Dimecres, 29 Agost 2018 10:42

Albert Hermoso, genet olímpic d'Os de Balaguer

Valorar aquest article
(0 vots)
Hermoso a l'hípica Els Serrats. Hermoso a l'hípica Els Serrats. Laia Pedrós

“No hi ha res millor que un cavall per fer una cura d’humilitat”

 

La passió pels cavalls així com l’esforç i la constància han permès convertir Albert Hermoso en un genet olímpic en la disciplina de concurs complet. Aquest 2018 s’ha adjudicat el seu quart campionat d’Espanya i al setembre competirà en els Jocs Eqüestres Mundials a Tryon (Carolina del Nord). L’any 2016 va participar en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.

Com va començar la seva passió pels cavalls?

El meu padrí era el ferrador del poble i a mi m’entusiasma veure com ferrava les mules. Tot i que era molt petit, l’ajudava. Em donava un sac i jo espantava les mosques de les mules. De paga, el padrí em pujava damunt de les mules i em passejava fins a casa dels seus amos.

Llavors un veí del poble, el Miquel Alemany, va comprar un cavall i jo em passava el dia observant-lo. Amb el temps ens vam fer amics, d’alguna manera em va adoptar hipicament parlant, i fins a avui que som socis a l’hípica Els Serrats d’Os de Balaguer.

 

On va estudiar?

Des de ben jove que tenia clar que volia dedicar-me al món dels cavalls però en aquell temps no hi havia estudis reglats. Vaig fer un primer curs a l’escola agrària de Vallfogona de Balaguer i un segon curs a la de la Seu d’Urgell, ja que hi havia vaques i cavalls. Quan era a la Seu vaig tenir la sort que van obrir una escola-taller on impartien un mòdul de guies de turisme eqüestre. Per recomanació d’una professora de l’escola agrària vaig presentar-me a les proves de professor, les vaig passar i em vaig anar a formar a França i vaig tornar a la Seu on vaig treballar en aquest mòdul durant dos anys. Jo però volia marxar a l’estranger i em va sortir l’oportunitat d’anar a treballar a Anglaterra on també vaig estar-hi dos anys més. Llavors el Miquel, que havia continuat criant i cuidant cavalls, em va proposar fer-nos socis, vaig tornar i vam posar això en marxa.

 

Llavors va néixer l’hípica Els Serrats?

Exacte. Aquí recriem els cavalls, comprem els animals amb 1 o 2 anys, i els criem, i els preparem per competicions, la majoria que tenim són de propietaris o criadors que volen posar-los en valor per vendre’ls i nosaltres els preparem i els entrenem. També m’he centrat molt en la meva formació, durant 10 anys vaig estar muntant amb un professor francès i encara assisteixo a molts cursos i classes amb entrenadors especialitzats, m’entusiasma molt aprendre. En els darrers anys he combinat la meva formació amb la que imparteixo a altres genets o tècnics. 

 

Què li han aportat els cavalls?

M’han ensenyat a veure la vida d’una forma diferent. M’han donat maduresa i m’han aportat molt, bona part de les coses bones que m’han passat a la vida, a banda de la família, ha estat gràcies a ells. Sempre m’he sentit privilegiat de poder treballar amb cavalls ja que no saben mentir i a nivell de llenguatge corporal i gestual t’ensenyen moltes coses. A més, no hi ha res millor que un cavall per fer una cura d’humilitat diària.

 

Competeix en la disciplina de concurs complet: doma, camp a través i salts d’obstacle. Per què?

Per dos motius. D’una banda, és equitació exterior i com que m’he criat en un poble, he muntat molt per fora i sempre m’he encarat cap aquí. D’altra banda, perquè crec que és la disciplina que treballant, si treballes dur, pots arribar més lluny amb menys poder adquisitiu. Per fer un top nivell en salt necessites cavalls caríssims, amb unes facultats i un talent extraordinaris, i amb doma passa una mica el mateix. En canvi, en concurs complet no necessites cavalls que siguin top en res, tot i que han de ser especials, si són regulars, tenen força confiança i treballes dur amb ells, pots aconseguir més.

 

Com ha de ser un cavall olímpic i com s’ha d’entrenar?

Entrenar-lo porta una vida i ha d’estar sa, que no és fàcil. També ha de ser lleuger i pensar de pressa (amb molts reflexos mentals i físics) i ha de tenir un puntet de coratge i d’amor propi.

 

Aquest 2018 ha aconseguit el quart campionat d’Espanya i al setembre competirà amb el cavall Nereo CP en els Jocs Eqüestres Mundials a Tryon (Carolina del Nord). Quina valoració en fa?

Del campionat d’Espanya n’estic molt content perquè cada any intento canviar de cavall. La setmana abans del campionat d’Espanya havia competit a Itàlia amb Nereo CP on vaig aconseguir la mínima per als mundials de Tryon i no volia forçar-lo. Llavors vaig decidir participar en el campionat d’Espanya amb Quilate, un cavall més jove i una mica inexpert per aquestes proves. Tot i això vam fer un molt bon campionat, les tres proves van anar molt bé i Quilate no va patir gens. Realment va ser una bona experiència pel cavall i per la seva formació futura i el seu propietari estava molt content. S’ha de destacar que el campionat d’Espanya és difícil perquè hi van els millors amb els millors cavalls, alguns dels quals de molt consolidats.

Pel que fa als Jocs Eqüestres Mundials de Carolina del Nord també estic il·lusionat perquè és una prova difícil, ja vaig participar en els de Normandia, però hi ha molts factors i alguns ho compliquen tot una mica com el fet d’haver d’agafar un avió i que el cavall arribi allí tres o quatre dies abans. Hi ha coses que només depenen de la sort, esperem que s’alineïn els astres. 

 

I laseva experiència en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro com va ser?

Estic molt content d’haver-hi anat però considero que vaig tenir molt mala sort.Per poder anar-hi, vam fer una carrera a contrarellotge perquè vam forçar molt per aconseguir les classificacions. Tot i això crec que el cavall va arribar allí en bones condicions, el viatge va anar bé. Allí però es va  fer mal, amb una pota de darrere es va enganxar la pota de davant, i vaig tenir molts problemes per poder passar la visita veterinària. A toro passatpotser penso que l’hauria d’haver retirat però un cop allí vam intentar-ho tot. En la primera prova de doma vam salvar els mobles com vam poder tot i que a la provade cros, el cavall ja es va parar perquè li feia mal la pota. Com a positiu destacaria que vaig tornar molt motivat i amb ganes de seguir treballant. Va ser una experiència molt enriquidora on vaig aprendre com ha de ser un cavall per a uns Jocs Olímpics, com ha d’estar preparat... El que més greuem va saber és no poder acabar després que la federació confies en nosaltres.

 

Com encara el futur?

Durant uns anys vull guardar-me un parell o tres de cavalls per seguir participant en competicions d’alt nivell, que em diverteixen moltíssim, i continuar fent cursos per seguir aprenent. Tot i això cada cop em centraré més en la formació de cavalls i de nous genets.

Llegit 577 vegades Darrera modificació el Dimecres, 29 Agost 2018 10:51

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar