Catalunya

Catalunya (391)

Nombrosos ajuntaments i consells comarcals de la demarcació de Lleida han celebrat plens extraordinari entre el 24 i el 25 d’octubre per aprovar mocions de rebuig a l’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol i de suspensió de l’autonomia de Catalunya. En la majoria de plens també s'ha aprovat una moció per exigir l’alliberament dels líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Entre els molts ajuntaments que han donat llum verda a aquestes mocions hi ha Agramunt, Balaguer, Bellpuig, les Borges Blanques, Cervera, Mollerussa, Tàrrega i Sort, entre d’altres. S’ha de destacar que a Tàrrega el PSC s'ha abstingut en la moció de l’alliberament dels presos polítics mentre que en la moció de rebuig a l’aplicació del 155 hi ha votat en contra com també ho ha fet Comú. El ple ha comptat amb l’assistència del targarí Adrià Corbella i la seva parella, els joves condemnats per pegar policies dissabte passat en la manifestació a Barcelona per demanar l'alliberament dels Jordis. El ple ha mostrat el seu suport institucional als joves.

A Balaguer, el PSC ha votat a favor de l’alliberament dels Jordis i s'ha abstingut a la votació de l’aplicació del 155.

Entre els consells comarcals que també han celebrar plens en aquest sentit hi ha el de l’Urgell i el de la Segarra.

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat aquest dimarts les dades del 2016 de residus municipals als àmbits de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran. Les xifres, corresponents a les comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià, l’Urgell i la Val d’Aran, indiquen un lleuger augment en la generació de residus en aquesta àrea, tot i que la generació per càpita encara se situa per sota de la mitjana de tot Catalunya.

L’any 2016, en el conjunt de l´àmbit de Lleida i l’Alt Pirineu es van generar 194.356 tones de residus municipals, un 2,29% més que l’any anterior. Les dades situen la generació per càpita en 1,22 kg/hab./dia, per sota de la mitjana de Catalunya, que és d’1,36 kg/hab./dia. La Val d’Aran és la comarca que més residus genera de tot l’àmbit, amb 983,39 kg/hab./any, i les Garrigues, la que menys, concretament 387,77 kg/hab./any. A més de la Val d’Aran, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça superen la generació mitjana de Catalunya.

 

Cinc comarques separen per sobre de la mitjana

Pel que fa als residus recollits selectivament, sense comptar els impropis –els que es llencen en els contenidors inadequats–, a Lleida i l’Alt Pirineu el percentatge de recollida selectiva neta respecte els residus municipals generats s’ha situat en el 26,15%, per sota de la mitjana de tot Catalunya, que és del 30,41%.

La comarca que millor separa és el Pallars Sobirà, amb un índex de recollida selectiva del 48,16%, i la que menys, la Cerdanya, amb el 19,5%. A més del Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Segarra, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça se situen per sobre de la mitjana de tot el territori en separació de residus.

El municipi que recull més residus separats és la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), amb un índex del 54,96%, seguit d’Espot (Pallars Sobirà), amb el 54,54% de recollida selectiva neta, Fondarella (Pla d’Urgell), amb el 54,35%, Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), amb el 54,09%, i Alt Àneu (Pallars Sobirà), amb un 52,28%.

A banda de la Guingueta d’Àneu i Fondarella, que encapçalen la recollida selectiva a les seves respectives comarques, els altres municipis de la demarcació al capdavant de la separació són Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), Meranges (Cerdanya), Baronia de Rialb (Noguera), Vall de Boí (Alta Ribagorça), Torms (Garrigues), Conca de Dalt (Pallars Jussà), Sant Guim de Freixenet (Segarra), Verdú (Urgell), Artesa de Lleida (Segrià), i Les (Val d’Aran).

 

Canvi del model de producció i consum

Pel que fa al global de Catalunya, l’any passat es van generar 3,7 milions de tones de residus municipals, que corresponen a 1,36 quilos de deixalles per habitant i dia. Les xifres indiquen un lleuger repunt respecte l’any anterior (1,35 kg/hab/dia) en dades absolutes tot i que, si es té en compte el creixement econòmic, existeix una certa dissociació, i s’observa una tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible.

Tot i que el producte interior brut (PIB) creix, es conté la generació. L’any 2016, el PIB va augmentar un 3,7% respecte el 2015 mentre que la generació de residus municipals va ser només un 0,65% superior a l’any anterior.

L’any passat es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 1,31% més que a l’any anterior. Aquesta fracció continua la tendència cap al tractament previ –amb el trasllat a plantes que separen alguns materials aprofitables– en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Mentre l’any 2015 el 27,9% d’aquesta fracció anava directament a l’abocador, el 2016 ja només hi ha anat el 27,6%. Més del 60% es destina a tractaments mecànics i biològics abans de destinar el rebuig al dipòsit o a la incineració. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.

 

Mesures per afavorir la separació

Segons el director de l’ARC, un factor que pot influir en l’augment de la recollida selectiva és l’increment dels cànons de residus. L’any 2018, el cànon per disposició en abocador passarà dels 30 euros als 35,60 euros per tona; i el gravamen per incineració, dels 14,50 euros als 17,80 euros per tona. L’encariment ha comportat que molts municipis estiguin estudiant adoptar models i sistemes de recollida més eficients que els permetin portar menys fracció resta a disposició.

Tost també ha explicat que aquest darrer trimestre està previst iniciar un procés de consulta prèvia per elaborar una nova Llei de Residus que permeti implantar un model individualitzat de gestió. El model penalitzarà econòmicament, i de forma individualitzada, les llars que no separen la brossa, i afavorirà aquelles que sí que ho fan.

L’ARC també està estudiant ampliar el pressupost destinat a les subvencions per a la millora de la gestió dels residus en el món local ja que, enguany, els imports sol·licitats en algunes de les ordres, com els destinats a la implantació de noves deixalleries; a projectes de prevenció per a la reutilització; o al foment de la recollida de la fracció orgànica dels residus, han superat amb escreix el pressupost de la convocatòria.

 

 

El ple de la Diputació de Lleida ha aprovat aquest dijous 5 d'octubre una moció de condemna de la violència policial de l'1 d’octubre a Catalunya, un text conjunt presentant pels grups del PDeCAT i Unió, ERC i la CUP i que el president Joan Reñé ha qualificat de “moció de la dignitat”. El PSC i UA n'han recolzat tots els punts menys el cinquè, el sisè i el setè, mentre que PP i C's han votat en contra de la integritat del text.

Els punts cinquè, sisè i setè fan referència a "demanar la mediació i el suport de les institucions europees i de la comunitat internacional perquè els catalans tenim dret a decidir el nostre futur", "deixar constància que la Diputació de Lleida i els seus càrrecs electes estaran al costat d’allò que decideixin les institucions catalanes, Govern català i Parlament de Catalunya" i "notificar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya". 

En el seu parlament, Reñé ha recordat els 111 ferits lleidatans que només volien decidir el futur del seu país.  El president ha afegit que els Mossos “van tancar més col·legis i més urnes que la Policia i la Guardia Civil junts”, però que la diferència va ser que ho van fer “sense cap garrotada”. Per sort, ha afegit el president de la Diputació, a la jornada de diumenge hi va haver “observadors internacionals” que van poder donar fe d’una actuació policial que ha merescut una “repulsa general”. Per això, ha acabat insistint en què el conflicte “difícilment es resoldrà d’una manera policial”.

Per la seva part, el portaveu d'ERC, Jaume Gilabert, ha destacat que "la violència generada per l'Estat espanyol contra veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats no caurà mai en l'oblit". També ha volgut fer un reconeixement i una agraïment profund "als prop de 3 milions de persones que el dia 1 d'octubre es van expressar a les urnes, i una especial menció als qui se'ls va usurpar el vot", remarcant-ne la seva "valentia, compromís i fortalesa exercint el dret a vot, oposant resistència pacífica, fent costat a la gent que volia votar i no caient en la provocació de les forces de seguretat espanyoles sota un estat de setge i por". Gilabert ha manifestat que aquests atributs són "el reflex d'una societat madura, pacífica i plenament democràtica". 

D’altra banda, el ple ha aprovat la petició dels ajuntaments de Sarroca de Bellera, Baix Pallars, Les Borges Blanques, Castelló de Farfanya, Puigvert d’Agramunt i Alcarràs, i del Consell Comarcal de la Noguera, que deleguen a la institució la gestió de la recaptació de diferents tributs. També s’ha aprovat un expedient de modificació pressupostària d'1.581.000 euros de romanents i majors ingressos que s'aplicaran en diferents partides, així com l’Addenda al Conveni d’encàrrec de gestió entre la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià del Servei de menjador i del Servei de transport de les Escoles Especials de la Caparella.

L’aturada general del passat dimarts 3 d’octubre va col·lapsar bona part del país tallant bona part de les principals carreteres de la demarcació de Lleida entre les quals hi havia l’A-2 al seu pas entre Tàrrega i Bellpuig així com a l’altura de Golmés i Fondarella o bé la N-240 i l’AP-2 a les Borges Blanques. Desenes de tractors també van tallar la C-53 a la Fuliola, a Balaguer també es van tallar tots els accessos i des de Tàrrega van tallar els accessos a la C-14 i a l’L-310. L’Eix Transversal també va quedar col·lapsat amb els centenars de tractors convocats per Unió de Pagesos que van assistir a l’acte solidari d’Estaràs.

A Tàrrega milers de persones es van concentrar a l’A-2, via que van tallar en els dos sentits de la marxa entre les 8 del matí i passades les 12 del migdia. Van ser unes quatre hores festives en què els manifestants van esmorzar, van participar en un taller de flors de paper, van ballar amb música en directe a càrrec de Carlitos Miñarro i van fer el vermut. Les primeres hores van transcórrer amb total normalitat però a mesura que avançava el matí els conductors de camions i vehicles aturats van començar a cabrejar-se i es van produir alguns enfrontaments entre els mateixos conductors, amb pensaments diferents, i amb alguns manifestants. En una zona fins i tot uns conductors impacientats van desmuntar la tanca de la mitjana de la via per poder sortir del col·lapse.

Pel que fa a l’aturada general impulsada pels sindicats majoritaris i per les entitats sobiranistes, va tenir un seguiment massiu en tots els sectors: administració pública, sanitari, educatiu i comerç.

A les capitals de comarca de Lleida els carrers comercials semblaven un diumenge, la majoria dels establiments, sobretot del petit comerç, estaven tan- cats a excepció d’alguns grans superfícies comercials o algunes franquícies com Mercadona, Lidl, Stradivarius i Inside així com algun bar.
A Tàrrega, al voltant de 2/4 d’1 del migdia centenars de manifestants, que fins llavors havien estat tallant l’A-2, van començar a recórrer els carrers de la ciutat invitant als comerços i bars oberts a tancar. Entre els lemes més escoltats hi havia: ‘Avui no es serveix ni tampoc es consumeix’ i ‘Avui no es compra’. Al seu pas, els comerços anaven baixant les reixes. 

Milers de persones van sortir al carrer el passat dimarts 3 d’octubre, coincidint amb l’aturada general, per mostrar el seu rebuig a la repressió policial per part de la guàrdia civil i la policia nacional durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Convocats per la Taula per la Democràcia, milers de persones van omplir de forma massiva les places de totes les capitals de comarca de la demarcació de Lleida i de Catalunya així com d’altres localitats.

Tàrrega va canviar la ubicació de la lectura del manifest davant la bona acollida de la concentració, que va reunir més de 6.000 persones a la plaça de les Nacions. La mobilització va començar a l’Hort del Barceloní on es van repartir flors de paper (elaborades en un taller al matí mentre tallaven l’A-2) i clavells entre els assistents. La concentració va aturar-se davant la caserna de la guàrdia civil i allí van recrear el símbol de la pau amb aquestes flors de forma totalment pacífica i sota l'atenta mirada dels agents de la guàrdia civil. La mobilització va viure un moment de tensió quan des d’una finestra d’un pis dos persones van començar a increpar contra els manifestants: “Fora, separatistes, no teniu vergonya, marxeu amb la vostra basura i les vostres mentides”. Arribats a la plaça de les Nacions va tenir la lectura del manifest en defensa dels drets i les llibertats. Va cloure l'acte El Cant dels Segadors amenitzat amb la música d'un violí.  

Cervera va reunir unes 5.000 persones a la plaça Major mentre que a Balaguer i a Mollerussa es van concentrar més de 3.000 persones a les places del Mercadal i de l’Ajuntament, respectivament. A la capital del Pla d’Urgell van participar també a la concentració més d’un centenar de tractors que van omplir el carrer Ferrer i Busquets des de La Salle.


Al matí també es van celebrar concentracions davant dels col·legis electorals on la policia va carregar contra els veïns l’1-O com Menàrguens, Ponts o Estaràs, en aquest últim cas l’acte va consistir en tornar l’urna requisada. 

 

Milers de persones han sortit aquest diumenge 1 d’octubre als carrers de Catalunya per participar en el referèndum per a la independència. A les 5 del matí molts col·legis electorals, alguns dels quals havien estat amb vetlla tota la nit, ja han obert portes per evitar el precinte per part dels Mossos d’Esquadra. Aquests però s'han limitat a aixecar acta.

A les 9 del matí la majoria de col·legis han obert portes tot i que alguns no han pogut fer-ho pels problemes tècnics i la gent ha començat a impacientar-se. La imatge més repetida era de llargues de cues de persones amb ganes d’exercir el seu dret a vot.

L’alegria però ha durat poc ja que centenars de policies i guàrdies civils han passat a l’acció amb càrregues brutals. A Catalunya s'han registrat 844 ferits, 129 dels quals a Lleida. A les comarques de Ponent els agents han carregat contra diversos col·legis electoral de la capital, Menàrguens, Ponts, Alcarràs, Soses i Artesa de Lleida, entre d’altres. També han rebut la visita dels guàrdies civils i els policies nacionals, aquest cop sense violència, municipis com Montgai, Ivorra, Plans de Sió i Cervià de les Garrigues.

A la resta de municipis s'ha viscut com una marató festiva amb nombroses activitats per protegir els col·legis electorals tot i que entre la gent es percebia una calma tensa davant les esgarrifoses imatges i vídeos que anaven circulant per les xarxes socials i dels avisos de la possible visita de la guàrdia civil.

Tàrrega ha rebut la visita de tres observadors internacionals que han condemnat els atacs de la policia i han assegurat que "això no es propi d'una democràcia". Eren representants de Bèlgica, Flandes i Itàlia. Els observadors internacionals han estat rebuts amb forts aplaudiments i amb molta emoció. 

A mitja tarda alguns col·legis electorals ja han tancat portes perquè no volien arriscar-se a què els requisessin les urnes. Un d’aquests ha estat la Fuliola on l’alcalde, Eduard Piera, ha explicat que han tancat a les 5 de la tarda per “no posar en perill la integritat física dels veïns”. A capitals de comarca com Balaguer, Tàrrega i més tard la Seu d’Urgell i Cervera s'han tancat tots els col·legis electorals excepte un, on es concentrava tota la gent a l’espera de poder fer el recompte final, que s'ha viscut amb alegria agredolça.   

Segons dades del ministeri d'Interior, a Lleida entre Policia Nacional i guàrdia civil van tancar 19 col·legis electorals en alguns dels quals van requisar les urnes. 

Desenes d’escoles i instituts de les comarques de Lleida, que són col·legis electorals, han iniciat activitats avui i preveuen allargar-les fins demà al matí amb l’objectiu de mantenir els centres oberts i evitar que siguin precintats. L’objectiu final és poder garantir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. 

Entre les propostes de les escoles n’hi ha de molt curioses com la de l’escola Àngel Guimerà de Tàrrega que ha organitzat una marató de bricolatge per tal de posar a punt el centre coincidint amb l’inici del curs escolar. Així, des de les 7 de la tarda pares, mares i voluntaris han estat repintant gronxadors i un tobogan, han netejat el pati i han arranjat l’hort, entre altres accions.

D’altra banda, nombrosos agricultors també han respost massivament a la crida d’Assemblea Pagesa d’aparcar tractors al voltant dels col·legis electorals. Cal destacar l’alta participació de Barbens i de Preixana, entre molts altres.  

Agents de paisà de la Guàrdia Civil, com a policia judicial, s’han personat aquest matí amb una ordre de fiscalia a desenes d’ajuntaments de Lleida demanant una còpia dels decrets d’alcaldia a favor del referèndum de l’1-O. 

Des de Fiscalia de Lleida han confirmat que han ordenat a la Guàrdia Civil que es personés en un total de 31 ajuntaments lleidatans per recopilar documentació vinculada amb el referèndum.

La primera visita l’ha rebut l’Ajuntament d’Oliana sobre les 9 del matí. Al cap de mitja hora els tres agents han sortit sense cap document ja que l’alcalde no va signar el decret de l’1-O sinó que va comprometre-s’hi per mitjà d’un manifest.

Als ajuntaments de Bellpuig i Tàrrega hi han anat dos agents i en els dos casos els secretaris municipals els han lliurat una còpia del decret d’alcaldia a favor del referèndum. La visita no ha durat més de 10 minuts.

La Guàrdia Civil s’ha personat també als ajuntaments de Guissona, Alpicat, Aitona, Almacelles i Seròs. 

Unió de Pagesos i JARC han anunciat que convoquen la pagesia catalana a una marxa per la democràcia i la llibertat aquest dissabte 23 a les comarques de Lleida i divendres 29 a la resta del territori. Les dues organitzacions reclamen la immediata posada en llibertat dels càrrecs polítics detinguts, denuncien la intervenció de facto de la Generalitat de Catalunya i deploren l’assalt de la Guàrdia Civil a les conselleries d’Economia, Hisenda, Governació i Exteriors, entre altres organismes. També remarquen que l’atac al lliure funcionament de les institucions catalanes suposa un atemptat a la democràcia. 

D’altra banda, Unió de Pagesos, JARC i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya han subscrit un manifest obert a tot el sector que defensa que els catalans han de poder exercir el dret a decidir el seu futur com a poble. Les tres entitats denuncien l’actuació desproporcionada del Govern de l’Estat i de la justícia després de la convocatòria a la ciutadania catalana al referèndum de l’1 d’octubre i la violació de drets civils a Catalunya.

Aquestes organitzacions lamenten aquests fets perquè suposen un atac a les llibertats d’ideologia, d’expressió, de reunió, d’informació, de correspondència i de privacitat, la judicialització del debat polític a Catalunya, l’erosió de la separació de poders, la limitació a la llibertat d’expressió dels càrrecs electes i, finalment, la intervenció de les finances catalanes que posen en risc les polítiques agràries i rurals del país. 

Per tot plegat, refermen el compromís amb les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya, i exigeixen l’immediat restabliment dels drets fonamentals i les llibertats conculcades, així com el restabliment de l’autonomia financera de la Generalitat de Catalunya. 

Les tractorades marxaran fins a les seus dels organismes emblemàtics de l’Estat en cada territori, com les subdelegacions del Govern espanyol. 

 

Milers de persones s'han concentrat aquest dimecres al vespre davant dels seus ajuntaments a favor del referèndum de l'1-O i en defensa de la democràcia i la llibertat d'expressió. Les mobilitzacions, convocades per entitats i partits independentistes, han servit per condemnar els escorcolls a diferents conselleries i les detencions d'alts càrrecs de la Generalitat per part de la guàrdia civil.

En totes les concentracions s'han pogut veure nombroses estelades i s'han sentit crits com 'Votarem' o 'Independència'. 

 

 

Pàgina 7 de 28