Altres poblacions de les Garrigues

Altres poblacions de les Garrigues (124)

Coincidint amb l'inici de la floració de l'ametller, el Consell Comarcal de les Garrigues promou aquest cap de setmana, dies 23 i 24 de febrerunes zones senyalitzades per camps d'ametllers, entre Arbeca i la Floresta i els Omellons, perquè els visitants puguin gaudir de forma lliure d'aquest espectacle de la natura. L'activitat estarà vigent fins que acabi la floració.

La primera de les rutes és la que transcorre pel tram de carretera que va des d’Arbeca fins a la Floresta, un recorregut de 4,3 km on els visitants podran veure diferents camps d'ametllers florits. Es recomana als participants que aparquin el cotxe i s'endinsin caminant als terrenys per veure de prop la flor blanca i rosada d’aquest arbre, amb el màxim de respecte per l’arbre i els camps.

La segona ruta que proposa el Consell Comarcal és un tram secundari que va la Floresta, on els visitants podran trobar un altre camp amb unes vistes espectaculars, al costat de la casa de l’artista Edith Schaar.

La tercera zona a visitar està situada a l’entrada dels Omellons, carretera LV-2012 venint de la Floresta. Així mateix, els visitants a la comarca també poden trobar camps florits a la zona de l’Albi. 

Les rutes es poden completar amb la visita a la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, construïda fa 2.800 anys, que és única al món ibèric català. I també visitant les Coves del Cogul, un dels jaciments més destacats d’art rupestre llevantí, l’Espai Macià, l’Espai Cèsar Martinell, o alguns dels castells que hi ha a la comarca.

Una altra opció per aprofitar aquesta època de l’any a la comarca és la que ofereix Olea Soul diumenge, 3 de març a la Granadella amb l'activitat organitzada Experiència entre ametllers. Els visitants podran fer una passejada pels camps d’ametllers, esmorzar al camp, visita a la trencadora i dinar gastronòmic al Centre de la Cultura de l'Oli.

L’associació La Banqueta va replantar el passat 9 de febrer una vintena d’arbres al voltant del Canal d’Urgell. Aquesta acció es va desenvolupar a la partida de Cantacorbs, on l’entitat va celebrar la Festa de l’Arbre l’any 2015.

Aquesta actuació ha estat necessària com a resposta a diferents incidents (dels quals se’n desconeix l’autoria) en contra dels arbres, com tales o herbicidacions. Aquests atacs van ser denunciats a les diferents administracions i al cos dels Agents Rurals el maig del 2018.

Des de l’associació La Banqueta recorden que tant en la festa del 2015 com en l’actuació del dia 9 van comptar amb la pertinent autorització de la Comunitat General de Regants i amb el suport de l’Ajuntament de Juneda.

L’acte va acabar amb un esmorzar i amb tasques d’adequació de l’espai dels antics horts de la Primera Màquina.

Un agricultor de Bellaguarda va trobar dijous al voltant de les 12 del migdia una granada de morter de la Guerra Civil mentre realitzava feines agrícoles en una finca de fruiters de la seva propietat. Fins al lloc s'hi van desplaçar agents dels GEDEX (tècnics especialistes en desactivació d'artefactes explosius) de la Guàrdia Civil, segons ha informat aquest divendres el cos policial, que van retirar i destruir el projectil d’artilleria de 105 mil·límetres.

 

Els equips de rescat han trobat aquest diumenge a la tarda el cos sense vida de la dona de les Garrigues desapareguda la nit de divendres a Lleida. Els agents han localitzat el seu vehicle al canal de Seròs amb el cos sense vida de Núria Borràs a l’interior. Tot apunta que es tracta d’un accident ja que el cadàver no presenta signes de criminalitat si bé les causes les haurà de determinar l’autòpsia.

Des de dissabte a la tarda que els Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat buscaven a Núria Borràs de 39 anys, natural de Castelldans tot i que actualment vivia a les Borges Blanques amb la seva família. Borràs, casada i amb dos fills, treballava de professora de català a l’institut Manuel de Montsuar de Lleida.

El darrer cop que l’haurien vist hauria estat a la sortida de la discoteca Manolita de Lleida, on va anar-hi amb uns companys després de sopar. Borràs es va acomiadar d’aquests al voltant de les 4 de la matinada i va pujar al seu vehicle, un Volvo model XC60 de color blanc (matrícula 5228GYL), per dirigir-se a les Borges Blanques. El senyal de triangulació del seu mòbil es va perdre a uns 500 metres de la sala de festes.   

Més de 400 persones de diferents municipis de les Garrigues i rodalies han participat aquest diumenge des de primera hora del matí en una batuda pentinant els camins rurals de la zona i el canal per intentar localitzar la desapareguda. Els voluntaris s’han distribuït en grups de tres i quatre persones. A més, un helicòpter està sobrevolant la zona. Els Mossos també han demanat que es rebaixés el volum d’aigua que porta el canal de Seròs amb l’objectiu de facilitar les tasques de recerca.

Els Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat, busquen una dona de les Garrigues desapareguda des de la nit del divendres a Lleida. Es tracta de Núria Borràs de 39 anys, natural de Castelldans tot i que ara viu a les Borges Blanques amb la seva família. Borràs, casada i amb dos fills, treballa de professora de català a l’institut Manuel de Montsuar de Lleida.

El darrer cop que l’haurien vist hauria estat a la sortida de la discoteca Manolita de Lleida, on va anar-hi amb uns companys després de sopar. Borràs es va acomiadar d’aquests al voltant de les 4 de la matinada i va pujar al seu vehicle, un Volvo model XC60 de color blanc (matrícula 5228GYL), per dirigir-se a les Borges Blanques. El senyal de triangulació del seu mòbil es perd a uns 500 metres de la sala de festes, però el vehicle encara no s’ha trobat.   

Més de 200 persones de diferents municipis de les Garrigues i rodalies han participat aquest diumenge en una batuda pentinant els camins rurals de la zona i el canal per intentar localitzar la desapareguda. Els voluntaris s’han distribuït en grups de tres i quatre persones. A més, un helicòpter està sobrevolant la zona. Els Mossos també han demanat que es rebaixi el volum d’aigua que porta el canal de Seròs amb l’objectiu de facilitar les tasques de recerca.

Es demana que qualsevol persona que tingui informació de Núria Borràs es posi en contacte amb els Mossos d’Esquadra o amb l’Ajuntament de les Borges Blanques o simplement que truqui al 112.

 

 

El Departament de Justícia ha entregat a les respectives famílies les restes de les quatre primeres víctimes identificades amb el Programa d’identificació genètica. Estaven enterrades a la fossa del Soleràs (les Garrigues), situada al cementiri vell. El Programa d’identificació genètica creua l’ADN de restes òssies trobades en fosses amb el de possibles familiars vius inscrits al Cens de persones desaparegudes, per veure si hi ha coincidència.

Els quatre identificats són Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles. Els tres primers eren civils veïns del poble, que van morir entre el 25 i el 27 de desembre de 1938 a causa de les bombes franquistes. Josep Moles era un soldat republicà originari de Vimbodí (la Conca de Barberà) que va desaparèixer el desembre de 1938. Va combatre al Front del Segre i va morir d’un tret al cap.  

 

Enterraments dignes

Aquest mateix diumenge, més de 80 anys després de la seva mort, els tres veïns del poble han pogut ser enterrats dignament en nínxols familiars del cementiri nou. Les despulles de Josep Moles seran enterrades els pròxims dies a l’Espluga de Francolí, d’on és la família.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha visitat el cementiri antic amb els familiars de les víctimes i després ha assistit als tres enterraments.

 

La fossa del Soleràs

La fossa del Soleràs es va obrir l’estiu del 2017 gràcies al Pla de fosses, que permet al Govern fer excavacions d’ofici. S’hi van trobar un total de 146 persones. És la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya en nombre d’individus trobats.

La majoria eren soldats republicans que van morir en un hospital de campanya instal·lat al poble per atendre ferits dels fronts de l’Ebre i del Segre. També s’hi van trobar 25 soldats del bàndol nacional i alguns civils. L’hospital estava en un edifici pròxim a la fossa i els mateixos veïns es feien càrrec del trasllat dels soldats morts al cementiri vell, de nit, amb un carro arrossegat per una mula.

 Amb l’inici dels treballs arqueològics, diversos veïns del poble que sospitaven que hi tenien familiars enterrats van inscriure’s al Cens de persones desaparegudes i van donar mostres d’ADN. Els creuaments genètics d’aquests veïns amb restes de la fossa van permetre resoldre la identitat dels tres civils.

Leandro Preixens és un d’aquests casos. Va ser el primer identificat des de la posada en marxa del Programa d’identificació genètica. El seu ADN va coincidir amb el del seu net, Josep Maria Ruestes, veí del Soleràs.

 

El soldat Josep Moles

El cas del soldat Josep Moles és diferent perquè la seva família no és del poble ni  tenia cap sospita d’on podia estar enterrat. Maria Moles, la seva filla, és de l’Espluga de Francolí i va sol·licitar la recerca del seu pare l’any 2008. El Programa d’identificació genètica ha determinat que el seu pare estava al Soleràs. L’ADN dels ossos trobats a la fossa ha coincidit amb les mostres genètiques de la seva filla. El creuament genètic, en aquest cas, s’ha fet amb les 2.000 mostres de què disposa el Cens.

 

Espai de memòria al cementiri vell

La consellera Ester Capella ha anunciat al Soleràs que el Govern instal·larà durant aquesta legislatura un espai de memòria al cementiri vell, on hi havia la fossa. Serà un monument que servirà d’homenatge a les persones que hi van ser enterrades, però que també disposarà d’un dipòsit per acollir les restes que s’hi van trobar, convenientment classificades i a l’espera de ser identificades.

 

14 fosses en un any

A Catalunya hi ha 505 fosses localitzades i se n’han obert 38, 14 de les quals durant l’últim any. El Departament de Justícia calcula que hi ha al voltant de 20.000 persones enterrades en fosses. Des de la posada en marxa del Pla de fosses, el Govern inicia excavacions d’ofici amb l’objectiu de contribuir a la recuperació de la memòria democràtica. Abans que es posés en marxa aquesta iniciativa, la Generalitat només actuava a petició dels familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. El Departament de Justícia analitza les restes trobades per poder-les identificar i retornar-les als familiars corresponents.

 

Programa d’identificació genètica

El Programa d’identificació genètica es porta a terme juntament amb el Departament de Salut. Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la Dictadura que vulguin fer-se la prova d’ADN s’han d’inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a una base de dades per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, només uns 2.000 s’han fet les proves genètiques.

L’Ajuntament de la Granadella ha arranjat diversos camins del terme municipal amb àrids reciclats. L’actuació consisteix en adequar els camins de Vall de les Figueres, dels Masos i dels Foramonts, amb el sanejament de l’esplanada i l’estesa d’una capa de tot-ú amb àrid reciclat procedent de formigó. En total s’han millorat 4,53 km de camins. L’obra ha suposat una inversió de 30.255,43 euros, dels quals 12.271,77 euros han estat finançats per l'Agència de Residus de Catalunya. 

 

La Granadella acollirà aquest diumenge 13 de gener la cinquena edició de la Marxa de la Boira, que ha estat presentada aquest matí a la Diputació de Lleida. 

L’acte ha comptat amb la participació del vicepresident cinquè de la Diputació de Lleida, Enric Mir; de l’alcalde de la Granadella, Carlos Gibert; i d’Irene Barón en representació de l’entitat organitzadora, Boira Experience, que en la seva tasca compta amb el suport dels ajuntaments de la Granadella i Bellaguarda, de la Diputació i del Club Excursionista Garrigues Altes.

Aquesta caminada turística, saludable i sostenible, com els mateixos organitzadors la defineixen, té com a objectiu posar en valor el potencial turístic del territori de la plana de Lleida i de la boira com a element característic que n’és. Mir s’hi ha referit en la seva intervenció, indicant que la cita ha de servir per “donar a conèixer els atractius de les Garrigues”, més encara en un moment en què “la collita d’oliva és una realitat”, en el que és “una proposta més de promoció turística” i de “dinamització dels seus pobles”, un criteri que ha compartit Gibert en precisar que la marxa transita per “paisatges de gran bellesa però desconeguts” per al gran públic.

Per la seva part, Barón ha indicat que esperen uns 700 participants (fins ara ja hi ha uns 400 inscrits), en una cita que està inclosa dins del circuit Marxa.cat de marxes saludables de Ponent, que de fet serà la cita inaugural d’enguany.

La Marxa de la Boira no és competitiva i comptarà amb dos recorreguts circulars: un de curt, de 10 quilòmetres, i un altre de llarg, de 24 quilòmetres. L’hora de sortida serà a les 9 del matí, en el cas del recorregut llarg, i a 2/4 de 10, per al recorregut curt, en ambdós casos des de la plaça de l’església, sota l’apadrinament dels gegants de la població: el Silono i la Mundeta, acompanyats pel grup local de batucada. 

Totes dues marxes transitaran per camins de terra i indrets d’interès del terme de la Granadella i Bellaguarda, exemples dels paisatges de l’oli de les Garrigues Altes. Els avituallaments es faran amb productes de proximitat i a l’arribada els participants podran gaudir d’un tast de cassola de tros d’hivern o vegetariana, a més de rebre un obsequi que serà un detall sostenible, emmarcat dins #projectereforestaciomarxadelaboira, una iniciativa a la qual, a més, es podran fer aportacions voluntàries. Barón ha detallat que aquest obsequi consistirà en una alzina que es podrà plantar allà on cadascú vulgui, però que s’oferirà la possibilitat de fer-ho durant una festa que tindrà lloc a la Granadella en una data que aviat s’anunciarà i en un indret que era un abocador ara clausurat, el del Coll de Bovera, per tal de reforestar tota aquella zona.

Podeu trobar més informació sobre la Marxa de la Boira a www.boiraexperience.cat.

La 24a Mostra Gastronòmica de les Garrigues ha servit enguany 2.000 menús, repetint la xifra rècord assolida en la passada edició, en la qual es van incrementar els menús en un 25%. El passat 17 de desembre va tenir lloc el sopar de cloenda de la Mostra al restaurant Ca la Margarida de l’Albi.

El president del Consell Comarcal de les Garrigues, Antoni Villas, va avançar que “comencem ja a treballar en la pròxima Mostra Gastronòmica amb la il·lusió d’arribar als 25 anys i amb novetats que anirem desvetllant més endavant”.

Els nou restaurants que han participat en la Mostra d’enguany en fan una valoració molt positiva, ja que han mantingut els menús servits en la passada edició, tot un èxit de participació. També destaquen la fidelitat de molts dels comensals, que acudeixen any rere any a la cita amb la Mostra. 

Enguany, els organitzadors de la Mostra han volgut donar un paper protagonista a les guatlles incorporant-les en les elaboracions. A més, com en les edicions anteriors, l’oli d’oliva verge extra ha tingut un paper essencial, ja que és un dels motors econòmics de la zona i que marca el paisatge i territori de la comarca. Per aquest motiu, els primers caps de setmana de la Mostra es regalava una ampolla d’oli de la comarca als comensals que degustaven els menús en algun dels restaurants participants.

Durant l’acte del passat 17 de desembre, el president del Consell Comarcal va entregar els diplomes als restaurants que han participat en l’edició d’enguany i va agrair-los la seva participació i la promoció que fan de la cuina garriguenca. A més, es van sortejar nou lots de productes de la comarca entre els comensals, un de cada restaurant. Pròximament es faran públics els guanyadors dels lots dels concursos organitzats a través de Facebook i d’Instagram.

La Granadella i el Soleràs celebraran la sisena edició de la recreació dels bombardejos de la Guerra Civil els dies 28 i 30 de desembre.

L'objectiu de la iniciativa és recrear la destrucció, la por i el caos que van patir aquestes dos viles de les Garrigues ara fa 80 anys amb motiu dels bombardejos de la Guerra Civil espanyola, que es van produir pels volts de Nadal. Com a gran novetat, s’incorpora, per primera vegada, el municipi del Soleràs.

En la presentació, el vicepresident quart de la Diputació de Lleida, Enric Mir, ha destacat que es tracta d’un acte cultural de rememoració dels episodis que van suposar una especial virulència en els combats i amb els bombardejos de l’aviació.

Per la seva banda, l’alcalde de la Granadella, Carles Gibert, ha explicat que els fets es van produir en unes dates especialment sensibles per a la població civil, perquè van bombardejar durant les festes de Nadal, la gent es va haver de refugiar en coves i altres indrets no preparats, i molts d’ells van haver de marxar a l’exili.

Finalment, l'alcalde del Soleràs, Jordi Sarlé, ha recordat que, entre els mesos d’octubre i març de 1938, es va produir l’assetjament al Soleràs i això va suposar que es generessin moltes situacions que ara, molts anys després, alguns dels supervivents “hagin començat a explicar anècdotes que alguns que ja tenim alguns anys no havíem escoltat mai”.

Entre els actes, està prevista la celebració d’un cicle de xerrades amb estudiosos de la temàtica i diferents testimonis supervivents de l’època, així com la inclusió de diverses rutes guiades pels escenaris de la Guerra Civil de la vila de la Granadella.

Pàgina 1 de 9