Aquests dies passats hem escoltat i llegit discursos en tots els sentits, respecte a la interpretació de vot dels ciutadans.

Aquests dies passats hem escoltat i llegit discursos en tots els sentits, respecte a la interpretació de vot dels ciutadans. Uns interpreten que les urnes els han encomanat unir-se perquè són d’esquerres o de dretes. Altres raonen que el fet d’haver incrementat vot vol dir que els ciutadans els han manifestat que el futur és d’ells i no de qui ha guanyat les eleccions,  o argumenten allò de “la higiene democràticaâ€?, o la necessitat de canvi, o el caràcter progressista, etc…
Més inversemblant encara és, quan fruit del mercadeig, (democràtic això sí!) opten a l’alcaldia o a la presidència (cas de Consells Comarcals o la Diputació) els tan sols aspirants a ser elements claus, i ara  es deleixen per ser amos del forrellat, de la porta i de mig castell!. Qui mana de veritat en aquests casos? Coneix el ciutadà la “lletra menuda� o allò que no està escrit, dels pactes?
En tot cas, els resultats són governs més feixucs en la seva gestió i sovint més inestables i per tant representen un cost addicional pel país que algú deu engolir.
Amb quina frivolitat s’interpreta  el vot, és a dir el parer de cadascú de nosaltres, aplicant la llei de la pròpia conveniència!
Penso que aquest és un dels arguments més importants (n’hi ha d’altres), del desencís per la política. Val la pena anar a votar si després faran el que voldran ?
La majoria dels països amb forta tradició democràtica no empren pas aquest sistema. Uns sotmeten els pactes de nou a la voluntat dels ciutadans, d’altres escullen l’alcalde per separat atorgant-li molt poder en la gestió i un fort control dels partits en la mateixa, o uns tercers donen senzillament, el govern a la llista més votada.
No hi ha sistema perfecte, però tots ells són més respectuosos amb la voluntat de la ciutadania i tots ells asseguren governs més forts i estables.
Per què doncs no canviar el sistema?
Sembla ser que, ara sí, s’està obrint la possibilitat de modificar la llei electoral. S’haurà de trobar l’equilibri. Uns, els grans, voldran defensar les amples majories, altres els petits ser “claus�. Em temo però, que tots avaluaran més la immediatesa de la seva pròpia conveniència que no pas una solució estable en el temps.
Cal doncs revisar models que funcionen, treballar-hi i aplicar-ho. La ciutadania necessita refermar de nou el valor de la seva participació en les decisions.
Necessita que quedi clar el que diu amb el seu vot, no pas que l’interpretin !
     
Josep Pont i Sans
            Diputat al Parlament, per servir-vos