat, es converteixi en un aeroport d’ús públic i comercial, per tal que pugui acollir també vols turístics, de passatgers, mercaderies, correus o aerotaxis a partir del proper estiu.
 
Per tal de realitzar aquesta conversió, el setembre passat, el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Govern del Principat d’Andorra i el Ministeri de Foment ja van acordar impulsar els tràmits necessaris perquè l’estiu del 2014 l’aeroport pugui operar com a públic i comercial en règim visual (VFR), amb la verificació corresponent de la Direcció General d’Aviació Civil i a l’Agència Estatal de Seguretat Aèria.
 

 

Actuacions pendents, gestió i promoció

Així, l’acord que avui s’ha signat aprofundeix en les actuacions pendents a dur a terme, la gestió i explotació de l’aeroport, i la promoció i recerca d’operadors de cara a la implantació d’activitat comercial.
 
En aquest sentit, la Generalitat serà l’encarregada d’assumir les actuacions necessàries pendents que han de permetre el pas d’ús restringit a ús públic d’aquest aeroport, que sumen una inversió d’1 MEUR. Concretament, s’encarregarà d’impulsar:

  • La dotació dels mitjans materials i humans necessaris per la prestació del servei de salvament i extinció d’incendis a l’aeroport
  • La inversió en equips de seguretat: arcs de seguretat i escàner
  • La instal·lació d’una estació meteorològica aeronàutica automatitzada que faciliti informació als pilots.
  • El procés per a la implantació d’un Servei d’Informació en Vol en Aeròdrom (AFIS). 

Per la seva part, el Govern d’Andorra col·laborarà amb la Generalitat en la gestió i explotació de l’aeroport, que es materialitzarà de manera directa o indirecta mitjançant una concessió o les fórmules de col·laboració pública-privada que es considerin oportunes. Amb tot, la Generalitat mantindrà sempre la supervisió i el control de la gestió de la infraestructura.
 
Pel que fa a la promoció de l’aeroport i la cerca de companyies interessades en operar-hi, ambdós governs hi col·laboraran, tant de manera directa com indirecta, mitjançant entitats públiques o privades, fórmules de col·laboració pública-privada i la cerca de patrocinadors privats.


 
Un revulsiu per al territori


L’obertura de l’activitat comercial en aquest aeroport pot representar tot un revulsiu tant per al Principat d’Andorra com per a Catalunya, quant al desenvolupament de l’activitat econòmica i social.
Per això, des de la reobertura de l’aeròdrom el 2010, Aeroports de Catalunya ha treballat en el seu impuls. En aquest context, el 2011 es va constituir la Taula Estratègica per al Desenvolupament de l’Aeroport, integrada per representats de la Generalitat, autoritats territorials i empresarials de la comarca i dels municipis afectats i representants del govern andorrà.
 
Durant aquests anys, i amb l’objectiu d’adaptar les instal·lacions per al seu ús públic i facilitar l’operativitat de vols comercials, la Generalitat ja ha dut a terme diverses actuacions, entre elles l'adequació de diferents elements del camp de vol i d'altres espais amb un impacte directe en l'operativa. L’any passat es van dur a terme els treballs de reemplaçament i adequació del tancament perimetral i la millora del paviment de pista adequant-se la seva senyalització, tant vertical com horitzontal. També la Generalitat treballa en la tramitació del pla Director Urbanístic i Aeroportuari d’aquesta infraestructura per fixar les fases del seu desenvolupament, identificant usos i necessitats de sòl en cada una d’elles.
 

 

Més de 7.700 operacions des de la seva reobertura

El 4 de juny de 2010 es va reobrir l’aeroport de la Seu d’Urgell, que havia estat tancat des del 1984, i en mans privades. Entre 2010 i 2014, l’aeroport ha registrat un total de 7.718 operacions, amb uns 2.000 vols cada any.

 

 

Agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra van denunciar penalment, el passat diumenge, un conductor de 47 anys d’edat i veí d’Andorra, per un delicte contra la seguretat en el trànsit per conduir un vehicle a una velocitat penalment punible.

Els fets van succeir el passat diumenge, a les 15:59 hores, durant un control preventiu de velocitat que s’havia muntat a la carretera C-14, dins del terme municipal de Peramola.

Els agents van detectar un vehicle, amb matrícula andorrana, que circulava a 200 km/h, en un tram de via on la velocitat màxima permesa és 90 km/h.

Per aquest motiu, es va denunciar penalment al conductor per conduir a una velocitat penalment punible i es va immobilitzar el vehicle.

El conductor imputat haurà de comparèixer el proper divendres davant del jutjat d’instrucció de Solsona.

Els alcaldes dels Ajuntaments d'Ossó de Sió (Urgell) i La Vansa i Fórnols (Alt Urgell) han anunciat que renuncien al pla de mesures extraordinàries de suport financer que promou el Ministeri d'Hisenda. Josep Maria Pedró, alcalde d'Ossó de Sió, i Josep Camps, alcalde de La Vansa i Fórnols, han coincidit en dir que se senten "estafats" ja que "ens va trucar la subdelegació del govern espanyol a Lleida i ho van vestir d'una manera mentre que ha resultat ser d'una altra". Els dos primers edils pensaven que es tractava d'una convocatòria normal i no un rescat financer. 

En principi, l'import que havien demanat aquests dos consistoris ascendeix a 35.000 euros (Ossó de Sió) i 30.000 euros (La Vansa i Fórnols), que havien de servir per pagar proveïdors i obres subvencionades pel PUOS fins que arribessin els ingressos procedents de la Generalitat. 

S'ha de recordar que el rescat financer de l'Estat està condicionat a la tutela d'Hisenda,  i els municipis rescatats podrien veure’s obligats a reduir despeses i augmentar ingressos a la vegada que hauran de complir un pla de sanejament.. La xifra de consistoris que seran rescatats era ahir de 101, dos dels quals catalans, concretament de Lleida, els alcaldes dels quals, com ja hem dit, han anunciat que hi renunciaran. 

 

 

La Diputació de Lleida participarà activament en els actes commemoratius del Tricentenari amb una sèrie d’activitats organitzades a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) que es faran arreu del territori amb 40 conferències, la presentació del llibre Eines d’Estat i un acte central al Born Centre Cultural que mostrarà el que va suposar el setge de Lleida l’any 1707 mitjançant una recreació.

La Generalitat de Catalunya inicia aquest dissabte a la Seu Vella de Lleida els actes de la commemoració del Tricentenari dels fets de 1714 amb un acte presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i al que hi assistirà el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé.

Reñé ha explicat que aquesta celebració “deixa clar que la història de Catalunya dels últims 300 anys no està tancada, ni molt menys, oblidada” i ha afegit que no es tracta d’una commemoració “de queixa ni de retrets”, sinó una “clara aposta de futur, una declaració d’intencions i alhora un clar homenatge de la societat catalana a la dignitat nacional del seu poble”.

En aquest sentit, el president de la Diputació de Lleida ha indicat que “el referèndum sobre el Dret a decidir és el millor homenatge que podem tributar a aquella gent que fa 300 anys va defensar fins a les últimes conseqüències les legítimes aspiracions de la llibertat i dels drets del poble de Catalunya”.

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat un pressupost de 12.675.830 euros per al 2014, xifra que suposa 400.000 euros més que el del 2013 i que congelen per tercer any consecutiu els impostos municipals. Segons l’alcalde, Albert Batalla, “aquest pressupost compleix amb tres paràmetres bàsics: el principi d’estabilitat pressupostària, el sostre de despesa i el Pla Econòmic Financer 2012-15”. Batalla ha afegit que tot i ser un pressupost “auster i rigorós”, és “capaç de mantenir les partides que garanteixen la cohesió social, mantenir incentius a empreses, emprenedors i comerços i alhora aposta per tirar endavant, conjuntament amb el SOC, polítiques que generin ocupació”. En aquest darrer paràmetre, Batalla ha explicat que “l'Ajuntament de la Seu es proposa la creació d'una dotzena de llocs de treball en l'especialitat de paletes, peons, pintors i personal de neteja”.

Per la seva part, el primer tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda, Jesús Fierro, ha detallat que en aquest nou exercici s'estabilitzen els ingressos per primera vegada en cinc anys.

Pel que fa a les inversions, cal remarcar que “tot i l'ajust pressupostari, es continuaran fent les actuacions necessàries per al manteniment de la ciutat”, ha assenyalat Fierro. En aquest sentit, Fierro ha avançat que “per a l'any 2014 es contemplen com a principals inversions: la urbanització del Pati Palau; el canvi de gespa artificial del camp de futbol municipal; la implementació de la biomassa a l'edifici consistorial; millores de voravies, pintat de passos de vianants; senyalització comercial d'acord al Pla Estratègic Comercial; manteniment de camins; així com un nou plau d'inversions després del tancament de l'any 2013”. De moment, l'import destinat a les inversions ascendeix a 504.000 euros tot i que Fierro ha afirmat que augmentaran en una segona fase "quan s'hagi tancat l'exercici del 2013 i se sàpiga el romanent de tresoreria que permetrà més inversió". 

Un altre tema a tenir en compte, segons Fierro, és que es rebaixa la ràtio d'endeutament fins al 75%, es venia d'un 137%.

El Servei de Detecció Ràpid del VIH de l’Associació Antisida de Lleida ha detectat 42 casos positius d’infecció en el període 2007-2012, que suposen el 10% de les noves infeccions declarades a les comarques de Lleida i Pirineus en aquests sis anys. En aquest període de temps, l’entitat ha realitzat 2.327 proves en el marc del Programa per a la prevenció i promoció per a la salut. En el número d’octubre del Butlletí del Col•legi de Metges de Lleida es publiquen els resultats més rellevants de l’aplicació del programa a les comarques de Lleida.

Les dades epidemiològiques indiquen que a Catalunya un 40% de les persones infectades no coneixen la seva condició de seropositius i que el 50% dels nous casos es diagnostiquen un cop apareixen les manifestacions clíniques de la immunodeficiència. L’associació, com a entitat inclosa en el Sistema de Vigilància Integrat de Catalunya (SIVES), té entre els seus objectius prioritaris la realització del test ràpid de detecció del VIH i la integració de les persones amb resultat positiu al sistema sanitari.

La prova es fa a les oficines de l’entitat de manera gratuïta, garantint la privacitat i en un entorn d’acolliment i respecte. Part fonamental del programa consisteix a incorporar al sistema sanitari aquelles persones que han donat un resultat positiu, tant per garantir la seva atenció sanitària com per evitar la disseminació de la infecció. Per aquest motiu, l’Associació, en col•laboració amb la xarxa hospitalària de Lleida i comarques, ha establert un protocol de derivació de tots els casos positius.

Més del 70% de les persones ateses van manifestar com a motiu per fer-se el test haver tingut alguna percepció de risc, la qual cosa indica que, gràcies a l’estratègia desenvolupada per l’Associació, s’ha pogut accedir a grups de persones amb alta vulnerabilitat.
La incidència de casos positius ha passat del 3,5% al 2007 al 1,5% al 2012. Tot i aquesta minsa reducció s’observa un manteniment de casos positius en els darrers tres anys que no ens permet ser optimistes.

Pel que fa el perfil de l’usuari del servei de detecció, el 45,2% de les persones són d’origen immigrant, sobretot d’Amèrica del Sud i l’Àfrica subsahariana. En els homes és majoritari l’origen autòcton (74%), en les dones la distribució és més fragmentada, amb una altra prevalença d’immigració (58%), mentre que en els transsexuals la procedència és fonamentalment d’Amèrica del Sud (97%). Quant a la distribució d’edats, el gruix de la mostra està format per persones de menys de 40 anys. S’observa una major incidència de casos reactius en homes que tenen sexe amb homes, mentre que els usuaris de drogues per via parenteral o el treball sexual no mostra una major incidència de casos reactius.

Pàgina 4 de 7