Després del Delta de l’Ebre, la segona colònia més important pel que fa a la presència i al nombre de gavines rialles i gavines capnegres es troba a l’estany d’Ivars i Vila-sana, tal com han posat de manifest les dades de seguiment que el Consorci de l’estany d’Ivars i Vila-sana i l’entitat EGRELL han efectuat durant l’hivern 2007/2008 i durant aquesta primavera. De fet, se n’han comptabilitzat més de 300 parelles entre les dues espècies (300 parelles de gavina riallera i 5 de gavina capnegra). Atesa la importància d’aquesta colònia, s’ha fet un seguiment especial amb el marcatge d’un centenar de polls amb anelles metàl·liques i anelles de PVC de lectura a distància. Aquest seguiment ha estat coordinat per l’entitat EGRELL amb la col·laboració del Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana i la Universitat de Barcelona.
Només en el cas de la gavina riallera, el nombre d’exemplars identificats a l’estany d’Ivars i Vila-sana en període reproductor s’ha multiplicat per 10 en els darrers dos anys. Ha passat de les 30 parelles del 2006, a les 300 actuals. I en aquest sentit cal també afegir que durant el mes de març de 2008 s’han comptabilitzat 2.000 exemplars d’aquest tipus d’ocell.
Així mateix, de les dades que s’extreuen del seguiment efectuat al llarg de l’hivern i la primavera, cal destacar-ne també el manteniment del dormidor de fins a 660 exemplars d’esplugabous, la presència del corb marí a l’hivern (fins a 370 exemplars), més de 1.650 ànecs de set espècies diferents, una joca de fins a 1.000 gralles (possiblement el més gran conegut a Catalunya) i 31 arpelles localitzades al canyissar de depuració.

Navegar per l’Estany, una realitat el 2009
Segons declaracions realitzades pel vicepresident del Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, Joan Reñé, els visitants podran navegar per algunes zones habilitades de l’Estany, un cop finalitzi el procés d’ompliment, previst per a principis del 2009. Cal destacar a més que per tal de crear el mínim impacte possible en la fauna que habita aquesta zona humida, les embarcacions no tindran motor, es desplaçaran gràcies a rems.
Joan Reñé va explicar que l’Estany arribarà a la seva cota màxima a principis de l’any que ve, donat que actualment falten entre 10 i 15 centímetres. “Ara estem fent recircular l’aigua perquè estem a prop de la cota que volem assolir. N’entra i en surt de l’estany perquè aquest procés garanteix una bona qualitat de l’aigua�.