Algunes muntanyes del Pirineu resten ocupades per instal·lacions obsoletes testimoni d’activitats humanes del passat. Llessui n’és un clar exemple. La seva estació d’esquí es pot considerar ‘fantasma’. Les instal·lacions de ferro estan rovellades i els edificis abandonats. Aquests edificis, que antigament havien estat la cafeteria, el restaurant o el punt de venda de forfaits, són presa fàcil d’actes de vandalisme. Llessui porta 23 anys tancada i ja ningú confia en la reobertura. Francisco Rafel, un dels últims directors d’aquesta estació, recorda els anys d’èxits del complex hivernal amb nostàlgia però creu que el millor seria retirar tota la ferralla acumulada a la muntanya. Rafel explica que actualment poden representar un perill per les persones i pels animals que estan durant l’estiu a la muntanya.
El silenci que es respira en aquesta muntanya, la sensació de soledat i l’acumulació de neu verge fa que esquiadors, tot i estar tancada l’estació, a l’hivern s’hi apropin per practicar aquest esport. Per ells també pot ser un perill que les cadires segueixin penjades del telecadira. Rafel diu que desconeix la vida útil d’aquestes instal·lacions i conclou que un dia es pot trencar una sirga i fer mal a algú.
L’obertura d’aquesta estació el 1967 va portar moltes expectatives als veïns de la Vall d’Àssua. Famílies de Llessui van aprofitar per crear el seu propi negoci. Algun d’aquests establiments com bars i restaurants ara estan en ruïnes a peu de l’estació. Els motius del tancament de l’estació s’han atribuït a la mala col·locació dels remuntadors i la mala orientació de les pistes. Argumenten que el vent s’enduia la neu. Altres diuen que a això s’hi van ajuntar mals resultats econòmics per una mala gestió. El 1987 tancava les portes per no tornar a obrir mai més.