Dijous, 30 Novembre 2006 01:00

Gemma Rufach Novau, artista

Valorar aquest article
(0 vots)
Gemma Rufach va néixer l’any 1959 a Gerb, però fa vint-i-cinc anys que viu a Balaguer i en fa disset o divuit que està lligada al món de l’art. Es va iniciar en aquest món de la mà d’Irene Solsona, ella va encarrilar-la cap al món de l’art. Va començar a estudiar primer Arts i Oficis i d’allí va passar a la Facultat de de Belles Arts de Barcelona. Al cap d’un quant temps, la casualitat la va portar a conèixer Manel Viusà, mestre gravador, amb el qual es va posar a treballar i des de llavors no ha deixat mai els gravats.
Quina ha estat la seva darerra posada en escena de les seves creacions? Ha estat a Lleida, al Centre de Cultura Contemporània. Vaig exposar la meva darrera col·lecció en la qual estic introduint fils de plata i coure al gravat, una tècnica innovadora, però que he començat a treballar i amb la qual em sento molt a gust. A partir d’aquesta mostra la Universitat de Lleida ha fet una classe de filosofia, va ser molt interessant la literatura que va sortir d’aquestes obres, d’una temàtica que versava sobre els diàlegs de joia i angoixa. Tot el seminari de filosofia que faran anirà relacionat amb els diàlegs de la meva obra. Anteriorment ha exposat a molts llocs, però quina ha estat una de les mostres que més l’ha omplert personalment? L’exposició que més m’ha marcat de totes és una que vaig fer a Barcelona a la galeria FAEC, on tenia contractada una exposició. Cinc mesos abans va morir el Manel Viusà, això em va condicionar molt, perquè a partir d’aquell moment tenia l’obligació moral de fer-li un homenatge, i considerava que l’obra que havia fet per a la mostra no era l’adequada, això va fer que entrés amb un repte important per a mi, i penso que el vaig aconseguir perquè el mateix dia de la inauguració se em va encarregar que em fes càrrec de les classes que fins aquell dia impartia ell. He exposat a escala internacional, i he treballat molts cops a Encamp, a Andorra. Un dels darrers encàrrecs ha anat al Japó, han estat uns premis de cal·ligrafia, també tinc un projecte a Ciutadella. Ha exposat a Balaguer o a la Noguera? Amb gravat no he exposat mai. Fa uns anys vaig treballar a l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques de Balaguer i això va fer que col·laborés amb mostres col·lectives, però si em fan una proposta estaria encantada d’exposar-hi. En aquest sentit, he d’explicar que tinc un projecte entre mans amb el municipi i l’Ajuntament d’Os de Balaguer. Quina evolució ha tingut la seva obra? He treballat sempre el gravat, però tinc inquietud, dins dels gravats hi ha diverses tècniques, hi ha gent que s’acomoda en una tècnica i va fent, a mi m’agrada investigar, provar amb nous materials, sempre estic dins d’aquesta línia, art contemporani totalment. He emprat totes les tècniques plàstiques, però sempre n’hi ha que t’hi sents més a gust, tot i que quan porto molt temps gravant, he d’agafar una tela i pintar. Com la definiria? Fer gravats comporta un treball molt pensat i molt elaborat, té molta cuina, no és com utilitzar un pinzell i una tela. Sóc bastant sobria, el negre és un color que m’agrada molt. Quins projectes de futur té en ment? Actualment estic preparant una exposició que serà al mes de juny a les masmorres del castell de Torredembarra, juntament amb una altra artista que crea joies, i ella les fa amb fils de plata i coure, llavors cal dir que els materials ens uneixen. Fa altres activitats en l’àmbit professional? Faig alguna classe, fa anys que treballo a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, imparteixo les classes de gravat, i durant l’any faig cursos de forma puntual. Té relació i contacte amb altres artistes? A Lleida hi ha l’Associació d’Arts de Ponent, de la qual sóc membre, tenim relació. A Lleida fa uns quants anys també es va institucionalitzar el Premi de Gravat Ciutat de Lleida, ja que el primer el vaig guanyar jo. N’he guanyat molts altres. Quin material utilitza per fer les seves creacions? Treballo amb una planxa de zenc i altres materials nous. La inspiració t’agafa treballant, i a partir d’aquí l’obra surt sola, i cada dia treballo de forma disciplinada, és una feina com una altra. M’agrada molt treballar a gran format, però cada cop he anat reduint pel sentit pràctic que comporta. Com a curiositat vull explicar que un cop tenia una peça molt gran i la vaig anar a fer a la carretera, quan feien la carretera nova de Mollerussa vaig demanar que em passesin una màquina per sobre per treballar la peça. Quines temàtiques utilitza? Segueixo molt el món dels sentiments, treballo des del meu món interior i expresso els sentiments, diàlegs amb el meu jo interior, és la temàtica amb la qual em trobo millor.
Llegit 1023 vegades Darrera modificació el Dijous, 16 Agost 2012 19:20

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar