Els greus incidents ocorreguts a la grada durant l’enfrontament de l’Espanyol i el Barça d’aquest cap de setmana han commogut afeccionats i detractors del futbol. Tristament sonat, el derbi futbolístic de dissabte portarà més cua que la que se li destina normalment a un episodi de la seua índole.
Un comentarista radiofònic va voler quedar-se amb la imatge de dos nens, seguidors de l’Espanyol, que ploraven aterroritzats a la grada incendiada per les bengales dels seguidors barcelonistes. Deplorable, sobretot si entenem que el futbol, per més que arrossegui passions, no pot passar de ser un esdeveniment esportiu, lúdic i, en certa mesura, intrascendent.
Diversos mitjans de comunicació han denunciat que en els dies previs al partit, diversos integrants del grup dels Boixos Nois havien fet diverses “declaracions d’intencions� d’acomiadar de manera sonada els “periquitos� de la ciutat comtal. Se sabia, que hi hauria enfrontaments. Aleshores, per què no es va posar en marxa una actuació preventiva contundent? Espanyol i Departament d’Interior han creuat acusacions de responsabilitat, si bé és cert que, a l’hora d’entrar en un camp de futbol, les bengales poden arribar a passar desapercebudes entre la multitud. Però és que no només hi va haver foc, a la grada: els Mossos, durant el partit van aixecar “20 actes de denúncia per comportament antiesportiu i contrari a la llei de l’esport�, especialment per llençament d’objectes al camp de joc.
El problema, com sempre, és l’actitud certament incívica d’un petit grup que de la intransigència en fa bandera i que provoca, per a la majoria, unes conseqüències nefastes. Paguem (i pagarem, en un futur, igual que els escorcolls als aeroports) justos per pecadors. Pecadors que confonen la competició esportiva civilitzada amb una lluita animal per la supremacia.