Catalunya

Catalunya (391)

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha defensat aquest dijous el model d’immersió lingüística de l’escola catalana, el qual ha qualificat de “model d’èxit”, i ha afegit que “no permetrem tensionar més l’ús de la llengua. L’ànima del país no es toca”. 

Reñé ha fet aquestes manifestacions durant el ple de la Diputació, que ha aprovat una moció que defensa acabar amb l’aplicació de l’article 155 i amb l’amenaça contra la immersió lingüística. Per tot plegat, Reñé ha insistit que defensaran “un model lingüístic que és exemple al món” i que “és el model d’èxit”.

En relació amb la llengua, el ple també ha aprovat una altra moció de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional que declara inconstitucional que l’occità sigui llengua preferent a la Val d’Aran.

La 7a edició del Festival de Pallassos i Bufons a la gorra Buuuf!!! d’Alcoletge ja té cartell. Els dies 13, 14 i 15 d’abril els carrers i places d’aquesta localitat del Segrià acolliran un total de 34 actuacions de 17 companyies amb una marcada presència d’artistes internacionals. Entre ells destaquen el mític pallasso Chacovachi, director de la Convenció Argentina de circ, pallassos i espectacles de carrer i referent indiscutible de la successió d'artistes de carrer d’Argentina o Los Excéntricos(Premi Nacional de Cultura), la reconeguda pallassa Pepa Plana, Los Barlou (companyia sorgida de la unió de tres pallassos amb una llarga i reconeguda trajectòria) o Wilbur (ex campió d’Espanya de gimnàstica que va deixar la competició per dedicar-se al teatre com a pallasso), per destacar-ne alguns. Completen el cartell Black and Blue, Cia Passabarret, Ganso&Cia, La Bleda, Marieta Voltereta, Miquelet, Pere Hosta, El Sobrino del Diablo, Catastrofer i la companyia lleidatana La Cremallera i Pallasso Tortellini (el pallasso més jove de les terres de Lleida). Així doncs a Alcoletge hi conviuran durant tres dies companyies de Catalunya, el País Basc, Argentina, Mèxic i França

El festival, organitzat per l’Ajuntament d’Alcoletge, compta amb el suport de la Diputació de Lleida i l’IEI i està adreçat a “tots els públics i adults” -tal com remarca el cartell- i tindrà com a novetat un espectacle itinerant, a càrrec de Pere Hosta, així com food trucks que completaran l’oferta lúdica d’aquests tres dies i l’habitual Nit Golfa adreçada al públic adult. Un altre dels públics del festival és el professional del món del clown, que l’organització ha volgut tenir en compte amb la creació de tallers, a càrrec del pallasso Chacovachi, que està adreçat a professionals i aficionats d’aquest món.

Els espectacles tindran lloc en sis escenaris: el carrer Nou, el pavelló, l’Amfiteatre, la Carpa, la sala d’actes o la plaça Països Catalans, a banda de l’espectacle itinerant, que passejarà pels diferents carrers del poble.

L’objectiu del Buuuf!!! és donar a conèixer la cultura dels pallassos i bufons. Tots els espectacles del festival, així com la resta d’activitats programades són d’entrada lliure i al final els artistes passen la gorra, un dels signes d’identitat del festival. Segons explica el director artístic, Magí Valls: “El públic ajuda a fer perdurar el festival amb les seves aportacions. Es pot dir que és una fórmula mixta de finançament, és una simbiosi entre sector públic i privat”.

 

Sota la marca 'Aitona, Un esclat de color. Floració 2018', l’Ajuntament d’Aitona oferirà per sisè any consecutiu, del 2 al 21 de març tots els dies, visites turístiques de tres hores de durada guiades per pagesos i per guies locals voluntaris. Les visites, estructurades en dues parts, permetran al visitant descobrir i gaudir dels camps florits que inunden de color rosa el paisatge, a més de visites pel nucli antic de la població per conèixer el seu patrimoni i la seva oferta turística. Entre les novetats per la nova temporada de la Flor d’Aitona s’ha habilitat una plataforma per fer la reserva del dia i l’hora de la visita amb la finalitat de regular el nombre de turistes i evitar les aglomeracions. A més, la cooperativa Fruitona oferirà visites a les seves instal·lacions amb una explicació del procés de la fruita dolça “des de la flor fins que la fruita arriba al supermercat”. També s’oferirà un servei de càtering amb cuina local, com ara cassola de tros, per a aquells qui vulguin quedar-se a dinar. Finalment, enguany s’amplia l’oferta turística amb la possibilitat de sobrevolar els camps de fruiters amb globus aerostàtic i gaudir del paisatge florit des del cel. El preu per persona serà de 150 euros i l’ofereix l’empresa Kontiki, amb 30 anys d’experiència.

L’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, ha explicat que el projecte de Fruiturisme va néixer a Aitona ara fa 6 anys. Un projecte que “no hauria tirat endavant sense la col·laboració dels pagesos i dels guies locals que de manera voluntària s’hi han sumat, com també la mateixa cooperativa de fruita i la implicació de tots els veïns del poble per donar a conèixer aquest tresor”. En total hi participen una trentena de voluntaris, entre els pagesos que fan les explicacions al camp i a la cooperativa i les guies que donen a conèixer la història i els racons d’interès del poble.

Pujol ha destacat també que es tracta d’un projecte viu i en evolució constant amb el propòsit de continuar creixent, sense sostre, ha afirmat, “però de manera sostenible amb l’objectiu de posar en valor el nostre poble, la nostra agricultura, la nostra gent i la nostra fruita”. Pujol ha explicat que la campanya de la Flor 2016 va rebre un total de 1.500 visitants. L’any 2017 la xifra es va disparar per sobre de les previsions fins arribar als 5.500 visitants. Per a aquest any no s’ha fet cap previsió, si bé ha revelat que de moment ja hi ha 2.000 reserves fetes i el cap de setmana del 10 i 11 de febrer ja tenien totes les visites tancades.

Per la seva banda, la tècnica de turisme de l’Ajuntament d’Aitona, Dolors Pelegrí, ha explicat que davant aquest gran demanda de cara a la nova temporada de la Flor 2018 s’ha habilitat una nova plataforma per fer reserves per Internet: https://www.inscripcions.cat/fruiturismeaitona2018/formulari_inscripcioPer mitjà d’aquesta plataforma es poden fer les reserves de dia i hora. El recorregut pels camps florits es farà amb autocar i no es permetrà l’ús de vehicles privats per les finques particulars. 

 

Les rutes per gaudir de la floració i la fruita

Durant el mes de març, la flor del presseguer inunda el paisatge de color rosa a Aitona. Per gaudir de la floració, però també per gaudir de la fruita a l’estiu, el projecte 'Aitona. Un Esclat de Color' posa a l’abast del visitant diferents rutes per conèixer tot el procés des de la floració fins a la recol·lecció de la fruita i quan el producte surt de la central per a la seva venda.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el director de l’Institut Mollerussa, Antoni Reig, s’han entrevistat aquest dimecres amb responsables de l’Escola Nacional d’Equitació francesa, una institució ubicada a Saumur, dedicada a la formació en equitació i a la recerca genètica en equins, amb la voluntat de conèixer models d’èxit que puguin completar l’aposta de la Diputació per la formació superior relacionada amb el sector ramader i oferir noves possibilitats de creixement al territori de Lleida.

La intenció és dotar d’una tercera línia de treball el projecte que ja ha comportat la consecució dels estudis del doble grau de Veterinària i Ciència i Producció Animal a la Universitat de Lleida (UdL) i que ha permès la construcció de l’Hospital Veterinari de Torrelameu –en execució en aquests moments–  i l’aulari del doble grau al Campus ETSEA (a la ciutat de Lleida), ja en funcionament.

“En aquest entorn de les terres de Lleida, s’escau una aposta per la genètica de cavalls i la formació en equitació i hípica, aprofitant les sinergies que s’estan portant a terme des de l’Institut Mollerussa”, ha dit Reñé. En aquest sentit, el director de l’Institut Mollerussa, Antoni Reig, ha destacat que el centre ja ofereixen els estudis de tècnic esportiu en disciplines hípiques de resistència, orientació i turisme eqüestre i també de tècnic esportiu en disciplines hípiques de salt, doma i concurs complert, a més a més de disposar en les seves  instal·lacions d’una pista de doma, una de salt i un circuit de cros. “Saumur és un referent a nivell mundial i, per tant, un model a seguir adaptant-lo a la nostra realitat”, ha afegit Reig. 

El president ha estat acompanyat en el viatge per la cap d’estudis de l’Institut de Mollerussa, Carme Rovira; el col·laborador del centre i genet olímpic, Albert Hermoso; el membre del consell escolar de l’Institut Mollerussa, Pere Garrofé, i del membre de l’organització del concurs morfològic que properament se celebrarà a l’Institut Mollerussa, Jordi Pifarré. Aquesta prova coincidirà amb el concurs de salt memorial Manolo Ferrao. 

L’Escola Nacional d’Equitació Cadre Noir de Saumur és un referent europeu en la seva especialitat. El complex ocupa 300 hectàrees.

L’Ajuntament d’Alpicat ha creat un centre d’acollida provisional per a gossos abandonats, una instal·lació on aquests animals puguin romandre en espera de ser traslladats al Centre d'Acollida d'Animals d'Alcanó.

El consistori alpicatí té subscrit amb el Consell Comarcal del Segrià un conveni segons el qual els agents municipals d’Alpicat poden traslladar a la canera d’Alcanó els animals que trobi abandonats al seu terme. Aquest trasllat, però, en ocasions es demorava quan es produïa alguna contingència especial o qual l’animal era trobat durant la nit o en cap de setmana, amb la qual cosa calia esperar a que la canera d’Alcanó obrís les seves instal·lacions.

Ara, amb la creació d’aquest centre, ubicat al camí dels Robinals, l’Ajuntament d’Alpicat disposarà d’un equipament que donarà cabuda a aquests animals, un espai on s’han habilitat quatre boxes, que compta amb aigua potable i una zona de seguretat.

Cristina Barana, Sònia Capdevila i Maria Jounou són tres llevadores de Lleida que han creat l'Associació Amics de la Popa i han endegat una campanya en defensa i promoció de la lactància materna. Barana, Capdevila i Jounou s'han manifestat "molt satisfetes per aconseguir 91 adhesions a la campanya, entre establiments privats i públics en un mes". Les professionals van presentar el projecte Amics de la Popa el passat 20 de febrer a la seu del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida (COILL).

Barana va explicar que “la major part dels establiments adherits a tota Catalunya són espais privats com botigues, bars, cafeteries, restaurants, i farmàcies; però també hi ha centres sanitaris, ajuntaments, o consells comarcals”. També va insistir que "si bé el primer beneficiat és el nadó, la mare també té el dret de poder alimentar de forma natural el seu fill o filla. I el vincle que es crea durant aquesta lactància entre la mare i el nadó, afavoreix a tota la societat, ja que ajuda a criar les persones que en formen part".

L'Associació Amics de la Popa vol donar suport i promoció a la lactància materna creant una xarxa d'establiments "amics" on les mares puguin donar el pit als seus nadons de manera natural i confortable. La campanya ‘Amics del a Popa' neix amb l'objectiu de fer visible i normalitzar l'alletament matern.

La lactància materna és l'alimentació ideal per als nadons, ja que aporta els nutrients en quantitat i qualitat necessaris per al seu normal desenvolupament, de fet l'OMS recomana lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida i juntament amb alimentació complementària fins als dos anys.

Amb aquesta iniciativa es pretenen normalitzar l'alletament matern en els espais públics i privats per tal d'integrar a la vida quotidiana aquest fet.

Per aconseguir el seu objectiu es necessita la implicació d'un nombre més gran de persones per a sensibilitzar la societat amb l'alimentació natural i amb el fet d'alletar un nadó. Els intereressats en adherir-se a la campanya es poden dirigir a la pàgina web http://amicsdelapopa.cat on hi ha un breu formulari amb les indicacions corresponents o bé trucar al telèfon 696631681. La iniciativa compta amb el suport del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida, l'Associació Catalana de Llevadores i la Caixa.

Endesa, en línia amb el seu gran pla de qualitat i amb la voluntat de preparar la xarxa elèctrica pel futur, ha instal·lat durant el 2017 un total de 75 nous telecomandaments a 61 línies de mitjana tensió que discorren per 40 municipis de les comarques de Lleida. Aquests dispositius són uns nous sistemes de control remot que permeten realitzar maniobres d’operació a distància. D’aquesta manera es redueix el temps de resposta en cas d’incidències i s’assegura la continuïtat i qualitat del subministrament elèctric a tota la demarcació. La inversió, aportada íntegrament per la companyia, ha estat superior al milió d’euros.

Amb aquesta millora, el Centre de Control que Endesa té a Barcelona pot accionar a distància els equips de maniobra de les instal·lacions sense haver de desplaçar equips sobre el terreny en cas d'incidències, ja siguin pròpies o derivades de l'acció d'agents externs, ja que el Centre de Control rep informació que permet detectar i aïllar els defectes que puguin produir-se a la xarxa mitjançant els elements de detecció de pas de defecte. D’aquesta manera s’estalvia temps en la localització d’avaries, amb la conseqüent reducció del temps d’interrupció del subministrament elèctric als 124.000 clients que s’alimenten d’aquestes instal·lacions, repartits entre dotze comarques.

A més, a moltes de les 75 instal·lacions també s’han substituït els elements de maniobra convencionals per cabines de nova tecnologia que incorporen un gas de característiques especialment aïllants. Els nous dispositius redueixen la necessitat de manteniment, ja que el gas incorporat s’autoregenera, a diferència de l’oli que pateix una descomposició gradual. Alhora, el material conté propietats dielèctriques, fet que impedeix una bona conducció de l’electricitat i disminueix el risc d’incidència, gràcies a la seva alta estabilitat tèrmica i química.

Endesa està realitzant, en els últims anys, una important inversió en la tecnificació de la seva xarxa per dotar la infraestructura elèctrica dels darrers avenços tecnològics, amb l’objectiu de donar una resposta adequada a les especificitats del territori i a les necessitats del seu mercat. La reforma apropa les instal·lacions de la Companyia a un model de gestió més eficient de la xarxa mitjançant la automatització de les seves infraestructures, un aspecte bàsic de les anomenades xarxes intel·ligents osmart grids

El consell d'administració de la societat estatal Aguas de las Cuencas de España (Acuaes) del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient ha autoritzat la licitació, per 2.380.716 euros, del contracte per a l'explotació del canal Segarra-Garrigues. L'objecte del contracte és garantir les operacions necessàries per permetre el subministrament dels volums d'aigua demandats en els punts de captació que corresponguin així com del manteniment i conservació dels equips industrials i els elements que l'integren. Com a novetat respecte al contracte fins ara vigent, s'ha incorporat els treballs de manteniment, conservació i explotació de la presa d'Albagés. El contracte té una durada inicial de dos anys, amb dues possibles pròrrogues d'un any cadascuna.

Amb una capacitat de transport màxima de 35 m3 / s, l'objectiu principal d'aquesta infraestructura és la transformació en regadiu i la millora de les dotacions de reg d'unes 69.000 hectàrees situades a les comarques de la Noguera, la Segarra, el Pla d' Urgell, les Garrigues i el Segrià, dedicades a cultius de cereal, oliveres, ametllers i fruiters, principalment. A més del canal, de 82,4 quilòmetres de longitud, que ha requerit fins a la data d'una inversió de 439.300.000 d'euros, la societat estatal ha construït també la Presa d'Albagés, les obres de la qual van finalitzar el passat mes de juny, així com les obres d'impulsió i connexió del canal amb la Presa de Rialb. Així mateix té previst escometre el projecte d'obres complementàries i d'acabats de la presa, que inclou, entre d'altres, la implantació del Pla d'Emergència i l'inici de l'ompliment de l'embassament. Amb una superfície de reg actualment en servei de 8.000 hectàrees, durant la campanya de reg de 2017, el Canal ha subministrat prop de 23,5 hm3 d'aigua.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha anunciat aquest divendres la posada en marxa d’un projecte per implantar la fibra òptica a tots els pobles de les comarques lleidatanes entre aquest any i el 2019.

Reñé ha fet aquest anunci durant la reunió que ha mantingut amb els presidents/es dels consells comarcals i els alcaldes/esses de capitals de comarca per tal d’analitzar aspectes relacionats amb serveis i accions que la Diputació de Lleida presta al territori.

Sobre la fibra òptica, Reñé ha anunciat que la Diputació de Lleida posarà en marxa en breu un projecte per al seu desplegament a tot el territori. Segons el president, l’objectiu és que “cada poble pugui tenir accés a la fibra òptica i a la banda ampla”, motiu pel qual treballaran conjuntament amb els ajuntaments, els consells comarcals i la Direcció General de Telecomunicacions per redactar un projecte que, primer, haurà d’aportar tota la informació sobre l’estat actual de la situació, i, segon, haurà de definir com es pot estructurar l’actuació tècnica i quins seran els costos per tal de garantir que, “en breu, si no aquest 2018, sí al 2019, poguéssim tenir fibra òptica a tots els pobles, ja fos a través de freqüència o de troncals”. Reñé no ha quantificat quina inversió suposarà aquest desplegament, tot i que ha precisat que la Diputació està en disposició d’obtenir recursos i, si s’escau, plantejarà operacions de crèdit.

D’altra banda, el president també ha comunicat que durant aquest mes de febrer la Diputació “distribuirà un desfibril·lador per cada municipi” per a un total de 231 en el conjunt de totes les comarques, a més d’una altra cinquantena per a vehicles del cos de Mossos d’Esquadra i del cos de Bombers. Aquestes xifres, afegides “als 170 que ja hem distribuït en els darrers anys”, suposen un global de 450 desfibril·ladors a les comarques de Lleida, amb la qual cosa es podria dir que “serem un territori cardioprotegit”. Tot i això, Reñé ha avançat que la tasca no acaba aquí i que en el futur es lliuraran més aparells per instal·lar-los als municipis.

Reñé també ha anunciat la creació d’un equip tècnic format per cinc secretaris interventors jurídics que, contractats per la Diputació, donaran suport i assessorament als serveis que des de cada Consell Comarcal, i també finançats per la corporació amb una aportació anual de 3 M€, s’estan oferint als ajuntaments petits que així ho demanen, amb la qual cosa es consolidarà aquest servei.

Durant la reunió, la Diputació també ha notificat als alcaldes la voluntat de la corporació de continuar aportant 875 euros per infant de les Escoles Bressol de titularitat municipal, per tal que els ajuntaments puguin gestionar adequadament aquests centres, tot plegat a l’espera que hi hagi una sentència ferma sobre aquest tema, que en primera instància va tenir un sentència contrària al Departament d’Ensenyament, que va ser condemnat a pagar 1.300 euros per alumne per als cursos escolars 2012-13, 2013-14 i 2014-15. Reñé ha matisat que, quan la sentència sigui ferma, la Diputació es plantejarà la reclamació d’aquestes quantitats que ha avançat.

La Diputació de Lleida ha acollit aquest dimecres la presentació de la 19a edició de les colònies d’estiu gratuïtes a la Val d’Aran per a nens i nenes amb càncer, organitzades per l’AECC-Catalunya Contra el Càncer-Junta Local de la Val d’Aran. Durant l’acte, també s’ha fet entrega a les colònies d’un donatiu del grup de batucada Xikalkà d’Alcarràs amb els diners recaptats de la venda del seu calendari solidari 'Con-Tam-Mi!'

L’acte ha comptat amb la participació del diputat Enric Mir; de Carles Giné, director de les colònies; Eduardo Serrano, president de l’AECC Lleida; Dolors Poca, presidenta del grup de batucada Xikalkà d’Alcarràs; i Dolors Zapata, coordinadora de les colònies. També hi han assistit pares d’infants beneficiaris de les colònies, de l’equip de colònies i membres del grup de batucada Xikalkà, a més d’un dels nens que ha pres part a les colònies.

En la seva intervenció, Mir ha destacat que les colònies permetran als infants “gaudir d’un ambient diferent i d’uns espais naturals privilegiats” en una activitat gratuïta que compta amb el suport de la Diputació de Lleida i també de particulars i d’iniciatives privades com la del grup de batucada Xikalkà.

Les colònies, que enguany es faran del 15 al 22 de juliol, són el resultat d’un projecte que va començar amb moltes limitacions i de manera força modesta, però que any rere any ha anat creixent en nombre de participants fins a consolidar-se plenament. L’escenari serà l’Alberg Era Garona de Salardú, que en els darrers anys ha acollit més de 100 nens i nenes de tot l’Estat.

Aquestes colònies han estat sempre gratuïtes. Per això, s’ha comptat amb les aportacions econòmiques de diverses institucions, fundacions, empreses i particulars, així com amb un equip professional especialitzat, amb una coordinadora del projecte des de l’AECC de Lleida, un director titulat de colònies, 22 monitors titulats en activitats de lleure, un psicooncòleg/a, tres pediatres oncològics, dos infermers, 15 voluntaris de l’AECC i 22 membres del personal de suport durant els trasllats i altres activitats. 

La planificació d’activitats té en compte que tinguin una finalitat terapèutica, que s’adaptin a cada nen/a, que fomentin el treball en equip, que estimulin la creativitat i la participació personal de forma activa, el desenvolupament d’habilitats afectives, psicomotores i intel·lectuals, així com la participació i la diversió per sobre de la competició. Algunes de les activitats que es plantegen són ràfting, piscina, tallers, teatre, pintura, vetllades musicals, pujada a Beret amb telecadira, muntar a cavall, tir amb arc i gimcanes.

La col·laboració de la Junta Provincial de l’AECC-Catalunya Contra el Càncer de Lleida va ser el puntal que va fer possible que l’any 1999 es poguessin realitzar les primeres colònies d’estiu amb el suport del Conselh Generau d’Aran i dels ajuntaments, i tot plegat amb els valors afegits que ofereix l’Aran en forma d’un entorn natural inigualable i una infraestructura de serveis idònia, com el fet de tenir un Hospital Comarcal a poca distància de les colònies.

Pàgina 3 de 28