Dijous, 30 Novembre 2006 01:00

Ramon M. Guiu, farmacèutic i principal impulsor de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Valorar aquest article
(0 vots)
Ramon M Guiu i Pujol va néixer el 21 de febrer de 1950. Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, ha estat membre del Consell Assessor d’Anàlisis Clíniques del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya des de l’any 1999 fins al 2001. Va exercir d’alcalde del seu poble natal del 1991 al 2003. En aquest període va impulsar la recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana, un projecte que té com a objectiu revitalitzar una zona castigada per la crisi del sector agrari.
Què va representar l’estany per a la gent d’Ivars en el passat? Molta gent va aprendre a nadar en aquest espai natural. S’hi feien passejades de nuvis i moltes caceres. No és que la gent visqués abocada només a l’estany. És que l’estany formava part de la vida al poble. Simplement el tenien i el fruien. Com va sorgir la idea de recuperar-lo? Va començar ja fa una pila d’anys. Cap als anys noranta amb en Pep Armengol d’alcalde. Amb ell erem molt amics tot i que jo estava llavors a l’oposició. Ja et pots imaginar que el paper de l’oposició quedava una mica desdibuixat. En una visita a la Diputació varem tenir alguna conversa on vàrem plantejar el tema. Quan vaig entrar a l’alcaldia vàrem encomanar un projecte de viabilitat que van costejar el Departament de Medi Ambient i la Diputació. El projecte va resultar viable i vàrem iniciar els contactes amb els propietaris. La recuperació d’un espai de la grandària de l’estany és una experiència única a Europa. Per què aquest interès per l’estany? El meu oncle va exercir coma alcalde del poble el període en que es va desecar. L’estany formava part de la vida a Ivars i les veus del poble sempre l’han tingut present. El meu pare i tota la gent que l’envoltava en parlaven sovint. Quina ha estat l’acollida que ha tingut la seva recuperació entre la gent? Ha sigut molt bona. Sobretot entre la gent jove. La gent gran amb aquesta barreja d’enyorança i altres coses. Tot i això tinc la sensació que hi ha molta gent que encara no l’ha pait . Els agrada, el visiten però no ho acaben de veure clar. Molts recorden la quantitat de mosquits que hi havia i creien que els casos de paludisme que hi havia eren a causa de l’estany! I era realment així? No. Precisament un dels estudis que he fet per al doctorat va ser per determinar si els mosquits anophels que transmeten el paludisme venien de l’estany. La conclusió de l’estudi és que a l’estany no hi havia els mosquits que transmeten la malaltia. A mé a més l’IEI Vaig trobar un estudi dels anys 45 o 46 de l’entomòleg Ramon Margalef que tractava de l’estany, el clot de la llacuna a Linyola i el clot del conill prop de Vilasana. L’estudi demostrava que no hi havia rastre d’aquest mosquit a l’estany però si al clot del conill. La conclusió era que els mosquits apareixien a les aigues estanacades perquè les finques no estaven tan ben drenades com ara. Que hi ha del perill a la grip aviària? No res... El més important és tenir un bon control dels mosquits. Als aiguamolls del delta de l’Ebre hi son. Allà és molt necessari perquè on hi ha cultius d’arròs pot aparèixer el mosquit que transmet el paludisme. De fet el mosquit enòfil hi és però no transmet la malaltia. Pel que fa a la grip aviària sí crec que hi ha d’haver un control però no crec que això representi cap amenaça. Quin és l’impacte que ha de tenir l’estany en l’economia local? L’estany és clarament una aposta per la diversificació econòmica. Hi ha sectors del territori on la industrialització és molt complicada. Només ens podem refiar de les indústries autòctones. Els pobles que estem allunyats o bé del pols d’atracció i dels eixos viaris importants no tenim les mateixes oportunitats. A més a més els plans Urbanístics no permeten a pobles com Ivars un gran creixement i els polígons industrial aquí ho tenen malament. Les oportunitats no arribaran al poble en forma de fàbriques. El sector agrari té un pes específic important però passa per una crisi brutal. Hi ha poca gent jove en el sector i és aquesta gent jove la qui ha de donar una empenta a tot això. Això és el que tenim i ho hem d’aprofitar. Ho farem? Hem de ser realistes. Al Pla d'Urgell no hi ha hagut mai turisme. Aquest és un nou repte per a les noves generacions. Tenim l’estany però hem d’oferir un complement atractiu per al visitant. Crec que va ser l’historiador Josep Maria Sabaté qui deia que la gent que va poblar el Pla d’Urgell éra gent molt conservadora en qüestions de diners. Fins que no veuen que la cosa pot tirar endavant no s’hi apunten. Tinc la sensació que la gent espera a veure que passa. S’ha fet alguna casa de pagès, algun restaurant... però si volem que la gent vingui hem d’oferir més serveis.
Llegit 811 vegades Darrera modificació el Dijous, 16 Agost 2012 19:20

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar