Dimecres, 01 Juliol 2009 02:00

Marco Mezquida, músic de piano-jazz

Valorar aquest article
(0 vots)
Marco Mezquida i Mateos té només 22 anys (Maó, 1987) i ja és un excel·lent músic, sobretot en el piano - jazz. Als 12 anys ja dirigia una coral de 40 persones i als 20 anys ja havia fet concerts per Catalunya, Aragó, Balears i Itàlia. El proper 11 de juliol visitarà la capital de l’Urgell en el marc del festival Atac de jazz i actuarà amb el trio My Friend Marcko.
"El jazz és un oceà on podria bussejar tota la vida descobrint estils i músics diferents" Marco Mezquida i Mateos té només 22 anys (Maó, 1987) i ja és un excel·lent músic, sobretot en el piano - jazz. Als 12 anys ja dirigia una coral de 40 persones i als 20 anys ja havia fet concerts per Catalunya, Aragó, Balears i Itàlia. El proper 11 de juliol visitarà la capital de l’Urgell en el marc del festival Atac de jazz i actuarà amb el trio My Friend Marcko. Als 8 anys ja vas començar amb els estudis musicals. Explica la teva trajectòria en el món de la música. Vaig néixer a Menorca l’any 1987 i de jovenet ja vaig començar a jugar amb diferents instruments de percussió, a composar melodies i a tocar el tecladet casio. Els meus pares em van apuntar a música als 8 anys a l’Escola Municipal de Maó on vaig tenir professors com Tomé Olives o Ricard Ramisa. Als 12 anys vaig començar a fer classes i estudiar piano modern i orgue mentre seguia estudiant clàssic al Conservatori i dirigint una coral de 40 persones, la de Sant Lluís. Als 18 anys vaig acabar el Grau Mitjà de clàssic i vaig fer les proves de l’ESMUC. Em varen agafar per clàssic i jazz, però estava més il·lusionat amb el jazz i la música improvisada que és la meva passió més gran en el món de la música. Ara he acabat el Superior a Barcelona i comença una nova etapa. Tot i això continuo estudiant orgue i piano clàssic. En el jazz s’acostuma a improvisar. Per tant, es considera més important l’intèrpret que el compositor. Pots explicar això? La composició de vegades és l’excusa per la improvisació. Potser massa vegades es descuida la composició en el jazz, però és que és la improvisació i el discurs dels músics l’essència del jazz i de la interacció entre ells. La faceta improvisadora és clau, però no sóc molt partidari de descuidar mai la composició, o un plantejament compositiu que dóna unitat a la peça o a l’obra que estic interpretant en aquell moment. Què t’aporta a la teva vida personal tocar jazz? El jazz és un oceà on podria bussejar tota la vida descobrint i divertint-me amb una gran quantitat d’estils i tipus de músics diferents. El jazz em dóna una llibertat i una capacitat de recreació i reinvenció que no em permet ni el rock ni el clàssic. Però no em vull considerar un jazzman, preferesc ser un music obert de mires versàtil i complet, i no tancar-me en un sol estil perquè sóc un músic amant de la música de Piergolesi a Frank Zappa. Després d’estudiar piano jazz i orgue et vas decantar pel piano jazz i la improvisació. Per quin motiu? Per això mateix, per la capacitat de divertir-me amb la música, de ser jo mateix en un escenari i amb el meu instrument, de sentir-me lliure per expressar-me com vull en cada moment. La improvisació en el sentit ampli és una de les disciplines musicals més agraïdes, i m’apassiona aquest sentiment de reinvenció i de sorprendre’s en cada moment durant i després del concert o assaig. És molt difícil compaginar la teva carrera musical amb els teus estudis? No, tot va lligat. Una cosa sense l’altra no tindria molt sentit per mi. Estic en un procés d’aprenentatge, i l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), tot i que m‘ha robat un munt d’hores que hagués dedicat a tocar i no podia, també n’he extret moltes coses bones que no hagués aconseguit sense passar per allí i sense els professors que he conegut. Ara que he acabat és el moment de començar a aprendre i a estudiar. L’any passat vas realitzar 65 actuacions en més de 13 grups i projectes amb formacions diferents, imagino que al ser jove tens ganes de donar-te a conèixer i provar diferents estils. Tens previst continuar amb aquest ritme o et centraràs en un sol grup? No crec que em pugui centrar en un sol grup. No ho vull tampoc. Jo vull centrar-me en la meva musicalitat i el meu pianisme i després compartir-ho amb una gran quantitat de músics que vulguin tocar amb mi i tinguin iniciativa de fer un treball musical interessant. També estic tocant en alguns grups com sideman o col·laboro esporàdicament en altres. La veritat és que em motiva molt estar així d’actiu fent la música que m’apassiona amb la gent que m’agrada. És un honor per mi i espero que ho pugui fer durant molts més anys. Quins projectes tens pel futur? Consolidar els meus grups més personals com el meu trio My Friend Marcko, els meus duos amb la cantant Celeste Alías i el flautista Pablo Selnik i també enregistrar algun cd a piano sol. Estar en forma (musicalment) per poder continuar la meva activitat concertística i conèixer nous camins en la música. El proper dissabte 11 de juliol vindràs a Tàrrega, en el marc de la 6a edició del festival Atac de jazz, amb el teu trio My Friend Marcko format per Marko Lokihari al contrabaix, Carlos Falanga a la bateria i tu mateix al piano. Què hi trobarà el públic en la vostra actuació? Un trio en el sentit correcte de la paraula. No som tres figures reunides per tocar junts sinó que som un grup, tres amics que gaudim i ens ho passem molt bé fent música plegats. En la nostra actuació a la ciutat de Tàrrega versionarem composicions meves i alguns estàndars de jazz tot però amb una visió personal d’interacció i de joc.
Llegit 1082 vegades

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar