Catalunya

Catalunya (579)

Una delegació d’Esquerra Republicana encapçalada pel vicepresident del govern i adjunt a la presidència d’Esquerra Republicana de Catalunya, Pere Aragonès, és avui a Madrid per donar suport a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa el dia en què adreçaran les seves últimes paraules al tribunal que presideix el jutge Manuel Marchena.

Entre els que hi ha assistit s’hi compta la portaveu d’Esquerra, Marta Vilalta; el líder del partit al Congrés, Gabriel Rufián; l’eurodiputada Diana Riba; el vicesecretari general d’Organització, Isaac Peraire, i la resta de diputats i senadors republicans. La representació lleidatana ha estat integrada pels diputats a Corts Generals, Xavier Eritja i Inés Granollers, i els senadors Sara Bailac i Xavier Castellana.

Eritja s’ha mostrat convençut que tant els al·legats finals dels advocats de la defensa, com la declaració dels dotze encausats contribuiran a demostrar que es aquesta causa instruïda pel Suprem és, en realitat un  "judici fake amb el qual l’estat espanyol vol condemnar als més de dos milions de ciutadans i ciutadanes que només vam anar a votar de manera pacífica l’1 d’octubre, però als que ens volen titllar de violents només per poder justificar la descàrrega de la seva repressió més cruel damunt nostre".

Pel que fa a les acusacions arran de les mobilitzacions del 20 de setembre de 2017, el republicà també les ha qualificat com "un relat totalment fals sobre unes mobilitzacions de caràcter totalment pacífic que volia defensar les nostres institucions i alhora protestar amb contundència per la retallada dels drets i la vulneració de les nostres llibertats per part de l’estat espanyol".

"Aquests al·legats de la defensa i les declaracions dels encausats desmuntaran la gran fal·làcia que s’ha anat construint al Tribunal Suprem sobre els fets de la tardor del 2017", ha etzibat Eritja.

 

Dimecres, 12 Juny 2019 17:47

Cancel·len el festival Doctor Music a Montmeló

Escrit per

La promotora del festival Doctor Music ha anunciat aquest dimecres la cancel·lació de l’edició d’aquest 2019 que s’havia de celebrar al circuit de Montmeló els dies 12, 13 i 14 de juliol, si bé prèviament estava programada a Escalarre, al Pallars Sobirà. 

L’organització del festival ha emès un comunicat en què explica que la cancel·lació del Doctor Music ve motivada per l’elevat nombre de devolucions rebudes les quals no s’han vist compensades amb les noves entrades venudes. La promotora del festival ha reconegut que “l’obligada reubicació del festival no ha estat ben acollida pel públic”.  

Doctor Music tornarà l’import dels abonaments i entrades ja adquirits a partir del pròxim 21 de juny, serà un procés automàtic per a totes aquelles persones que els hagin adquirit a través de doctormusicfestival.comEls compradors que hagin obtingut els seus abonaments a través d'Entradas.com, Ticketmaster, El Corte Inglés, Resident Advisor i Festicket s'han d'adreçar a les plataformes corresponents per tramitar el reemborsament. En el cas dels compradors que hagin adquirit els seus abonaments a través de Ticketea i FNAC hauran d'accedir a la seva àrea d'usuari a doctormusicfestival.com i facilitar un IBAN on efectuar la devolució. Per a qualsevol dubte sobre el procés de devolució es poden posar en contacte amb la promotora a través Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .

Cal recordar que a finals de març, la promotora va decidir traslladar el festival d’Escalarre al circuit de Montmeló després que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no autoritzés la celebració a la seva localització tradicional pel risc d’inundació.


El Síndic de Greuges ja fa temps que estudia la situació en què es troben les persones que es desplacen a les comarques de Lleida per treballar en les campanyes de recollida de fruita. En molts casos, aquestes persones són contractades en els països d’origen i, en el marc de les condicions laborals previstes, se’ls facilita un allotjament durant el temps de contracte. Tanmateix, també hi ha un bon nombre de persones que es desplacen amb la intenció de trobar feina i que no disposen de cap allotjament ni dels recursos necessaris per aconseguir-ne i que, finalment, es veuen obligades a pernoctar a l’aire lliure o en assentaments en condicions extremadament precàries.

El Síndic va rebre diverses queixes per l’actuació de l’Ajuntament de Lleida, en què s'indicava que el consistori no atenia correctament les necessitats d’aquestes persones i que els serveis d’allotjament que se'ls oferien eren insuficients.

En tots aquests casos, el Síndic es va adreçar a l’Ajuntament amb l’objectiu que facilités informació sobre les actuacions que havia dut a terme en relació amb aquesta qüestió i sobre els programes d’atenció i els recursos habilitats per l’Administració municipal per atendre les persones temporeres. La resposta de l’Ajuntament de Lleida argumentava que es tracta d’un fenomen inabastable només amb recursos locals, però que la voluntat de l’Ajuntament sempre ha estat posar a disposició d’aquest col·lectiu la millor atenció possible. I amb aquest objectiu ja va posar en marxa fa uns anys un projecte municipal en xarxa d’acollida a les persones temporeres, que incideix, sobretot, en la vessant social.

El Síndic coincideix amb l’Ajuntament que l’abordatge de les problemàtiques que aquesta situació comporta requereix una intervenció integral que impliqui totes les administracions públiques. A parer del Síndic, cal una actuació coordinada en diversos àmbits relacionats amb la programació i el desenvolupament de la campanya de recollida de fruita, però també sembla indispensable un suport econòmic específic per tenir més disponibilitat d’allotjaments, mitjançant la recuperació de línies de finançament als ens locals per a la construcció o habilitació d’allotjament. Amb tot, també considera que és indispensable que l’Ajuntament doni continuïtat a les iniciatives endegades en anys anteriors per a l’atenció de les persones que es desplacen al municipi, mitjançant els serveis d’una oficina única i altres serveis que permetin una atenció integral.

 

La primera edició de la Ponent FEST, celebrada al recinte del Turó de la Seu Vella de Lleida, va tancar portes dissabte amb la satisfacció dels organitzadors i participants. Entre divendres i dissabte milers de persones van visitar la Ponent FEST per conèixer propostes i iniciatives alternatives al model econòmic capitalista, gràcies a les més de 40 organitzacions expositores i d’un programa format per una vintena de xerrades.

Els continguts de la fira han estat molt amplis i han abraçat temàtiques tan diverses com el consum responsable, les finances ètiques, la masoveria urbana, els habitatges cooperatius, la sobirania alimentària o el consum energètic. Per a satisfacció del públic familiar que va visitar la fira, la Ponent FEST va comptar amb l’actuació musical i contacontes de l’”equipo JA” d’Acudam amb èxit de participació de petits i grans. 

La fira va reunir a les entitats de tots els sectors com l’habitatge, l’alimentació, la cultura i oci, l’educació, la comunicació, la tecnologia, els serveis a persones, els serveis a les empreses, les finances i assegurances ètiques i la salut i cures. Entre elles destaquen Som Energia, Sostre Cívic, Fiare Banca Ètica, Tigre de Paper, L’Olivera, la Cooperativa de la Granadella, Casa Dalmases, Grup Alba, Actua SCCL, Acudam, Les Obagues Ecocentre, Cooperativa Tres Cadires, Waitala, L’Arada, Arqbag cooperativa d’arquitectura o Mel Bee Happy.

En el marc de la Ponent FEST, divendres també es va celebrar una jornada tècnica de treball empresarial i una sessió d’intercooperació que va comptar amb més d’una quarantena d’assistents, entre els quals hi havia representants d’entitats de l’economia social i solidària de Ponent, personal dels serveis de contractació dels ens locals i personal tècnic municipal que té incidència o interès en la contractació i compra pública responsable i en l’economia social i solidària.

Per part de l’organització hi ha la satisfacció d'haver aconseguit l'objectiu marcat: donar un impuls a l’Economia Social i Solidària a la ciutat de Lleida i convertir-se en la trobada de referència que el sector estava esperant al territori de Ponent. La fira ha demostrat que es pot transformar el món a través del nostre consum diari i que l’economia està al servei de les persones.

Ponent Coopera, l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de Lleida, és l’entitat organitzadora i impulsora de la fira que promou fomentar i promocionar l’Economia Social i Solidària al territori de Ponent. En el marc de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya, té l’objectiu de fomentar la creació i la consolidació de noves iniciatives econòmiques transformadores així com generar ocupació de qualitat.

L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha presentat la guia Petits canvis per menjar millor, a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL).

L’objectiu d’aquest nou material és sensibilitzar als professionals i a la població sobre aquells aspectes que, amb petites modificacions, poden millorar de forma important la qualitat i la sostenibilitat de la nostra alimentació.

El material presentat s'estructura en tres grans grups de missatges concrets i senzills sobre els aliments i les conductes que cal potenciar, els que cal reduir i aquells que convé canviar-ne la qualitat per tal de ser més saludables i respectuosos amb l'entorn. Un aspecte important a destacar d’aquests materials és que incorporen en cada apartat consells de promoció i consum responsable, de sostenibilitat i de reducció del malbaratament i també s’inclouen recomanacions per seguir una vida activa i social.

Pel que fa als aliments que cal menjar més, aquests són les fruites i les hortalisses, els llegums i la fruita seca, i també promoure la vida activa i social. Cal reduir el consum de sal i aliments salats, de sucres i aliments i begudes ensucrades, de carn vermella i processada i d’aliments ultraprocessats. Les opcions de canvi respecte d’altres tries menys saludables són l’aigua —enfront de les begudes ensucrades i begudes amb alcohol-, els aliments integrals —respecte dels produïts amb farines refinades-, l’oli d’oliva verge —en relació amb altres greixos-, i els aliments de temporada i de proximitat.

Cal destacar que la guia Petits canvis per menjar millor ha estat revisada i consensuada per 52 professionals provinents de diferents col·legis professionals, societats científiques, entitats, universitats, fundacions, associacions, divulgadors científics, diferents departaments de la Generalitat, etc.

Aquesta nova guia alimentària que presenta l’ASPCAT consta de:

  • La guia, que facilita la incorporació dels consells en l'alimentació diària amb missatges breus i pràctics, estratègies i trucs
  • Tres models de cartell
  • Una càpsula vídeo
  • Un tríptic informatiu

 

El Pla de fosses permetrà l’obertura de sis noves fosses de la Guerra Civil entre el maig i el setembre d’aquest 2019. Estan situades a Alguaire (Segrià), Batea (Terra Alta), Foradada (Noguera), Salomó (Tarragonès) i Caseres (Terra Alta), on n’hi ha dues. Les excavacions preveuen recuperar les víctimes que hi estan enterrades i identificar-les amb el creuament de dades genètiques de possibles familiars vius. La primera actuació és al cementiri d’Alguaire, on els arqueòlegs han començat aquesta setmana els treballs per obrir una fossa en què, de moment, hi han aparegut cinc cossos.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha visitat aquest divendres l’excavació d’Alguaire, acompanyada de l’alcalde del municipi, Antoni Perea, i de la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, entre altres autoritats.

El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, és el responsable de coordinar el Pla de fosses, el programa del Govern que des del 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes.

En dos anys de funcionament, el Pla ha facilitat l’obertura de 17 fosses i la recuperació de 290 cossos. Des de la Transició fins a l’inici del Pla, només s’havien obert a Catalunya 28 fosses i recuperat 58 cossos.

 

1.000 euros per extracció d’ADN

A banda de les sis excavacions, els treballs per aquest 2019 també preveuen l’anàlisi antropològica i l’extracció d’ADN de les restes dipositades al Memorial de les Camposines de la Fatarella (Terra Alta), on es guarden els ossos que apareixen als espais de la Batalla de l’Ebre.

Els equips de treball, en la mateixa línia, continuaran amb l’extracció d’ADN de restes de les excavacions del 2017 i 2018.

L’extracció d’ADN d’un individu localitzat en una fossa té un cost d’uns 1.000 euros, a causa de la complexitat del procés. El Departament estableix l’obertura de noves fosses a partir de criteris tècnics, com ara les peticions de familiars, les troballes de restes en superfície o el grau de documentació de l’existència d’una fossa. 

 

Programa d’identificació genètica

El Programa d’identificació genètica, que complementa el Pla de fosses, possibilita el creuament de l’ADN de les restes trobades en fosses amb el de possibles familiars vius. És una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de les restes humanes localitzades en fosses. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada.

El sistema ja ha permès la identificació de cinc víctimes de fosses de la Guerra Civil i el franquisme: Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, de la fossa del Soleràs. En cas d’identificació, el Govern retorna les restes a les famílies. Les restes sense identificar ni reclamar són enterrades al cementiri del municipi on van ser trobades per rebre sepultura i descansar dignament.

 

Només 2.000 mostres d’ADN de familiars vius

Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la Dictadura que vulguin fer-se la prova d’ADN s’han d’inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a la base de dades per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, només uns 2.000 familiars han donat una mostra genètica. La donació de mostres d’ADN és gratuïta i és clau per poder identificar les restes de les fosses comunes.

 

Cementiri d’Alguaire, primera excavació del 2019

L’exèrcit franquista va afusellar Faust Salvia Ribes, jutge de pau i regidor d’ERC a Alguaire, i Sebastià Llobera Badia, pagès, el 12 d’abril de 1938, a les portes del cementiri del poble, després d’un consell de guerra. Segons la documentació localitzada, els dos cossos van ser enterrats en una fossa situada al mateix recinte del cementiri. Salvia tenia 42 anys i Llobera en tenia 60.

La fossa era desconeguda fins l’any 2010, quan la Direcció General de Memòria Democràtica va començar la recerca sobre el terreny arran de la petició de Divina Salvia, neta de Faust Salvia. Els tècnics van trobar documentació que situava la fossa en una àrea de quatre metres d’un parterre del cementiri.  Els arqueòlegs han començat l’excavació de la zona aquesta setmana i de moment hi han trobat cinc cossos. El creuament de dades genètiques haurà de determinar si una de les víctimes és en Faust Salvia.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha aprofitat la visita a la fossa d’Alguaire per fer entrega del document que acredita la nul·litat del consell de guerra de Faust Salvia a la seva neta Divina Salvia.

Batea (Terra Alta). La intervenció està prevista entre els mesos de juny i juliol. Excavació d’una fossa localitzada arran de l’aparició de restes òssies en superfície. Possiblement hi haurà brigadistes que van morir a la línia defensiva del riu Algars, l’abril de 1938.

Caseres (Terra Alta). La intervenció està prevista entre els mesos de juny i juliol. Excavació de dues fosses localitzades arran de la recollida de restes trobades en superfície. Hi podrien haver fins a 13 individus, probablement republicans.  

Foradada (Noguera). La intervenció està prevista entre els mesos de juny i juliol. Excavació d’una fossa localitzada arran d’una recollida de restes trobades en superfície, relacionades amb els combats del 3 de gener de 1939, en plena ofensiva franquista a Catalunya.

Salomó (Tarragonès). La intervenció està prevista al setembre. Excavació d’una fossa on hi ha almenys les restes de dos soldats republicans morts en combat el 19 de gener de 1939. Els familiars de les dues víctimes van sol·licitar-ne l’exhumació. Hi podrien haver fins a 20 individus enterrats.

L’artista alemany Gunter Demnig instal·larà un total de cinc peces Stolpersteine a tres municipis catalans aquest proper dissabte 1 de juny. Es tracta de les llambordes commemoratives en record de les persones que van ser víctimes del nacionalsocialisme. Les peces es col·loquen, sempre que és possible, davant del darrer domicili on la víctima va residir-hi lliurement.

Gunter Demnig, creador del projecte, visitarà tres municipis de la Baixa Segarra per instal·larà les llambordes: Vallfogona de Riucorb (1), Pontils (1) i Santa Coloma de Queralt (3).

Amb les peces que s’instal·laran aquest proper dissabte ja hi haurà 136 llambordes Stolpersteine arreu del territori català.

Actualment, n’hi ha a Albatàrrec (1), Castellar del Vallès (5), Cervera (3), Cubelles (1), Els Guiamets (1), Girona (16), Gironella (7), Granollers (7), Granyena de Segarra (1), Igualada (10), Lleida (1), Manresa (23), Navas (5), Olesa de Montserrat (10), les Olugues (1), Prenyanosa (1), el Pont de Vilomara i Rocafort (1), Prats de Lluçanès (2), Puig-Reig (4), Sabadell (25), Sant Antolí i Vilanova (1), Sant Vicenç de Castellet (1), Sanaüja (1), Talavera (1) Torà (1), Tarroja de Segarra (1).

El Memorial Democràtic ha coordinat la instal·lació de totes les llambordes, a excepció de les set peces de Gironella, col·locades el passat abril, i les cinc col·locades a Navàs l’any 2015. En aquests dos casos, la instal·lació ha estat a iniciativa dels propis ajuntaments.

 

70.000 Stolpersteine arreu del món

Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera Stolpersteine l’any 1996.  Des de llavors, ha col·locat més de 70.000 llambordes a una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o fins i tot Argentina. Stolpersteineés un terme alemany que vol dir ‘pedres que ens fan ensopegar’. Són blocs de ciment, d’aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de bronze on hi ha gravades les dades més rellevants de la víctima.

 

Neus Català també té una Stolpersteine

Neus Català va ser l’última supervivent catalana al camp d’extermini de Ravensbrück. Exiliada a França i posteriorment deportada, ha personificat fins a la seva mort, el passat 13 d’abril, la resistència i la lluita antifeixista. Compromesa amb els drets humans, especialment amb els de les dones, va dedicar tota la seva vida a reivindicar la memòria de les seves companyes combatents. Davant de la seva casa d’infantesa, a Els Guiamets, s’hi va col·locar el 25 de gener de 2018 una llamborda Stolpersteineen el seu record.

 

El Memorial Democràtic

El Memorial Democràtic és una institució pública depenent del Departament de Justícia que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya del període 1931-1980. L’entitat rememora la lluita antifranquista i la transició a la democràcia fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.

ASPID exigirà a la UdL que prengui les mesures pertinents per depurar les responsabilitats en l’afer del professor d’Història de l’Art que suposadament va fer comentaris denigrants a classe sobre el col·lectiu de discapacitats, comentaris que —juntament amb d’altres de caire masclista i xenòfob— han estat ja denunciats públicament pel Consell de l'Estudiantat de la Facultat de Lletres. L’entitat social ja ha demanat una reunió amb el rector de la UdL per aclarir els suposats fets denunciats i, en cas que es confirmi que van succeir, exigir als màxims organismes del centre una actuació contundent.  

Els responsables d’ASPID han elaborat un manifest que, amb el nom de 'Manifest per una Universitat de Lleida lliure de feixisme', considera que “les suposades manifestacions han posat en perill la convivència pacífica entre els diferents col·lectius de la comunitat educativa de la Universitat de Lleida, a més d’atemptar en vers els drets humans de les persones”, alhora que sol·licita al Rector de la Universitat de Lleida que “aporti tota la informació de la que disposa i que s'actuï amb celeritat per aclarir aquests fets d'inspiració feixista”. ASPID demanarà també als partits polítics i a les entitats que ho desitgin que s’adhereixin al document.

La presidenta d’Aspid, Bibiana Bendicho, ha mantingut aquest migdia una reunió amb el Consell de l’Estudiantat per sol·licitar informació i traslladar-la demà a la Junta de la Federació ECOM on, un cop debatuda la qüestió, es podria sol·licitar als Serveis Jurídics de la federació que procedissin a fer la denúncia.

Cal recordar que, segons el Consell de l’Estudiantat, el professor en qüestió va dur a terme afirmacions com ara que "els discapacitats són com un error, no mereixen viure".

ASPID és una entitat consolidada dins la societat lleidatana i un referent en la província en l’àmbit de la discapacitat física, i està centrada en l'economia social que afavoreix la qualitat de vida de les persones, especialment aquelles amb discapacitat i/o en situació de vulnerabilitat. Actualment l’entitat desenvolupa una àmplia activitat que beneficia unes 2.900 persones a la província de Lleida i compta amb 140 treballadors, 680 associats i 51 voluntaris i col·laboradors.

Miquel Àngel Cullerés i Balagueró és el nou director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida. Cullerés substitueix en el càrrec Josep Borrell.

Nascut a Lleida l’any 1965, Cullerés és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona; màster en Lingüística Aplicada per la Universitat de Lleida i en Direcció Pública per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya. També posseeix un diploma d’Estudis Avançats dins el programa de doctorat sobre La construcció europea: societat, cultura, dret i educació i un postgrau sobre Correcció de textos orals i escrits per la Universitat de Lleida.

Ha estat director dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament a Lleida (2011-2018) i professor de llengua i literatura catalanes, des de 1998.

Cullerés també ha estat director i redactor en cap de les revista de la comarca del Pla d’Urgell Setze i de la publicació de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida, Àmbits. És autor, entre altres, dels llibres Cent anys de premsa periòdica a Mollerussa (1998); Josep Rosell Laporta. Un home, una vida (2002); Història de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida (1998); La COELL. 30 anys d’història (2007) i El món dels àrids (2001).

El ple de la Diputació de Lleida ha aprovat aquest dijous el conveni de col·laboració entre l'ens provincial i la Federació ALLEM–Agrupació Lleidatana d’Entitats de suport a persones amb discapacitat, corresponent a l’anualitat 2019, per un import de 245.000€ per subvencionar despeses de prestació de serveis per a les persones amb discapacitat, realitzades per entitats membres d’aquesta Federació; així com el conveni de col·laboració amb la Fundació Social Sant Ignasi de Loiola, per impulsar el Programa ARRELS–Reducció de Danys, per a les anualitats 2019 a 2022, que suposa un ajut total de 60.000€.

Pel que fa al conveni amb ALLEM, la Diputació aportava fins ara 85.000€, que es destinaven directament a les tasques o activitats que programen les entitats associades a aquesta entitat, més 75.000€, que s’utilitzaven per a tasques directament relacionades amb la federació. Precisament, la quantitat destinada a les entitats s’ha doblat, passant de 85.000€ a 170.000€, i s’han mantingut els 75.000€ a ALLEM, arribant a un total de 245.000€. 

Les 17 entitats que formen part de la federació d’associacions i que es beneficiaran d’aquest increment pressupostari són: l’Associació Alba, Associació Talma-Servei suport a les persones, Aspros, Associació de discapacitats d’Aran, L’Olivera, Aspamis, L’Estel, Ilersis, Sant Joan de Déu, La Torxa, ACUDAM, Plançó, Associació Pro Minusvàlids de Solsona i comarca, Integra Pirineus, Creu Blanca-Llar Santa Anna, Institut Municipal d’Ocupació Salvador Seguí i Associació Pro Minusvàlids psíquics de l’Alt Urgell. Totes elles organitzen activitats que van des del suport terapèutic, activitats físiques adaptades, equinoteràpia, psiquiatria o integració laboral, entre altres.

D’altra banda, el ple ha donat llum verda al conveni de col·laboració amb l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell, per al traspàs de la carretera local LV-3344a, en el tram que correspon a la travessera urbana d’Ivars d’Urgell; així com la resolució de les al·legacions presentades al “Projecte constructiu. Millora del traçat de la carretera LV-3002, d’Hostal Boix (C-451) a Su, en el tram corresponent al punt quilomètric 10+290 al 11+045” i aprovació definitiva del projecte.

En l’àmbit de la comissió d’Acció Territorial, s’ha aprovat el conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida i el Parc del Segre per a la celebració del Campionat del Món de Descens Sprint i Eslàlom 2019 a la Seu d’Urgell, que tindrà lloc entre els dies 25 i 29 de setembre, per un import de 150.000 €; i un segon per valor de 156.418 €, per a l’execució de les obres de condicionament dels espais i canals que han d’acollir la competició. En total, l’aportació de la Diputació suposa una inversió de 306.418 €.

Finalment, la sessió plenària també ha donat el vistiplau al conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida i l’lnstitut Municipal de Progrés i Cultura (IMPIC) de Balaguer, per a la realització d’activitats firals, any 2019, per un valor de 70.000€; i també al que ha signat la institució provincial amb el Consell Comarcal del Segrià pel que fa al suport al servei de menjador i el servei de transport de les Escoles Especials de la Diputació de Lleida corresponent als cursos escolars 2019/2020 i 2020/2021, que suposa una despesa plurianual de 72.127,04€.

Pàgina 1 de 42