Catalunya

Catalunya (386)

La policia francesa ha identificat els tres presumptes autors de l’atemptat d'aquest matí al setmanari satíric ‘Charlie Hebdo’ on han mort 12 persones. Segons publica 'El Periódico', els tres sospitosos tenen la nacionalitat francesa, són d'origen algerià, i com a mínim dos d'ells, germans nascuts a París, acabaven de tornar de Síria de combatre a les files de l'Estat Islàmic. Els sospitosos són els germans Saïd Kouachi, de 34 anys, Cherif Kouachi de 32 i Hamyd Mourad de 18.

El segon dels dos germans, Cherif, ja va ser detingut el gener del 2005 quan estava integrat en una cèl·lula radical de París que en aquell moment pretenia viatjar a l'Iraq, volant primer a Síria. Després del judici va ser condemnat a tres anys de presó i va complir una condemna de 18 mesos. Després de sortir en llibertat va fugir amb el seu germà de París a la regió de Reims, on la policia sospita ara que va intentar passar desapercebut i lluny de l'abast dels serveis antiterroristes gals.

Aquesta nit, un imponent dispositiu integrat per més de 3.000 policies seguia buscant els tres terroristes a París i la rodalia, centrant-se especialment en la regió de Reims, on se sospita que poden estar amagats.

El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, ha anunciat aquest dimecres a la tarda que convocarà eleccions a la presidència del Barça al final d’aquesta temporada. Ho ha dit en la roda de premsa que havia convocat per parlar de la destitució d'Andoni Zubizarreta.

Bartomeu ha confirmat que es presentarà a les eleccions i ha demanat als futurs candidats que actuïn amb responsabilitat i “fair play”. El motiu principal de les eleccions és “rebaixar la tensió que viu i pateix actualment el Club”, que Bartomeu considera “desproporcionada i que no s’ajusta gens a la realitat”. L’objectiu d’aquesta decisió és “protegir el Club” davant “un nivell de tensió que no és l’adequat per portar el Club”. “Aquest rebombori afecta l’equip i per això convoquem eleccions a finals de temporada perquè es rebaixi aquesta tensió i així tots ajudem l’equip”, ha resumit.

La crisi s'ha desfermat després de la destitució de Zubizarreta com a director tècnic i la dimissió de Carles Puyol com a adjunt de la direcció tècnica. La derrota del Barça aquest cap de setmana a Sant Sebastià ha fet més profunda la divisió en el barcelonisme. També s'ha especulat sobre el descontentament de Messi, el jugador estrella del club.

Tot i això, Bartomeu encara no ha dit qui substituirà a Zubizarreta. 

Un total de 12 persones, entre elles dos policies, han mort aquest dimecres al migdia en un tiroteig contra la seu del setmanari satíric francès 'Charlie Hebdo', a París, perpetrat per almenys dos individus armats. Entre els morts hi ha el director del setmanari, Stéphane Charbonnier, àlies 'Charb' i tres dels seus dibuixants estrella, Cabu, Wolinski i Tignous. Hi ha també vint ferits, quatre dels quals estan greus. La revista va publicar fa uns anys diverses caricatures de Mahoma i llavors ja va ser objecte d’amenaces.

Pel que sembla dos homes encaputxats i armats amb Kalàixnikovs han entrat sobre 2/4 de 12 del migdia a l’edifici del setmanari i han disparat fins a una trentena de trets contra el personal. A la sortida han disparat contra els dos policies que han resultat morts i han fugit amb un cotxe negre que s’esperava.

Pascal Disant, del sindicat policial Alliance, ha indicat a la cadena BFM TV que els assaltants continuen fugits i haurien escapat cap al nord de la capital. El cotxe dels assaltants s’ha trobat més tard a Pantin (Seine-Saint-Denis).

Tot i que no hi ha detalls de la identificat dels agressors, segons uns vídeos que han començat a circular per les xarxes socials es poden sentir els trets i el crit d''Alla akbar' (Al·là és gran), fet que apuntaria a una motivació islamista. A més, alguns testimonis han assegurat, segons els mitjans locals, que els assaltants, que anaven encaputxats i vestits de negre, han cridat "hem venjat el profeta" a l'abandonar l'edifici. Així mateix, el dibuixant de la publicació Corinne Rei, en declaracions al diari 'L'humanité', ha assegurat que els assaltants parlaven el francès "a la perfecció" i que han reivindicat l'atac en nom "d'Al-Qaida". Oficialment però, no hi ha hagut cap reivindicació de l'atemptat.

S'ha de recordar que l'anterior seu del 'Charlie Hebdo' va ser destruïda amb una bomba incendiària el novembre de 2011 després de l'anunci de la publicació d'un exemplar amb Mahoma com a "redactor cap". La web d'aquesta polèmica publicació també ha estat hackejada en diverses ocasions. L'últim tuit de la publicació era, precisament, un dibuix del líder del grup terrorista Estat Islàmic, Rashid al-Baghadadi, autoproclamat califa.

El president de França, François Hollande, ha qualificat l'atemptat d'un "atac a la llibertat d'expressió”. L’estat d’alerta a la regió és màxima. 

Per la seva part, el Col·legi de Periodistes de Catalunya també ha condemnat de manera contundent l'atemptat.

El primer lleidatà del 2015 ha estat una nena anomenada Tilda, que ha nascut a les 9:40 hores a l’Hospital Arnau de Vilanova. Ha pesat 3,620 quilos i ha mesurat 51 centímetres. El part s’ha desenvolupat de forma natural i sense complicacions. La Tilda és la segona filla de la Susana i el Jordi.

Per la seva part, el primer nadó català d’aquest 2015 es diu Noèlia i ha nascut quan passaven 32 segons de mitjanit a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. La nena ha pesat 2,765 quilos i ha estat un part amb cesària. El Departament de Salut ha informat aquest dijous al matí que tant la nena com la seva mare “es troben perfectament”. El conseller Boi Ruiz ha visitat al migdia la primera catalana del 2015 que és, també, el primer nadó de l’Estat.

A la demarcació de Barcelona, l’Omar és el primer nadó del 2015. Ha nascut a les 00:29 hores a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa i ha pesat 2,130 quilos. A la ciutat de Barcelona ha estat Mohamed, d’origen pakistanès, que ha nascut a l’Hospital Clínic-Maternitat i ha pesat 3,010 quilos. El part ha estat natural.

Finalment, a Girona l’Alba ha estat la primera en néixer. Ho ha fet a les 03:36 hores a l’Hospital Josep Trueta. La nena ha pesat 2,88 quilos i ha nascut per cesària.

 

 

El sorteig de La Grossa de Cap d’Any ha repartit al voltant de 12,2 milions d’euros en premis. L’escenari del Teatre Nacional de Catalunya ha estat novament l’escollit per celebrar aquest sorteig que enguany arriba a la segona edició. El número de la Grossa, premiat amb 100.000 euros el bitllet, ha estat el 91.164, que no s’ha venut i l’import del premi es destinarà a programes socials a Catalunya.

El segon premi, el 92.484, dotat amb 32.500 euros, s’ha comercialitzat a la botiga Bon Àrea, de Sant Vicenç dels Horts.

I el tercer premi, el 35.494, ha repartit 15.000 euros per bitllet i s’ha venut íntegrament per Internet.

 

Les novetats: un quart i un cinquè premi i els especials per a les centenes

Una de les novetats d’aquesta segona edició de La Grossa de Cap d’Any ha estat la creació de dos nous grans premis: un quart i un cinquè. El quart premi ha estat el 87.675, s’ha venut a la llibreria Dumbo del carrer Bonaventura Muñoz 36, de Barcelona, i a l’estanc 3, del carrer Màxim Fornes 32, de Rubí, i ha repartit 5.000 euros per bitllet. El cinquè, el 01486, s’ha venut a l’avinguda Béjar 10, de Terrassa i ha distribuït 2.500 euros per bitllet. 

Així mateix, per primera vegada La Grossa dota de premis especials, de 25 euros per bitllet, a les centenes. És a dir, s’han premiat aquells bitllets que tenen els tres primers dígits coincidents en el mateix ordre del sorteig amb les tres primeres xifres de qualsevol dels cinc números guanyadors. Són les següents: 916XX, 924XX, 354XX, 876XX, 014XX

 

Un 20% més de probabilitats d’obtenir premi

D’altra banda, la Grossa de Cap d’Any continua premiant les terminacions dels cinc primers premis, així com el número anterior i posterior de cadascun any. Així, les probabilitats d’obtenir algun premi han augmentat en un 20%.

Membres de l’Oficina Institucional (OI) de CiU a Lleida i l’Alt Pirineu i l’Aran, encapçalats pel cap de l’OI, Albert Batalla, han acudit avui, dilluns 29 de gener, al registre del jutjat de guàrdia de Lleida per autoinculpar-se pel 9N en suport al president de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau. Cal recordar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit la querella contra Mas, Ortega i Rigau per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre.

D’acord amb la campanya d'autoinculpacions massives de l'ANC, els diputats al Parlament de CiU Albert Batalla, Violant Cervera, Cristina Bosch, Antoni Balasch i Jordi Ciuraneta; els diputats al Congrés Marc Solsona i Conxita Tarruella i els senadors Manel Plana i Ramon Alturo s'han autoinculpat juntament amb centenars de ciutadans.

Batalla ha explicat que, amb aquest gest, “volem mostrar el nostre rebuig cap l’actitud del Govern de l’Estat espanyol i denunciar que està utilitzant la justícia políticament per perseguir una cosa que en el segle XXI hauria d’estar més que assumida: la democràcia”. Per al cap de l’OI “posar les urnes el 9 de novembre no és cap delicte, al contrari, en el segle XXI ha de ser una via per solucionar els problemes que té qualsevol societat”, i ha recordat que “va ser un acte massiu democràtic i pacífic”.

 

La Paeria de Lleida ha anunciat aquest dijous que les Basses d'Alpicat acolliran un parc d'oci familiar dedicat als Barrufets que costarà 47 milions d'euros. Està previst que creï uns 200 llocs de treball i que generi el primer any 14 milions d'euros. El parc d'oci familiar dels Barrufets ocuparà 9 de les 27 hectàrees del parc de les Basses. La resta d'espai serà d'accés lliure i gratuït. El parc dels Barrufets preveu diversos espais com ara la zona aquàtica, el poble dels Barrufets, el bosc dels Barrufets o el món del Gargamel. Està adreçat a famílies amb infants d'entre 2 i 12 anys i pretén ser un referent únic a nivell mundial. De moment, no existeix un espai com aquest enlloc.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el cap de l'oposició, Joan Ramon Zaballos, han anunciat avui l'acord assolit entre el consistori lleidatà i l'empresa International Merchandising, Promotion & Services (IMPS), que gestiona els drets dels personatges, per crear a l'antic complex de piscines municipals de Lleida aquest parc temàtic i familiar. 

La Paeria n'ha aconseguit els drets en el marc d'un projecte conjunt amb la Generalitat i l'equip de govern municipal amb el primer partit de l'oposició. Aquest acord s'ha dut a terme mitjançant Biplano Licensing, empresa catalana que gestiona la llicència dels Barrufets a Ibèria des de fa més de 10 anys. També ha assistit a la presentació del projecte Véronique Culliford, presidenta i directora executiva d'IMPS i filla del dibuixant belga Pierre Culliford 'Peyo', creador el 1958 dels personatges dels Barrufets.

El nou projecte per a les Basses comprèn un espai de 9 hectàrees de les 27 hectàrees que té el parc i es podria licitar durant els primers mesos del 2015. S'estructura al voltant de diferents serveis i activitats: parc d'oci familiar, hotel familiar, zona de càmping, caravàning i bungalows, estadi d'atletisme, zona comercial i xarxa de vialitat i accessibilitat. Tot i això, el parc mantindrà el seu caràcter públic municipal i la majoria de l'espai serà d'accés lliure.

La Paeria de Lleida i assessors externs treballen ara per aconseguir les inversions necessàries: 30 milions d'euros per al parc familiar i 17 milions d'euros més per al conjunt de les Basses. 

Amb la seva posada en marxa, Lleida es posicionarà com a referència en l'àmbit de l'oci a Catalunya i contribuirà a reforçar la marca turística Lleida-Pirineus. Així mateix, la ciutat podrà aprofitar la potència de la marca 'Els Barrufets', de dimensió mundial, dins d'un projecte tangible, visible, sostenible i socialment responsable, que cobreix una necessitat real de mercat. L'Ajuntament de Lleida cedirà als inversors interessats, mitjançant els procediments legals de contractació, el dret d'ús en règim de concessió.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va anunciar ahir, en el marc de l'esmorzar de Nadal amb la premsa local, que a principis de l’any vinent es posarà en marxa un programa per la detecció i prevenció de les malalties cardiovasculars i renals a la població en edat de risc.

El projecte consistirà en un autobús equipat amb la tecnologia mèdica necessària que es desplaçarà per tot el territori lleidatà per efectuar les proves de detecció precoç de patologies cardiovasculars i renals.

Es tracta d’un projecte de la Diputacio de Lleida juntament amb el Departament de Salut, la Fundació Renal Jaume Arnó i la Unitat de Detecció i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (Udetma).

Reñé va explicar que el programa durarà tres anys i que vol ser “un servei de proximitat per facilitar als ciutadans l’accés a senzilles avaluacions arterials que determinin el risc de patir una malaltia cardiovascular, com un ictus o una angina de pit”.

El cost del bus i del seu equipament mèdic serà d’uns 500.000 euros. Aquest programa s’emmarca en la promoció dels hàbits saludables i la prevenció de malalties amb l’objectiu de fomentar les revisions preventives entre tots els sectors de la població, com a mesura beneficiosa per a la salut.

 

Finançament per a l’IRB

En la roda de premsa posterior, Reñé també va explicar que han iniciat les converses amb el Departament de Salut, la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) “per fer possible, entre tots, que la nova seu de l’IRB tingui el finançament adequat perquè no perdi els recursos comunitaris corresponents al fons FEDER, que requereix també de recursos territorials”.

“És un tema important en el que la corporació lleidatana s’implicarà per contribuir a que la construcció del nova seu de l’IRB pugui ser una realitat” va remarcar Reñé.

 

Pressupost per al 2015 

En el marc de l’esmorzar amb els mitjans de comunicació, també va repassar alguns dels punts clau del pressupost per al 2015, que ascendeix a 106.320.375 euros.

Reñé va indicar que el suport al món local, amb 39 milions d'euros, i les polítiques socials, amb 8,5 milions d'euros, caracteritzen el pressupost per aquest 2015. El president de la Diputació de Lleida va destacar la disminució del deute de la corporació lleidatana en 34,7 milions d'euros en relació al 2011, així com la liquidació total dels plans anteriors del Pla Específic i del PUOSC dels anys 2008-2012.

L’increment de la inversió en Salut Pública i la nova partida d’1 milió d'euros en concepte de manteniment d’estructures en vies provincials són dos dels punts que també ha assenyalat Reñé.

En la seva intervenció va repassar alguns dels esdeveniments més importants de l’any i va destacar l’èxit del projecte Perseguits i Salvats, que a més de la senyalització de les rutes d’evasió dels jueus durant l’Holocaust pel Pirineu de Lleida s’ha materialitzat també en la realització del documental Perseguits i salvats. Camins de nit i boira.

Finalment, va indicar que “estem vivint un moment històric i excepcional en el que tots sabrem estar al lloc que ens pertoca en aquest procés que s’ha iniciat”.

 

Amb la voluntat d’internacionalitzar el projecte Perseguits i salvats sobre l’evasió de refugiats jueus durant l’Holocaust pel Pirineu de Lleida, la Diputació de Lleida ha impulsat un documental produït amb Televisió de Catalunya i la Xarxa de Comunicació Local que es preestrenarà aquest dimecres, 26 de novembre, a l’IEI a les 19.00 hores.

El treball recull testimonis en primera persona que narren com van fugir de l’Holocaust i l’horror nazi a través de les comarques de la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell o l’Alta Ribagorça, alhora que s’hi posa de manifest la solidaritat de lleidatans en aquell context de barbàrie durant la II Guerra Mundial.

Perseguits i salvats. Camins de nit i boira, s’emetrà el 2 de desembre a les 22 hores a l’espai Sense Ficció de TV3 i situa la història en indrets, rutes i punts d’evasió que han estat senyalitzats per la Diputació de Lleida i que van ser inaugurats per l’ambaixador de l’Estat d’Israel, Alon Bar, el passat mes de juny.

El documental comença quan els alemanys ocupen la França de Vichy i controlen tota la frontera francoespanyola. A partir d’aquell moment, successives expedicions d’homes, dones i infants jueus aconsegueixen travessar les altes muntanyes pirinenques. Els republicans catalans i espanyols refugiats a França i la gent de les poblacions dels dos costats de la frontera els ajuden a les muntanyes.

La producció inclou entrevistes a testimonis que van ser actors en primera persona d’aquesta història i reconstruccions dels fets dels jueus o dels seus passadors, tots ells testimonis dels perills de les muntanyes de nit i de la boira pirinenca.

Representants de totes les institucions, juntament amb diputats, Cossos de Seguretat i entitats socials i cíviques de Lleida han participat avui en l’acte institucional unitari per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència de Gènere que s’ha dut a terme a la plaça dels Fanalets de Sant Jaume de Lleida.

En el decurs de l’acte, una representant de l’associació Unió Cívica provincial de Mestresses de Casa i de la Llar (UNAE de Lleida) ha llegit el Manifest conjunt de totes les institucions en el que es destaca que “malgrat tots els avenços fets en els darrers anys amb lleis, protocols, recursos i programes per avançar en l’eradicació de la violència envers les dones, en la quotidianitat se segueixen vulnerant els drets fonamentals de les dones”. 

En aquest sentit, el manifest incideix en que “cal renovar públicament el nostre compromís de sumar esforços i crear sinergies de treball col•laboratiu, també amb els homes, que facin possible construir conjuntament dinàmiques innovadores per avançar en l’eradicació de la violència masclista”. 

L’acte, conduït per l’escriptor lleidatà Pep Coll, ha comptat amb la interpretació de tres peces de música a càrrec d’una alumna del Conservatori de Música i ha finalitzat amb una ofrena floral al monument “Llàgrimes per tu” per part de les principals autoritats locals i provincials. 

La Subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso, ha destacat que “tot i la feina feta des de les institucions, associacions i col·lectius per eradicar la violència envers les dones, no es pot baixar la guàrdia i cal conscienciar tota la societat, homes i dones, per prevenir, detectar i animar a denunciar qualsevol tipus de discriminació o violència que pateixen les dones de qualsevol edat”. Inma Manso ha insistit també, en aquest sentit, en la necessitat “d’arribar a la població més jove de dones per a que identifiquin amb sentit crític els comportaments i les actituds que poden acabar generant violència en les relacions de parella”. 

 

Autoritzacions residència i treball a víctimes

La Subdelegació del Govern a Lleida, a través de l’Oficina d’Estrangers de Lleida, ha concedit aquest any (de gener a octubre) 28 autoritzacions de residència temporal i de treball a dones víctimes de violència de gènere d’origen estranger. Aquestes 28 autoritzacions inclouen autoritzacions definitives, autoritzacions provisionals, renovacions d’autoritzacions provisionals mentre no hi ha sentència judicial i les autoritzacions a menors d’edat fills de dones víctimes de violència masclista.

D’altra banda, 240 dones de la província de Lleida són perceptores aquest 2014  (fins al 30 de setembre) de la Renda Activa d’Inserció (RAI) que concedeix el Servei Estatal Públic d’Ocupació (SEPE, antic INEM), del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, a dones víctimes de violència de gènere. L’any 2013, les víctimes perceptores d’aquesta ajuda estatal a Lleida van ser 232.  

Pel que fa l’ús del Servei Telefònic i Protecció per a les Víctimes de Violència de Gènere (ATENPRO), que consisteix en un dispositiu telefònic mòbil que porta la dona víctima de maltractaments per poder contactar de forma immediata amb un centre d’atenció atès per personal qualificat, el nombre d’usuàries d’aquest servei a Lleida fins el passat 30 de setembre va ser de 114, de 1.655 a Catalunya i de 10.329 dones a tot l’Estat. Aquest servei el presta el Ministeri de Sanitat, Afers Socials i Igualtat, el gestiona la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i la prestació la realitza Creu Roja.

A l’acte institucional unitari hi han assistit l’alcalde de Lleida, Àngel Ros; el Delegat del Govern de la Generalitat, Ramon Farré; la Subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso; la diputada Josefina Bernades en representació de la Diputació provincial;  i el president del consell comarcal del Segrià, Pau Cabré, així com d’altres autoritats, regidors, diputats, representants de totes les Forces i Cossos de Seguretat i representants de sindicats, entitats veïnals i socials de Lleida.