Comarques

Comarques

Balaguer reviurà l’època medieval amb la vuitena edició de la festa de l’Harpia, que se celebrarà del 14 al 16 de setembre. El certamen reunirà unes 120 parades en el mercat medieval de la plaça del Mercadal i del centre històric i uns 150 recreacionistes que ubicaran el seu campament medieval al Parc de la Transsegre on recrearan la vida i els costums de l’Edat Mitjana. L’Harpia es completarà el dissabte dia 15 amb la tradicional Mostra d’Oficis Antics al carrer del Pont, organitzada per l’Associació de Veïns del Centre Històric. S’ha de destacar també l’augment de les activitats infantils.

El fil conductor de les diferents activitats serà la mort a l’Edat Mitjana. Entre aquestes, s’ha programat una conferència a càrrec de les conservadores del Museu de la Noguera (dijous), una visita guiada a l’església de Santa Maria i al cementiri de la ciutat (dissabte al matí) i una exposició de màquines de tortura a la sala d’exposicions de l’Ajuntament (cap de setmana). A més, durant tot el mes de setembre, la biblioteca Margarida de Montferrat oferirà una exposició de llibres d’aquesta temàtica per als infants i també de suport al dol per als adults.

Enguany el comte que arribarà a la plaça del Mercadal serà Ermengol X, mort en combat, qui arribarà acompanyat d’un seguici fúnebre que sortirà des del campament medieval. Prèviament i al mateix campament, es prepararà el cadàver com es feia en aquella època i tothom que ho desitgi podrà acompanyar el fèretre amb torxes fins arribar a la plaça del Mercadal on l’escrivà llegirà el testament.

Un centenar d'atletes van participar el passat divendres 17 d'agost a la tercera edició de la Cursa del Gos de Massoteres. Els inscrits podien escollir entre dues modalitats: una cursa de 10 quilòmetres i una caminada de 6 km, en les quals podien portar mascotes. 

La cursa era puntuable per a la Lliga Ponent i els guanyadors van ser Sancho Ayala (Fondistes Solsonès) amb un temps de 38'32" i Eva Hernández (CE Guissonenc) amb 48'47". 

A banda de participar a la cursa, la inscripció donava dret a un entrepà, beguda, una samarreta i accés a la piscina. 

El convent de Sant Bartomeu de Bellpuig ha acollit aquest diumenge el concert del músic Guillem Roca on ha presentat el seu últim treball, Connexions, un àlbum amb una desena de temes farcits de matisos musicals, poesia i frescor en els quals el cantant posa de manifest que les seves influències van des de la música llatinoamericana, la mexicana i els boleros fins als sons mediterranis.  

El concert s'emmarcava en el cicle Viu el patrimoni, que ofereix un centenar de propostes culturals en diferents espais emblemàtics de Catalunya. 

 

El Parc de Sant Eloi de Tàrrega s’ha convertit aquest diumenge en l'epicentre de la celebració en honor a Sant Magí, tradicional festa de la ciutat en què no hi han faltat els glops de l'aigua procedent del santuari de la Brufaganya, a la qual se li atribueix propietats miraculoses.

Entre les actuacions de millora dutes a terme recentment, el president de l'Associació dels Amics de l'Arbre, Jaume Aligué, ha destacat la renovació de les escales i la construcció d'una rampa per facilitar l'accés a persones amb mobilitat reduïda a l'ermita de Sant Eloi i la substitució i millora del vidre que protegeix la majòlica de la plaça dedicada al sant. En aquest sentit, enguany l'Associació dels Amics de l'Arbre ha lliurat el càntir commemoratiu de la festa a l'alcaldessa, Rosa Maria Perelló, perquè el faci arribar a la brigada municipal com a mostra d'agraïment per les obres executades.

El públic ha pogut adquirir els càntirs commemoratius de Sant Magí, iniciativa que va començar fa cinc anys i que en cada edició tenen un disseny diferent, i les galetes commemoratives conegudes amb el nom 'gaiatons de Sant Magí', que es van presentar l'any passat. La festa s’ha completat amb una missa i acabarà a la nit amb un concert de música clàssica a càrrec del Duo Delis (ermita del Parc de Sant Eloi, 21 hores).

La devoció feia Sant Magí a Tàrrrega ja apareix documentada al segle XVIII encara que la cita no va començar a consolidar-se al calendari local fins al 1953 quan es va constituir la majòlica dedicada al sant en una plaça del parc.

Tàrrega finalitzarà aquest dilluns 20 d’agost els treballs de sondeig arqueològic realitzats a la plaça Major durant les últimes setmanes. La prospecció ha permès documentar importants vestigis arquitectònics si bé la troballa més excepcional ha estat una trentena de plats decorats d’entre finals del segle XVI i principis del segle XVII, els quals han sortit a la llum a la fase final de l’excavació. Els plats s’han localitzat en un dipòsit soterrat juntament amb restes òssies humanes, monedes, claus de pany, fragments de rosaris i taüts, agulles de mortalla i altres objectes funeraris. Exhumats en bon estat de conservació, els plats podrien ser del “viàtic”, o sigui que contenien olis sagrats de la cerimònia de l’extremunció. Era costum que aquests plats es dipositessin dins el taüt o en una cavitat vora l’església. En el cas de Tàrrega, es creu que aquestes peces s’haurien recol·locat en aquest emplaçament durant la construcció de l’actual temple barroc a finals del segle XVII. Es tracta d’una troballa de gran transcendència ja que permet documentar antics rituals funeraris. Tots aquests tresors arqueològics ja es custodien per al seu estudi al Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega.

 

Vestigis amb incògnites

L’excavació ha deixat al descobert un total de cinc dipòsits (amb fondàries d’entre 1 i 1,5 metres) que podrien ser prop de l’absis de l’antiga església romànico-gòtica. El seu ús podria ser de tipus artesanal, preindustrial o d’emmagatzematge. D’altra banda, els treballs també han constatat com la construcció del temple barroc va afectar el cementiri anterior al 1672. A més, prop de l’actual porta d’entrada a la plaça Major des del carrer del Carme, s’ha localitzat un mur de morter de calç i grans blocs de pedra de l’època medieval. No està clar encara si aquesta estructura (de més d’1,5 metres d’amplada) té relació amb l’antic temple romànico-gòtic o bé amb tancaments defensius de la vila.

 

Visita guiada aquest dilluns 20 d’agost a 2/4 de 9 del vespre

La campanya arqueològica, dirigida per Anna Colet, s’ha dut a terme prèviament a la reforma de la plaça Major, prevista per a la tardor. Els arqueòlegs han actuat en una superfície de 38 metres quadrats situats a tocar de l’església, vora l’accés al carrer del Carme. Una vegada documentades les restes i traslladats els objectes al museu, la zona es tornarà a cobrir. Coincidint amb la fi de les excavacions, el Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega ha convocat una visita guiada a les restes arqueològiques, oberta a tothom, aquest dilluns 20 d’agost, a 2/4 de 9 del vespre.

Cervera ha celebrat aquest vespre una de les seves tradicions més ancestrals, l'Entrada de l'Aigua miraculosa procedent del santuari de Sant Magí de la Brufaganya, coincidint amb la vigília de la diada de Sant Magí. La comitiva ha recorregut el centre històric de la capital de la Segarra, des de la placeta de l'Estació fins a la placeta de Sant Magí, amb 12 mules carregades d'argadells guarnits amb boix i espigol qe transportaven els càntirs plens d'aigua. Estava encapçalada per la figura de l'anacoreta de Sant Magí, encarnada per Jordi Casado, i les autoritats, que desfilaven al ritme de la Banda del Conservatori de Música de Cervera. Un grup d'infants oferia al públic glops de l'aigua miraculosa a canvi de donatius per a la festa.

Els actes d'avui han finalitzat amb un sopar popular a Cal Racó. Demà, festivitat de Sant Magí, es repartirà l'aigua per tota la ciutat.

La festa de Sant Magí a Cervera està organitzada per l'Associació Amics de Sant Magí. 

Arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membres del Grup de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP) han dut a terme aquest dissabte l'excavació i l'exhumació de les dues últimes sepultures de la necròpolis experimental amb porcs TAPHOS-m a Sant Martí de Maldà.

L'antropòloga que ha liderat el projecte, Núria Armentano, ha explicat que les dues darreres tombes simulaven un enterrament del megalític a la prehistòria amb lloses de pedra i un de l'època romana en una tomba amb teules de doble vessant. Armentano ha recordat que l'any 2012 van enterrar en aquest espai 26 porcs recreant les diferents estructures funeràries utilitzades al llarg de la història i tenint en compte les dades ante mortem dels animals (com l'edat, el pes, el sexe, si tenien alguna malaltia o havien estat medicats...). Quatre anys després van començar a excavar i exhumar les primeres tombes fins avui amb les dues darreres. 

El resultat d'aquesta investigació tafonòmica, ciència que estudia els processos biològics, físics, químics i geològics després de la mort, serà la tesi doctoral d'Aida Gutiérrez, estudiant de doctorat en Antropologia Biològica a la UAB, la qual està previst que vegi la llum a finals del 2019. La tesi doctoral pretén reconstruir l'evolució de les restes segons com hagin estat inhumades i explicar així la seva esqueletització o momificació.

Gutiérrez ha destacat que algunes de les primeres dades concloents de l'estudi són que "en els cossos enterrats en fosses simples, amb contacte directe amb el sediment, s'ha afavorit l'esqueletització mentre que en les estructures funeràries amb teules, que s'han mantingut menys hermètiques i han permès la filtració de l'aigua, els cossos tot hi haver aparegut esqueletitzats també tenien un ambient més humit i amb part del teixit. En canvi, les estructures més airejades, com les cobertes de fusta o la de pedra que hem exhumat avui i que han permès la ventilació, han ajudat a la momificació dels cossos".

Val a dir que aquesta necròpolis experimental ja ha donat peu a diferents estudis alguns dels quals publicats en revistes científiques. De fet, en breu està previst publicar els resultats dels estudis d'entomologia i micologia, insectes i fongs, en una revista científica d'àmbit internacional. A més, segons Armentano, "tots els estudiants del màster d'Antropologia Biològica, impartit conjuntament per la UAB i de la UB, han fet les pràctiques en aquestes instal·lacions en les quals han pogut excavar les tombes amb els cossos dels porcs i han pogut veure els diferents tipus de descomposició, per tant, TAPHOS-m és un projecte científic molt vinculat amb la recerca".

En el projecte TAPHOS-m hi participen a banda d'arqueòlegs i antropòlegs de la UAB, el Grup de Recerques de les Terres de Ponent i l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI). Val a dir que en l'última sessió d'excavacions i exhumacions han convidat a tot el poble de Sant Martí en una jornada de portes obertes ja que l'objectiu és apropar la investigació a la població.

L’Ajuntament de Mollerussa s'ha sumat als actes en record i  solidaritat amb les víctimes i ferits en els atemptats terroristes de Barcelona i Cambril coincidint amb el primer aniversari del tràgic succés.

A les 12 del migdia, l’alcalde, Marc Solsona, acompanyat de diversos regidors de l’equip de govern, dels representats dels diferents grups municipals, dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament, així com d’altres veïns de la població que s’han volgut sumar a aquest acte commemoratiu,  ha llegit un manifest condemnant i expressant el ferm rebuig del consistori i de la ciutat de Mollerussa davant aquest tipus d’actes de violència. L'acte ha tingut lloc a la plaça de l'Ajuntament.

S’ha fet arribar un sentit record i afecte a les víctimes i als seus familiars i amics, alhora que també un agraïment  als cossos de seguretat, professionals mèdics i de prevenció i a tantes i tantes persones anònimes i individuals que en aquells moments es van bolcar en ajudar en tot el necessari.

Per altra banda, el missatge que també s’ha volgut enviar des del consistori és la reafirmació de la voluntat i del compromís amb la democràcia, la llibertat i la pau com a garantia de convivència.  

             

           

 

L’Aquelarre és una reunió de bruixes que a Cervera no podria entendre’s sense el foc ja que és un dels elements centrals de la festa. Durant tot el cap de setmana, Cervera esdevé una població presa pel foc i, en aquesta 41a edició, pren encara més protagonisme amb una aposta clara per augmentar l’espectacularitat i la potència visual de l’apartat pirotècnic de la festa. Així, si fins ara es cremaven uns 380 quilos de pólvora durant tot el cap de setmana, ara, els amfitrions de la Colla de Diables de Cervera Carranquers, augmentaran aquest any la potència pirotècnica fins arribar als 450 quilos de pólvora. Gairebé mitja tona de material pirotècnic que convertiran, la d’aquest any, en l’Aquelarre amb més potència de foc de la història de la festa.

Aquesta major força pirotècnica es concentrarà, sobretot, en l’apartat de les enceses dels diables, amb l’objectiu d’incrementar-ne l’espectacularitat i la qualitat estètica, afavorint enceses més visuals i amb més potència lumínica. És una aposta per la qualitat que s’aconsegueix augmentant el nombre de sortidors que s’utilitzen en les enceses. Així, se sumaran 80 nous sortidors en les diferents enceses que tenen lloc durant la festa, fins arribar, en l’edició d’aquest any, a un total de 600 sortidors.

Aquests nous sortidors que s’incorporaran són especials. Es tracta d’un disseny únic i fet a mida que ha dissenyat la pròpia colla amfitriona, juntament amb Pirotècnia Catalana, i que han batejat amb el nom de sortidor Carranquer. Una pirotècnia més potent, que aconsegueix guanyar alçada (entre 3 i 4 metres de foc), i durada (al voltant dels 25 segons d’encesa), aspectes que acaben donant a les enceses una major qualitat, impacte i força estètica. Això, avala una festa ferotge que omplirà els carrers centenaris del nucli antic de Cervera de correfocs i pirotècnica en un ritual de foc únic.

Desenes de persones s'han concentrat aquest divendres al migdia a la plaça Major de Tàrrega per homenatjar i recordar les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils coincidint amb el primer aniversari del tràgic succés. L'Ajuntament ha convocat 5 minuts de silenci en memòria de les víctimes. Seguidament l'alcaldessa, Rosa Maria Perelló, i regidors dels diferents partits amb representació al consistori han llegit un manifest redactat per l'Associació Catalana de Municipis (ACM). El text referma el compromís amb la pau, la democràcia i contra el terrorisme. D’altra banda, les banderes de l'edifici consistorial e Tàrrega onegen avui i demà a mig en pal en senyal de dol.

Val a dir que durant el dia d'avui s'han programat nombrosos actes arreu del país per condemnar la barbàrie terrorista i expressar el ferm rebuig contra la violència. 

 

Pàgina 1 de 845