Imprimir aquesta pàgina
Dimecres, 08 Agost 2007 02:00

Xavier Tresens, cap de colla dels Margeners de Guissona

Valorar aquest article
(0 vots)
Tot i que asegura que fa tres mesos no en sabia res de castells, ara sembla talment que n’hagi pujat tota la vida. Segons diu, n’ha après perquè ha tingut uns bons mestres, però a ningú se li escapa que li apassiona el tema. Tresens és l’encarregat de tirar endavant i aconseguir que arreli la tradició castellera a Guissona. El seu secret, fer les coses a poc a poc i no precipitar-se alhora de fer castells.
Tot i que asegura que fa tres mesos no en sabia res de castells, ara sembla talment que n’hagi pujat tota la vida. Segons diu, n’ha après perquè ha tingut uns bons mestres, però a ningú se li escapa que li apassiona el tema. Tresens és l’encarregat de tirar endavant i aconseguir que arreli la tradició castellera a Guissona. El seu secret, fer les coses a poc a poc i no precipitar-se alhora de fer castells. La primera pregunta és obligada, com en un lloc amb tan poca tradició castellera sorgeix la idea de crear una colla? Pel que m’han explicat, perquè jo no vaig participar en el procés de gestació, va ser un grup de gent jove, d’entre 25 i 30 anys, que una nit al pub quan tancaven van comentar que calia fer alguna cosa per Guissona, en què hi pogués participar un grup important de gent, i van pensar en crear una colla castellera. De totes maneres, sembla que sigui més senzill crear una colla sardanista o gegantera? Bé, suposo que eren aficionat als castells. A més, cal tenir en compte que entre els impulsors del projecte hi havia un parell de membres dels Minyons de Terrassa, que viuen a Guissona, i un de la colla de Cerdanyola, que ens han assessorat en tot aquest procés. I quina ha estat la resposta dels veïns de Guissona davant d’una proposta tan original? Doncs, ha estat molt bona. D’ença de la presentació, feta per Sant Jordi, som gairebé un centenar de persones. És un número molt important per ser que és un lloc sense tradició castellera i molta gent no sap ni el que és. Estem molt contents amb la resposta que ens ha donat el poble, ja que, fins i tot, comptem amb la participació de població immigrada. En aquest sentit, cal remarcar que som un grup de gent molt heterogeni. Volem ser una agrupació oberta a tothom, tingui l’edat que tingui i sigui d’on sigui . Vosaltres heu partit de zero, com funcioneu als assajos, heu optat per l’autoaprenentatge? Les regnes dels assajos les van agafar els dos Minyons de Terrassa i el noi de Cerdanyola. A banda, hem d’agrair la col·laboració de la resta de colles perquè nosaltres no en sabiem res d’aquest món i a gairebé tots els assajos hem comptat amb la col·laboració de membres dels Castellers de Lleida, dels Tirallongues de Manresa o dels Muixigangers d’Igualada, i de moltes altres que ens han vingut a veure i a donar recolzament tècnic. També, ens hem documentat a partir de llibres. Per quins tipus de castells heu començat? En aquest cas, hem de parlar d’objectius per la temporada, que és com dins d’aquest món es defineixen els castells que es pretenen muntar. Així, per la Festa Major de Guissona, el diumenge 9 de setembre, volem fer castells de sis/sis i mig, que serien el tres de sis, quatre de sis amb agulla i un cinc de sis. Aquest dia també actuaran i ens apadrinaran els Castellers de Lleida i els de Cornellà, que com mana el reglament faran tres castells cadascun. Tot i això, com que la temporada s’acaba a finals de novembre, tenim previst continuar perfeccionant aquests tres castells i començar a practicar-ne algun de set. Pel que fa a l’organització interna, el cap de colla té el màxim poder? No, hi ara. Totes les colles tenen, a la direcció, una junta directiva i una junta tècnica. De fet, el dia de l’assamblea, feta el passat 28 de juliol, es van fer les votacions per escollir la composició d’aquests òrgans. La junta diretiva mou tot el tema burocràtic, com actuacions i finançament, mentre que la tècnica, dividida en pinyes (la gent de la part baixa del castell), troncs (els que pujen) i poms (la canalla), s’encarrega del que fa referència a la composició dels castells. El cap de colla és qui assumeix tota la responsabilitats del castell a la plaça. Hi ha algun perfil que defineixi el bon casteller? Qualsevol persona ho pot ser, ja sigui alta, baixa, prima o grassa. Això depèn de cada castell i de la posició que s’ocupa en l’estructura, ja que és un treball en equip on tothom té la seva funció i la seva importància. Encara que no ho sembli, la tècnica és molt més important que la força, la qual cosa obre aquest món a les dones. Quin és el número ideal per tenir una bona colla? A una colla castellera mai hi sobra gent. Amb 300 persones implicades de veritat és una colla molt gran, però això costa molts anys. Jo espero que de cara l’any vinent siguem entre 150 i 200, si seguim amb aquest ritme i la colla funciona. El tema assajos és bàsic, com us organitzeu i on us reuniu? Per ara no tenim local. Durant l’hivern, assajavam al poliesportiu, però, ara, ho fem a fora, al camp de futbol. La idea és de buscar un local, que esperem que ens cedeixi l’Ajuntament, que també ens serveixi de seu social. Ah, per a tots els interessats que sàpiguin que assajem els dilluns i divendres de les 8 de la tarda a 10 de la nit. Magerners, d’on ha sortit aquest nom? Margeners era com s’anomenava antigament a la Segarra a les persones que es dedicaven a fer els marges dels trossos. De la mateixa manera que el color de la camisa i l’escut identificatiu, el nom ha estat escollit per votació entre tots els membres de la colla. Tant el color com l’escut encara no estan definits, per tant, de moment actuem amb camisa blanca. Com tota entitat necessitareu fonts de finançament per sufragar viatges, dietes i roba? Per ara, els nostres ingressos són zero. Esperem que un cop constituïts i registrats com a entitat rebrem ajuts econòmics, a més serà el moment de buscar algun patrocinador.
Llegit 905 vegades

Articles relacionats (per etiqueta)

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar