Montgai va celebrar ahir la segona edició de la Fira del Sabó, certamen que va comptar amb la participació d’una vintena d’expositors artesans del món saboner i 55 expositors més d’altres productes de qualitat entre els quals destacaven els productors de formatge.
L’encarregat d’inaugurar la fira va ser el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, el qual va fer explotar una bombolla gegant i va destacar que “no és només una fira nostàlgica sinó que dóna als artesans i al sector de l’agroturisme la capacitat de vendre els seus sabons amb olor de romaní o de timó, entre d’altres”. També va assegurar que es tracta d’una fira molt important, de referència catalana, i que amb el pas del anys veurem tots els veïns del poble vestits d’època i fent la seva aportació.
Per la seva part, l’alcalde de la població i president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va explicar que “el certamen en aquests moments ja està consolidat, de manera que la finalitat del consistori és extendre’l encara més i donar-li una projecció internacional”.
D’altra banda, Gilabert va destacar que enguany es treballa per fomentar el reciclatge dels olis utilitzats amb una prova pilot que s’ha iniciat a Montgai però que a través de la Diputació s’ampliarà a altres municipis. Amb aquesta campanya es repartiran 300 recipients de 5 litres per les cases de Montgai i Butsènit d’Urgell amb l’objectiu que els veïns reciclin l’oli per a utiltizar-lo posteriorment per elaborar sabó artesanal i biocombustibles.
En el marc de la celebració de la fira es va reconèixer la tasca de cinc mestres saboneres artesanes per la recuperació d’aquesta tradició, a les quals se’ls va entregar un davantal d’honor. Aquestes són: Mª Àngels Prats, Teresa Solé, Catalina Perera, Mª Teresa Monsonís i Paquita Querol.
S’ha de recordar que a Montgai la tradició sabonera és molt important ja que a meitats del segle XIX la població comptava amb una petita fàbrica de sabó, segons el Costumari Català. Aquesta fàbrica es veia complementada amb l’antic ofici dels morcaires, que eren els encarregats de comprar les morques, és a dir, els olis i greixos usats que després s’utilitzaven per produir el sabó.