Expo Zaragoza i la Fira de Tàrrega han abaixat el teló aquest cap de setmana. Ambdós aparadors-espectacle no s’han conformat amb la seua part estètica i han bogat per fer aparèixer en escena també el vessant ètic. Des de la capital aragonesa ens va arribar la crítica a la descoordinació de les conselleries de Medi Ambient, Política Territorial i Agricultura per una gestió eficient de l’aigua al territori català. Després de ploure, ningú ja no hi pensa en les conseqüències de l’aglomeració metropolitana i el seu abastiment d’aigua. Però, el cert és que els nostres pagesos tampoc volen sentir a parlar de les crítiques al Segarra-Garrigues i reiteren la posició que, si el país vol agricultura, caldrà comptar amb regadiu, encara que sigui transformant zona de secà.
Per altra banda, la Fira de Tàrrega tampoc no es va voler estar d’aixecar la seua petita polseguera amb la reivindicació d’un centre de creació de teatre al carrer. Tot i l’apatia del Govern enfront la proposta, la Fira ha mostrat, encara, una voluntat d’implicació cap al territori prou elogiable. La internacionalització de la mostra de dramatúrgia targarina és, cada any que passa, més evident. Les propostes que hi arriben ja pertanyen a la més rabiosa avantguarda i podrien desvirtuar tota formació autòctona que badi o no gosi inscriure-s’hi. Però, de moment, sembla que la Fira no permetrà que Ponent quedi exclòs del seu èxit.