Catalunya

Catalunya (391)

L’Ajuntament d’Almenar ha adquirit un edifici històric del poble, Casa Seró, per tal de rehabilitar-lo i destinar-lo a usos culturals. L’alcaldessa, Teresa Malla, considera que “és important salvaguardar una casa que està considerada com una de les més antigues i emblemàtiques de la vila, i alhora poder-ne donar un ús pràctic”. Malla recorda que l’actual equip de govern municipal sempre ha estat partidari de “modernitzar el municipi, però alhora reivindicant i posant el valor la seva història”. El lliurament de claus per part dels anteriors propietaris, la família Seró, s’ha fet aquesta setmana en el mateix edifici objecte de la transacció. L’operació ha suposat un desemborsament de 22.000 €.

La intenció de l’Ajuntament és habilitar Casa Seró com espai museístic i poder mostrar al públic, d’una banda, el propi immoble, amb unes característiques constructives molt notables i un mobiliari antic singular, i de l’altra, les col·leccions d’objectes i peces antigues (roba, joguines, etc.) que s’hi instal·laran. Igualment, la planta baixa disposa d’un espai suficientment gran per acollir xerrades, presentacions, petits concerts i altres actes de format reduït.

La Casa Seró consta de soterrani, planta baixa, entresòl, planta noble, pis i golfes. Al soterrani hi ha un cup de pedra en molt bon estat de conservació i pou d'aigua. Hi ha unes arcades molt antigues que posen de manifest que la construcció s'erigí damunt d'unes d'altres preexistents. L'entresol feia funcions de magatzem. L'escalinata que dóna accés a la planta noble és de graons ceràmics i barana de forja. A la planta noble destaca la sala principal decorada per relleus clàssics i enteixinat de fusta amb decoració floral molt ben conservat. El paviment és de ceràmica catalana. Les portes són de fusta treballada. A la planta segona hi ha dos habitatges individuals. Al damunt hi ha les golfes amb obertures de forma quadrada. 

La façana presenta un aplacat de pedra d'uns dos metres i un revestiment de morter que imita la pedra. Les balconeres de la primera planta sobresurten, mentre que les de la segona no, i totes tenen baranes de forja. La coberta, de teula àrab, és a dues aigües.

La Casa Seró és un exemple representatiu d'una casa d'un terratinent de la baixa edat mitjana. La nissaga dels Seró és una de les més antigues de la vila d'Almenar es remunta al segle XIV. Els Seró van ocupar en diverses ocasions el càrrec de paers en cap i formen part del Consell General de la Vila dels segles XVI i XVII. El cognom Seró es va extingir quan la pubilla Rita Seró Torres va casar-se amb el noble Carles Ramon d'Asprer i Asprer l'any 1785.

Segons la tradició oral, el rei Felip V s’hi hostatjà durant l’anomenada Batalla d'Almenar, lliurada el 27 de juliol de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. En el decurs de l’enfrontament, les tropes del rei Carles III, comandades pel mariscal Guido Starhemberg i formades per 14.000 soldats catalans, austríacs, anglesos i holandesos van aconseguir una inesperada victòria sobre l’exèrcit de Felip V, comandat pel marquès de Villadarias i format per 22.000 efectius espanyols, francesos i flamencs. 

Una anècdota curiosa de la batalla és que Felip V, en la retirada, va caure amb el seu cavall a la segla de Pinyana, i només el ràpid auxili de la seva escorta el va salvar de caure presoner.

 

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha visitat avui la nova Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Reñé ha pogut comprovar les millores instroduïdes a la instal·lació gràcies a la inversió de 3.561.125,33 € per part de l'ens provincial. 

Concretament, la Diputació de Lleida ha finançat amb 1.981.530,59 €  entre l’obra i la reforma per a l’adaptació dels 14 boxes de la 6a planta, i amb 1.579.594,44 les dos fases de l'equipament per a la nova UCI. 

En la visita, Reñé ha estat acompanyat per Jordi Cortada, director del Departament de Salut a Lleida; Mateu Huguet, gerent de les regions sanitàries Lleida i Alt Pirineu i Aran; i Mercedes Palomar, ex cap de servei de Medicina Intensiva.

Tots ells han efectuat una visita guiada pel doctor Jesús Caballero, cap de servei de Medicina Intensiva de l'HUAV, i per Josep Marín, director de Serveis Generals, durant la qual han pogut comprovar les millores introduïdes en la instal·lació gràcies a la inversió de efectuada per la Diputació de Lleida. 

Per tot plegat, Joan Reñé ha expressat la seva satisfacció per haver dotat l’Arnau amb una UCI de referència que, a més d’atendre el millor possible als malalts més crítics, pretén també “humanitzar el servei”. El president ha recordat que “des del 2011 la Diputació ha invertit a l’Arnau de Vilanova prop de 14 milions d’euros”, entre els que s’inclouen els 3,5 que han fet que l’hospital passi a disposar d’una UCI que res té a envejar a qualsevol dels hospitals de referència del país” i que permet una atenció “amb totes les garanties professionals i tecnològiques”.

Amb aquestes reformes, la UCI de l’Arnau mantindrà el número total de box en 22, però amb un salt substancial en quant a qualitat assistencial, atès que les noves dependències comptaran amb habitacions més àmplies, amb llum natural i una tecnologia capdavantera, i algunes de les estances estaran habilitades per poder atendre infants i pacients que necessiten aïllament. Els treballs també han comportat actuacions a la coberta de l’edifici per millorar l’aïllament tèrmic i la impermeabilització de l’hospital.

Les noves instal·lacions entraran en servei dilluns vinent i, en paraules de Jesús Caballero, suposaran que l’Arnau disposi d’un equipament “modern i modèlic”. El cap de servei de Medicina Intensiva de l’Arnau ha destacat que és una UCI que s’ha fet “pensant en el pacient, en els familiars, en els professionals i en el territori”. En aquest sentit, ha remarcat que el pacient tindrà privadesa, llum natural de dia i foscor per descansar bé de nit; els familiars podran acompanyar durant més hores els seus malalts gràcies a una flexibilització dels horaris de visita (els acompanyants habituals podran ser-hi les 24 hores i les visites esporàdiques de familiars directes passaran de 2 a 6 hores si les condicions del pacient ho permeten); els professionals avançaran en la UCI sense papers i disposaran de tecnologia per fer més bé la seva feina, i el territori sabrà que “disposa d’una sanitat en la que pot confiar i que està al seu servei”. Caballero ha coincidit amb Joan Reñé a l’hora d’assenyalar que es tracta d’una UCI pensada per “humanitzar al màxim” el tracte al malalt i als seus familiars.

Alpicat ha celebrat enguany d’una manera ben especial el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP), atès que ha recreat un camp de refugiats en una acció que responia a una iniciativa d’Alpicat Solidari i la Coordinadora d'ONGD i AMS de Lleida.

Aquestes dos entitats van proposar a l'escola Dr. Serés, a l'Institut d'Alpicat i a la Llar d’Infants La Lluna que es dugués la celebració del DENIP fora dels centres, en un acte conjunt i coordinat que ha reunit més de 500 joves estudiants.

La proposta va quallar i avui s’ha dut a terme la recreació d'un campament de refugiats a la rotonda de la plaça Gaudí d'Alpicat, punt de trobada dels 560 alumnes d’aquests centres. Durant l’activitat, s’ha llegit un manifest de l’ONGD Lleida pels Refugiats, i s’han pogut visualitzar diversos testimonis reals de refugiats, cedits per la mateixa ONGD. L'acte ha acabat amb el gest simbòlic de l'obertura de les fronteres per part dels alumnes.

Perquè no hi faltés de res, també hi ha hagut un apartat musical, amb cançons dels grups Txarango (Obriu les portes i Resiste y grita), Gertrudis (Tan lluny de tu) i Bonobos (El ningú), els quals han autoritzat l'ús de les mateixes en aquest acte en el què, a més dels centres i les entitats esmentades, hi ha participat el grup de teatre d'Alpicat i Alpicat Ràdio.

La diputada republicana Meritxell Serret també ha renunciat a l’acta de diputada, de manera que es garantiria la majoria parlamentària per a la investidura de Carles Puigdemont. L'exconsellera d'Agricultura ja ho ha comunicat formalment a la cambra catalana.

Després d’aquesta renuncia adquirirà la condició de diputat l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, que va ser diputat de JxSí en la passada legislatura.

Cal recordar que ahir van renunciar a l'acta de diputats Lluís Puig i Clara Ponsatí. 

 

 

L’Associació Leader de Ponent posa en marxa el proper dijous 25 de gener de 9 a 11 del matí el primer dels quatre cursos de gastronomia centrats en el producte local que realitzarà a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida. Emmarcada en el projecte Gustum, la proposta té per objectiu promocionar els aliments produïts a les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià i Les Garrigues i posar-los en valor davant dels futurs professionals del món de l’hostaleria. Aquests estudiants, formats a la província, són un col·lectiu estratègic ja que seran prescriptors dels productes locals en un futur proper.

A través de quatre sessions els 45 alumnes del 3r curs del Cicle Formatiu de Grau Superior de Direcció en Cuina i Serveis de Restauració i els de 3r curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Cuina, Gastronomia i Serveis de Restauració de l’Escola d’Hoteleria de Lleida coneixeran de primera mà el valor dels productes de les quatre comarques a través d’un showcooking impartit per un xef de referència de cada comarca. Aquest elaborarà un menú de tres plats utilitzant productes del seu territori. Durant la sessió cada xef repassarà les qualitats i característiques de cada producte, la forma òptima de treballar-lo i els resultats que se n’obtindran.

La primera sessió serà impartida pel xef Albert Marimon del restaurant La Cava de Tàrrega. El seguiran Joel Castanyé de La Boscana de Bellvís l’1 de febrer, Mercè Tomàs del restaurant l’Estel de la Mercè de Lleida el 8 de febrer i clausurarà el curs el dijous 22 de febrer Xavier Benet del restaurant Hostal Benet de Les Borges Blanques. 

 

Tots els xefs estaran acompanyats a més d’un productor de cada zona que els ajudarà a explicar millor el producte utilitzat i el valor que té per a la gastronomia.

Entre els plats que s’elaboraran al curs destaquen, entre d’altres, els esfèrics de Formatges Camps amb codonyat de Bellvís, els alls trufats d’Agramunt, unes sopes de pa, all i timó dels Bessons, uns postres de flors, fulles i fruita de Juneda o bearnesa de carabasses amb costella del Siscar.

 

L’Associació Leader de Ponent i Gustum: impuls del producte local artesà i de qualitat

Gustum és un projecte coordinat per l’Associació Leader de Ponent i que té com a objectiu promoure el desenvolupament econòmic del territori a partir de la promoció del producte local artesà i de qualitat en sinergia amb altres sectors econòmics com la restauració, el turisme i el petit comerç.

L’Associació Leader de Ponent és una entitat sense ànim de lucre i configurada con a Grup d’Acció Local (GAL) creada per a gestionar la metodologia Leader del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-20120 a les comarques del Pla d'Urgell, l'Urgell, les Garrigues i el Segrià (sud). Una de les línies d’actuació de l’Associació és l’execució de projectes de cooperació amb altres GAL, com el projecte Gustum, i projectes estratègics com Espais Naturals de Ponent. Tots dos són finançats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (57%) i pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) (43%). 

'Biblioteques amb DO', el projecte que porta la cultura del vi a les biblioteques públiques de Catalunya, arriba aquest 2018 a la seva sisena edició amb la participació de 66 biblioteques de les quals 9 són de la demarcació de Lleida, una més que l'any passat amb la incorporació de la biblioteca Salvador Espriu de Linyola. A Lleida, 'Bibliotques amb DO' arribarà el proper mes de febrer amb un ampli programa d'activitats culturals variades i per a tots els públics: visites guiades a cellers i a vinyes, recitals de poesia, espectacles, tastos, concursos de fotografia i de receptes, hores del conte, tallers, exposicions i d'altres, sempre amb el món del vi per tema. 

El projecte 'Biblioteques amb DO' pretén subratllar l'arrelament de cada servei bibliotecari amb l'entorn al qual s'adreça i pertany. De la mateixa manera que els vins, cada biblioteca és diferent perquè el territori és divers, i els serveis bibliotecaris reflecteixen la cultura que els envolta i s'hi adapten per oferir prestacions a mida i de qualitat.

El 'Biblioteques amb DO' de les comarques de Lleida està dedicat a la DO Costers del Segre i compta amb la participació de les biblioteques Josep Lladonosa i Pujol d'Alguaire; Joan Maluquer i Viladot d'Artesa de Segre; Tirant lo Blanc de Belianes; Margarida de Montferrat de Balaguer; Josep Finestres i Monsalvo de Cervera; Joan Duch de Juneda; Salvador Espriu de Linyola; Jaume Vila de Mollerussa i Maria Barbal de Tremp. 

Creu Roja atén anualment a unes 100.000 persones immigrants a través de diferents programes, com l'acolliment integral o la lluita contra la Tracta d'Éssers humans.

I, d’entre les persones migrants, un dels grups més vulnerables són aquelles persones que fugen de conflictes armats o de situacions de violència, persones refugiades o sol·licitants d'asil. En el cas de Lleida han atès durant el 2017 un total de 198 persones que han pogut passar per diferents serveis d’atenció integral. El total de beneficiaris del programa han estat de 110 persones diferents.

“Creu Roja Espanyola és una de les organitzacions que participen en la gestió del programa d'acolliment a persones sol·licitants de protecció internacional a Espanya, finançat pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. La intervenció consta de diverses fases que cobreixen des del primer acolliment fins a la integració i l'autonomia dels participants, amb una durada de 18 a 24 mesos”, indica Jordi Vidal, cap del Programa Refugiats de Creu Roja Lleida.

Per a això, Creu Roja dissenya itineraris personalitzats d'inserció sociolaboral que cobreixen totes les necessitats bàsiques dels refugiats i sol·licitants de Protecció Internacional, oferint-los, serveis de suport jurídic, psicològic, traducció i interpretació, aprenentatge de l'idioma, ajudes econòmiques, formació, orientació i intermediació laboral.

L'increment del nombre de sol·licitants d'asil és un dels reptes, però no l'únic. “Una altra de les necessitats que tenim actualment és el de poder disposar de voluntariat capacitat per ensenyar l'idioma a les persones refugiades i, també, poder comptar amb pisos de lloguer per a aquestes persones que fugen de la guerra o de la persecució”, recalca Jordi Vidal.

Creu Roja compta amb 2.279 places d'acolliment en 44 províncies per a aquestes persones sol·licitants d'asil. No obstant això, l'Organització segueix treballant per ampliar la seva xarxa fins a les 2.500 places. Al 2017 es van atendre més de 15.000 persones sol·licitants d'asil i refugi des dels diferents programes d'immigració i asil.

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha resolt atorgar 1,3 milions d’euros en ajuts convocats l’any 2017 perquè 72 ens locals promoguin la utilització d'àrids reciclats dels residus de la construcció amb marcatge CE en obres. L’import dels ajuts prové del cànon de residus de la construcció. La majoria dels ens locals beneficiaris són de les comarques de Lleida (39), amb 948.800 euros; seguits dels de Girona (14), amb 196.000 euros; de les Terres de l’Ebre (10), amb 95.200 euros; i de Barcelona (8), amb 60.400 euros. En total els ajuts permetran gestionar més de 168.000 metres cúbics d’àrids reciclats, la majoria destinats a la millora de camins.

Els àrids reciclats són el resultat del tractament del material inorgànic que prèviament s’ha usat en la construcció, provinent d’un gestor autoritzat. La seva reutilització compleix els principis de l’economia circular, ja que evita noves extraccions, amb l’estalvi i els beneficis ambientals que comporta.

 

El 40% dels residus, reaprofitats

Catalunya compta amb 59 plantes que fabriquen àrids reciclats; 23 que fan triatge dels materials dels residus de la construcció; sis plantes de transvasament, i una xarxa de 52 dipòsits controlats per a aquests residus.

Actualment es valoritza el 40% dels residus procedents de la construcció, percentatge que representa 1,1 milions de tones dels 2,7 milions de tones generades. Es preveu que l’any 2020 el mercat dels àrids reciclats s’haurà desenvolupat prou com perquè tota la seva producció sigui absorbida en diferents aplicacions.

 

L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit la presentació del primer Congrés sobre Pedra Seca a les Terres de Lleida, que se celebrarà els dies 23 i 24 de març al mateix IEI i al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses.

La presentació ha comptat amb la presència de la vicepresidenta de l’IEI, Rosa Pujol, i de Xus Llavero, presidenta del CECS (Centre d’Estudis Comarcals del Segrià), a més de representants de diferents entitats i associacions vinculades a la iniciativa. En la seva intervenció, Rosa Pujol ha destacat que es tracta d’un projecte “pioner al territori” i que espera que “esdevingui un punt de partida en l’estudi, protecció, preservació i difusió d’un dels elements patrimonials més icònics de tot el nostre territori”. Un patrimoni, ha afegit Rosa Pujol, que “és un tresor preuat que, entre tots, és imprescindible que coneguem de primera mà per saber-lo preservar i potenciar”. És amb aquesta vocació que neix el congrés, que està concebut com “un espai de treball obert, amb contrastats professionals i experts en la matèria, que servirà per exposar, debatre i valorar com es mereix sobre els diferents treballs teòrics i pràctics que s’han dut a terme o que és previst que es realitzin sobre aquestes icòniques edificacions i al voltant d’aquesta tècnica constructiva candidata a ser, no ho oblidem, Patrimoni Immaterial de la Humanitat”.

Aquesta candidatura, juntament amb la reorganització del territori a conseqüència de diferents accions que tenen a veure amb la modernització de les explotacions agràries o amb el seu abandonament, estan fent palesa la gran riquesa de construccions que formen part del paisatge de les nostres contrades, com també la mancança d’elements i eines de coneixement sobre ells que ens ajudin en l’argumentació de la seva restauració, conservació i incorporació als inventaris locals i nacionals de patrimoni.

El congrés serà, doncs, un espai idoni on difondre i fer aflorar tot el coneixement generat sobre la pedra seca a casa nostra, establint un veritable estat de la qüestió, elaborant propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, reivindicant les construccions de pedra seca des de totes les seves vessants, arquitectònica, social, cultura, econòmica, paisatgística i mediambiental. En aquest sentit, el congrés és el marc ideal per constituir un observatori sobre el patrimoni de la pedra seca a les Terres de Lleida i encetar col·laboracions entre entitats pel bé de les construccions de pedra seca. Com ha dit Xus Llavero, el congrés “no vol ser flor d’un dia, sinó tenir continuïtat i derivar en projectes concrets sobre aquest patrimoni tan preuat com útil”.

El congrés s’articularà en diferents eixos temàtics. D’una banda, el patrimoni arquitectònic que representen les construccions de pedra seca, que aplegarà comunicacions sobre les construccions pròpiament dites, el seu estat de conservació, les tècniques constructives, la tipologia existent, la seva adaptabilitat territorial, els materials utilitzats en la seva construcció, èpoques constructives, el marc legal que les empara, la pedra seca en la planificació territorial, etc. De l’altra, les funcions socials, econòmiques i mediambientals de les construccions de pedra seca, que aglutinarà la seva vessant més funcional de les construccions (agrícoles, relacionades amb l’aigua, econòmiques, relacionades amb l’hàbitat i els ecosistemes, socials i familiars, etc.); i, finalment, el futur de les construccions de pedra seca: usos complementaris, procés de patrimonialització i eines de protecció, amb comunicacions que tractin sobre projectes que siguin bones pràctiques en la posada en valor de les construccions de pedra seca, quines metodologies s’han utilitzat, quines entitats hi han estat implicades, grau d’èxit dels projectes, com s’han finançat, etc.

El programa del congrés s’obrirà el dia 23 amb l’acte inaugural a l’IEI i la ponència marc ‘Ahir i avui, pedra seca’, a càrrec de Joan Reguant Aleix, consultor en Patrimoni Cultural, president del Comitè Nacional Andorrà de l’ICOMOS, i coordinador, consultor i/o redactor de diverses candidatures del Patrimoni Mundial i del Patrimoni Cultural Immaterial, Nacionals, Internacionals i Multinacionals. El matí inclourà també la ponència marc ‘El patrimoni de la pedra seca a casa nostra. Quin paper ha tingut?’, a càrrec d’Ignasi Aldomà Buixadé, geògraf i professor del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, i altres comunicacions sobre el primer eix i el posterior debat al voltant d’aquest tema. A la tarda l’activitat es desplaçarà a Torrebesses, amb una visita al Centre d'Interpretació de la Pedra Seca a càrrec de Jordi Berenguer.

El congrés seguirà dissabte 24 amb les comunicacions del segon eix i el posterior debat, i amb les comunicacions i debat del tercer eix. Una taula rodona sobre ‘Valoració i reconeixement del patrimoni de la pedra seca, mirem cal al futur!’ servirà per posar punt final al congrés.

Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana convoquen aquest dimarts 16 de gener concentracions arreu del territori per tornar a exigir la llibertat del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el fins ara president de l’ANC, Jordi Sànchez. Més de mig centenar de poblacions acolliran concentracions simultànies a les 20 h, la gran majoria davant els ajuntaments, sota el lema ‘Som gent de pau: llibertat!’. Aquest dimarts farà 3 mesos que tots dos estan empresonats a Soto del Real, a Madrid.

 

Pàgina 4 de 28