Catalunya

Catalunya (391)

El director de l’Institut Català del Sòl, INCASÒL, Damià Calvet, i l’alcalde de l’Ajuntament d’Almacelles (Segrià), Josep Ibarz, van presentar ahir, en un acte amb els empresaris de Lleida, la venda de les futures parcel·les del sector d’activitats econòmiques SUD-12A d’Almacelles.

El sector SUD-12A té una superfície total de 3,8 hectàrees, distribuïdes en set parcel·les, cinc de les quals són propietat de l’INCASÒL, que oscil·len entre els 2.000 m2 i els 4.400 m2 de superfície de sòl i es destinaran a usos industrials.. El preu de venda serà  d’aproximadament 42 euros per metre quadrat.

El document d’informació sobre la comercialització dels terrenys es pot consultar al web de l’INCASÒL i a l’Ajuntament d’Almacelles. Les sol·licituds es poden presentar fins a les 14 hores del dia 21 de setembre.

El sector SUD-A12 té un emplaçament estratègic, a l’entorn de l’aeroport de Lleida-Alguaire i amb accés a l’A-22, l'N-240 i l’A-2, així com a la línia de l'AVE Lleida-Saragossa.

Un dels objectius de l'INCASÒL és crear les condicions per a impulsar l'activitat econòmica. Així, l'empresa pública de la Generalitat posa a disposició dels privats uns terrenys perquè aquests instal·lin les seves empreses i generin llocs de treball.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) han anunciat una convocatòria de tots els alcaldes i alcaldesses del país a la plaça de Sant Jaume per aquest dissabte, 16 de setembre, al migdia, per mostrar el rebuig “a una justícia espanyola que persegueix mitjans de comunicació, paperetes, urnes…i ara alcaldes i alcaldesses després de perseguir la mesa del Parlament i el Govern”. Aquesta ha estat una de les accions que han anunciat les dues entitats després de l’anunci fet per la Fiscalia de l’Estat espanyol de citar a declarar més de 700 alcaldes per haver signat un decret de suport polític al referèndum de l’1 d’octubre.

Els alcaldes i alcaldesses catalans aniran a declarar, en el cas de ser citats, davant la Fiscalia amb “positivitat i tranquil·litat” perquè “no tenim res a amagar” i amb l’únic objectiu clar de poder donar veu als ciutadans l’1 d’octubre. Així ho han explicat la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, i el president de l’ACM, Miquel Buch, que han quedat “bocabadats” per l’anunci fet per la Fiscalia de citar a declarar més de 700 alcaldes i alcaldesses d’arreu del país.

Els responsables de les dues associacions han garantit davant els mitjans de comunicació que continuaran treballant per fer realitat “una demanda de la gent” que s’ha plasmat en les urnes i fent costat al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat.

Les dues entitats que han garantit unitat d’acció municipalista davant d’una actuació del ministeri públic espanyol trepitja “drets bàsics com el dret de llibertat d’expressió de les persones”, segons ha dit Neus Lloveras, qui ha qualitat l’anunci de la Fiscalia com “fet sense precedents en una democràcia”. Buch ha assegurat que tot plegat és fruit d’una acció desesperada de l’Estat per frenar el referèndum: “Si una persona la persegueix la justícia té un problema. Però si són més de 700 alcaldes els perseguits per la justícia qui té aquest problema no són els alcaldes. És la justícia espanyola”.

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, ha enviat una instrucció als fiscals de Catalunya perquè sol·licitin la citació com a investigats (abans imputats) de tots els alcaldes que han firmat un decret per a cedir locals per celebrar el referèndum de l’1-0. 

El llistat de l’AMI i l'ACM en què es basa el ministeri públic inclou 712 municipis dels 948 que hi ha a Catalunya. Maza demana que “a la vista del número de municipis afectats es procedirà a donar preferència en la tramitació a les diligències que afecten als ajuntaments de major volum de població”. 

Segons el document, en el cas que els alcaldes no compareguin quan siguin citats, s’ordena als Mossos que els detinguin i els portin a Fiscalia.

Les reaccions no han tardat a arribar. A través de Twitter, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha piulat: “Diguin el q diguin votar no es delicte. Desproporció i desesperació”. En el mateix sentit s’ha expressat l’alcalde de Cervera, Ramon Royes. “Anem a totes! A favor de la democràcia i les llibertats”. Albert Batalla, alcalde de la Seu d’Urgell, ha piulat: “Això va de democràcia! Votar no pot ser mai un delicte, sinó un dret dels ciutadans que cal garantir”.

Fonts pròximes a l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, han explicat que avui es trobava indisposada i no ha pogut fer declaracions. Per la seva part, l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, ha proposat una “reacció conjunta” de tots els alcaldes investigats.

L’alcalde de Tremp, Joan Ubach, ha recordat que “donem suport a una llei que demana que es pugui votar, el més normal en un estat democràtic”, mentre que l’alcalde de Sort, Raimon Monterde, ha insistit que no té “gens de por” per anar a declarar.  

El duo d’artistes GFX Folk & Miedo 12, d’Alacant i València, ha guanyat el primer premi, dotat amb 1.000 euros, de la primera edició del Torrefarrera Street Art Festival. Aquest duo és l'autor de l’obra al mur del lateral del pavelló municipal (400 metres quadrats). El segon premi del certamen, dotat amb 500 euros, ha estat per l’artista madrileny Sfhir per la intervenció mural al carrer Ramon Muntaner (176 metres quadrats).

El jurat estava format per l'Ajuntament, l'organització del festival i representants de les associacions culturals de la localitat han premiat les dues millors obres d'acord a criteris de qualitat artística, viabilitat, flexibilitat d'adaptar la proposta a les superfícies/parets existents i integració en l'entorn públic.

Millorar l’entorn urbà i fomentar la cultura són els principals objectius del Torrefarrera Street Art Festival, la nova proposta que va llançar el consistori per dinamitzar i regenerar els espais del municipi, potenciant l’art urbà com a mitjà d’integració social.

El certamen ha comptat amb el suport de la Diputació i l’empresa ICG Software i davant de l’èxit i la bona acceptació per part dels veïns i veïnes, ja es prepara una segona edició per l’any que ve.

La primera fase de les obres de reconstrucció de l’església de Sant Pere de Rosselló s'ha iniciat oficialment aquest dijous 7 de setembreamb la visita de l'alcalde, Josep Abad; el director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell; la directora de l'Institut d'Estudis Ilerdencs en representació de la Diputació de Lleida, Montserrat Macià, i el rector de la Parròquia de Rosselló en representació del Bisbat de Lleida, Josep Maria Escorihuela. A la visita també han assistit els arquitectes responsables de l'obra Miquel Àngel Sala, Carles Sàez i Carme Casals. Les obres tindran una durada aproximada de tres a quatre mesos i es preveu que al desembre, per a les festes de Nadal, ja es puguin oficiar els actes religiosos des del nou temple.

En concret, avui arrenca la primera fase de les obres de reconstrucció del temple que consistiran en el recobriment i adequació de l'interior, així com la construcció de la base del campanar que dóna accés al cor de l'església. Aquesta primera fase compta amb un pressupost de 104.000 euros finançats pel Bisbat de Lleida, el Departament de Cultura, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament de Rosselló.

L'alcalde de Rosselló, Josep Abad, ha explicat que "és una gran satisfacció com a alcalde poder iniciar aquesta obra tan esperada pels veïns i veïnes del municipi" i ha afegit que"aquest inici suposa reconèixer tota la feina que s'ha fet fins ara, que ha estat dura, i poder utilitzar el temple com més aviat millor".

Al març d'aquest any, l'Ajuntament de Rosselló, el Bisbat de Lleida, el Departament de Cultura i la Diputació de Lleida van acordar l’inici de la primera fase de les obres de reconstrucció amb un pressupost de 224.053 euros que a més del recobriment de la part esfondrada  i habilitació del temple (el que s'inicia avui) incloïa les tasques de desenrunament i consolidació. Del pressupost total, el Bisbat de Lleida aportarà un 33% (74.835 euros), el Departament de Cultura aportarà un 35% (77.557 euros), la Diputació de Lleida se’n farà càrrec d’un 24% (53.775 euros) i l’Ajuntament de Rosselló aportarà el 8% restant (17.884 euros).

La segona fase de les obres, que consistirà en la reconstrucció del campanar, que es va esfondrar el passat 29 de gener de 2016, queda pendent per a més endavant, amb el compromís de les diferents parts implicades per contribuir en el seu finançament, que s’estima serà d’uns 280.000 euros.

 

 

 

Els alcaldes de Cervera, Mollerussa i Tàrrega, entre d'altres, han signat aquest matí el decret de suport al referèndum d’autodeterminació de Catalunya del proper 1 d’octubre. El document expressa el ple suport del municipi al referèndum i al compliment de les previsions que es concreten a la seva llei corresponent. Els primers edils donaran compte d’aquesta resolució a la propera sessió ordinària del ple dels respectius ajuntaments. El decret d’alcaldia també fixa de comunicar aquesta resolució al Govern de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). 

 

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, acompanyada del director de Serveis Territorials, Joan Santacana, ha presentat l’increment de places amb finançament públic per a persones grans, persones amb discapacitat i persones amb malaltia mental a la demarcació de Lleida.

Bassa ha explicat que el nombre de places per aquests col·lectius s’incrementa en 404. “Això inclou tan places residencials com places d’atenció diürna i de serveis ocupacionals i, en total, suposa aproximadament un 8% més de places per a Lleida”, ha dit la consellera. 

La consellera ha destacat que “d’aquestes 404 places, ja n’hi ha en funcionament 266 i, a partir del mes de setembre impulsarem la resta”.

“Pel Departament que encapçalo, que les persones visquin dignament és el nostre principal objectiu. I quan fem referència a persones grans i a persones amb discapacitats o malaltia mental encara més. Destinem tots els recursos disponibles a atendre les persones per aquest envelliment digne’. Per això, ha afegit la consellera, ‘des de fa un any, estem revertint les retallades per disposar de més places amb finançament públic’.

 

Equitat i equilibri territorial

En l’àmbit de la gent gran, s’ha incrementat tan el nombre de places residencials com de centre de dia. Així, es creen 235 places residencials, que permetran passar de les 2.464 places actuals a les 2.699, un 9,5% més. Aquestes places es distribuiran per les comarques del Segrià, l’Urgell, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell i la Segarra.

Actualment ja n’hi ha en marxa 170 i la resta, 65 places, s’implementaran al llarg d’aquest any.

La consellera Dolors Bassa ha volgut destacar que "els criteris a l’hora de distribuir les places han estat bàsicament l’equitat i l’equilibri territorial, és a dir, aproximar les ràtios de tot el territori a l’objectiu de cobertura". Bassa ha explicat que s’ha treballat juntament amb el territori per fer “una planificació acurada i realista, que cobreixi les demandes existents”.

Pel que fa als centre de dia per a gent gran, el nombre de places creixerà un 8,4%, passant de 570 a 618 places. Fins ara ja se n’han creat 30 i les 18 restants s’impulsaran a partir del mes de setembre.

En l’àmbit de l’atenció a les persones amb discapacitats es posen en marxa:

•  57 places de servei de teràpia ocupacional i servei ocupacional d’inserció per a persones amb discapacitat intel·lectual.

•  11 places de llar residència per a persones amb discapacitat intel·lectual.

•  25 places de servei de residència per a persones amb discapacitat intel·lectual

•  3 places de servei de teràpia ocupacional per a persones amb discapacitat física.

•  10 places de servei de residència per a persones amb discapacitat física.

En total es creen 106 noves places per a persones amb discapacitats, de les quals 72 ja estan en funcionament. Això permetrà passar de les 1.861 places actuals a les 1.967.

Finalment, en l’àmbit de l’atenció de les persones amb malaltia mental es crearan 15 noves places de llar residència, fet que suposarà un increment d’un 21% de places en aquest tipus de serveis.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies invertirà en la creació d’aquestes noves places a la demarcació de Lleida 2,98 milions d’euros. Una xifra que s’eleva a 7,96 milions si sumem les noves places creades fins al setembre de 2017.  

A Catalunya, en total s’ha dotat amb finançament públic 3.842 places en l’àmbit de la gent gran i la discapacitat, amb un pressupost de 46,2 milions d’euros.

 

L'Ajuntament de Rosselló cada estiu aprofita per fer obres d'adequació i manteniment a l'escola La Rosella. Enguany s'ha finalitzat el canvi de l'enllumenat, instal·lant llums led a tot el recinte que permetran un estalvi energètic i de despesa. A més, s'ha continuat amb la segona fase d'eliminació de les humitats de les parets de diferents aules, pintant-les i posant-les a punt de cara al curs vinent. 

Les obres realitzades aquest estiu han tingut un cost de 21.000 euros (18.000 euros en pintura i eliminació de les humitats a les aules i 3.000 euros en la instal·lació de llums led a tot el recinte).

Aquestes obres s'afegeixen a les que el consistori, conjuntament amb l'AMPA, van dur a terme abans d'acabar el curs passat amb la instal·lació d'una zona d'ombres perquè els nens i nenes poguessin resguardar-se de les altes temperatures, sobretot a l'hora del migdia.

Cal recordar que el consistori de Rosselló, a partir de les propostes de la Comissió de Seguiment de Manteniment de l'Escola (formada per l'AMPA, la Direcció de l'escola i el mateix Ajuntament), ha anat any rere any fent obres de millora en aquest equipament.

 

L’Obra Social ‘la Caixa’ farà una aportació de 28.160 euros destinada a equipaments del nou local de l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID) situat al carrer Príncep de Viana número 94 de Lleida.

El nou centre acull els serveis d’autonomia personal i de neurorehabilitació (NeuroLleida) d’ASPID i els corresponents a programes de participació social. Josep Galve, director de Banca Institucions a Lleida de “la Caixa”, i Bibiana Bendicho, presidenta d’ASPID, han signat el conveni de col·laboració que formalitza aquesta aportació.

Les noves instal·lacions, de 150 m2, permeten ampliar el nombre de persones ateses i continuar desenvolupant l’oferta actual de programes específics de neurorehabilitació per a persones amb dany cerebral com ictus o traumatismes crànio-encefàlics, o malalties neurodegeneratives com les demències o la malaltia de Parkinson. 

NeuroLleida ha incrementat també els serveis amb la posada en marxa a partir del mes de setembre de nous programes de millora de la memòria, adreçats a col·lectius específics de persones que presenten queixes de problemes de memòria, a causa de factors psicològics, com l’estat emocional, l’ansietat o la depressió, o problemes derivats d’inadequades estratègies de funcionament. També s’adrecen a persones amb altres malalties que s’associen amb elevades queixes de problemes de memòria, com són la fibromiàlgia o la fatiga crònica.

L’Associació Antisida de Lleida ha impartit 242 tallers educatius a 53 centres educatius de les comarques lleidatanes durant el 2016. En total, 5.190 joves van assistir a algun dels programes que realitzen els professionals de l’associació com ‘Per estimar-te,m’estimo’, ‘Les històries del Max’, ‘Preser-va’t’ i ‘Saps de què va”, entre d’altres. Aquesta xifra suposa un increment de més de 650 persones respecte els beneficiaris de la formació el 2015, que van ser 4.536 joves. En aquests tallers es treballen habilitats necessàries per treballar l’actitud crítica i responsable davant conflictes que sorgeixen en vers l’afectivitat i la sexualitat, afavorint l’adquisició de conductes lliures i responsables.
A més, el 2016 es van impartir 6 tallers amb famílies que van comptar amb 72 famílies ateses. Els tècnics de l’associació proporcionen un espai de treball i reflexió sobre les relacions sexuals de risc i l’ús i abús de drogues.

Un dels pilar bàsics de l’Associació Antisida de Lleida és l’atenció als joves i la xarxa educativa. Per això, cada any ofereix tallers educatius als joves de Ponent. L’entitat també compta amb un servei d’atenció al jove ubicat en diferents punts de la demarcació com Lleida, Balaguer, el Pont de Suert i la Seu d’Urgell. En aquests espais sociosanitaris s’informa en l’àmbit de l’afectivitat, la sexualitat i la relació amb els altres, es dispensa material profilàctic i s’ofereix atenció en anticoncepció. En total, s’han realitzat 1.304 intervencions en aquests espais durant el 2016. També dins el marc del programa de prevenció i promoció de la salut durant els 12 mesos del 2016 s’ha atès a 542 treballadores del sexe.

 

Pàgina 8 de 28