Dijous, 30 Novembre 2006 01:00

Alba, Pol, Dani i Erik, guanyadors del Concurs de Joves Talents d’Immollar

Valorar aquest article
(0 vots)
Alba Duran, Erik Herrera, Daniel Gallego i Pol Tintó estudien el sisè quadrimestre a l’escola l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès. Han estat els guanyadors de la primera edició del Concurs de Joves Talents d’Immollar en la modalitat de Projecte Immoble (arquitectura). Els participants havien de projectar un habitatge ecològic, adaptable i sostenible, consistent en un edifici de planta baixa més una primera planta entre mitgeres destinat a habitatge unifamiliar en nucli urbà.
Què ha representat per a vosaltres haver guanyat aquest premi? La veritat és que no ens esperàvem guanyar. Ha estat una sorpresa. Primer de tot ens ha donat l’oportunitat de treballar en grup i de conèixer-nos fora de l’escola. No hi ha premis d’aquest tipus per a estudiants, i està molt bé perquè pots posar en pràctica tot allò que has après. És clara que a la universitat hi ha la classe de projectes però no és el mateix. La possibilitat de treballar en grup no la tenim i això ha estat molt positiu. Ens ho hem passat molt bé. El fet de poder debatre solucions i intercanviar impressions és molt important. Tot i que ens vam apuntar tard i vam haver de fer el projecte en molt poc temps el resultat ha estat bo. Ara estem buscant altres concursos. Es dóna prou importància a la sostenibilitat en l’àmbit universitari? És més una qüestió de professors. Nosaltres hem tingut la sort de tenir professors que donen molta importància a tots aquests temes. Sí que és veritat que d’uns anys cap aquí hi ha hagut cada vegada més inquietud. A més a més sempre s’ha d’estar al dia en normativa i el codi tècnic cada vegada obliga a tenir més en compte l’estalvi energètic i la sostenibilitat. Tot i això a projectes et deixen la porta oberta i ets tu qui decideix. No creiem que aplicar criteris de sostenibilitat es redueixi a col·locar panells solars i col·lectors d’aigües pluvials. És molt més important tenir tota una sèrie de factors en compte, l’orientació, les obertures, els materials, coses que poden ser més decisives a l’hora d’estalviar energia que el fet de col·locar uns panells solars perquè la llei t’obliga. I és clar que això està bé, però últimament sembla que per fer un edifici sostenible s’ha d’incorporar tot catàleg de materials i elements d’aquest tipus i aquesta és una tendència que no em sembla del tot encertada. A la universitat hi ha molts professors que en aquest sentit són força crítics. Us sembla bé la manera de construir d’avui dia? No estem d’acord amb aquesta concepció de la vivenda que incorpora molts elements ornamentals innecessaris i que és el que es porta avui dia. No es coneixen altres alternatives i per això és el que la gent consumeix. Hi ha coses més importants que posar peces de forja i nans de jardí en una casa. Perquè un edifici aquí ha de tenir la teulada de pissarra quan aquí són comptats els dies que neva? L’habitatge ha de respondre a les necessitats de les persones que hi viuen. A més a més hi ha una concepció de la vivenda per a tota la vida i això vol dir que tot es fa igual, la distribució, el nombre d’habitacions... Per què no hi pot haver vivendes per a diferents estadis de la vida a preus més assequibles? Perquè de fet no tots tenim les mateixes necessitats. Com veieu el vostre futur? Tots nosaltres tenim molt clar que quan ens incorporarem al mercat laboral haurem de fer coses amb les quals no ens sentirem a gust. Avui el constructor és qui mana. Als constructors ja els interessa que es facin pisos de 30 metres quadrats. El que es busca és el màxim de rendibilitat. Pots trobar-te amb el cas que un constructor, per guanyar mig metre quadrat et faci girar un pilar de manera que aquest no treballarà bé i s’haurà de redimensionar encarint la construcció quan es poden trobar d’altres solucions. D’altra banda es gasten molts diners en ornaments inútils a les façanes que es podrien aprofitar per a millorar-ne els interiors. Hi ha una mentalitat que costarà que canviï. Tot i això tots tenim la esperança que a la llarga podrem desenvolupar projectes d’acord amb les nostres idees. Cal un canvi de mentalitat, però això no es dóna d’un dia per l’altre. És molt difícil que la gent que pensa i la gent que posa els diners s’entenguin mai. Què en penseu dels preus de l’habitatge? Avui dia és una barbaritat el que s’ha de pagar per un habitatge de pocs metres. S’haurien de trobar fórmules perquè això no fos així. A d’altres països, per exemple, el tema del lloguer social està molt més arrelat. Aquí aquesta mentalitat encara no hi és. Amb els preus actuals els estudiants ho tenim molt malament. Abans potser sí que acabaves d’estudiar i ja guanyaves un bon sou, però avui les coses ja no van així. Els sous ja no són el que eren. La gent que ha començat a treballar abans ho té molt millor. Tindrem sort si trobem feina i ens en podem sortir. Trencar aquesta dinàmica serà difícil perquè la construcció ha estat la major font de riquesa del país i sembla que si s’acaba perdem tot allò que hem aconseguit. Tot i això, de què ens serveix tota aquesta riquesa si ens hem de passar la vida hipotecats? S’haurien de trobar d’altres fòrmules. A més a més al ritme que anem el sòl s’ha d’acabar.
Llegit 612 vegades Darrera modificació el Dijous, 16 Agost 2012 19:20

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar