Dimecres, 18 Juliol 2007 02:00

Montse Esquerda i Bosch, membre del col·lectiu Slow Food de Balaguer

Valorar aquest article
(0 vots)
Aquesta professional dels fogons ja fa uns anys que va voler entrar a formar part del moviment slow food, un moviment que ella mateixa afirma que s’ha extes com una taca d’oli i que busca una recerca de la felicitat i del plaer a partir d’hàbits saludables a l’hora de menjar. d’aquest col·lectiu en formen part persones d’àmbits molt diferents de la societat.
Aquesta professional dels fogons ja fa uns anys que va voler entrar a formar part del moviment slow food, un moviment que ella mateixa afirma que s’ha extes com una taca d’oli i que busca una recerca de la felicitat i del plaer a partir d’hàbits saludables a l’hora de menjar. d’aquest col·lectiu en formen part persones d’àmbits molt diferents de la societat. Com neix Slow food? Slow food és un moviment amb més de vint anys que neix a Itàlia, i actualment ja es troba arrelat a més de cent països en tot el món, és una filosofia de vida que ha agradat i traspassat fronteres. A Lleida, fins ara el del Montsec, era l’unic grup constituit, tot i que al Pallars és a punt de fer-se oficial un altre grup. Slow food és una associació que acull persones de diferents àmbits, professionals de la gastronomia, pagesos, mestresses de casa, tothom hi té cabuda. Quins projectes s’han tirat endavant en aquests anys de funcionament? Un dels objectius ha estat el de donar a conèixer el moviment Slow food, i aquest es dóna a conèixer a través d’activitats, en les quals s’hi pugui implicar la gent a nivell local, petits projectes, treballar en la proximitat que és part de la filosofia slow, en l’àmbit de la gastronomia, sempre es parteix de la base de comprar producte artesà, ecològic, proper, o fins i tot potenciar les varietats de cada zona. Per exemple, aquest estiu, estem portant a terme els tallers del gust, una manera de començar a educar la gent amb el gust. També participem en fires o dinars temàtics per donar a conèixer productes. Una de les coses més senzilles que fem és el fet de donar recolzament al pagès, artesà o productor de la zona, i evitar així les contaminacions ambientals amb els transports. Com veieu la receptivitat per part de la societat? El moviment és com una taca d’oli que s’està extenen moltíssim, la gent coneix el col·lectiu, i els agrada i convenç, perque partim d’una filosofia de vida que en el fons és la recerca de la felicitat i del plaer. Què teniu entre mans? Recetment hem rebut uns ajuts de la Diputació de Lleida per tirar endavant dos projectes, un ha estat el dels tallers del gust, dirigits a les escoles, que ha de repercutir en la salut dels més petits i l’altre és una catalogació de tots els arbres i varietats de fruita que es troben en vies d’extinció. Portarem els tallers a alguns pobles aprofitant el temps d’estiu. Com valoreu la trobada Slow food que va tenir lloc fa unes setmanes a Balaguer? Fa unes setmanes Slow food va estar donant suport a Josep Pàmies a nivell estatal pel tema del seu judici, i cal tenir en compte que el tema rebuig cap als transgènics està en un lloc prioritari al programa Slow food, no només pel que pugui suposar per la salut, sino que no està clar que els principis dels transgènics no són gens sostenibles, que unes multinacionals controlin tot el procés comercial no es bo per ningú, que et venin la llavor, el fertilitzant, el pesticida, i unes llavors que no es poden reproduir és impensable. La filosofia Slow food diu no als transgènics, no als monocultius, no a la deforestació, no a tot el que és antinatural a nivell agricultura. Valorem positivament la trobada, però el que no valorem gens positivament és la sentència per Josep Pàmies i el poc suport rebut per part dels polítics dels partits d’esquerra. El moviment ha crescut? Si, el moviment no para de créixer, cada cop més i més, i per la gent que vulgui conèixer de més a prop el moviment s’acaba de publicar un llibre escrit pel president d’Slow food, Carlo Petrini, que porta per títol Principios de una nueva gastronomia. Si que és cert que les cuines dels restaurants són referents per al públic, i que hi hagi cuiners mediàtics que expliquen que la seva opció és la d’anar a buscar la proximitat del pagès, el sabor, la qualitat, és una gran publicitat pel moviment Slow food, doncs de fet som el que mengem. Els pares haurien de tenir la màxima conciència amb els nens petits, de donar-los el millor, s’hauria de renunciar a altres coses i invertir en alimentació, si no hi ha salut no hi ha res. Quin missatge voldria fer arribar als lectors? Que apostin per la qualitat en els aliments, que tornin a cuinar a casa, que tampoc és tan complex, és qüestio de planificació, que tornin a fer artesanalment el puré de verdures, les melmelades o el brou. A nivell personal i professional en què li ha influït formar part d’Slow food? A nivell professional a intentar el màxim producte de qualitat per oferir a la cuina, un producte ecològic i sostenible, a més de aprendre a utilitzar productes solidaris. Treballar amb el màxim d’elaboració a casa, i això ens ho agraeix la gent, trobar gust al menjar. Quins consells donaria ara a l’estiu que tenim fruites i verdures en gran mesura? Si no tenim costum d’anar a comprar directament al pagès, practicar la compra de proximitat, mirar de ser curiosos amb els productes, no quedar-nos només amb els productes que ja coneixem, mirar de fer els sucs, pastissos i macedònies cassolans, comprar ous de pagès. A l’estiu guardar per l’hivern a partir de les conserves que hem elaborat, quan viatgem i visitem poblets interessar-nos pels productes artesans. Quan anem a comprar mirar etiquetes i sobre tot l’orígen del producte
Llegit 716 vegades

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar