Catalunya

Catalunya (443)

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat aquest dissabte l’inici imminent dels treballs per aprovar un projecte de protecció envers la contaminació acústica i lumínica al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ho ha fet en el transcurs del lliurament del certificat Starlight al Parc Nacional i a 10 municipis del seu entorn. L’acte ha comptat amb la presencia de la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, que ha destacat que  “aquest reconeixement demostra la capacitat de la gent del nostre territori i de les institucions per poder tirar endavant grans projectes de recorregut internacional”. També hi ha assistit l’alcalde de la Vall de Boí, Joan Peralada.

 

Preservar la foscor del cel i el silenci

La nova figura de protecció del Parc Nacional anunciada servirà per detectar les zones que mantenen baixos nivells de soroll o de foscor natural; delimitar i preservar-les amb una figura jurídica; elaborar un pla d’actuacions que permeti la conservació i millora del seu ambient acústic i lumínic; i senyalitzar i difondre l’existència d’aquestes zones i promoure’n el gaudi per part de la població, impulsant la sensibilització i educació ambiental. Precisament ahir es va declarar la primera zona de Catalunya amb doble protecció envers la contaminació acústica i lumínica, el Parc Natural de la Serra de Montsant i 12 municipis de la seva zona d’influència. El Montsec disposa d’un pla de protecció envers la contaminació lumínica des de l’any 2005, i és punt de referència des de 2013.

Catalunya va ser capdavantera en la prevenció de la contaminació lumínica, amb l’aprovació, el 2001, de la primera llei de l’Estat que regulava l’enllumenat exterior a nivell de tota la comunitat. En aquesta línia, el Govern vol impulsar figures de protecció de la foscor del cel i del silenci al voltant de determinats parcs naturals i espais oberts.

 

Diversitat biològica i patrimoni cultural

El Parc Nacional és la zona lacustre més important dels Pirineus, amb una elevada diversitat biològica i és l’hàbitat d’espècies protegides, endèmiques o en perill d’extinció. A més, té un ric patrimoni cultural, tant material, amb el conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí, com immaterial, amb les festes del foc del solstici d’estiu, reconegudes per la UNESCO.

El 2016, el Parc va sol·licitar a la Generalitat l’elaboració d’un projecte de protecció envers la contaminació acústica i lumínica. Com a part dels treballs de redacció, es van avaluar les condicions per als dos vectors, amb molt bons resultats. Així, alguns indrets, com els refugis d’Amitges i l’Estany Llong, tenen un cel fosc d’excel·lent qualitat, 40 vegades superior al que es mesura en una zona urbana, com la ciutat de Lleida. Al conjunt de l’espai natural protegit i al seu entorn es donen valors entre molt bons i excel·lents.

 

Reserva i Destinació Turística Starlight

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que enguany compleix 63 anys, ha estat reconegut com a Reserva i Destinació Turística Starlight per part de la Fundació Starlight, que ha col·laborat amb la UNESCO en la promoció d’espais naturals i el seu desenvolupament sostenible.

La Fundació Starlight distingeix aquells espais amb una excepcional qualitat del cel fosc, que constitueixen un exemple de protecció i conservació i que incorporen l’observació del firmament com a part del seu patrimoni natural, cultural i científic. Així, té diverses categories de certificació, com són la Reserva Starlight, per a zones que emfasitzen les mesures de protecció i tenen uns nivells de qualitat excepcionals, i la Destinació Turística Starlight, per a territoris que també compten amb infraestructura per impulsar el turisme astronòmic.

Actualment, existeixen 11 reserves i 22 destinacions turístiques certificades a tot el món. A Catalunya, el Montsec va rebre les dues certificacions el 2013. Aigüestortes és el primer parc català que rep aquesta distinció i un dels primers de l’Estat.

La il·luminació artificial nocturna és un dels requisits imprescindibles per a l’habitabilitat de les zones urbanes i permet el desenvolupament de les activitats productives, comercials o lúdiques tal com les coneixem. No obstant, també altera el cicle natural del dia i la nit, amb un impacte important sobre els ecosistemes i la biodiversitat, dificultant, de retruc, la visió del firmament. De fet, un terç de la població mundial no pot veure la Via Làctia a simple vista i un 60% dels europeus pràcticament no té visió de les estrelles degut a la contaminació lumínica nocturna.

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) celebraran properament una executiva conjunta per valorar tot el que ja s’ha portat a terme del Pla Actuem, que incloïa explicar arreu la veritat del que va passar l’1 d’Octubre o la internacionalització del cas català, entre altres coses, i també per posar fil a l’agulla per convocar un “gran acte” del municipalisme. Segons ha explicat el president de l’AMI, Josep M. Cervera, aquest acte ha de servir per “trobar-nos tots els alcaldes per posar en comú tot el que sentim en aquests moments i poder refermar aquesta il·lusió i força que nosaltres encara tenim per tirar endavant la República Catalana”. D’aquí n’ha de sortir un posicionament del món local que mostri unitat “i plena determinació”. Tot plegat s’ha decidit en el comitè executiu de l’AMI que s’ha celebrat avui divendres el matí a Sant Celoni (Vallès Oriental).

En l’executiva d’avui també s’ha pres un altre acord que consisteix a convertir la resolució que va aprovar el Parlament de Catalunya on es demanava rebutjar i condemnar el posicionament del rei Felip VI, la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials de l’Estat l’1 d’octubre de 2017. A la moció també s’hi demana l’abolició de la monarquia. Cervera ha dit que es faria arribar als ajuntaments catalans perquè l’aprovin en el ple “i d’aquesta manera tornin a denunciar el fet antidemocràtic d’aquesta monarquia i la necessitat d’abolir-la”.

També s’ha fet balanç de la Diada de l’Onze de Setembre, on Cervera ha assegurat que es va demostrar que l’independentisme no ha perdut força “i que la gent està disposada a sortir al carrer cada vegada que fa falta” Pel que fa a la campanya de l’1 d’octubre Republiquem, el president de l’entitat ha dit que ha servit per “tornar a donar visibilitat a l’AMI després d’un any molt complicat per nosaltres”, fent referència al relleu a la presidència de l’entitat i a l’embat judicial contra els alcaldes.

La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha signat el decret pel qual s’amplien de 4 a 5 les vicepresidències actuals de la institució en favor d’una estructura més àmplia “que permeti abastar amb major eficiència la realitat i governabilitat que requereix la institució supramunicipal i, alhora, compatibilitzar la dedicació a l’alcaldia de Tàrrega amb el mateix grau de dedicació que fins ara”, ha explicat Perelló. 

Amb el nou cartipàs, l’ordre de vicepresidències i els diputats assignats és el següent:

  • Vicepresidenta primera: Rosa Pujol i Esteve (alcaldessa d’Aitona).
  • Vicepresident segon: Gerard Sabarich i Fernández-Coto (alcalde de Rialp).
  • Vicepresident tercer: Jordi Latorre i Sotus (alcalde de Torrefarrera).
  • Vicepresident quart: Eloi Bergós i Farràs (alcalde de Penelles).
  • Vicepresident cinquè: Enric Mir i Pifarré (alcalde de les Borges Blanques).

El Departament de Justícia ha construït set noves sales de vistes a la planta baixa dels jutjats del Canyeret, a Lleida. Dues de les sales es poden convertir en una de sola per acollir judicis amb una gran quantitat de persones implicades. D’aquesta manera, el Canyeret concentrarà la majoria de les sales de vistes en una única planta i el ciutadà no ha de circular pels pisos superiors.

Les noves sales de vistes substituiran set sales que hi ha a les plantes superiors. L’espai alliberat anirà destinat a un nou jutjat de primera instància i a la nova oficina judicial, que al Canyeret encara no té data per desplegar-se. A la resta de l’edifici encara quedaran unes altres cinc sales de vistes operatives.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha presidit la inauguració de les noves instal·lacions.

 

Un arxiu per concentrar tota la documentació

També a la planta baixa, Justícia ha construït un arxiu amb capacitat per a més de 5.000 metres lineals de documents compactes. Els jutjats de Lleida no disposaven d’arxiu i la documentació estava repartida en diferents espais de l’edifici.

L’arxiu i les noves sales de vistes estaran operatives el mes de desembre. Durant el que resta dels mesos d’octubre i novembre, s’equiparan amb mobiliari i equipament informàtic.

 

Millora de l’accessibilitat i de la climatització

L’accés principal de l’edifici s’ha equipat amb una porta giratòria que millora el confort tèrmic del vestíbul. També s’ha instal·lat un ascensor per a persones amb mobilitat reduïda. Tant l’ascensor com la porta giratòria ja estan en funcionament.

D’altra banda, també es preveu la creació d’una sala de premsa amb senyal institucional, la instal·lació d’un sistema de megafonia i l’adequació de la Secretaria de Coordinació Judicial. Aquestes obres, però, estan encara pendents de licitació. La partida pressupostària rondarà l’1,5 milió d’euros.

 

Unes obres aturades per la crisi

El Canyeret és un edifici inaugurat el 1986 en un solar amb pendent. El 2010 es van iniciar les obres d’ampliació de l’equipament, amb la construcció d’una planta baixa de 3.000 metres quadrats que aprofitarien el desnivell del terreny. Les obres havien de durar 2 anys, però finalment n’han durat 8 degut a la falta de pressupost. A més de l’espai de la planta baixa, de les sales de vistes, d’un ascensor per a persones amb mobilitat reduïda i de l’arxiu, durant aquest temps s’ha construït un accés principal a l’edifici i s’ha substituït el sistema de climatització de tot l’equipament. En total, la Generalitat hi ha invertit 6,5 milions d’euros.

 

20.000 metres quadrats per a usos judicials

Avui, el Canyeret és un equipament de gairebé 20.000 m2per a usos judicials. Acull l’Audiència de Lleida, el deganat, els forenses, 7 jutjats de primera instància, 4 jutjats d’instrucció, 3 jutjats penals, 2 jutjats socials, el contenciós-administratiu, el de menors, el de violència sobre la dona i el de guàrdia, entre d’altres instal·lacions. La resta de serveis estan ubicats en tres edificis més. Dos d’ells al mateix carrer Canyeret i l’altre al carrer Clavell.

 

Nou jutjat de primera instància

Pel que fa a pròximes actuacions, el Departament de Justícia té previst habilitar un espai a l’edifici per acollir el Jutjat de Primera Instància número 9, que ha d’entrar en funcionament el 2019. Aquest nou òrgan s’ocuparà dels casos de família (matrimonis, adopcions, filiacions, divorcis...), capacitats i internaments. És un dels catorze jutjats que s’han de posar en marxa a Catalunya entre aquest any i el vinent i que, en conjunt, suposen una inversió de 7,4 milions d’euros. El Departament dotarà el nou òrgan de la plantilla i el mobiliari necessari.

L’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, s’ha convertit en la primera presidenta de la història de la Diputació de Lleida. Perelló ha promès el càrrec “per imperatiu legal” i “amb absoluta fidelitat al territori i al país”. Seguidament ha rebut la vara de presidenta.

En el seu discurs, Perelló ha expressat de forma rotunda la seva "voluntat d'aconseguir un major diàleg" amb la resta de forces polítiques, amb les quals "no em cansaré de buscar consensos". "Mà estesa, diàleg, transparència i respecte són les paraules que vull aplicar a la meva idea de fer política", ha dit. També ha deixat clar que "era necessari, imprescindible i urgent" acabar amb la situació de provisionalitat derivada després de la renúncia de l'anterior president, per tal de "no aturar el projecte".

La capacitat de diàleg de Perelló es posarà a prova amb el pressupost de la corporació, que queda pendent d'aprovació i pel qual espera comptar amb el suport d'altres grups en un ple que se celebrarà a mitjans de novembre. És per aquest motiu que ha remarcat el seu "absolut respecte envers els altres grups que avui han expressat democràticament el seu parer", en alguns casos la seva discrepància, una discrepància que "serà un estímul per fer-me mereixedora de la seva confiança" en una "etapa curta però que estic segura que, en retre comptes, ens en podrem enorgullir", sempre amb l'esperit de "deixar les coses millor del que les has trobat". 

Perelló ha acabat la seva intervenció amb una frase de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural: "Unitat des de la diversitat, empatia dels uns amb els altres, rigor i generositat. Sentit responsable i radicalitat democràtica. Tot el que està passant, ho superarem i sortirem encara més enfortits". 

La flamant presidenta de la Diputació de Lleida ha estat escollida en segona volta i amb majoria simple. En la primera necessitava majoria absoluta i no l’ha aconseguit. Així, la nova presidenta de la Diputació de Lleida ha obtingut 12 dels 25 vots, els del PDeCAT (entre els quals hi havia el de Joan Reñé) mentre que els grups l’oposició hi han votat en contra. En la primera volta diputats d'ERC i el PSC han emès dos vots nuls en reconeixement als diputats d'UA i de la CUP, absents en la sessió. Per la seva part, Reñé ha demanat la paraula per reiterar la seva innocència i criticar aquesta operació com "un atac a la meva honorabilitat". També ha demanat que "la justícia la seva feina". 

El ple per investir Perelló com a presidenta de la Diputació de Lleida no ha estat exempt de polèmica. Tots els grups de l’oposició han votat en contra de la seva urgència perquè hi faltaven dos diputats, el d’UA, Paco Boya, que està de viatge, i el de la CUP, Josep Cabré, encara sense credencials després que Joel Jové, regidor d'Alfés, renunciés al càrrec al no poder-lo compaginar amb la seva nova feina. L’oposició ha denunciat “falta transparència” i “greus irregularitats” en la convocatòria del ple.

Una hora abans de la celebració del ple per investir Rosa Maria Perelló com a presidenta de la Diputació de Lleida, s’ha celebrat el ple extraordinari per fer oficial la renúncia de Joan Reñé al capdavant de l’ens. La corporació ha acceptat la renúncia de Reñé en un ple que ha durat menys de 5 minuts. Reñé no hi ha assistit i el secretari de la corporació ha llegit un breu escrit seu en què justificava la seva dimissió per “motius personals”. Seguidament, la presidenta en funcions, Rosa Maria Perelló, ha anunciat la convocatòria de la nova sessió extraordinària per al cap d’una hora per tal de votar la seva presidència. Cal recordar que Reñé està investigat en el marc de l'Operació Boreas per presumpta corrupció. 

 

Els Mossos d’Esquadra han detingut avui set homes i una dona, d’edats compreses entre 21 i 71 anys, de nacionalitat espanyola i veïns d’Alfarràs, com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública i pertinença a grup criminal.

Les detencions són el resultat d'una investigació iniciada el passat mes de juny, quan els Mossos van tenir coneixement de l’existència d’un grup de persones que es dedicava a traficar amb marihuana des d’Alfarràs.

Durant la investigació, els agents van esbrinar que els implicats també cultivaven les plantes en camps de conreus de diferents punts de la zona del Segrià i termes municipals d’Osca. Aprofitaven cultius de blat de moro i altres cultius extensius per amagar grups d’entre 10 i 20 plantes de marihuana. D’aquesta manera s’asseguraven que les plantes rebien l’aigua i l’adob necessari per al seu creixement. Val a dir que, amb les noves espècies de cicle curt, amb dos mesos les plantes ja produïen cabdells. Això els permetia allargar la producció a l’exterior durant més de 8 mesos a l’any.

Amagant les plantes entre altres cultius sabien que si eren detectades per algun pagès, difícilment es podia arribar a determinar qui era el responsable d’haver-les plantat.

Un cop els cabdells de les plantes estaven a punt per recol·lectar, eren recollits i traslladats a cases i magatzems de la població, on eren assecats i preparats per a la distribució.

Mentre efectuaven les vigilàncies, en les quals hi van participar mitjans aeris, els mossos també van constatar que tot el procés era realitzat per un mateix clan familiar. A més, no feien les vendes de marihuana al consumidor final. Acostumaven a vendre la droga en paquets d’un quilogram a distribuïdors de les comarques de Lleida i Osca, que s’encarregaven de fer la venda al detall.

Aquesta matinada s'ha executat la fase d'explotació de la investigació amb vuit entrades i perquisicions, de manera simultània, en set domicilis i un magatzem del carrer Nou d'Alfarràs i s’han detingut les vuit persones. Al dispositiu, que s’ha perllongat fins al migdia, hi han intervingut 85 agents de diferents unitats policials.

Durant els escorcolls s'han comissat més de 60 kilograms de cabdells secs preparats per a la venda final, 15.000 euros en efectiu, plantes de marihuana en diferents estadis de creixement, a banda de gran quantitat d’estris i complements relacionats amb el seu cultiu.

Segons estimacions de l’Oficina Central Nacional de Estupefaents, la droga comissada estaria valorada en prop de 100.000 euros.

Es dona la circumstància que totes les cases i magatzems tenien una connexió fraudulenta a la xarxa de distribució elèctrica, la qual cosa s’ha posat en coneixement de l’empresa subministradora.

La dona detinguda de 71 anys ha quedat en llibertat després de declarar en dependències policials. La resta de detinguts, que no tenien antecedents, passaran properament a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Balaguer.

Joan Reñé deixarà de ser president de la Diputació de Lleida aquest dijous 18 d'octubre en el ple que ha convocat per formalitzar la seva renúncia al càrrec després de ser investigat per un cas de corrupció. La presidenta en funcions i actual vicepresidenta primera de la Diputació, Rosa Maria Perelló, haurà de convocar un altre ple per ser escollida.

Per poder ser investida en primera volta Perelló necessita un vot més que els del PDeCAT i de moment cap partit de l'oposició ha anunciat que li donaria suport. En cas contrari, Perelló seria investida en segona volta amb majoria simple. 

 

 

 

Ponent Coopera ha començat a planificar l'organització de la primera Fira d'Economia Social i Solidària (ESS) de Ponent, que es pretén celebrar a l'abril de 2019 i que té la voluntat d'aplegar totes les entitats vinculades a l'ESS que hi vulguin participar i crear una jornada d'intercooperació, de difusió i visualització de les bones pràctiques a les terre de Lleida. 

Aquest és un dels resultats que s'ha obtingut aquest dimarts durant la tercera Taula Territorial de l'Ateneu Cooperatiu, que aplega administracions i empreses que col·laboren i donen suport a aquesta iniciativa impulsada des del programa Aracoop del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.

Sònia Mateos, de l'equip tècnic de Ponent Coopera, també ha explicat els primers resultats de la feina feta durant els mesos de funcionament de l'ateneu. Destacant les diferents accions de Ponent Coopera, com el Títol d'especialització en Economica Social i Solidària a la Universitat de Lleida, accions de sensibilització o dinamització i assessorament per a la creació i creixement de les cooperatives o les diferents formacions i jornades adreçades a visibilitzar i promoure el cooperativisme a les terres de Lleida.

S'han valorat com un aspecte molt positiu totes les formacions i divulgacions realitzades als centres escolars per tal de donar a conèixer l'economia social i cooperativa a l'alumnat, amb un total de 24 tallers amb 696 joves estudiants de secundària, batxillerat i cicles de formació professional així com l'impuls d'un equip ICE en Economia Social i Solidària amb la participació d'una vintena de docents de Ponent. 

Josep Manel Busqueta i Anna Maria Capdevila, membres de la secretaria tècnica de Ponent Coopera, han plantejat les línies pensades per l'ateneu de l'any vinent i han obert un debat on els assistents han fet un recull de propostes de millora de cara a l'Ateneu Cooperatiu de les terres de Lleida de l'any 2019. En aquest sentit, Josep Manel Busqueta ha afirmat que l'ateneu ha de créixer i es necessari comptar amb un espai encara més gran d'enxarxament i intercooperació entre els diferents agents lligats a la promoció econòmica del territori, així com les entitats i empreses vinculades a l'economia social i el cooperativisme. 

Unió de Pagesos ha lliurat avui, dia de Sant Galderic, patró de la pagesia catalana, a l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), els Premis Nacionals Felip Domènech. Enguany, el jurat premia l'ambientòleg Martí Boada en reconeixement a la tasca de divulgador científic que defensa la pagesia com a peça clau de la gestió ambiental i L'Olivera Cooperativa, de Vallbona de les Monges, en reconeixement a un model d'agricultura amb dimensió social.

En l'acte de lliurament dels premis ha participat la vicepresidenta de l'IEI, Rosa Pujol; el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, i ha intervingut el músic David Esterri, "Lo Pardal Roquer". El guardó lliurat als premiats és obra de l'artista cerverí Xavier Badia, una peça que representa un puny que emergeix de l'aigua amb un terròs humit, símbol de la terra regada, i adquireix el significat de la lluita per una feina digna.

El mateix Martí Boada (Sant Celoni, 1949) ha recollit el Premi Nacional Felip Domènech 2018 a la persona. Doctor en Ciències Ambientals i llicenciat en Geografia, és director del grup de recerca Conservació, Biodiversitat i Canvi Global de l'Institut de Ciència i Tecnologia (ICTA) a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on treballa en projectes centrats en els camps de canvi ambiental global i la biodiversitat des d'una perspectiva social, centrada particularment en el sistema urbà i els boscos.

Boada és autor de més d'una vuitantena de llibres de pensament i divulgació científica. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals el 1995 va rebre el Premi Global 500 de les Nacions Unides de mans de Nelson Mandela. Actualment, treballa com a assessor de la UNESCO en l'àmbit de conservació de les reserves de la biosfera. El jurat destaca que Boada ha traslladat a la societat que les activitats agrícoles, ramaderes i forestals mantenen el paisatge i que la reculada de les tasques de la pagesia afecta negativament el sistema ecològic català.

El director de L'Olivera Cooperativa, Carles de Ahumada, ha recollit el Premi Nacional Felip Domènech 2018 a l'entitat. L'Olivera va néixer el 1974, s'ha dedicat al cultiu, transformació i comercialització de vins i olis de gran qualitat en combinació amb la integració laboral que atén persones discapacitades. El jurat remarca que els vins i els olis són innovadors, han estat una font d'inspiració per al sector, on agricultura i món rural van de la mà, per exemple en el treball dels olis vinculats als secans.

El jurat també destaca que l'equip de L'Olivera, conscient que treballa en l'entorn privilegiat de Vallbona de la Monges, patrimoni de la ruta del Cister, ha fet de la seu de la cooperativa un lloc obert, casa de diàleg del món rural, trobada d'entitats on, entre altres, s'hi va redactar el 2004 el Manifest de Vallbona de les Monges: Per un canal Segarra-Garrigues pel segle XXI i el 2015 el Compromís per Lleida, a més d'organitzar activitats artístiques i culturals.

Han actuat com a jurat dels Premis Felip Domènech 2018 Ignasi Aldomà, geògraf de la Universitat de Lleida, Josep Maria Escribà, activista vinculat al debat de la gestió de l'aigua, Josep Ramon Gallart, de l'Agrupació Cultural La Femosa d’Artesa de Lleida, Emili Pijuan, president de la cooperativa La Comasala d'Artesa de Lleida, Josep M. Segués, de Pagesia Gran d'Unió de Pagesos, Josep M. Teixidó, coordinador d'Unió de Pagesos al Segrià i Josep Carles Vicente, responsable d'Organització i Comunicació d'Unió de Pagesos.

Els Premis Nacionals Felip Domènech van arrencar el 2016 amb l'objectiu de fer un reconeixement públic cada dos anys a persones i entitats que han destacat en la defensa de la pagesia, de la cultura, del cooperativisme, del país i de les seves llibertats, d'una forma honesta, senzilla i amb companyonia. La primera edició dels premis va guardonar el tècnic agrònom de viticultura Agustí Villarroya, i el Parc Agrari del Baix Llobregat. Felip Domènech Costafreda  (Artesa de Lleida, 1951-2013) va ser un destacat activista en el sindicalisme agrari, en el cooperativisme i en la cultura.

 

L'huracà Leslie no ha passat desapercebut per les comarques de Lleida. Les intenses pluges de la tarda i la nit de diumenge han causat el desbordament del riu Sió al seu pas per la Segarra, concretament a Sant Guim de Freixenet i a les Oluges, i del riu Ondara a Tàrrega, a conseqüència d'una rovinada que ha causat danys menors a mobiliari urbà del Camp dels Escolapis com la passarel·la per a vianants. El mateix riu Ondara també s'ha desbordat entre Tornabous i Barbens.

Els aiguats han obligat a tallar algunes carreteres per precaució com la LV-1005 entre Sant Guim de Freixenet i Sant Ramon; la LV-3341 entre Bellpuig i Tornabous, i la N-141f des de la rotonda de Cervera fins a les Oluges, entre d'altres. A més, una línia de transport escolar de Montfalcó Murallat y Montpalau, nuclis de Ribera d'Ondara, a Sant Guim de Freixenet s'ha hagut d'anul·lar afectant a un total de 8 alumnes. 

Entre les precipitacions registrades destaca que a la Panadella van caure 26,2 litres/m2 en només 30 minuts i un total de 111,5 litres. 

Pàgina 1 de 32