Catalunya

Catalunya (421)

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, demanarà una reunió amb els responsables del Ministeri de Foment i les conselleries d’Economia i Sostenibilitat i Territori de la Generalitat per traslladar la demanda i la inquietud del territori sobre el retard en la duplicació de carrils a la N-240 i la necessitat d’ampliar a un 75% la bonificació del preu del peatge per als vehicles pesants per l’AP-2 que s’aplica ara provisionalment en el tram entre Montblanc i les Borges Blanques, “per un criteri d’equitat tal com es fa a la Comunitat d’Aragó”, tal com ha recordat Reñé. La proposta és conseqüència del debat que hi ha hagut al ple d’aquest divendres en el punt de les mocions.

D’altra banda, el ple també ha aprovat un expedient de modificació de crèdit per import superior als 3,1 milions d’euros dedicats en bona part a la implementació dels projectes PECT que cofinança la institució i al nou edifici de serveis municipals que es construeix a la rambla de Ferran de Lleida. En salut pública, el Ple també ha aprovat els convenis de col·laboració administrativa per a la reforma i ampliació dels consultoris mèdics de Tuixent i Vilanova de la Barca. 

Com a punt d’urgència, el Ple ha aprovat la renúncia al seu càrrec de diputat provincial del Sr. Joel Jové Martí.

El Grup de Dones de Lleida ha denunciat a la fiscalia un prostíbul dels Alamús, Club Eva, per una campanya publicitària que fa aprofitant la tornada a l'escola. 

El club nocturn es promociona amb la imatge d'una noia vestida de col·legiala, amb poca roba i amb postura sensual i amb els lemes: 'Vuelta al cole', 'Ven i disfruta'. Des del Grup de Dones de Lleida, consideren que "l'anunci promou, afavoreix i incita a la prostitució infantil, així com a actes de caràcter sexual amb menors de 16 anys, és a dir, suggereix la pederàstia".

El Grup de Dones de Lleida demana la retirada de l'anunci de la via pública i de la pàgina web del prostíbul.

El Grup de Dones es lamenta que malauradament sigui una constant el desplegament de cartells al carrer on es cossifica les dones, la publicitat d’aquest prostíbul ha fet saltar totes les alarmes perquè s’insinua que és un menor d’edat, per això ho han portat a fiscalia.

El programa Noves Oportunitats Lleida inicia la seva segona edició amb l'objectiu d'ajudar als joves coneguts com a ni-ni a retrobar el seu camí formatiu o professional i passar a l'acció. En els tres mesos que porta aquesta edició, el programa ja ha realitzat 109 orientacions a joves d'entre 16 i 24 anys que no estan estudiant ni treballant i que no compten amb cap certificat acadèmic. L'objectiu és arribar a les 569 orientacions que es van realitzar en la primera edició. 

El gerent de la UTE Noves Oportunitats Lleida, Miguel Ángel Cruz, ha explicat que "la clau del programa és la figura d'un tutor o coach que acompanya en tot moment els joves, coneix quins són els seus talents i motivacions i els ajuda a finalitzar i assolir els objectius marcats. D'aquesta manera recuperen l'atuoestima i a partir d'aquí hi ha moltes més possibilitats d'assolir l'èxit".

Per la seva part, el director dels SSTT de Treball, Afers Socials i Families, Joan Santacana, ha destacat que "el tipus de sistema que tenim obliga sovint als joves a agafar l'autopista i anar per la via directa, però n'hi ha molts que necessiten anar a un altre ritme, agafar un camí amb corbes, i potser fins i tot necessiten que algú els agafi de la mà. Aquest programa que presentem està fet per a ells". 

Noves Oportunitats Lleida està impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a través del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i dins del programa Garantia Juvenil. A la demarcació de Lleida està gestionat per la UTE Noves Oportunitats formada per 6 entitats socials i 4 centres formatius del territori: Centre Tècnic Ilerdense, Reintegra, Talma, Inlingua Lleida, Sant Joan de Déu d'Almacelles, Acser, Ilersis, Prosec, New School II i Enfoc de l'Associació Alba. 

 

Resultats de la primera edició 

La primera edició del programa va permetre realitzar 565 orientacions de les quals 136 joves van realitzar formacions específiques per retornar al sistema educatiu com l'ESO o les proves d'accés; 174 joves van treure's algun certificat de professionalitat i 110 joves van aconseguir trobar feina després del programa. 

La María va aconseguir treure's les proves d'accés al cicle de grau mig, va estudiar un certificat de sociosanitari, va fer les pràctiques i actualment està treballant. "Yo antes era una ni-ni, no estudiaba ni trabajaba, pero ahora gracias al programa y la formación que he hecho estoy motivada y quiero un futuro laboral", ha explicat. Per la seva part, Bayo va realitzar un certificat de professionalitat de comerç i aquest estiu ha estat treballant en una empresa. Tot i això li va quedar pendent treure's l'ESO i aquest any s'ha tornat a apuntar al programa.

La Diputació de Lleida ha atès les 269 sol·licituds rebudes d'ajuntaments i EMD en l'atorgament de subvencions del Pla de Manteniment de Camins de titularitat municipal en l'anualitat 2018 per un import global subvencionat d’1.370.824,88 €.

La quantia a percebre pels ens beneficiaris estarà formada per un import fix de 5.298 euros per Ajuntament i de 2.000 euros per EMD, a la qual caldrà afegir un import variable de 10 euros per quilòmetre quadrat de superfície del terme municipal en el cas d’ajuntaments.

Aquestes subvencions, que tenen la finalitat d’ajudar a finançar les actuacions realitzades per millorar l’estat dels camins de titularitat municipal, han estat aprovades aquest dilluns per la Junta de Govern de la Diputació de Lleida. Els destinataris dels ajuts i l’import assignat es publicaran al BOP i es comunicaran individualment als corresponents beneficiaris.

La primera edició del curs d’Economia Social i Solidària homologat per la Universitat de Lleida ha rebut una molt bona resposta i ja s’han exhaurit les 50 places que en un inici havia de tenir el curs. Per aquest motiu Ponent Coopera ha decidit ampliar l’oferta fins a les 60 places per poder acceptar totes les inscripcions.

El nou curs d'Economia Social i Solidària començarà a impartir-se el pròxim dimecres 19 de setembre, en horari de tarda a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida. El programa preveu una sessió de tres hores cada setmana.

La primera sessió tractarà sobre com l’Economia Social i Solidària és una proposta global per la transformació social, a càrrec de Jordi Garcia Jané, cooperativista a l’Apòstrof SCCL i un dels fundadors de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i Assumpta Fortuny, advocada i coordinadora de la Federació ALLEM.

El professorat està format per 25 professionals i experts de diverses entitats i cooperatives amb una gran trajectòria en aquest àmbit com ara Sergi Cutillas, economista i col·laborador de la Xarxa Europea de Recerca en Política Social i Econòmica (EReNSEP); Inés Marco, del Seminari d'Economia Feminista de Barcelona; Alfons Pérez, membre de l'Observatori del Deute en la Globalització; Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la pobresa energètica; Mercè Botella, sòcia fundadora de Som Connexió; Oriol Junyent, de Som Energia; Javier Gómez, membre d’Arç Cooperativa; Elba Mansilla, sòcia de La Ciutat Invisible; periodistes com Laia Altarriba, directora del Diari La Jornada; Laia Soldevila, editora al digital Crític; i Ester Mora, economista i cooperativista a La Directa; i professors de la Universitat de Lleida com Joserra Olarieta, doctor enginyer agrònom i professor Titular d'Edafologia i Química Agrícola; i Pere Enciso, professor d’Economia Aplicada, entre altres.

L'objectiu principal és construir un marc conjunt d'aprenentatge, formació i debat al voltant de l'Economia Social i Solidària (ESS). El curs segueix una metodologia que aposta per resseguir els elements claus de l’Economia Social i Solidària aportant alhora el marc teòric, la teoria aplicada necessària i la pràctica. La part pràctica consistirà en presentar, per part del professorat, les propostes concretes de producció de béns, serveis i relacions social alternatives, en cada àmbit/sector proposat.

Al finalitzar cadascuna de les sessions, les persones assistents al curs, haurien de disposar d'una aproximació precisa a cadascuna de les realitats sectorials, i alhora conèixer, de primera mà, propostes alternatives per actuar des de l'Economia Social i Solidària.

Més informació a la web de Ponent Coopera.

 

Dijous, 13 Setembre 2018 12:18

Les pluges auguren una gran temporada de bolets

Escrit per

Els darrers dies d’estiu i l’arribada de la tardor donen per inaugurada la temporada de bolets, que s’espera que sigui una de les millors dels darrers anys.

Si l’any passat l’inici de la temporada va estar marcada per la sequera i, en conseqüència, per collites migrades, enguany és justament tot el contrari. L’abundància de pluges que es van registrar a la primavera i, sobretot, a finals d’agost fan preveure que aquesta serà una bona temporada de bolets si el temps hi acompanya. De fet, en els darrers dies són molts els que omplen els seus comptes de xarxes socials de fotografies amb cistelles plenes de bolets, entre els quals destaquen els ceps, els rovellons i alguns rossinyols.

La temporada de bolets s’ha convertit en un nou reclam turístic pels municipis del Prepirineu i el Pirineu, ja que cada vegada són més els aficionats boletaires.

 

 

Dijous, 13 Setembre 2018 12:03

Clam per la llibertat a la Diada

Escrit per

Milers de persones, entre les quals nombrosos lleidatans, van tenyir de color coral la Diagonal de Barcelona l’11 de setembre per reclamar la llibertat dels presos polítics i la República Catalana. L’excepcionalitat política que viu el país va fer que la manifestació de la Diada d’aquest 2018, en la que a les 17:14 hores es va escenificar una onada de so, fos la més reivindicativa. Molts dels assistents mostraven la seva ràbia amb l’Estat espanyol. Alguns deien que “nosaltres ens manifestem de forma pacífica mentre que a Madrid només saben actuar amenaçant a cops de porra i empresonant als nostres líders”.

Els lleidatans van anar arribant de forma escalonada durant tot el matí per anar-se situant en els seus trams, ubicats entre el Corte Inglés i la plaça de Francesc Macià, és a dir, entre el 7, amb les Garrigues i el Pla d’Urgell, i l fins a l’11, amb les comarques del Pirineu. Els veïns de l’Alt Urgell foren els convidats d’honors i es van situar en el tram 0. Entre els manifestants hi havia nombrosos polítics del territori com el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona.

El to festiu el van posar els elements de cultura popular, també nombrosos. Des dels Margeners de Guissona a Lo Tossino de Tàrrega, passant pel Brut i la Bruta de Torà amb el brau Constantí, els gegants Parrot i Marieta del Casal Popular l’Arreu de Mollerussa a grups de música tradicional com els Grallers de la Barra de Tàrrega, La Catxibanda d’Arbeca o els rojos de Junda de Juneda. Una Diada familiar i festiva que va tornar l’esperança als catalans d’aconseguir la llibertat dels líders independentistes. si bé, molts van reconèixer que “encara haurem de lluitar molts anys més per aconseguir fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre).

De les comarques de Lleida van sortir uns 160 autocars dels quals 14 eren de Tàrrega.

 

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha manifestat avui, durant l’ofrena floral amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, que la jornada d’aquest dimarts és una oportunitat per “proclamar què som” i perquè “el país planti cara a la situació d’injustícia i de dèficits democràtics”. La tradicional ofrena de la Diputació ha tingut com a escenari la porta del Pont dels Bernats del turó de la Seu Vella.

En la seva intervenció, Reñé ha dit que l’Onze de Setembre d’enguany té “una dimensió i un sentit especials” perquè es produeix “en un context polític d’excepcionalitat” dins de l’Europa contemporània: amb representants polítics empresonats o a l’exili, pendents d’un judici que, “a l’Europa democràtica, no té cap fonament, com s’ha demostrat a Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Escòcia”.

Per tot plegat, Reñé ha afegit que la Diada és “una nova oportunitat per proclamar què som, perquè el país planti cara a la situació d’injustícia i a l’extensió desmesurada de l’autoritat de l’Estat, i perquè la gent que se sent senzillament demòcrata faci sentir la seva veu contra aquelles actuacions que parteixen de dèficits democràtics que consideràvem a bastament superats”.

Aprofundint en aquest discurs, el president de la Diputació de Lleida ha recordat que l’Europa política i geogràfica mai no ha tingut fronteres fixes, i que la seva història demostra que “els seus principis d’intangibilitat i inamobilitat, als quals apel·len els estats-nació –especialment els que han viscut traumàticament l’ocàs del seu imperi–, han estat tossudament invalidats pels fets, ja que en els últims 20 anys el món ha vist néixer 33 nous estats”.

De la mateixa manera, Reñé ha volgut posar en valor el paper de les diputacions, dels consells comarcals i dels ajuntaments, que van saber “minimitzar” les mancances i sostenir el servei als ciutadans i l’atenció a les entitats “davant l’embat repressiu” que va suposar l’aplicació de l’article 155.

L’ofrena floral d’aquest matí ha comptat amb la interpretació musical de Sant Martí del Canigó, de Pau Casals, a càrrec del quartet Prysma, formació que també ha signat la cloenda de l’ofrena amb Els Segadors. A més de la pràctica totalitat de diputats, a l’ofrena també hi han pres part, entre d’altres, diputats al Parlament de Catalunya, representants de la Generalitat, de la Paeria i de diferents consells comarcals, i alcaldes i regidors de la demarcació.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, han presentat aquest dijous les línies mestres del desplegament de la fibra òptica a la demarcació de Lleida.

Puigneró i Reñé han mantingut una reunió a la Diputació de Lleida per tal de planificar i definir, conjuntament, propostes per al desplegament de fibra al territori, unes propostes que posteriorment han explicat davant els mitjans de comunicació. 

El desplegament es troba actualment en una fase d’avantprojecte i s’espera que, durant el que resta de 2018, la Diputació pugui començar el procés de licitació. D’aquesta manera, a inicis de 2019 s’iniciaran les obres i està previst que en un màxim de cinc anys, abans del 2023, tots els nuclis de Lleida puguin gaudir dels serveis de fibra òptica i banda ampla.

Reñé ha explicat en la seva intervenció que “aquesta proposta el que posa és el punt de justícia a l’hora d’entendre que tothom, visqui on visqui, tingui connectivitat. En aquests moments, la Generalitat, fent un esforç molt gran, va arribant a totes les capitals de comarca amb la xarxa neutra que permet a qualsevol operador privat treballar en la seva oferta”. De la mateixa manera, Reñé ha celebrat “la disponibilitat del conseller per fer possible aquesta clara necessitat de tots els lleidatans i lleidatanes. Des de la Diputació ja vam fer fa uns mesos la proposta d’allò que considerem imprescindible per al territori, que és la connectivitat de tots els nostres pobles”, ha afegit.   

Per la seva banda, Puigneró ha explicat que es tracta “d’una gran oportunitat per allò que tots volem, que és un país cohesionat territorialment. Per a les comarques de Lleida, en aquest cas, és un projecte primordial per poder fer front amb garanties al segle XXI. El nostre objectiu és tenir al 2020 totes les capitals de comarca connectades. A Lleida en tenim ja més de la meitat, set, i manca que s’arribi a Les Borges Blanques, El Pont de Suert, Vielha, Solsona i Sort. En els darrers anys, en aquest territori s’ha fet un esforç important desplegant uns 525 quilòmetres de xarxa amb una despesa d’entre 10 i 15 milions d’euros”, ha precisat el conseller. 

El Govern considera que l’exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos és un “notable, però insuficient pas endavant” cap a la reparació moral, jurídica i econòmica de les víctimes del franquisme i la Transició. En aquest sentit, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha instat l’Executiu espanyol a “reconèixer i compensar totes les víctimes” del franquisme i la Transició i a fer que “l’Estat demani perdó”, tal com ho van fer Alemanya i França per la deportació del president Lluís Companys.

La consellera ha insistit que el Govern espanyol “s’ha de comprometre” en l’anul·lació dels judicis polítics dels tribunals militars franquistes que van tenir lloc a tot l’Estat espanyol, tal com ja ho va fer el Parlament de Catalunya. Capella ho ha explicat en una compareixença conjunta amb la ministra Dolores Delgado, després de la primera reunió que han mantingut les titulars de Justícia dels dos executius. Segons Capella, l’anul·lació de les sentències aprovada pel Parlament de Catalunya “no eximeix Madrid del seu deure històric, tant per la significació política com per la necessitat d’estendre la nul·litat dels judicis a les sentències dels tribunals militars que van actuar a la resta de l’Estat”.

 

Catalunya ja ha declarat nuls tots els judicis polítics del franquisme

La Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aprovada per unanimitat el juny de 2017, declara il·legals els judicis polítics dels tribunals de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril del 1938 i fins al desembre de 1978. A Catalunya, aquests tribunals van sentenciar 66.590 víctimes de totes les condicions socials, reprimides per motius ideològics. La relació completa de persones condemnades es pot consultar a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Tant les víctimes vives com els seus familiars poden sol·licitar un document expedit pel Departament de Justícia que dona fe de la nul·litat dels judicis. Fins ara, ja l’han demanat més de 2.500 persones.

 

Mecanismes de col·laboració en memòria històrica

En aquesta reunió bilateral, la consellera i la ministra també han acordat que establiran “els mecanismes necessaris per a la col·laboració” en la identificació de les despulles de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme amuntegades a les fosses comunes de tot l’Estat. Fa un any que el Govern de Catalunya va iniciar el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica. Amb la posada en marxa d’aquestes iniciatives, la Generalitat ha estat pionera en l’actuació d’ofici en l’obertura de fosses i en el creuament de les dades genètiques de les restes mortals amb les dels familiars de desapareguts. L’objectiu d’aquesta col·laboració és facilitar la identificació dels combatents que van morir a Catalunya procedents de la resta de l’Estat i viceversa.

 

A Catalunya hi ha més de mig miler de fosses localitzades i es calcula que hi poden haver al voltant de 20.000 persones enterrades. Des del 1979, s’han exhumat les restes de 339 persones, el 80 % de les quals durant l’últim any. Fins ara, l’Hospital de la Vall d’Hebron ha fet proves genètiques a 1.265 familiars, però al Cens de persones desaparegudes hi consten prop de 5.500 persones. L’Estat espanyol és el segon de tot el món amb més fosses comunes, només superat per Cambodja.

Pàgina 1 de 31