Catalunya

Catalunya (265)

Creu Roja Lleida ha signat aquest matí un conveni de col.laboració amb l’empresa Fruits de Ponent perquè es faci càrrec de l’entrada d’aliments i l’emmagatzematge dels aliments que arriben a través del Fons d’Ajuda Europea per a les Persones més desafavorides. Es tracta d’un programa l’objectiu del qual és promoure la cohesió social, reforçar la inclusió social i per tant, contribuir a assolir l’objectiu d’eradicar la pobresa del Unió.

Fruits de Ponent s’encarrega des del 22 de maig i fins al 2 de juny de rebre els aliments i emmagatzemar-los a les seves instal.lacions. Els productes rebuts són de conservació a temperatura ambient i amb necessitat d’ubicació en prestatgeries. A partir del 5 de juny les entitats encarregades de distribuir els productes rebuts podran demanar les comandes. El personal de Creu Roja prepararà aquests lots.

Els aliments es distribuiran, de manera gratuïta, entre les persones més desfavorides, a través de les OAR (organitzacions acollides de repartiment) que a Ponent són 27. D’entre elles destaquen Caritas de Tàrrega i Solsona, Consells Comarcals de la Noguera, Garrigues, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Segarra, Urgell i Solsonès i alguns ajuntaments de municipis de la província.

Per persones desfavorides s’entén que són individus, famílies, llars o grups que es troben en situació de pobresa econòmica, així com les persones sense llar i altres persones en situació d’especial vulnerabilitat social.

Aquesta circumstància es determina mitjançant un informe dels serveis socials públics o per treballadors socials o professionals d’entitats especialitzades. 

La Generalitat ha iniciat avui, amb la instal·lació dels primers enregistradors, el procés d’auditoria de la xarxa de distribució elèctrica de la província de Lleida, que ha de servir per comprovar la qualitat del subministrament de la zona i determinar si és necessari realitzar millores en aquesta infraestructura. L’actuació dóna resposta a la demanda dels alcaldes de la demarcació, que en les darreres setmanes havien denunciat l’elevat nombre de microtalls que patia la zona i havien reivindicat la necessitat de millorar-hi el subministrament elèctric.

En total, la Generalitat instal·larà enregistradors durant una setmana a nou punts de la xarxa lleidatana d’Endesa, que s’han escollit amb la col·laboració d’alcaldes i agents econòmics de la zona. El director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Pere Palacín, ha explicat que aquestes màquines mesuraran tant la continuïtat com la qualitat del servei, i permetran “determinar si l’origen dels problemes que afecten les empreses i els ciutadans de Lleida són conseqüència de l’estat de la xarxa o no; a partir d’aquí, podrem començar a treballar per solucionar-los”. Palacín ha assistit a la col·locació del primer enregistrador  acompanyat pel director dels Serveis Territorials d’Empresa i Coneixement a Lleida, Ramon Alturo.

Igualment, la Generalitat ha encarregat la verificació dels enregistradors que Endesa té col·locats en la seva pròpia xarxa i l’anàlisi dels resultats que hagin obtingut en un període de dos mesos. Aquesta mesura contribuirà a disposar de més dades per tal d’ampliar l’abast de l’estudi i obtenir un diagnòstic més acurat del funcionament de la xarxa de distribució de Lleida. A més dels microtalls, els enregistradors permeten mesurar altres magnituds relacionades amb la qualitat del subministrament elèctric, com ara els sots de tensió o els harmònics, entre d’altres.

El procés d’auditoria de la xarxa de distribució elèctrica de Lleida es completarà amb la realització d’un estudi sobre l’estat de la xarxa en l’interior d’alguns municipis de la demarcació de Lleida. Aquesta anàlisi ha d’aportar informació sobre les causes dels problemes en el subministrament que han denunciat els alcaldes. 

La combinació totes aquestes actuacions donarà com a resultat una descripció de l’estat de la infraestructura de distribució elèctrica a la demarcació de Lleida, i facilitarà la identificació d’aquelles mesures necessàries per corregir els defectes que es puguin detectar. En aquest sentit, Palacín ha recordat que l’informe favorable del pla d’inversió d’Endesa per part de la Generalitat “està condicionat als resultats d’aquests estudis i a l’execució de les actuacions que se’n derivin, i també a la reparació dels danys efectuats per les nevades dels dies 24 i 25 de març”.

