Catalunya

Catalunya (391)

La Federació de Colles de l’Aplec del Caragol de Lleida convoca el concurs de cartells del XXXIX Aplec del Caragol que se celebrarà a Lleida del 25 al 27 de maig de 2018. El concurs estableix un únic premi per l’obra guanyadora de 1.039 euros i el termini de presentació d’originals és el 3 d’abril de 2018 a les 19 hores a la seu de la Fecoll.

El tema del cartell ha de fer referència a l’Aplec del Caragol de Lleida amb el text: XXXIX APLEC DEL CARAGOL. LLEIDA 25, 26 i 27 DE MAIG DE 2018. Les obres han de tenir 48 cm d’ample (base) per 64 cm d’alçada (48×64). Caldrà afegir a aquestes mesures un marge en blanc de 4 cm envoltant tot el dibuix que configura el cartell. Per tant les mesures totals són de 56cm×72cm. La presentació ha de ser muntat sobre suport rígid tipus cartó ploma. La tècnica i el nombre de colors és lliure, però sempre que es pugui reproduir en quadricromia. Juntament amb el cartell cal lliurar una còpia de l’original en suport informàtic.

El veredicte del jurat, format per un representant de la junta directiva de la Fecoll, persones representatives del món de les arts plàstiques, el disseny o la cultura lleidatanes i el guanyador de l’any passat; es donarà a conèixer en el decurs d’una assemblea de colles prèvia a la celebració de l’Aplec. El jurat podrà declarar desert el premi. 

Finalment, cal dir que el cartell guanyador serà propietat de la Fecoll que el podrà editar en exclusiva sempre que ho cregui convenient i en qualsevol format. L’autor renunciarà a qualsevol dret de publicació i difusió, si bé se li reconeixerà la propietat intel·lectual. La resta de cartells es quedaran en dipòsit a la Fecoll. Amb 30 de les obres presentades es muntarà una exposició durant el mes de maig. Finalitzada l’exposició, els autors tindran dos mesos de termini per recollir la seva obra. No es retornaran cartells per correu i els no recollits seran destruïts. 

Podeu ampliar informació i consultar les bases a www.aplec.org

El conductor d'una motocicleta ha mort aquest dijous a la tarda en un xoc amb dos turismes a la carretera L-702 al terme municipal d'Artesa de Lleida (Segrià), segons ha informat el Servei Català de Trànsit.

Els Mossos d’Esquadra han rebut l’avís de l’accident a les 14:57 hores al quilòmetre 6,5 d’aquesta via on, per causes desconegudes i que s'estan investigant, s'ha produït una col·lisió per encalç en què s'han vist implicats dos turismes i la motocicleta. Com a conseqüència del xoc, el motorista, M.B.P. de 68 anys i veí de Puigverd de Lleida, ha mort. En un primer moment s’ha donat pas alternatiu a la L-702 i, posteriorment, s’ha tallat totalment la via en els dos sentits de la marxa. A partir de les 5 de la tarda la circulació ha quedat normalitzada en el punt de l'accident.

La Diputació de Lleida inicia el 2018 amb l’execució de millores en 10 de les seves carreteres, amb una inversió total superior als 8,4 M d’euros. Els treballs ja han estat adjudicats i, entre els més imminents, s’inclou l’inici de la construcció del tercer i darrer tram de la variant d’Ivars d’Urgell, a la carretera local LV-3344, amb una inversió de 799.556,69 euros.

Pel que fa a les altres actuacions, es concreten a la LV-3028, del relleu de Castellserà a Preixens, amb una inversió de 2.265.798,66 euros en la segona fase de millora de la connexió entre Castellserà i Preixens;  a la LV-3027, de Castellserà a Bellmunt d'Urgell, amb 630.323,84 euros en la rehabilitació del ferm del tram Castellserà-Penelles-Bellmunt; a la carretera LV-2021, de Tàrrega a Sant Martí de Maldà, amb 2.020.024,13 euros en la millora de traçat i afermat del tram Verdú-Sant Martí de Maldà; a la LV-7022, de la L-702 (Puigverd de Lleida) a la N-240 (Margalef), s’invertiran 94.234,80 euros en la construcció del nou vial d'enllaç i construcció del pont sobre el Canal Auxiliar d'Urgell, al camí de la Urbanització de Bassatorre; a la travessia de Bellver de Cerdanya (LP-4033a), s’executaran treballs per valor de 438.006,64 euros en la rehabilitació del ferm i la remodelació i reordenació viària; a la LV-7031, de les Borges Blanques a Cervià de les Garrigues, 1.561.269,28 euros en la millora del traçat i afermat del tram de les Borges; a la local L-911, de la C-1412b (Coll de Comiols) a la L-912 (Sant Salvador de Toló), 86.076,24 euros en la rehabilitació i reforç de l'estructura del pont existent; a les carreteres LV-3321 de la A-2 al Palau d'Anglesola (LP-3322) i LV-3331 de Linyola a Penelles, 293.892,07 euros en la rehabilitació del ferm; i 278.154,8 euros en el condicionament, eixamplament, millora i pavimentació del ramal Mas de Bondia de la LV-2102.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha destacat el compromís de la institució a l’hora d’executar obres i actuacions per tal de millorar les carreteres que són competència de la institució i que formen part de l’entramat de comunicació de les comarques de Lleida. 

En l’actualitat, la Diputació de Lleida té més de 815 quilòmetres de carreteres de la seva titularitat.  

Creu Roja ha intensificat el seu programa d’Atenció Integral a persones sense llar davant la baixada de les temperatures. Un dels recursos claus amb què comptem en aquest sentit són les UES, Unitats d’Emergències Socials, amb implantació a la ciutat de Lleida. Una part important d’aquests equips el composen persones voluntàries com el Pere Castelló, professor d’autoescola jubilat que fa més de quatre anys que intervé en els operatius de fred per a les persones sense sostre. “Nosaltres ajudem a un centenar d’usuaris que pernocten cada nit a l’Alberg Jericó, gestionat per l’Ajuntament de Lleida. Els donem aliments i begudes i atenem les seves necessitats”, explica Pere Castelló.

La clau és oferir a les persones un servei de proximitat que garanteixi una resposta ràpida “in situ” davant de situacions d’emergència social, actuant com a pont entre el carrer i la xarxa d’atenció. Cafè, menjar, abric, materials d’higiene personal, atenció sanitària i escoltar, temps per escoltar. Aquestes són les pautes que segueixen els integrants de les Unitats d’Emergència Social en el seu suport a les persones que viuen al carrer.

Els equips de la Creu Roja que participen als operatius de fred, rastregen el carrer conjuntament amb altres integrants dels serveis socials de la Paeria i les entitats que formen part del Pla Iglú. Actualment l’ens treballa per aconseguir que “a curt termini cap ciutadà i ciutadana passi les nits d’hivern al carrer”.

Cada setmana els voluntaris de Creu Roja Lleida poden atendre fins a 200 persones en dos dies, algunes de les quals són reincidents. “El perfil de l’usuari d’aquest servei és bàsicament homes immigrants de mitjana edat i a vegades ens arriba alguna família”, diu en Pere Castelló.

“Aquestes mesures de reforç són necessàries en aquests moments; no obstant, no podem oblidar que les necessitats d’aquestes persones especialment vulnerables segueixen durant tot l’any”, recorda l’Ainhoa Bermúdez, cap del departament d’Intervenció Social de Creu Roja Lleida. 

El representant territorial de l’Esport a Lleida, Joan Segura, ha presentat a la sala de plens del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, al Pont de Suert, els detalls del programa Esport Blanc Escolar (EBE) 2017-2018 a les comarques de Lleida, la 5a edició del qual ha començat ja en algunes estacions d’hivern i que beneficiarà més de 900 alumnes de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran.

La Secretaria General de l’Esport i el Departament d’Ensenyament, com a impulsors del programa, amb la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, els Consells Esportius de l’Alt Pirineu i Aran, les estacions d’esquí (Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Activitats de Muntanya i Mancomunitat d’Esquí Nòrdic), els Consells Comarcals, la Diputació de Lleida i el Conselh Generau d’Aran com a col·laboradors, han fet avui la presentació d’un programa que enguany, com ha dit Joan Segura, ja “arriba a totes les escoles públiques del Pirineu amb la previsió que en el proper curs s’hi puguin incorporar les escoles concertades del Pirineu i Aran”.

Emmarcat en el Pla Estratègic d’Esports d’Hivern de Catalunya, el programa Esport Blanc Escolar té l’objectiu impulsar la iniciació i el coneixement dels esports d’hivern, en les seves diferents modalitats, en la població infantil de 3r i 4t de primària, fent una atenció especial a les comarques pirinenques. L’altra finalitat és educar mitjançant l’esport a respectar, gaudir, conviure, estimar i conèixer les nostres muntanyes amb la complicitat del professorat dels centres d’ensenyament i dels tècnics d’esport.

Pel que fa a Lleida, aquest curs hi participaran 6 comarques, amb 20 centres escolars (7 ZER’s -Zones Educatives Rurals- i 13 escoles) i 909 alumnes de 3r i 4t de primària. L’activitat consta de 8 sessions, que es duran a terme durant el segon trimestre del curs escolar, està integrada al programa d’educació física i es realitza en horari lectiu. Les 8 sessions es divideixen en 3 d’esquí nòrdic, 3 d’esquí alpí i 2 de surf de neu. Com a novetat, enguany hi haurà una jornada final, que serà trobada lúdico-competitiva per a tot l’alumnat de 4t de primària que finalitza la seva participació al programa.

Durant la presentació Joan Segura ha estat acompanyat per Josep Lluís Farrero, president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça; Mariona Rexach, inspectora d’Ensenyament encarregada del Programa EBE; Oscar Cruz, president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern; Joan Ubach, president de l’Agrupació Territorial de Consells Esportius de Lleida, i Gerard Sabarich, diputat a la Diputació de Lleida.

Mariona Reixach ha explicat que, com a novetat, s’incorpora un diari individual de sessions on l’alumne podrà explicar el seu aprenentatge i quines han estat les sensacions, cosa que es convertirà en una eina d’avaluació i anàlisi per a docents i tècnics.

Per la seva banda, Oscar Cruz ha destacat la importància que institucions d’àmbit molt divers treballin per un únic objectiu en una iniciativa que ajudarà a disposar d’un planter important d’esquiadors que en un futur puguin competir i ser un referent en el camp esportiu tenint present la candidatura del Pirineu per ser seu dels Jocs d’Hivern Olímpics.

En el conjunt del Pirineu català, el programa beneficiarà un total de 2.075 alumnes (1.098 de tercer de primària, i 977, de quart) de 50 centres educatius -13 ZER’s i 37 escoles- de l’Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès, Solsonès i Val d'Aran.

 

Els Mossos d’Esquadra han pogut determinar l’abast de l’activitat espoliadora de jaciments arqueològics d’arreu de Catalunya que havien dut a terme dos homes que van detenir l’agost passat a Girona. La investigació s’havia posat en marxa el 2016 quan els agents van detectar la venda de material arqueològic fals i d’objectes paleontològics espoliats en jaciments. En l’escorcoll que la policia va practicar als domicilis dels arrestats, conjuntament amb dos tècnics del Departament de Cultura que feien funcions d’assessors, només els van poder intervenir una petita part del material espoliat ja que la quantitat de peces era ingent. Per aquest motiu, un cop valorada la col·lecció i la seva procedència, es va sol·licitar al mateix jutjat una nova entrada i perquisició per recollir-la en la seva totalitat els dies 29 i 30 de novembre i l’1 de desembre, en la qual se’ls va comissar 393 conjunts arqueològics amb més de 20.000 peces indiciàries.

En el transcurs de la investigació, els policies han obtingut evidències de la seva activitat en 168 jaciments arqueològics i en 32 de paleontològics, alguns dels quals encara sense catalogar, fet que en cap cas no els situaria fora del marc de protecció que la llei els confereix.

El material espoliat té un alt valor científic i els objectes recuperats el mes d’agost es van valorar en més de 30.000 euros. Pel que fa a la resta de la col·lecció, els investigats la valoren en més de 80.000 euros. De fet, només els ingressos dels set primers mesos a partir d’una sola web els haurien reportat una mitjana de més de 1.000 euros mensuals. 

Les comarques més afectades per l’activitat espoliadora són el Pallars Jussà i l’Alt Urgell per la seva afectació paleontològica amb més d’una dotzena d’emplaçaments afectats. 

Pel que fa a la demarcació de Lleida els arrestats es van emportar centenars de peces de setze jaciments: Barranc Fonguera (Abella de la Conca), Molí del Baró (Isona i Conca Dellà); els Nerets, les Serretes i el Serrat de Terragons (Vilamitjana); Castell de Mur; Llimiana; el Pont de Montanyana; la Font de Paüls (Vilanova de Meià); Montmagastre (Artesa de Segre); dos jaciments dels Estinclells (Verdú), i Balma Laia, Forat Negre, Balmes de la Serra de Carreu i Castellot dels Moros (tots a Coll de Nargó).

Amb motiu de la bona acollida de la mostra, el Museu d’Art Jaume Morera ha decidit prorrogar l’exposició 'Agustí Centelles i el bombardeig de Lleida' fins el proper 4 de febrer (la clausura estava prevista per aquest diumenge 21 de gener). La mostra, comissariada per Oriol Bosch i organitzada pel Museu d’Art Jaume Morera amb la col·laboració del Centro Documental de la Memòria Histórica (CDMH) de Salamanca, commemora el 80 aniversari del tràgic esdeveniment, un dels un dels atacs aeris més mortífers de la Guerra Civil Espanyola, juntament amb els de Guernica, Durango o Granollers. En l‘ofensiva contra la població civil van morir més de dues- centes cinquanta persones, inclosos mig centenar de nens que en el moment de la funesta envestida de les bombes eren a les aules del Liceu Escolar.

Des de la seva inauguració, el passat 2 de novembre, fa escassament 2 mesos, l’exposició ha estat visitada per milers de persones, prop de 6.500, de tota condició i edat, atrets pel reportatge fotogràfic del fotògraf Centelles, que ha concitat entre els visitants mostres espontànies de repulsa davant la barbàrie feixista, colpits per l’abast i la cruesa de les imatges.

Per avaluar precisament els valors informatius i ètics de les imatges procedents del fotoperiodisme el Museu celebrà una taula rodona amb la participació de Salvador Alsius (Vicepresident del CAC), Sandra Balsells (fotoperiodista i professora de fotografia a la URL), Xavier Bertral (cap de fotografia del diari Ara) i Paula Velasco (doctora en filosofia especialitzada en estètica del fotoperiodisme), i amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Lleida, que gaudí també d’un gran èxit de públic.

Per altra banda, i dins del programa d’activitats que acompanya la mostra, aquest diumenge, 14 de gener, a les 12.00 h, s’oferirà la darrera visita comentada per al públic en general a la mostra. L’activitat requereix d’inscripció prèvia (Oficina de Turisme de Lleida) i les places són limitades.

L’exposició presenta per primera vegada el reportatge complet del bombardeig realitzat pel fotògraf català; una setantena d’instantànies que no només revelen els mètodes de treball de l’autor, sinó que posen de manifest que Centelles va saber testimoniar com ningú el drama humà i la violència criminal d’un dels episodis més colpidors de la Guerra Civil a Catalunya. El resultat és una crònica fotogràfica, en sintonia amb el concepte modern de reportatge fotogràfic, que incorpora una nova iconografia de la guerra sense precedents: carrers desolats, edificis esventrats, tasques de desenrunament, cadàvers afilerats i imatges de dolor. La mostra es complementa amb apartats dedicats al ressò nacional i internacional del reportatge i s’acompanya de documents audiovisuals diversos, el contemporanis “Alas negras Bombardeos sobre la retaguardia de Aragón y Cataluña” (1937) de l’anarcosindicalista SIE Films i de “Catalunya Màrtir. Le Martyre de la Catalogne” (1938) de Laya Films. Una altre element rellevant que ha centrat l’interès de molts visitants ha estat la projecció del documental “El braç de les fúries” (2007) de Jordi Guardiola i José Carlos Miranda, produït per Lleida Televisió,. 

El darrer ple del 2017 de la Diputació de Lleida, celebrat el passat 29 de desembre, va ser l'últim la diputada Rosa Maria Mora, que tal com estava previst des de l’inici del mandat va finalitzar la seva dedicació a la institució. Mora també va deixar l'alcaldia d'Anglesola després de 30 anys involucrada en el món local. El president, Joan Reñé, li va agrair el treball i el compromís dedicat a la Diputació de Lleida. 

El ple va aprovar el projecte i l’estudi d’impacte ambiental per al condicionament i millora de 3,670 quilòmetres (del punt 2,830 al 6,500) de la carretera LV-9123, de la C-1412b a Sant Serni, concretament el tram de Gavet de la Conca. Aquesta via ja havia estat objecte de dues actuacions anteriors fins al pont de Gavet, que ara es completaran amb una obra que té un pressupost d’1.936.681 euros. L’estudi d’impacte ambiental respon al fet que aquest tram es troba dins la Xarxa Natura 2000 de les serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana.

De la mateixa manera, el ple va aprovar les normes reguladores del procediment de concessió de subvencions directes a projectes singulars d’Entitats Locals de la demarcació de Lleida per afavorir el pas a una economia baixa en carboni. Aquesta línia d’ajuts de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía va adreçada a ajuntaments de menys de 20.000 habitants i la proposta de la Diputació és finançar un 25% del que correspongui als ens locals.

Dos darrers punts que van ser aprovats pel ple de la Diputació fan referència, d’una banda, a la pròrroga del conveni de col·laboració amb l’IRBLleida Fundació Dr. Pifarré i el Servei Català de la Salut, per fomentar les activitats de recerca hospitalària a Lleida, anualitat 2016, i de l’altra, a la cessió d’ús, per part de la Diputació de Lleida, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, demarcació de Lleida, d’un pis per ser utilitzat com a seu del col·legi, durant l’any 2018.

El Servei Català de Trànsit informa que aquest migdia s’ha registrat un sinistre viari mortal a la C-12 al punt quilomètric 110 al terme municipal de Llardecans (Segrià). Els Mossos d’Esquadra han rebut l’avís a les 12.38 h.

Per causes que encara s’estan investigant, un vehicle ha sortit de la via i ha mort el conductor i únic ocupant del turisme, es tracta d’un home J.O.S., de 72 anys i veí de Llardecans.

Arran de la incidència, s’han activat quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions de Bombers de la Generalitat i una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques.

Places de diferents municipis catalans s'han omplert aquest migdia de cantaires que han ofert nadales per reclamar l'alliberament dels presos polítics. A Tàrrega, s'han concentrat a la plaça Major més d'un centenar de persones i a Bellpuig també desenes de persones s'han trobat a la plaça Sant Roc.

Sota el lema 'Un cant a la llibertat', la cantada de nadales estava convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural per demanar la llibertat dels presos polítics: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

 
Pàgina 5 de 28