Dimecres, 26 Juliol 2006 02:00

Josep Giralt, director de l'associació 'Verdú, Capital del Col·leccionisme'

Valorar aquest article
(0 vots)
"Les institucions i els comerços han d’adonar-se dels beneficis que la fira aporta a la comarca i implicar-s’hi més"
Com ha anat aquesta edició de la Fira? Aquest any ha anat molt bé. Jo diria que millor del que esperàvem. L’any passat vàrem tenir un problema amb la calor. La gent va marxar molt contenta pel que fa a l’organització, però molt cremada, però cremada pel sol. Fins i tot algun material es va fer malbé per culpa de la calor. Aquest any hem aconseguit carpes de l’Ajuntament i la Diputació, i hem resolt aquest petit problema. Això ens ha limitat una mica pel que fa a l’espai. Tot i això, hem rebut de l’ordre dels 8.000 col·leccionistes, gent d’arreu de l’Estat espanyol, d’Alemanya, Itàlia, França, Canàries… Què ofereix Verdú que no ho facin altres fires del col·leccionista? Verdú és l’unica fira on es distribueixen els espais per temes. D’altra banda les col·leccions s’exposen en diferents espais del poble. Verdú té un gran atractiu i l’hem d’aprofitar. Tot això fa de la fira de Verdú una fira única. La fira de Mungia al País Basc que té molts més anys, ja ha copiat coses de la fira de Verdú. Intento aprendre de les fires que visito i, potser per defrmació professional, aplico els encerts i intento corregir els defectes. Quins han estat els atractius de la fira d’aquest any? Això no és facil de dir. Depèn del gustos de cadascú. Tot i això, puc dir que la col·lecció de plaques de policia que vam tenir és la millor del món. També la de màquines de cinema i les de cotxes de rallies a escala… De fet, de les 30 col·leccions exposades, 20 estan considerades les millors en la seva especialitat. Com es pot afirmar que una col·lecció és la millor del món? Una col·lecció pot ser considerada la millor per la quantitat o per la qualitat de les peces. Per la qualitat si són peces que se’n coneixen poques. L’any passat, per exemple, vam tenir una col·lecció de bitllets d’autobús, metro i tren que era la millor tant pel que fa a la quantitat com per la qualitat de les peces. Això no sol passar en el món del col·leccionisme. Sempre que parlem de col·leccions, és clar, parlem de col·leccions conegudes. Si algú en té una i no l’ha exposat, no la podem valorar. Quina és la part que més t’apassiona del col·leccionisme? Hi ha dues parts importants en el món del col·leccionisme. D’una banda el col·leccionista és un avar i fa el que sigui per aconseguir aquella peça que li falta. La segona, i per a mi la més important, són els amics. Potser el col·leccionista no n’és del tot conscient, però en aquest món es fan molts amics. El col·leccionista és per damunt de tot un col·leccionista d’amics. És molt difícil que un col·leccionista pugui reunir una bona col·lecció si no té arreu del món amics que li puguin dir on pot trobar aquella peça que li falta. Per una altra banda hi ha els col·leccionistes que tenen molts diners i es dediquen a comprar-ho. Jo, però, no els considero col·leccionistes. Per a mi el col·leccionista és aquella persona que lluita i es baralla per aconseguir aquella peça que li falta al menor cost possible. La part econòmica no és tan important com sembla. Ara, si parlem per exemple d’obres d’art, això ja és una altra història. Tot i això, la majoria de gent que col·lecciona art ho fa per invertir, i el col·leccionista no ho fa amb aquesta idea. El col·leccionista no busca un rendiment econòmic del seu patrimoni. És més important per a ell trobar una fórmula perquè la gent pugui gaudir de la seva col·lecció. En quin moment es troba el món del col·leccionisme a Espanya? A Espanya el món del col·leccionisme no està valorat. L’ajuntament de Verdú s’ha adonat aquest any de la importància de la fira. Pensem que un col·leccionista és algú que té les necessitats bàsiques solucionades i a més a més té la butxaca plena. Quan arriba a una fira li agrada gaudir d’un bon esmorzar, d’un bon dinar. Per norma no busca el "bocata". Tampoc busca luxes, no ens confonem, però si que li agrada gaudir de bons serveis. Els hotels i les cases de turisme rural han fet ple amb la fira. Fins i tot a Tàrrega els hotels es van omplir. És una llàstima que ni el Consell Comarcal ni la Diputació s’adonin de la importància d’una fira com la de Verdú. Actualment està considerada la primera d’Espanya. La segona és Mungia, al País Basc, i la tercera és la de Monzón. A Mungia tant l’Ajuntament com la Diputació foral de Bilbao, el Govern basc i els comerciants hi aboquen calers. A Monzón passa exactament el mateix. Podem dir que us manca el suport de les institucions? Sí. Crec que tant les institucions com el comerç de la zona han d’adonar-se del muntant econòmic que un certamen com aquest deixa a la comarca i implicar-se per tal de millorar bàsicament les infraestructures: taules cadires, més carpes… També caldria millorar la pàgina web. Avui la Fira de Verdú ja és coneguda per col·leccionistes d’arreu del món gràcies a la xarxa. L’Ajuntament s’ha adonat aquest any de la importància de la fira i s’hi ha bolcat, però pensem que els seus recursos no són els de Tàrrega o Barcelona.
Llegit 1133 vegades Darrera modificació el Dijous, 16 Agost 2012 19:06

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar