El Partit per Catalunya desaprova la proposta de reforma de la Llei d’Immigració que ha proposat reformar el Consell de Ministres (llum verda a la quarta reforma de la llei d’estrangeria des de l’any 2000). Aquesta llei no resol moltes coses i entre elles la immigració il·legal. Ens trobem davant d’una llei que dóna més drets als immigrants irregulars que als legals (una llei que acaba premiant la il·legalitat). A part la llei envaeix competències de les Comunitats Autònomes i exclou els ajuntaments (principals perjudicats de la immigració il·legal).
Amb aquesta llei, Espanya serà una porta oberta de bat a bat a la immigració irregular. Tindrem una llei que consolida la immigració il·legal i converteix aquesta forma d’entrada com la millor opció per assolir papers. Tot plegat afavoreix la feina de les màfies.
Espanya segueix sense aplicar els controls que mana Europa. D’acord amb les dades de CCOO a Espanya resideix almenys un milió d’irregulars. Si seguim les dades del Eurostat, 464.262 immigrants irregulars arribaren a Espanya al 2008, mentre que a França solament 62.267 i a Alemanya 4.761.
Cal destacar, que la llei, converteix el reagrupament familiar en una invasió de nouvinguts. La llei no limita el reagrupament en cadena. Entre el 2002 i el 2008 es reagruparen 500.000 persones i solament 2.500 eren majors de 65 anys.
Dins de l’ampliació de drets d’aquesta llei, els fills a partir de 16 anys i el cònjuge o parella de fet reagrupats disposaran de permís de treball de forma automàtica. El govern oblida que la desocupació dels estrangers supera el 28% i l’atur al país arriba al 17,4%. Però portes obertes i més facilitats a què la xifra de mà d’obra estrangera creixi sense límit. Tot plegat quan a Espanya ja resideix més de 4,5 milions d’estrangers (legals), és a dir, el 12% de la població que hi viu.
Cal legislar contra la desocupació i per la evident manca d’integració de molts immigrants. Aquesta proposta no dóna resposta als reptes de la immigració il·legal. La proposta de llei no prohibeix les regularitzacions massives i permet que continuï la manca de control i el desordre.

Mateu Figuerola Niubó
President del Partit per Catalunya

Fa mesos que estem treballant en el projecte que tornarà a donar vida a Cal Trepat de Tàrrega. Primer van ser les tasques d’inventariar tot allò que hi havia al seu interior, després, la feina de difusió per fer saber a tothom el valor d’aquesta fàbrica de maquinària agrícola. Només amb això, ja hem pogut recollir els primers fruits per la ciutat: un llibre i un documental que ens acosten a la història de la Tàrrega industrial.

Conrear la terra per a obtenir els seus fruits és una pràctica portada a terme per la humanitat des de fa uns 10.000 anys. Es va iniciar al Pròxim Orient i es va estendre per tot el territori. L’home ha sabut viure a la terra i de la terra, formant part dels seus ecosistemes i contribuint, amb la seva activitat i l’activitat agrícola, al cicle elemental de la vida. La terra rep la vida i els aliments de les plantes, els animals i les persones que, al seu torn, viuen d’ella. Aquest cicle fa que l’agricultura sigui una pràctica sagrada i elemental per a entendre la vida com a tal i la nostra existència.

No fa pas massa anys que tothom amb unes normes establertes des de l’antigor, i el setè dia Déu va descansar, (diu la Bíblia) i els homes per voler seguir la tradició els diumenges i festes de guardar els dedicava a la família o si més no en petiteses que no calguessin massa esforç donat que era dia de festa. En totes les cases es reunien grans i menuts, homes i dones, i seguts en una taula celebraven amb una bona alifara alguns i altres dins les seves possibilitats el dia del Senyor o les festes senyalades.

Els greus incidents ocorreguts a la grada durant l’enfrontament de l’Espanyol i el Barça d’aquest cap de setmana han commogut afeccionats i detractors del futbol. Tristament sonat, el derbi futbolístic de dissabte portarà més cua que la que se li destina normalment a un episodi de la seua índole.
Un comentarista radiofònic va voler quedar-se amb la imatge de dos nens, seguidors de l’Espanyol, que ploraven aterroritzats a la grada incendiada per les bengales dels seguidors barcelonistes. Deplorable, sobretot si entenem que el futbol, per més que arrossegui passions, no pot passar de ser un esdeveniment esportiu, lúdic i, en certa mesura, intrascendent.
Diversos mitjans de comunicació han denunciat que en els dies previs al partit, diversos integrants del grup dels Boixos Nois havien fet diverses “declaracions d’intencions� d’acomiadar de manera sonada els “periquitos� de la ciutat comtal. Se sabia, que hi hauria enfrontaments. Aleshores, per què no es va posar en marxa una actuació preventiva contundent? Espanyol i Departament d’Interior han creuat acusacions de responsabilitat, si bé és cert que, a l’hora d’entrar en un camp de futbol, les bengales poden arribar a passar desapercebudes entre la multitud. Però és que no només hi va haver foc, a la grada: els Mossos, durant el partit van aixecar “20 actes de denúncia per comportament antiesportiu i contrari a la llei de l’esport�, especialment per llençament d’objectes al camp de joc.
El problema, com sempre, és l’actitud certament incívica d’un petit grup que de la intransigència en fa bandera i que provoca, per a la majoria, unes conseqüències nefastes. Paguem (i pagarem, en un futur, igual que els escorcolls als aeroports) justos per pecadors. Pecadors que confonen la competició esportiva civilitzada amb una lluita animal per la supremacia.