Dimecres, 10 Juny 2009 02:00

Xavier Terré, alcalde de Vilanova de Meià

Valorar aquest article
(0 vots)
Xavier Terré i Goliart té 41 anys i és alcalde de Vilanova de Meià per ERC des d’aquesta legislatura. Terré ha dedicat tots els seus esforços d’aquesta legislatura a millorar les comunicacions entre els diferents nuclis de població que pertanyen al municipi i a assegurar el subministrament d’aigua a tots els veïns. Segons explica Xavier, les bones comunicacions i el subministrament d’aigua són dues necessitats bàsiques i imprescindibles per a qualsevol nucli de població.
És molt complicat donar servei a diferents nuclis de població en un municipi tan petit com aquest? I costa molt acontentar als habitants dels diferents nuclis? Bé, d’entrada és complicat pel fet que tens molts carrers, enllumenat, aigua, clavegueram... per donar servei. A més, la població fixa és molt petita, no passa dels 200 habitants, i des de l’Ajuntament hem de donar uns serveis força costosos. Per exemple, el manteniment i la neteja. D’altra banda, no hi ha problemes amb els habitants dels diferents nuclis perquè precisament el que volem amb aquesta legislatura és intentar fer el màxim per tothom. Ens hem centrat a millorar les comunicacions i a assegurar el subministrament d’aigua a tots els veïns perquè creiem que això és imprescindible i necessari. Quines són les principals obres que està realitzant aquesta legislatura? Una de les obres més importants que s’està executant actualment i que s’acabarà a principis de juliol és la construcció d’un nou pou i la portada d’aigua als nuclis agregats de Tòrrec i Lluçars. Aquesta és una obra que està feta per la ramaderia en general ja que aquí ens abastem de fonts naturals i anys endarrera estàvem molt limitats d’aigua, per tant, amb aquesta perforació assegurarem aigua a aquests dos municipis, que són els que en tenen més mancança, i a Vilanova de Meià en general. És una obra que té un pressupost de 410.000 euros i ha estat subvencionada en un 65% per l’ACA i un 30% pel PUOSC, la resta és aportació del propi ajuntament. D’altra banda, l’any vinent construirem un dipòsit d’aigua a Vilanova de Meià amb una capacitat de 4 milions de litres. Enguany però amb subvencions procedents del PUOSC tenim previst arranjar el casal municipal, arreglar el camí que comunica les masies de Tòrrec amb el nucli de Tòrrec, asfaltar el camí de Gàrzola a Vilanova i arreglar-ne el reg. Per la seva part, el Consell Comarcal ens ha finançat l’asfalt amb triple reg del camí que porta a les masies de Tòrrec des de la carretera que va a Isona. I finalment he de dir que aquesta setmana hem aconseguit un telecentre amb 5 ordinadors i 1 impressora. Quins atractius turístics té aquest municipi? Bé, d’entrada m’agradaria destacar les piscines municipals de Vilanova de Meià. D’altra banda, has de pensar que aquí gairebé tot són segones residències de fills d’aquí. A principis del segle XIX Vilanova tenia més de 1.000 habitants però a partir dels anys 40 va marxar molta gent i ara aquests vénen a l’estiu i els caps de setmana. Pel que fa al turisme concretament hi ha una casa de pagès a Cirera, un hotelet a Santa Maria i una casa on lloguen habitacions a Cul de sac. Com he afirmat al principi Vilanova de Meià ha tingut molta sort amb les piscines municipals, fins i tot, podríem dir que són la joia de la corona. Es van construir l’any 1961 i van ser les segones piscines públiques de la província de Lleida. Des de l’any 1981 la titularitat del terreny és municipal però hi ha una junta que gaudeix d’autonomia de gestió i la veritat és que les porten molt bé. A més de les piscines hi ha la pista poliesportiva i un bar-restaurant que afavoreixen l’estada dels turistes durant tot l’estiu. Vilanova de Meià és molt conegut per la Fira de la Perdiu. Des de quan se celebra i com ha evolucionat aquest certamen? La festa estrella de Vilanova de Meià és la Fira de la Perdiu, coneguda antigament com la Fira de Sant Martí. Aquest certamen se celebra des de l’any 1374 quan el rei Pere III de Catalunya i Aragó concedí els permisos per fer-la. Primerament es feia el dia 11 de novembre i era bastant fluixa però a partir dels anys 70 se celebra el segon diumenge de novembre i acull molta més gent. En aquesta data es comercialitzaven una gran quantitat de productes del camp (cereals, fruits secs, llegums, mel, llana, porcs, aviram...) i la gent aprofitava per comprar roba i calçat de cara a l’hivern. De tota manera el que va donar més fama a la fira de Vilanova fou el mercat de les perdius, nom amb què actualment es coneix el certamen. La gent de la vila i comarca solien caçar perdiuetes a l’estiu i després les feien créixer. La vigília de Sant Martí, les perdiuaires baixaven cap a Vilanova per l’Escala del Pas Nou amb les seves perdius engabiades per portar-les a fira. La canalla les anava a rebre un tros lluny. Hi acudien molts compradors, generalment caçadors de Mallorca, Aragó, Navarra, entre altres de la província. Cal dir també que a Vilanova de Meià fa 22 anys, quan va pujar l’expresident Jordi Pujol, vam inaugurar el monument de la dona perdiuaira en homenatge a les dones que baixaven al municipi a vendre les seves perdius. Actualment la fira acull un jurat que tria el millor exemplar de perdius, hi ha una desfilada de gossos, el típic mercat amb productes del camp i aquest any passat vam fer una exposició anomenada Espantaocells perquè la gent que arribés al poble ja se sentís identificada amb la fira. Des de l’Ajuntament tenim pensat anar fent coses d’aquestes per promoure i donar a conèixer més el certamen. Tenen moltes associa-cions a Vilanova de Meià? Sí, estem força entretinguts. Tenim la Penya Barcelonista, l’Associació de Dones, l’Associació de Joves, l’Associació de Tercera Edat, el Centre Excursionista, el Centre Cultural de Santa Maria i l’Associació de Dones de Tòrrec. Totes elles realitzen activitats durant tot l’any, a més per la festa major, el segon cap de setmana de setembre, gairebé totes hi col·laboren. Quina valoració faria d’aquests dos anys de mandat? N’estic molt content tot i que ja és el que em pensava. Quan passes pel carrer els veïns t’agraeixen les diferents obres que fas i els que creuen que no ho has fet bé també t’ho diuen. Sóc molt accessible i crec sincerament que les crítiques són bones i s’han d’acceptar ja que sempre et permetran fer les coses millor. He de dir que jo faig moltes reunions amb els veïns perquè ells són els que millor em poden explicar quines mancances i millores té el municipi, ells són els que el viuen dia a dia. Es queden molts joves al municipi? La veritat és que portem uns anys que es queden bastants joves. Aquests es dediquen bàsicament a l’agricultura i la ramaderia. En aquesta zona és molt difícil viure de l’agricultura exclusivament, per aquest motiu sempre va acompanyada de la ramaderia. Aquests joves que es queden mantenen i milloren les explotacions ramaderes dels seus pares per poder tirar endavant i tenir un futur.
Llegit 1032 vegades

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar