L’agost del 2008 no ha estat un d’aquells mesos idíl·lics i tranquils per als que han gaudit de vacances, pel que fa a notícies de l’actualitat; els diaris, les emissores de ràdio i les cadenes de televisió no han donat a l’abast: la temuda crisi global, les discrepàncies del Govern català i el central en el tema del finançament, els estirabots de les aerolínies i la desprotecció dels passatgers, els ciclons al Carib, l’explosiu boicot d’ETA al turisme estatal… però, sobretot, el conflicte bèl·lic entre Geòrgia i Rússia.
La diplomàcia internacional ha fet esforços gegantins per tal de garantir la seguretat de la ciutadania del territori georgià i d’Ossètia del Sud, però, cal dir-ho, també per minimitzar l’impacte d’aquest episodi en els interessos individuals de cada estat. Per una banda, hem vist que, tant Condolezza Rice com George Bush han demostrat una especial sensibilitat per la situació de Geòrgia, solidaritzant-se obertament amb un petit país exsoviètic que podria proporcionar a la potència americana l’aliança perfecta a la conflictiva zona caucàsica. Per l’altra banda, com la UE, amb Merkel i Sarkozy com a interlocutors directes, s’ha esforçat per no sucumbir a les pressions moscovites energètiques; tot i que se sospita que el suport a l’entrada a l’OTAN de Geòrgia respon a la mateixa premissa americana. I, per acabar-ho d’adobar, el president rus, Dmitri Medvédev, no s’ha estat de comunicar públicament la seua intenció de continuar intervenint en territoris on les minories russes vegin amenaçada la seua integritat.
Què ens queda, a la resta de mortals? Només esperar que, la nostra integritat formi part de la maquiavèlica suma de factors que asseguren els interessos d’alguna potència a la que valgui la pena escoltar-se.