 

Una performance de dansa al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ha servit per escenificar avui la presentació de les activitats per commemorar el Dia Internacional dels Museus (DIM17), un esdeveniment organitzat pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM) que se celebra anualment el 18 de maig.

L’edició d’enguany de l’ICOM té com a lema: 'Museus i històries punyents: Dir allò que no es pot explicar als museus', i enllaçant amb aquesta temàtica, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran ha presentat avui la seva campanya pròpia: Conflictes bèl·lics i migracions. Memòries ferides i reconciliació. Entre el 18 i el 21 de maig, els diferents equipaments de la xarxa exposaran objectes relacionats amb els conflictes bèl·lics al llarg de la història, i acolliran un cicle de conferències i documentals que posarà en relleu els conflictes actuals i el problema dels refugiats. 

Els equipaments han donat a conèixer les 23 activitats que acolliran durant tota la setmana. Xerrades, un cicle de conferències i documentals sobre els conflictes actuals i els seus devastadors efectes sobre el territori, el patrimoni i les persones que els pateixen són algunes de les activitats previstes. Totes elles responen al tema ‘Dir allò que no es pot explicar als museus’.

Coincidint amb el Dia Internacional, els dies 19 i 20 els museus se sumen a la commemoració de la Nit dels Museus amb diferents activitats, que combinen les visites a les exposicions amb dansa, música, teatre o tastos de productes. 

 

Objectes, com a testimonis de conflictes

Els objectes que exposaran els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, vinculats als conflictes bèl·lics, serviran per representar la memòria i les migracions. Aquests, juntament amb els documents i les peces d’art, simbolitzen els efectes de les guerres sobre la cultura i el patrimoni.

Així, el Museu de la Noguera de Balaguer exposarà un radi humà amb una punta de fletxa de sílex clavada (2500-1300 BC), trobat al jaciment sepulcral del Forat de Conqueta de les Avellanes-Santa Linya; el Comarcal de Cervera, fragments de metralla d’una de les 70 bombes que es van llançar durant el bombardeig aeri del 3 de desembre de 1938 a la capital de la Segarra; L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, un conjunt de llibretes, contes i altre material escolar que vol expressar la mira­da infantil durant la Guerra Civil espanyola; el Museu de Guissona, 3 puntes de fletxes i 2 projec­tils per ser llançats amb fona (armes trobades a les excavacions de la ciutat romana de Iesso); el Museu de la Conca Dellà, un fragment de mànec de simpulum o cullerot per servir vi que portaven els soldats romans (segle I dC).

El Museu de Lleida presentarà un recorregut per cinc obres del museu, des d’armament ibèric fins a l’obra de Guinovart, que simbolitzen diferents conflictes bèl·lics al llarg de la història; el Museu de la Val d’Aran, bales de plom i restes de bombes de fragmentació de ferro emprades en la destrucció de Castèth Leon (1719); el Museu d’Art Jaume Morera, Volumetria I de Leandre Cristòfol, que exemplifica el retorn a l’escultura no figurativa que va desenvolupar entre la II República i el final de la Guerra Civil; el Museu Diocesà de l’Urgell, un calze i patena circular amb decoració central amb la representació de la mà de Déu, procedents de Núria, que van viatjar a l’exili juntament amb la Mare de Déu de Núria (segle XIII); el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, un finestral romànic del campanar de la Catedral de Solsona, un dels pocs elements que es conserven de la primitiva església de Santa Maria de Solsona i que ha estat testimoni de la Guerra del Francès (1810) i el Museu Comarcal de l’Urgell, un ganivet amb pom d’anella, vinculat a la tragèdia del Call de Tàrrega (1348).

 

Més de 20 d’activitats pel Dia Internacional dels Museus

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, formada pel Museu de la Noguera de Balaguer, el Comarcal de Cervera, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu, el Museu de Guissona, el Museu de Conca Dellà d’Isona, el Museu de Lleida, el Jaume Morera de Lleida, el Diocesà de l’Urgell de la Seu d’Urgell, el Diocesà i Comarcal de Solsona, el Comarcal de l’Urgell de Tàrrega i el Musèu Dera Val d’Aran de Vielha, s’afegeix a la celebració del Dia Internacional dels Museus, un esdeveniment organitzat pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM), que se celebra anualment el 18 de maig, i que enguany comptarà amb més d’una vintena d’activitats. A més, coincidint amb el Dia Internacional, que se celebra el dia 18, els equipaments faran una jornada de portes obertes amb entrades gratuïtes.

 

 

L’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID) posarà en marxa aquesta primavera el nou programa d’inserció laboral ‘Ponent Ocupació’ a les comarques del Segrià, la Noguera i l’Urgell, adreçat a persones de 30 a 54 anys, amb o sense discapacitat, que són aturats de llarga durada (porten més d’un any a l’atur), per impulsar-les en la seva recerca de feina. L’objectiu de la iniciativa és atendre 126 persones i aconseguir que com a mínim el 15% trobi feina. El projecte, que es desenvoluparà del 22 de maig al 21 de març de 2018 i que manté la preinscripció oberta, és promogut per el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social en el marc dels anomenats programes integrals.

A diferència d'altres programes, aquest nou projecte és específic pels aturats de llarga durada i oferirà un acompanyament individualitzat per reforçar les competències personals i la motivació a l’hora d’assolir un impuls personal real per trobar feina.

Com a aspecte innovador, cal dir que les persones rebran una compensació econòmica de fins a 10 euros per dia (fins a un màxim de 150 euros mensuals), si assisteixen als tallers o a les formacions tecnicoprofessionals, al curs tècnic professional (de 40 hores a la Noguera i l’Urgell i de 80 hores al Segrià) i les pràctiques a les empreses marcades com a subvencionables.

Segons dades de l’Observatori de Treball de la Generalitat, la taxa d’atur a la demarcació de Lleida és de l’11%. Actualment hi ha 23.584 persones sense feina, de les quals 8.092 (el 34%) són aturats de llarga durada, és a dir, que porten més de 12 mesos a l’atur. L’atur de llarga durada a Lleida afecta principalment a les dones (el 60% del total), els majors de 45 anys (el 73%), les persones amb un nivell de formació d’educació general, provinents del sector serveis i amb un perfil d’ocupacions elementals. 

 

Diumenge, 23 abril 2017 21:41

Multitudinària diada de Sant Jordi a Ponent

Escrit per

Les comarques de Ponent han viscut una festa de Sant Jordi multitudinària. Des de primera hora els carrers de les capitals de comarca s’han omplert de visitants a la recerca de roses i llibres.

Pel que fa a les roses, segons el sector, les més buscades són les tradicionals roses vermelles tot i que cada cop hi ha més persones que opten per substituir l’espiga per una figura en forma de princesa o de drac.

Pel que fa a llibres, els més venuts de la diada han estat la novel·la Nosaltres dos de Xavier Bosch en la categoria de ficció i el recull d’articles La vida que aprenc del periodista Carles Capdevila en la categoria de no ficció. 

En ficció han seguit a Bosch, Pilar Rahola amb Rosa de Cendra i Jordi Basté i Marc Artigau amb Un home cau  mentre que en no ficció darrere Capdevila hi havia Quim Monzó amb Taula i barra i  la meteoròloga Mònica Usart amb Només seran quatre gotes.

En castellà el llibre més venut de ficció ha estat Patria de Fernando Aramburu i en no ficció, Pau Donés amb 50 palos.

El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) les esglésies de Sant Joan Baptista de Vinaixa (Garrigues) i de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (Urgell) en la categoria de monument històric i delimitar-ne els entorns de protecció.

De l’església de Sant Joan Baptista de Vinaixa, un exemple singular de l’arquitectura religiosa catalana de transició entre el romànic i el gòtic, se’n té constància documental de la seva existència des del 1154. De fet, es tracta de l’església medieval més ben documentada de l’arquebisbat de Tarragona perquè se’n conserven bona part dels contractes d’obra, dels quals es desprèn que l’actual església va ser iniciada el 1301 i finalitzada el 1316. També es coneix que el projecte era de R. de Labossa i que va ser construïda pel mestre d’obres R. Piquer.

Per la seva part, l’'església de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega és d’una sola nau amb capelles laterals comunicades entre si segons la tipologia jesuïta derivada de Gesú de Vignola, a Roma. La singularitat de l’església és notable en el context del patrimoni arquitectònic català, ja que permet conèixer i veure el procés de disseny i d’edificació d’una església barroca construïda de nova planta, alhora que permet la confluència decorativa amb les arts pictòriques del segle XX i XXI.

El primitiu temple medieval va ser construït al segle XII. Entre els segles XIII i XIV es va construir l’església gòtica que va persistir fins a l’any 1672, quan el campanar va caure sobre la nau central i les capelles. El mateix any 1672 es va encomanar al tracista fra Josep de la Concepció el projecte i la construcció d’una nova església, que va ser projectada en estil barroc. El 1696 es va inaugurar el nou temple, que es va acabar el 1742. El campanar es va enllestir el 1760 i, posteriorment, es van construir les capelles dels Dolors, de les Santes Espines i del Roser. Entre 1936 i 1939, l’església va patir diversos bombardejos, amb la consegüent destrucció dels béns mobles. A partir de 1940 es van construir i reparar el cimbori del creuer i totes les voltes enderrocades i malmeses.

A l’església inicial se li van afegir la capella dels Dolors (1704) i la del Roser (1724), actualment anomenada capella de la Mare de Déu de Montserrat, que van ser també projectades per fra Josep de la Concepció.

La façana principal, que segueix la composició originària de tres cossos, es va acabar al segle XX. L’any 1968, la portalada atribuïda a Pere Costa que havia de donar accés a un gran cor interior va ser traslladada a l’exterior.

 

Els dos ocupants d’una moto han mort aquest migdia en un accident amb dos cotxes al punt quilomètric 14,8 de la carretera L-500 a la Vall de Boí (Alta Ribagorça), segons ha informat el Servei Català del Trànsit (SCT).

Els Mossos d’Esquadra han rebut l’avís del sinistre a les 14.03 hores. Per causes que encara s’estan investigant, hi ha hagut un xoc frontal entre un cotxe i una motocicleta en el qual també s’hi ha vist implicat un altre turisme. A conseqüència del sinistre, els dos ocupants de la motocicleta han mort.

Arran de la incidència, s’han activat tres patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat, i l’helicòpter medicalitzat i dues ambulàncies, una també medicalitzada, del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Quant a l’afectació viària, la via ha estat tallada fins quarts de quatre quan s’ha habilitat pas alternatiu. La circulació s’ha normalitzat a les 16.54 hores. 

Artesa de Segre és un dels municipis amb més nuclis agregats de Catalunya, pobles petits que tenen moltes segones residències fet que significa que aquests dies de Setmana Santa s’omplen de visitants. Per aquest motiu fa quatre anys el consistori amb el suport de Medieval Cercós va impulsar la Fira Pagesa per contribuir a la difusió dels diferents atractius turístics. El certamen, que celebrarà la seva quarta edició els dies 15 i 16 d’abril, tindrà lloc al barri antic d’Artesa i comptarà  amb un mercat que acollirà diferents parades de productes artesanals i productes de la terra. Un dels principals atractius seran les passejades d’oques així com l’exhibició de balls tradicionals a càrrec del Casal Cultural Dansaires de Manresa.  També s’oferirà ballada de sardanes amb la Cobla Tàrrega i caramelles amb el Grup de Caramelles La Dàlia Blanca.

Per completar l’estada dels visitants, s’organitzaran activitats durant els dos dies entre les quals tallers de cuir i de vidre, exposicions d’eines del camp, del passat del barri antic i de les caramelles, entres d’altres.

Un altre municipi actiu aquests dies de Setmana Santa és Preixana. Divendres dia 14 iniciarà els actes amb el Via Crucis. A les 6 de la tarda tindrà lloc la inauguració de les exposicions ‘Per Catalunya! Vida i mort de Lluís Companys’ i ‘Espais Naturals de Ponent’ a l’edifici de Sant Llorenç. Ja a la nit se celebrarà la processó de la Soledat.

Dissabte dia 15 caminada popular pels camins del terme i dilluns dia 17, Dilluns de Pasqua, se celebrarà el 47è Aplec de la Sardana a Montalbà amb balls vuitcentistes i sardanes amb la Bellpuig Cobla. Per acabar, el dimarts dia 18 serà el torn de la festa de la Verge de Montalbà amb romeria, missa presidida pel bisbe de Solsona, Xavier Novell, tradicional esmorzar amb xoriç de Preixana, sardanes, missa amb ofrena floral i concert i ball.

 

Per Setmana Santa les tradicions a Ponent es mantenen ben arrelades. Des del Diumenge de Rams amb les palmes i els palmons dels més petits, les processons, les caramelles, l’entrega per part del padrí o padrina de la mona al fillol o fillola i la celebració del dia de la Mona.

A la demarcació de Lleida va inaugurar la Setmana Santa la processó dels Dolors de Bellpuig, que es va celebrar el passat 7 d’abril i va reunir milers de persones.Va seguir el passat 9 d’abril la celebració del Diumenge de Rams amb la benedicció dels rams d’olivera o de llorer, les palmes i els palmons després de missa.

A la majoria de localitats però la Setmana Santa no comença fins aquest 13 i 14 d’abril, el Dijous Sant i el Divendres Sant, amb les processons. Algunes de les més destacades són la processó del Sant Crist d’El Talladell (dijous a 2/4 de 10 de la nit), el Via Crucis de Tàrrega (divendres a les 9 de la nit), la processó de la Soledat de Preixana (divendres a 2/4 d 10 de la nit) i la processó de les Set Paraules de Vilagrassa (divendres a les 10 de la nit).

El Diumenge de Pasqua, és costum reviure la tradició de la cantada de les caramelles. A Tàrrega, les veus de la coral Infantil Mestre Güell seran les encarregades un any més d’interpretar les cançons típiques d’aquesta data. La comitiva, acompanyada dels grallers Corral Nou, recorrerà durant tot el matí diversos punts de la ciutat per encomanar els sons i l’alegria de les caramelles. A Agramunt arribaran de la mà del Grup Caramellaire Aires del Sió. Altres localitats on també es podran escoltar són Artesa de Segre, Bellpuig, Castellserà, Cervera, Guissona i Verdú.

El Dilluns de Pasqua són moltes les famílies i grups d’amics que opten per anar a menjar la Mona al camp. Té molt bona acollida el parc de l’ermita de Montalbà de Preixana, el parc de la Serra de Mollerussa, el santuari de la Bovera de Guimerà... Enguany l’Ajuntament de Tàrrega proposa per primera vegada de celebrar la Mona al càmping municipal. Per aquest motiu, el consistori obrirà les portes de l’equipament el pròxim 17 d’abril posant-lo a disposició de famílies i colles d’amics. El càmping municipal romandrà obert a les 12 del migdia i s’hi habilitaran taules de pícnic i zona de barbacoa. A més, per dinamitzar la jornada, també s’instal·laran jocs tradicionals per a la mainada. L’accés serà gratuït. Tot i això, es recomana reservar la taula prèviament a La Botiga del Museu o per correu electrònic a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .

La Diputació de Lleida ha acollit aquest dimarts a la tarda una reunió institucional per abordar amb més profusió de detalls amb el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget; el president de l'ens provincial, Joan Reñé, i els representants dels consells comarcals de Lleida (hi han assistit els representants dels consells de les Garrigues, Urgell, Pallars Jussà, Cerdanya, Segarra, Pla d’Urgell, Alta Ribagorça, Noguera i Segrià) les queixes reiterades de diferents alcaldes en relació amb els sovintejats microtalls de llum que estarien patint diferents municipis i, alhora, posar-los també en coneixement de les accions endegades vers la companyia Endesa després de l’apagada de la nevada del passat mes de març, que va deixar diversos municipis sense servei durant hores.

Durant la reunió, i en relació amb aquest episodi, el conseller ha explicat que s'ha requerit a Endesa tota la informació relativa tant a l’estat de les instal·lacions com a la gestió de la incidència. Alhora, Baiget també ha anunciat que la Generalitat instal·larà enregistradors a la xarxa de distribució de la província amb l’objectiu d’obtenir dades sobre la qualitat del servei. 

Per la seva banda, Reñé ha palesat també la demanda dels alcaldes que, al marge de les millores en el servei, disposin d’un canal de comunicació amb més celeritat que l’actual, per tal de poder demanar informació a la companyia sobre l’estat de les incidències i els terminis de resolució.

A la propera reunió que se celebrarà a la Diputació de Lleida seran convocats els representants del Departament d’Empresa i Coneixement, els representants de la companyia elèctrica Endesa, els consells comarcals i els portaveus dels grups polítics amb representació a la Diputació de Lleida.

 

Pàgina 1 de 19