Dimarts, 31 Gener 2017 17:04

Antoni Pujol, president d'ACORD

Valorar aquest article
(0 vots)
La conferència al local de l'Ateneu de Tàrrega. La conferència al local de l'Ateneu de Tàrrega. Laia Pedrós

“La cooperació vertical és una solució a la no adhesió al reg del Segarra-Garrigues”

 

El president de l’Associació de Cooperació Rural per al Desenvolupament (ACORD), Antoni Pujol,va oferir una xerrada el passat 17 de gener a Tàrrega sobre la cooperació vertical entre agroindústries i explotacions agràries com una de les fórmules per al desenvolupament del canal Segarra-Garrigues. Pujol va explicar que aquesta fórmula es va posar en marxa fa més de cinc anys i va donar a conèixer alguns dels resultats assolits. Per què s’ha pensat en la cooperació vertical?

La cooperació vertical entre agroindústries i explotacions agràries és una de les solucions a la problemàtica existent de la no integració/adhesió de regants al canal Segarra-Garrigues per part d’algunes explotacions agràries, sobretot a la part nord del canal on predominen els cultius extensius i aquests han de fer la transformació de secà a regadiu, fet que difícilment resulta rendible.

 

Des de quan funciona aquesta cooperació vertical?

Vam començar a impulsar-la fa més de 5 anys. Vull destacar que no es tracta de la clàssica integració de les que habitualment trobem en la ramaderia, com és el cas d’una fàbrica de pinso o una entitat que té llogada l’explotació en qüestió. En aquest cas és un win-win, hi guanyen les dues parts, és a dir, hi guanya tothom.

 

Actualment existeixen 5 motors del Segarra-Garrigues que són els projectes de cultiu de pomeres amb Fruits de Ponent d’Alcarràs; la doble collita anual per a l’alimentació ramadera amb la Cooperativa d’Ivars d’Urgell; els pistatxos amb el Borges Mediterranean Group de Tàrrega; la vinya de regadiu amb el grup Codorniu i les plantacions de cereals amb la CAG de Guissona. Quins han tingut més èxit?

Aquí hem de parlar de dos vessants. D’una banda les promocions que fan les diferents col·lectivitats perquè els agricultors s’adhereixin al reg, fet que significa que han de sumar un 70% de signatures, i de l’altra, cal tenir en compte que aquestes signatures van moltes vegades relacionades en quin conreu hi farem.

Al Mas de Colom de Tàrrega hi ha més de mig centenar d’hectàrees de pistatxers. Pel que fa a la poma crec que li falta certa maduració en els centres experimentals perquè li cal més qualitat mentre que pel que fa al blat de qualitat l’any passat es van sembrar mig centenar d’hectàrees i enguany ja hem portem unes 200. Això significa que va progressant però ho fa amb precaució i no massa difusió perquè els resultats desitjats es vagin assolint. Un dels casos més de major èxit és del pastone, ja hem assolit 14.000 tones d’ensitjat de panís lletós i realment ha funcionat molt bé.

 

Com es va decidir apostar per la cooperació vertical?

De fet no ens hem inventat res, un estudi de la Universitat de Saragossa sobre els ‘Riegos del Alta Aragón’, de fa ja ben bé uns 8 anys, detectava clarament que un dels principals problemes que tenia l’adhesió al reg era la falta de col·laboració entre la indústria agroalimentària i la pagesia. Aquí, amb el canal Segarra-Garrigues, intentem subsanar això. Així doncs, la cooperació vertical és una solució que posem a l’abast dels agricultors que vulguin apostar per introduir-se en el reg del Segarra-Garrigues.

 

 

Llegit 161 vegades

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar