Joan Lluís Tous (Tàrrega, 1944), mestre de Verdú de la ZER Guicivervi va ser guardonat el passat 5 de novembre, en un acte que se celebrà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), amb el Premi Marta Mata, en reconeixement a la seva tasca docent en defensa de l’escola rural catalana, de la renovació pedagògica i de la qualitat en l’educació. Properament, el Grup Interuniversitari d’Escola Rural (GIER) obrirà a Vic el Centre de Documentació Joan Lluís Tous.

Com ha viscut el fet de rebre un reconeixement tan destacat a la seva professió de mestre?
És un gran honor, no cal dir-ho; de fet, és el guardó màxim. Que d’entre 60.000 aspirants et toqui a tu, la veritat, això és d’agrair al Jurat. Sincerament, i no és falsa modèstia, molts mestres com jo se’l mereixien. Potser m’han fer l’honor a mi, perquè en el passat vaig estar en el moment oportú i vaig fer allò que calia fer. Vaig tenir una mica d’imaginació, potser sí, però res més.

A què es refereix?
Fins als anys 80, l’estat havia dut a terme una política de concentracions escolars. Es creia més convenient portar l’alumnat d’àrees rurals als grans centres de la capital de comarca. Aquest fet suposava deixar que les escoles de poble, sense cap recurs en aquell moment, anessin tancant portes. Si no recordo malament, fou l’any 1986, aprofitant unes Jornades d’Escola Rural en què es debatia sobre com fer les concentracions més “amables�, se’m va acudir -perquè ho havia viscut- si no fóra millor moure uns quants mestres en lloc de tants nens i nenes. Així fou com es va començar a debatre intensament sobre el nou model d’escola que després hauria de ser la ZER. Vull agrair al Conseller d’Ensenyament de la Generalitat, Joan Guitart, i a Teresa Pijuan, secretària general del Consell Escolar de Catalunya, i Sara Blasi, que van creure en aquest projecte d’escola, la seva contribució a la publicació del Decret de constitució de la ZER, l’any 1988, el primer i únic document legal sobre l’escola rural.
Quina és la situació actual de la ZER respecte del 1997, quan es va signar el darrer Acord sobre l’Escola Rural? Quines millores cal fer?
Des del punt de vista de dotació de materials, d’infraestructura i de tecnologia, l’Escola Rural està suficientment dotada. Ara bé, a l’espera de la nova Llei d’Educació de Catalunya, que el conseller ha anunciat per als propers mesos, l’Escola Rural necessita, al meu entendre, dues coses: d’una banda, més capacitat d’autogestió, amb una dotació pressupostària concreta per les necessitats de cada ZER, i d’altra, menjadors escolars, tal com té l’escola urbana.

Ja que parlem de les mancances de l’Escola Rural, creu que fa falta una formació específica per als estudiants de Magisteri i futurs mestres?
Sí, això sí. Fa falta una formació inicial molt més adequada. Els mestres acaben la carrera amb un nivell de coneixements molt alt, però no tenen els coneixements pràctics de l’aula. Un exemple clar d’això: les mestres de pàrvuls. De mestres de parvulari, diguem-ho entre cometes, no en falla ni una com a bones professionals, perquè totes han estudiat per ser “parvulistesâ€?. En canvi, en el cas dels mestres, uns s’han especialitzat en anglès, en matemàtiques… i uns altres, ni tan sols han estudiat per ser mestres, tot i tenir una titulació. Per tant, aquesta formació inicial s’hauria de proporcionar a tots els futurs mestres. A més, aquests estudis ja haurien de ser universitaris. Resulta que per a ocupar-se d e la salut d’una granja de gallines has d’estudiar cinc anys veterinària, i per a educar nens, amb tres anys ja n’hi ha prou. No ho penso només jo, això; els mateixos professors dels mestres saben que la formació que han de donar és escassa, per curta i no adequada.
El futur de l’Escola Rural depèn exclusivament de l’ingrés de nous alumnes. L’arribada de nouvinguts pot evitar el tancament d’una escola i alhora, no cal dir-ho, enriquir-lo. En aquest sentit, ha experimentat canvis importants la ZER Guicivervi?
Sí, tots els pobles d’aquesta ZER han crescut. Les poblacions properes als grans nuclis urbans han patit una doble immigració: els que volen dur una vida més assossegada i per això es traslladen als pobles, i la gent que ve de fora, majoritàriament de l’est d’Europa. Fins i tot, hi ha pares que no viuen al poble i que trien portar els seus ills a una escola rural. En alguns casos, l’Escola Rural morirà d’èxit.
I quin és, doncs, l’èxit de l’Escola Rural?
Avui en dia es diu que l’escola és “comprensiva�, perquè vol entendre i tractar tots els nens i nenes segons el que són. Però jo hi afegiria una cosa nova: cal que el nen entengui la seva escola. Un nen d’escola rural de seguida coneix el funcionament i la jerarquia de l’escola. Si aquest mateix nen –i no diguem un jove que va a l’institut- va a una escola de 300 alumnes, 45 mestres, 20 aules i més d’un horari, aleshores l’entorn deixa de ser-li “comprensible�. Quan hom no enten una cosa, se n’escapa, i aquesta fugida comporta ostracisme, passotisme o rebel·lia.

Què proposa?
Des del departament d’Ensenyament em diuen que això és una utopia, i jo els contesto que només cal trossejar; fer escoles petites, d’una línia. Tinc confiança en que finalment, tal com va passar amb la ZER, el Departament es convenci que aquesta utopia pot fer-se realitat. La comunitat universitària també és partidària de traslladar moltes de les coses de l’escola rural a l’escola urbana, com la flexibilitat de grups, l’ensenyament més personalitzat…

És de sentit comú, tot això que diu.
Sí, exacte. I que a vegades el sentit comú val diners, doncs sí; però també en val la manca de sentit comú. I si no, que ho preguntin als que fan les obres de l’AVE a Barcelona.

Es diu que l’Escola Rural és l’escola de les tres p: petita, pública i de poble.
No hi estic d’acord. En tot cas, de les 2 p: pública i de poble. L’escola rural no ha de ser forçosament petita; fins i tot una graduada pot ser rural, i seguirà sent rural mentre sigui l’única del poble.