Catalunya

Catalunya (297)

Un total de 12 alcaldes estaven citats aquest matí als jutjats de Balaguer, Cervera i Lleida per prestar declaració com a investigats de donar suport al referèndum del proper 1 d’octubre. En tots els casos els alcaldes s’han acollit al seu dret de no declarar. Aquesta segona jornada de citacions ha omplert les portes dels jutjats de veïns i polítics donant suport als alcaldes.

Als jutjats de Balaguer estaven citats els alcaldes d’Artesa de Segre, Domènec Sabanés; Balaguer, Jordi Ignasi Vidal; la Pobla de Segur, Lluís Bellera, i Sant Esteve de la Sarga, Jordi Navarra.

Als jutjats de Cervera estaven citats els alcaldes de Cervera, Ramon Royes; Golmés, Jordi Calvis; Guissona, Xavier Casoliva; Linyola, Àlex Mases, i El Palau d’Anglesola, Montserrat Meseguer.

Finalment, als jutjats de Lleida estaven citats els alcaldes d’Aitona, Rosa Pujol; Bellvís, Joan Talarn, i Fondarella, Joan Reñé.  

Agents del Servei Informació de la Guàrdia Civil han detingut avui, a Lleida, a A. Z., de 25 anys, pakistanès resident a Espanya, per auto adoctrinament gihadista. Aquesta operació s'ha realitzat sota la supervisió del Jutjat Central Instrucció, número 1, i la coordinació de la Fiscalia de l'Audiència Nacional.

El detingut formava part d'un grup d'individus, tots ells de nacionalitat pakistanesa, que va ser parcialment desmantellat el 30 juny 2016, en el marc de l'operació Farina, amb la detenció, també a Lleida, de tres germans. En aquesta operació, van confiscar diversos suports informàtics amb abundant contingut gihadista. De l'anàlisi d'aquest material informàtic confiscat, la Guàrdia Civil va establir una clara relació entre A.Z., amb els germans detinguts, actualment a la presó per mandat del Jutjat Central d'Instrucció, número 1, de l'Audiència Nacional.

Tots ells conformaven un únic grup, d'ideologia extremadament radical, amb la clara intenció de difondre l'ideari gihadista, principalment a través de xarxes socials.

En concret, A.Z. consumia i difonia, a través dels seus perfils a la xarxa social Facebook, missatges gihadistes centrats en la justificació i la crida explícit a la gihad armada, la inducció al martiri, lloances a grups terroristes i els seus líders així com abundant material propagandístic distribuït per les productores mediàtiques d'aquests grups terroristes. També apareixen entre aquests productes de naturalesa radical, alguns de contingut antisemita.

En les últimes setmanes, els investigadors van poder constatar que el seu nivell de radicalització no havia disminuït, mostrant un important retraïment social i descuidant les seves obligacions laborals per dedicar gairebé exclusivament a la pràctica rigorista dels preceptes religiosos i al consum de material radical.

Des del 26 de juny del 2015, data en què el Ministeri de l'Interior va elevar a 4 el Nivell d'Alerta Antiterrorista (NAA), les Forces i Cossos de Seguretat han detingut 200 terroristes gihadistes a operacions realitzades a Espanya i a l'exterior ja un total de 245 des de principis de 2015.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha anunciat als Consells Comarcals el cofinançament del 25% en els projectes municipals de reducció de CO2 que es presentin dins la nova línia d’ajuts europeus FEDER de creixement sostenible 2014-2020.

La dotació del programa és de 336 milions d'euros i la distribució territorial que fa el Govern de l'Estat és de 16,3 milions d'euros per a Catalunya, un repartiment que Reñé ha titllat de “pervers, com desgraciadament i tant sovint acostuma a passar”, ja que hi ha “un desproporció que venim patint des de Catalunya com en tants d’altres casos”.

L’anunci Reñé s’ha produït aquest matí amb motiu de la reunió que ha mantingut amb els presidents i gerents del consells comarcals i del Conselh Generau d’Aran per informar-los d’aquesta nova línia d’ajuts europeus.

El president ha explicat que l’objectiu de la trobada era veure “a nivell de territori quines eren les possibilitats d’accedir a aquests ajuts”. Reñé ha puntualitzat que “en totes aquelles propostes que siguin avaluades i ateses, i que vindran cofinançades amb un 50% per fons comunitaris, la Diputació hi aportarà un 25%”. D’aquesta manera, segons Reñé, “un cop més s’evidencia el compromís de donar suport als ajuntaments”.

Cal recordar que el Consell de Ministres va aprovar el passat mes de juny un Reial Decret que regularà la concessió directa de subvencions a projectes singulars d'entitats locals que afavoreixin el pas a una economia baixa en carboni en el marc del programa FEDER de creixement sostenible 2014-2020.

Aquestes subvencions, per l’esmentat import total de 336 milions d'euros, es concediran per l’Institut IDAE en el marc del programa FEDER. Podran ser beneficiaris de les ajudes els municipis o agrupacions de municipis que tinguin una població inferior a 20.000 habitants, és a dir, “la pràctica totalitat dels de Lleida", com ha recordat Reñé.

Per obtenir l'ajuda, els municipis hauran de reduir les emissions de diòxid de carboni mitjançant l'execució de projectes singulars d'estalvi i eficiència energètica (en edificació i en infraestructures i serveis públics), mobilitat urbana sostenible (transport urbà net, transport col·lectiu, connexió urbana-rural, millores de xarxa viària, transport ciclista i desenvolupament de sistemes de subministrament d'energies netes) i ús d'energies renovables (per a producció d'electricitat i usos tèrmics en edificació i en infraestructures públiques).

Els ajuts contribuiran activament a la sostenibilitat ambiental mitjançant la reducció del nivell d'emissions de CO2, així com a la cohesió social i millora de la qualitat de vida dels ciutadans en els edificis i espais urbans. Els ajuts es poden sol·licitar des del passat mes de juliol.

La Fiscalia ha presentat una nova querella contra el referèndum. En aquest cas contra la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, i el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch.

El ministeri considera que són responsables del decret de suport a la convocatòria de l'1-O que han signat més de 700 alcaldes d’ajuntaments catalans. Se’ls imputa els delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, aquest últim pot suposar penes de presó.

La resolució demana mesures cautelars, com el tancament de la web de totes dues associacions.

 

 

El director de l’Institut Català del Sòl, INCASÒL, Damià Calvet, i l’alcalde de l’Ajuntament d’Almacelles (Segrià), Josep Ibarz, van presentar ahir, en un acte amb els empresaris de Lleida, la venda de les futures parcel·les del sector d’activitats econòmiques SUD-12A d’Almacelles.

El sector SUD-12A té una superfície total de 3,8 hectàrees, distribuïdes en set parcel·les, cinc de les quals són propietat de l’INCASÒL, que oscil·len entre els 2.000 m2 i els 4.400 m2 de superfície de sòl i es destinaran a usos industrials.. El preu de venda serà  d’aproximadament 42 euros per metre quadrat.

El document d’informació sobre la comercialització dels terrenys es pot consultar al web de l’INCASÒL i a l’Ajuntament d’Almacelles. Les sol·licituds es poden presentar fins a les 14 hores del dia 21 de setembre.

El sector SUD-A12 té un emplaçament estratègic, a l’entorn de l’aeroport de Lleida-Alguaire i amb accés a l’A-22, l'N-240 i l’A-2, així com a la línia de l'AVE Lleida-Saragossa.

Un dels objectius de l'INCASÒL és crear les condicions per a impulsar l'activitat econòmica. Així, l'empresa pública de la Generalitat posa a disposició dels privats uns terrenys perquè aquests instal·lin les seves empreses i generin llocs de treball.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) han anunciat una convocatòria de tots els alcaldes i alcaldesses del país a la plaça de Sant Jaume per aquest dissabte, 16 de setembre, al migdia, per mostrar el rebuig “a una justícia espanyola que persegueix mitjans de comunicació, paperetes, urnes…i ara alcaldes i alcaldesses després de perseguir la mesa del Parlament i el Govern”. Aquesta ha estat una de les accions que han anunciat les dues entitats després de l’anunci fet per la Fiscalia de l’Estat espanyol de citar a declarar més de 700 alcaldes per haver signat un decret de suport polític al referèndum de l’1 d’octubre.

Els alcaldes i alcaldesses catalans aniran a declarar, en el cas de ser citats, davant la Fiscalia amb “positivitat i tranquil·litat” perquè “no tenim res a amagar” i amb l’únic objectiu clar de poder donar veu als ciutadans l’1 d’octubre. Així ho han explicat la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, i el president de l’ACM, Miquel Buch, que han quedat “bocabadats” per l’anunci fet per la Fiscalia de citar a declarar més de 700 alcaldes i alcaldesses d’arreu del país.

Els responsables de les dues associacions han garantit davant els mitjans de comunicació que continuaran treballant per fer realitat “una demanda de la gent” que s’ha plasmat en les urnes i fent costat al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat.

Les dues entitats que han garantit unitat d’acció municipalista davant d’una actuació del ministeri públic espanyol trepitja “drets bàsics com el dret de llibertat d’expressió de les persones”, segons ha dit Neus Lloveras, qui ha qualitat l’anunci de la Fiscalia com “fet sense precedents en una democràcia”. Buch ha assegurat que tot plegat és fruit d’una acció desesperada de l’Estat per frenar el referèndum: “Si una persona la persegueix la justícia té un problema. Però si són més de 700 alcaldes els perseguits per la justícia qui té aquest problema no són els alcaldes. És la justícia espanyola”.

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, ha enviat una instrucció als fiscals de Catalunya perquè sol·licitin la citació com a investigats (abans imputats) de tots els alcaldes que han firmat un decret per a cedir locals per celebrar el referèndum de l’1-0. 

El llistat de l’AMI i l'ACM en què es basa el ministeri públic inclou 712 municipis dels 948 que hi ha a Catalunya. Maza demana que “a la vista del número de municipis afectats es procedirà a donar preferència en la tramitació a les diligències que afecten als ajuntaments de major volum de població”. 

Segons el document, en el cas que els alcaldes no compareguin quan siguin citats, s’ordena als Mossos que els detinguin i els portin a Fiscalia.

Les reaccions no han tardat a arribar. A través de Twitter, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha piulat: “Diguin el q diguin votar no es delicte. Desproporció i desesperació”. En el mateix sentit s’ha expressat l’alcalde de Cervera, Ramon Royes. “Anem a totes! A favor de la democràcia i les llibertats”. Albert Batalla, alcalde de la Seu d’Urgell, ha piulat: “Això va de democràcia! Votar no pot ser mai un delicte, sinó un dret dels ciutadans que cal garantir”.

Fonts pròximes a l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, han explicat que avui es trobava indisposada i no ha pogut fer declaracions. Per la seva part, l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, ha proposat una “reacció conjunta” de tots els alcaldes investigats.

L’alcalde de Tremp, Joan Ubach, ha recordat que “donem suport a una llei que demana que es pugui votar, el més normal en un estat democràtic”, mentre que l’alcalde de Sort, Raimon Monterde, ha insistit que no té “gens de por” per anar a declarar.  

El duo d’artistes GFX Folk & Miedo 12, d’Alacant i València, ha guanyat el primer premi, dotat amb 1.000 euros, de la primera edició del Torrefarrera Street Art Festival. Aquest duo és l'autor de l’obra al mur del lateral del pavelló municipal (400 metres quadrats). El segon premi del certamen, dotat amb 500 euros, ha estat per l’artista madrileny Sfhir per la intervenció mural al carrer Ramon Muntaner (176 metres quadrats).

El jurat estava format per l'Ajuntament, l'organització del festival i representants de les associacions culturals de la localitat han premiat les dues millors obres d'acord a criteris de qualitat artística, viabilitat, flexibilitat d'adaptar la proposta a les superfícies/parets existents i integració en l'entorn públic.

Millorar l’entorn urbà i fomentar la cultura són els principals objectius del Torrefarrera Street Art Festival, la nova proposta que va llançar el consistori per dinamitzar i regenerar els espais del municipi, potenciant l’art urbà com a mitjà d’integració social.

El certamen ha comptat amb el suport de la Diputació i l’empresa ICG Software i davant de l’èxit i la bona acceptació per part dels veïns i veïnes, ja es prepara una segona edició per l’any que ve.

La primera fase de les obres de reconstrucció de l’església de Sant Pere de Rosselló s'ha iniciat oficialment aquest dijous 7 de setembreamb la visita de l'alcalde, Josep Abad; el director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell; la directora de l'Institut d'Estudis Ilerdencs en representació de la Diputació de Lleida, Montserrat Macià, i el rector de la Parròquia de Rosselló en representació del Bisbat de Lleida, Josep Maria Escorihuela. A la visita també han assistit els arquitectes responsables de l'obra Miquel Àngel Sala, Carles Sàez i Carme Casals. Les obres tindran una durada aproximada de tres a quatre mesos i es preveu que al desembre, per a les festes de Nadal, ja es puguin oficiar els actes religiosos des del nou temple.

En concret, avui arrenca la primera fase de les obres de reconstrucció del temple que consistiran en el recobriment i adequació de l'interior, així com la construcció de la base del campanar que dóna accés al cor de l'església. Aquesta primera fase compta amb un pressupost de 104.000 euros finançats pel Bisbat de Lleida, el Departament de Cultura, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament de Rosselló.

L'alcalde de Rosselló, Josep Abad, ha explicat que "és una gran satisfacció com a alcalde poder iniciar aquesta obra tan esperada pels veïns i veïnes del municipi" i ha afegit que"aquest inici suposa reconèixer tota la feina que s'ha fet fins ara, que ha estat dura, i poder utilitzar el temple com més aviat millor".

Al març d'aquest any, l'Ajuntament de Rosselló, el Bisbat de Lleida, el Departament de Cultura i la Diputació de Lleida van acordar l’inici de la primera fase de les obres de reconstrucció amb un pressupost de 224.053 euros que a més del recobriment de la part esfondrada  i habilitació del temple (el que s'inicia avui) incloïa les tasques de desenrunament i consolidació. Del pressupost total, el Bisbat de Lleida aportarà un 33% (74.835 euros), el Departament de Cultura aportarà un 35% (77.557 euros), la Diputació de Lleida se’n farà càrrec d’un 24% (53.775 euros) i l’Ajuntament de Rosselló aportarà el 8% restant (17.884 euros).

La segona fase de les obres, que consistirà en la reconstrucció del campanar, que es va esfondrar el passat 29 de gener de 2016, queda pendent per a més endavant, amb el compromís de les diferents parts implicades per contribuir en el seu finançament, que s’estima serà d’uns 280.000 euros.

 

 

 

Els alcaldes de Cervera, Mollerussa i Tàrrega, entre d'altres, han signat aquest matí el decret de suport al referèndum d’autodeterminació de Catalunya del proper 1 d’octubre. El document expressa el ple suport del municipi al referèndum i al compliment de les previsions que es concreten a la seva llei corresponent. Els primers edils donaran compte d’aquesta resolució a la propera sessió ordinària del ple dels respectius ajuntaments. El decret d’alcaldia també fixa de comunicar aquesta resolució al Govern de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). 

 

Pàgina 1 de 22