Catalunya

Catalunya (446)

La 20a edició del saló De Nuvis (Fira d’Organització d’Esdeveniments) se celebrarà els dies 10 i 11 de novembre al Pavelló 4 de Fira de Lleida amb 93 expositors, els quals oferiran un extens ventall d’opcions per organitzar un esdeveniment a mida, assessorament personalitzat i les darreres novetats en el món de les bodes i els esdeveniments. Enguany, amb motiu del 20è aniversari, De Nuvis estrena logotip i cartell, així com web i portal de proveïdors nous, i potenciarà les activitats paral·leles que es desenvoluparan en el marc del saló, com ara showcookings, degustacions, demostracions diverses (perruqueria, maquillatge, etc.), música en directe, espectacles de màgia, photocall, a més de les desfilades i sortejos.

 

Desfilades de vestits de núvia i de nuvi, de festa i de madrina

Un dels atractius principals del certamen seran les desfilades de vestits de núvia i de nuvi, de festa i de madrina, les quals tindran lloc dissabte i diumenge, d'11:30 a 11:45 hores, i de 17:00 a 17:50 horess, amb la participació de les empreses Alba Minguella-Costura d’autor, Booknovias, Boutique la Novia, Gala Garcia Novias i Sastreria Lorenzo. El diumenge se celebrarà també la desfilada de vestits de comunió. Els passis comptaran amb música en directe amb LleidaClàssica, grup especialitzat en música de cerimònia.

Cal recordar que enguany el saló De Nuvis oferirà aliances i joies treballades amb or ètic, en la que serà una de les novetats més singulars d’aquesta edició.

 

Fira de Lleida sorteja 1.000 €

Fira de Lleida recorda que totes les parelles inscrites a la pàgina web www.denuvis.com com a visitants del saló que es casin i que contractin algun servei al saló, podran optar al sorteig de 1.000 €. Els guanyadors hauran de destinar el premi a la compra de serveis i productes per al casament o celebració entre tots els expositors presents a la fira.

A més del sorteig de Fira de Lleida, una cinquantena d’expositors sortejaran o faran descomptes en serveis i productes entre els visitants del saló. Així, els expositors faran descomptes d’entre el 5% i el 50% per contractar a serveis o equipaments a la fira, així com sorteigs d’un creuer pel Carib o Tailàndia, jocs de maletes, caps de setmana romàntics dinars i obsequis variats.

De Nuvis està dirigit a totes les persones que vulguin celebrar un esdeveniment a mida, adaptat a tots els estils i pressupostos, i que poden trobar en un únic espai tot el que necessiten per organitzar un casament, una comunió, un bateig, un aniversari especial, un comiat de solter o de soltera diferent, bodes de plata i or, grans viatges i escapades romàntiques, obsequis originals, sopars i esdeveniments d’empresa, etc.

El preu de l’entrada serà de 4 €. Les persones interessades poden obtenir l’entrada amb un 50% de descompte inscrivint-se al web www.denuvis.com. L’entrada inclou l’accés a l’exposició, desfilades, actuacions i exhibicions. L’horari del saló De Nuvis serà de 2/4 d'11 del matí a 2/4 de 9 de la nit.

Dos periodistes de dues revistes italianes, que són Dove, especialitzada en turisme i viatges, i Cucina Italiana, la publicació més antiga d’Itàlia sobre temàtica gastronòmica, visiten aquests dies diferents indrets de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida per preparar diferents reportatges centrats en l’oferta cultural i enogastronòmica de la demarcació lleidatana. El viatge està organitzat pel Centre de Promoció Turística de Catalunya a Itàlia en col·laboració amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i les oficines de turisme dels llocs que visiten.

La revista Cucina Italiana es publica mensualment des del 1929 i en les seves edicions ha començat a incloure rutes gastronòmiques internacionals entre els seus continguts. Els lectors mensuals de la revista són aproximadament uns 250.000. Per la seva banda, la revista Dove és considerada com una de les més influents del sector turístic a Itàlia, amb una tirada de 141.000 exemplars cada mes.

Els dos periodistes que participen en aquest viatge de 5 dies pel territori lleidatà recorreran entre el 20 i el 25 d’octubre les comarques de l’Urgell, el Segrià, el Pallars Sobirà, les Garrigues, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran. Durant el seu itinerari visitaran la Seu Vella de Lleida, les esglésies romàniques de la Vall de Boí (Patrimoni Mundial), i el patrimoni cultural de la Val d’Aran, entre d’altres monuments i equipaments culturals del territori.

En el vessant gastronòmic faran diferents visites guiades per conèixer la fàbrica de Torrons Vicens d’Agramunt, el celler Batlliu de Sort, el celler la Gravera d'Alfarràs i el celler Vinya Vilars d’Arbeca. També gaudiran dels formatges, els cargols, els embotits  i la cervesa artesana de la Val d’Aran, entre d’altres productes, i tindran l’oportunitat de degustar la cuina i els productes típics de les zones que visiten. El programa del viatge també preveu una excursió amb 4x4 al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici des de la Vall de Boí.

Les localitats que  visitaran els dos periodistes fins el dijous 25 són Agramunt, a l’Urgell; la ciutat de Lleida i Alfarràs, al Segrià; Sort i la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà; diferents pobles de la Vall de Boí; Arbeca, a les Garrigues, i Vielha, Arties, Salardú, Unha i Bagergue, a la Val d’Aran.

El càncer de mama, en les dones, és el més freqüent arreu del món. S’estima que per l’any 2018 es diagnosticaran 2.088.849 dones amb càncer de mama (11,5% de tots els càncers). Així mateix, també és el tumor més freqüent en dones pel que fa a la mortalitat.

L’any 2017 es van diagnosticar a Catalunya 4.516 casos de càncer de mama. És el tumor més freqüent en les dones, ja que representa el 28% de tots els tumors malignes. D'aquests, un 22,6% van ser diagnosticats en dones majors de 74 anys. S’estima que a l’any 2025 es diagnosticaran uns 4.877, dels quals un 23,7% seran dones majors de 74 anys. Aquest augment dels casos en dones de més edat s’explica, majoritàriament, per l'augment a la població de dones de més de 74 anys.

La supervivència als 5 anys de les dones diagnosticades de càncer de mama és del 86,5% en el darrer període analitzat a Catalunya. Una supervivència similar a la dels països europeus amb millor supervivència.

 

Una mortalitat que segueix baixant

Malgrat aquestes bones xifres de supervivència, el càncer de mama va causar la mort a 979 dones l’any 2017 (982 a l’any 2016). És important remarcar, però, que la mortalitat per aquest tumor disminueix un 2,6% cada any com a conseqüència de dos factors: les millores en els tractaments i en l'organització de l'atenció sanitària, i la  participació al programa de detecció precoç d'aquest tumor, implantat a Catalunya des de fa anys.

En aquest sentit, durant l'any 2017 es van convidar més de 420.000 dones al Programa de detecció precoç; com en els darrers anys, un 66% hi va participar, el que va permetre detectar més de 1.200 tumors, bona part dels quals en fases inicials, quan la probabilitat de curació és superior.

A més d'aquests dos factors -la detecció precoç i les millores en els tractaments-, el Departament de Salut ofereix a les dones el Circuit de diagnòstic ràpid que facilita, davant la sospita d'un càncer de mama,  un diagnòstic i un inici de tractament ràpids, sempre respectant els temps necessaris per a les proves diagnòstiques cada vegada més complexes. També, a les Unitats de consell genètic s'atén a les dones i famílies amb un risc més alt de patir aquest tumor per oferir-les el seguiment més adequat al seu risc.

 

Mesures fonamentals per a prevenir-lo

La prevenció és un altre element bàsic per reduir l’impacte del càncer. Malgrat que no es coneixen les causes exactes del càncer de mama, el Codi Europeu contra el càncer (http://cancer.gencat.cat/ca/ciutadans/prevencio/codi_europeu/index.html) recull un seguit de recomanacions per disminuir el risc de tenir un càncer de mama: mantenir un pes saludable i evitar la obesitat -especialment després de la menopausa-, practicar activitat física regularment, reduir el consum d'alcohol i practicar la lactància materna.

 

De fet, atesa la bona supervivència general d'aquest tumor, s'ha demostrat el benefici de mantenir un pes saludable i de practicar activitat física regularment fins i tot després d'haver-ne patit un.

 

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat aquest dissabte l’inici imminent dels treballs per aprovar un projecte de protecció envers la contaminació acústica i lumínica al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ho ha fet en el transcurs del lliurament del certificat Starlight al Parc Nacional i a 10 municipis del seu entorn. L’acte ha comptat amb la presencia de la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, que ha destacat que  “aquest reconeixement demostra la capacitat de la gent del nostre territori i de les institucions per poder tirar endavant grans projectes de recorregut internacional”. També hi ha assistit l’alcalde de la Vall de Boí, Joan Peralada.

 

Preservar la foscor del cel i el silenci

La nova figura de protecció del Parc Nacional anunciada servirà per detectar les zones que mantenen baixos nivells de soroll o de foscor natural; delimitar i preservar-les amb una figura jurídica; elaborar un pla d’actuacions que permeti la conservació i millora del seu ambient acústic i lumínic; i senyalitzar i difondre l’existència d’aquestes zones i promoure’n el gaudi per part de la població, impulsant la sensibilització i educació ambiental. Precisament ahir es va declarar la primera zona de Catalunya amb doble protecció envers la contaminació acústica i lumínica, el Parc Natural de la Serra de Montsant i 12 municipis de la seva zona d’influència. El Montsec disposa d’un pla de protecció envers la contaminació lumínica des de l’any 2005, i és punt de referència des de 2013.

Catalunya va ser capdavantera en la prevenció de la contaminació lumínica, amb l’aprovació, el 2001, de la primera llei de l’Estat que regulava l’enllumenat exterior a nivell de tota la comunitat. En aquesta línia, el Govern vol impulsar figures de protecció de la foscor del cel i del silenci al voltant de determinats parcs naturals i espais oberts.

 

Diversitat biològica i patrimoni cultural

El Parc Nacional és la zona lacustre més important dels Pirineus, amb una elevada diversitat biològica i és l’hàbitat d’espècies protegides, endèmiques o en perill d’extinció. A més, té un ric patrimoni cultural, tant material, amb el conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí, com immaterial, amb les festes del foc del solstici d’estiu, reconegudes per la UNESCO.

El 2016, el Parc va sol·licitar a la Generalitat l’elaboració d’un projecte de protecció envers la contaminació acústica i lumínica. Com a part dels treballs de redacció, es van avaluar les condicions per als dos vectors, amb molt bons resultats. Així, alguns indrets, com els refugis d’Amitges i l’Estany Llong, tenen un cel fosc d’excel·lent qualitat, 40 vegades superior al que es mesura en una zona urbana, com la ciutat de Lleida. Al conjunt de l’espai natural protegit i al seu entorn es donen valors entre molt bons i excel·lents.

 

Reserva i Destinació Turística Starlight

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que enguany compleix 63 anys, ha estat reconegut com a Reserva i Destinació Turística Starlight per part de la Fundació Starlight, que ha col·laborat amb la UNESCO en la promoció d’espais naturals i el seu desenvolupament sostenible.

La Fundació Starlight distingeix aquells espais amb una excepcional qualitat del cel fosc, que constitueixen un exemple de protecció i conservació i que incorporen l’observació del firmament com a part del seu patrimoni natural, cultural i científic. Així, té diverses categories de certificació, com són la Reserva Starlight, per a zones que emfasitzen les mesures de protecció i tenen uns nivells de qualitat excepcionals, i la Destinació Turística Starlight, per a territoris que també compten amb infraestructura per impulsar el turisme astronòmic.

Actualment, existeixen 11 reserves i 22 destinacions turístiques certificades a tot el món. A Catalunya, el Montsec va rebre les dues certificacions el 2013. Aigüestortes és el primer parc català que rep aquesta distinció i un dels primers de l’Estat.

La il·luminació artificial nocturna és un dels requisits imprescindibles per a l’habitabilitat de les zones urbanes i permet el desenvolupament de les activitats productives, comercials o lúdiques tal com les coneixem. No obstant, també altera el cicle natural del dia i la nit, amb un impacte important sobre els ecosistemes i la biodiversitat, dificultant, de retruc, la visió del firmament. De fet, un terç de la població mundial no pot veure la Via Làctia a simple vista i un 60% dels europeus pràcticament no té visió de les estrelles degut a la contaminació lumínica nocturna.

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) celebraran properament una executiva conjunta per valorar tot el que ja s’ha portat a terme del Pla Actuem, que incloïa explicar arreu la veritat del que va passar l’1 d’Octubre o la internacionalització del cas català, entre altres coses, i també per posar fil a l’agulla per convocar un “gran acte” del municipalisme. Segons ha explicat el president de l’AMI, Josep M. Cervera, aquest acte ha de servir per “trobar-nos tots els alcaldes per posar en comú tot el que sentim en aquests moments i poder refermar aquesta il·lusió i força que nosaltres encara tenim per tirar endavant la República Catalana”. D’aquí n’ha de sortir un posicionament del món local que mostri unitat “i plena determinació”. Tot plegat s’ha decidit en el comitè executiu de l’AMI que s’ha celebrat avui divendres el matí a Sant Celoni (Vallès Oriental).

En l’executiva d’avui també s’ha pres un altre acord que consisteix a convertir la resolució que va aprovar el Parlament de Catalunya on es demanava rebutjar i condemnar el posicionament del rei Felip VI, la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials de l’Estat l’1 d’octubre de 2017. A la moció també s’hi demana l’abolició de la monarquia. Cervera ha dit que es faria arribar als ajuntaments catalans perquè l’aprovin en el ple “i d’aquesta manera tornin a denunciar el fet antidemocràtic d’aquesta monarquia i la necessitat d’abolir-la”.

També s’ha fet balanç de la Diada de l’Onze de Setembre, on Cervera ha assegurat que es va demostrar que l’independentisme no ha perdut força “i que la gent està disposada a sortir al carrer cada vegada que fa falta” Pel que fa a la campanya de l’1 d’octubre Republiquem, el president de l’entitat ha dit que ha servit per “tornar a donar visibilitat a l’AMI després d’un any molt complicat per nosaltres”, fent referència al relleu a la presidència de l’entitat i a l’embat judicial contra els alcaldes.

La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha signat el decret pel qual s’amplien de 4 a 5 les vicepresidències actuals de la institució en favor d’una estructura més àmplia “que permeti abastar amb major eficiència la realitat i governabilitat que requereix la institució supramunicipal i, alhora, compatibilitzar la dedicació a l’alcaldia de Tàrrega amb el mateix grau de dedicació que fins ara”, ha explicat Perelló. 

Amb el nou cartipàs, l’ordre de vicepresidències i els diputats assignats és el següent:

  • Vicepresidenta primera: Rosa Pujol i Esteve (alcaldessa d’Aitona).
  • Vicepresident segon: Gerard Sabarich i Fernández-Coto (alcalde de Rialp).
  • Vicepresident tercer: Jordi Latorre i Sotus (alcalde de Torrefarrera).
  • Vicepresident quart: Eloi Bergós i Farràs (alcalde de Penelles).
  • Vicepresident cinquè: Enric Mir i Pifarré (alcalde de les Borges Blanques).

El Departament de Justícia ha construït set noves sales de vistes a la planta baixa dels jutjats del Canyeret, a Lleida. Dues de les sales es poden convertir en una de sola per acollir judicis amb una gran quantitat de persones implicades. D’aquesta manera, el Canyeret concentrarà la majoria de les sales de vistes en una única planta i el ciutadà no ha de circular pels pisos superiors.

Les noves sales de vistes substituiran set sales que hi ha a les plantes superiors. L’espai alliberat anirà destinat a un nou jutjat de primera instància i a la nova oficina judicial, que al Canyeret encara no té data per desplegar-se. A la resta de l’edifici encara quedaran unes altres cinc sales de vistes operatives.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha presidit la inauguració de les noves instal·lacions.

 

Un arxiu per concentrar tota la documentació

També a la planta baixa, Justícia ha construït un arxiu amb capacitat per a més de 5.000 metres lineals de documents compactes. Els jutjats de Lleida no disposaven d’arxiu i la documentació estava repartida en diferents espais de l’edifici.

L’arxiu i les noves sales de vistes estaran operatives el mes de desembre. Durant el que resta dels mesos d’octubre i novembre, s’equiparan amb mobiliari i equipament informàtic.

 

Millora de l’accessibilitat i de la climatització

L’accés principal de l’edifici s’ha equipat amb una porta giratòria que millora el confort tèrmic del vestíbul. També s’ha instal·lat un ascensor per a persones amb mobilitat reduïda. Tant l’ascensor com la porta giratòria ja estan en funcionament.

D’altra banda, també es preveu la creació d’una sala de premsa amb senyal institucional, la instal·lació d’un sistema de megafonia i l’adequació de la Secretaria de Coordinació Judicial. Aquestes obres, però, estan encara pendents de licitació. La partida pressupostària rondarà l’1,5 milió d’euros.

 

Unes obres aturades per la crisi

El Canyeret és un edifici inaugurat el 1986 en un solar amb pendent. El 2010 es van iniciar les obres d’ampliació de l’equipament, amb la construcció d’una planta baixa de 3.000 metres quadrats que aprofitarien el desnivell del terreny. Les obres havien de durar 2 anys, però finalment n’han durat 8 degut a la falta de pressupost. A més de l’espai de la planta baixa, de les sales de vistes, d’un ascensor per a persones amb mobilitat reduïda i de l’arxiu, durant aquest temps s’ha construït un accés principal a l’edifici i s’ha substituït el sistema de climatització de tot l’equipament. En total, la Generalitat hi ha invertit 6,5 milions d’euros.

 

20.000 metres quadrats per a usos judicials

Avui, el Canyeret és un equipament de gairebé 20.000 m2per a usos judicials. Acull l’Audiència de Lleida, el deganat, els forenses, 7 jutjats de primera instància, 4 jutjats d’instrucció, 3 jutjats penals, 2 jutjats socials, el contenciós-administratiu, el de menors, el de violència sobre la dona i el de guàrdia, entre d’altres instal·lacions. La resta de serveis estan ubicats en tres edificis més. Dos d’ells al mateix carrer Canyeret i l’altre al carrer Clavell.

 

Nou jutjat de primera instància

Pel que fa a pròximes actuacions, el Departament de Justícia té previst habilitar un espai a l’edifici per acollir el Jutjat de Primera Instància número 9, que ha d’entrar en funcionament el 2019. Aquest nou òrgan s’ocuparà dels casos de família (matrimonis, adopcions, filiacions, divorcis...), capacitats i internaments. És un dels catorze jutjats que s’han de posar en marxa a Catalunya entre aquest any i el vinent i que, en conjunt, suposen una inversió de 7,4 milions d’euros. El Departament dotarà el nou òrgan de la plantilla i el mobiliari necessari.

L’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, s’ha convertit en la primera presidenta de la història de la Diputació de Lleida. Perelló ha promès el càrrec “per imperatiu legal” i “amb absoluta fidelitat al territori i al país”. Seguidament ha rebut la vara de presidenta.

En el seu discurs, Perelló ha expressat de forma rotunda la seva "voluntat d'aconseguir un major diàleg" amb la resta de forces polítiques, amb les quals "no em cansaré de buscar consensos". "Mà estesa, diàleg, transparència i respecte són les paraules que vull aplicar a la meva idea de fer política", ha dit. També ha deixat clar que "era necessari, imprescindible i urgent" acabar amb la situació de provisionalitat derivada després de la renúncia de l'anterior president, per tal de "no aturar el projecte".

La capacitat de diàleg de Perelló es posarà a prova amb el pressupost de la corporació, que queda pendent d'aprovació i pel qual espera comptar amb el suport d'altres grups en un ple que se celebrarà a mitjans de novembre. És per aquest motiu que ha remarcat el seu "absolut respecte envers els altres grups que avui han expressat democràticament el seu parer", en alguns casos la seva discrepància, una discrepància que "serà un estímul per fer-me mereixedora de la seva confiança" en una "etapa curta però que estic segura que, en retre comptes, ens en podrem enorgullir", sempre amb l'esperit de "deixar les coses millor del que les has trobat". 

Perelló ha acabat la seva intervenció amb una frase de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural: "Unitat des de la diversitat, empatia dels uns amb els altres, rigor i generositat. Sentit responsable i radicalitat democràtica. Tot el que està passant, ho superarem i sortirem encara més enfortits". 

La flamant presidenta de la Diputació de Lleida ha estat escollida en segona volta i amb majoria simple. En la primera necessitava majoria absoluta i no l’ha aconseguit. Així, la nova presidenta de la Diputació de Lleida ha obtingut 12 dels 25 vots, els del PDeCAT (entre els quals hi havia el de Joan Reñé) mentre que els grups l’oposició hi han votat en contra. En la primera volta diputats d'ERC i el PSC han emès dos vots nuls en reconeixement als diputats d'UA i de la CUP, absents en la sessió. Per la seva part, Reñé ha demanat la paraula per reiterar la seva innocència i criticar aquesta operació com "un atac a la meva honorabilitat". També ha demanat que "la justícia la seva feina". 

El ple per investir Perelló com a presidenta de la Diputació de Lleida no ha estat exempt de polèmica. Tots els grups de l’oposició han votat en contra de la seva urgència perquè hi faltaven dos diputats, el d’UA, Paco Boya, que està de viatge, i el de la CUP, Josep Cabré, encara sense credencials després que Joel Jové, regidor d'Alfés, renunciés al càrrec al no poder-lo compaginar amb la seva nova feina. L’oposició ha denunciat “falta transparència” i “greus irregularitats” en la convocatòria del ple.

Una hora abans de la celebració del ple per investir Rosa Maria Perelló com a presidenta de la Diputació de Lleida, s’ha celebrat el ple extraordinari per fer oficial la renúncia de Joan Reñé al capdavant de l’ens. La corporació ha acceptat la renúncia de Reñé en un ple que ha durat menys de 5 minuts. Reñé no hi ha assistit i el secretari de la corporació ha llegit un breu escrit seu en què justificava la seva dimissió per “motius personals”. Seguidament, la presidenta en funcions, Rosa Maria Perelló, ha anunciat la convocatòria de la nova sessió extraordinària per al cap d’una hora per tal de votar la seva presidència. Cal recordar que Reñé està investigat en el marc de l'Operació Boreas per presumpta corrupció. 

 

Els Mossos d’Esquadra han detingut avui set homes i una dona, d’edats compreses entre 21 i 71 anys, de nacionalitat espanyola i veïns d’Alfarràs, com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública i pertinença a grup criminal.

Les detencions són el resultat d'una investigació iniciada el passat mes de juny, quan els Mossos van tenir coneixement de l’existència d’un grup de persones que es dedicava a traficar amb marihuana des d’Alfarràs.

Durant la investigació, els agents van esbrinar que els implicats també cultivaven les plantes en camps de conreus de diferents punts de la zona del Segrià i termes municipals d’Osca. Aprofitaven cultius de blat de moro i altres cultius extensius per amagar grups d’entre 10 i 20 plantes de marihuana. D’aquesta manera s’asseguraven que les plantes rebien l’aigua i l’adob necessari per al seu creixement. Val a dir que, amb les noves espècies de cicle curt, amb dos mesos les plantes ja produïen cabdells. Això els permetia allargar la producció a l’exterior durant més de 8 mesos a l’any.

Amagant les plantes entre altres cultius sabien que si eren detectades per algun pagès, difícilment es podia arribar a determinar qui era el responsable d’haver-les plantat.

Un cop els cabdells de les plantes estaven a punt per recol·lectar, eren recollits i traslladats a cases i magatzems de la població, on eren assecats i preparats per a la distribució.

Mentre efectuaven les vigilàncies, en les quals hi van participar mitjans aeris, els mossos també van constatar que tot el procés era realitzat per un mateix clan familiar. A més, no feien les vendes de marihuana al consumidor final. Acostumaven a vendre la droga en paquets d’un quilogram a distribuïdors de les comarques de Lleida i Osca, que s’encarregaven de fer la venda al detall.

Aquesta matinada s'ha executat la fase d'explotació de la investigació amb vuit entrades i perquisicions, de manera simultània, en set domicilis i un magatzem del carrer Nou d'Alfarràs i s’han detingut les vuit persones. Al dispositiu, que s’ha perllongat fins al migdia, hi han intervingut 85 agents de diferents unitats policials.

Durant els escorcolls s'han comissat més de 60 kilograms de cabdells secs preparats per a la venda final, 15.000 euros en efectiu, plantes de marihuana en diferents estadis de creixement, a banda de gran quantitat d’estris i complements relacionats amb el seu cultiu.

Segons estimacions de l’Oficina Central Nacional de Estupefaents, la droga comissada estaria valorada en prop de 100.000 euros.

Es dona la circumstància que totes les cases i magatzems tenien una connexió fraudulenta a la xarxa de distribució elèctrica, la qual cosa s’ha posat en coneixement de l’empresa subministradora.

La dona detinguda de 71 anys ha quedat en llibertat després de declarar en dependències policials. La resta de detinguts, que no tenien antecedents, passaran properament a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Balaguer.

Joan Reñé deixarà de ser president de la Diputació de Lleida aquest dijous 18 d'octubre en el ple que ha convocat per formalitzar la seva renúncia al càrrec després de ser investigat per un cas de corrupció. La presidenta en funcions i actual vicepresidenta primera de la Diputació, Rosa Maria Perelló, haurà de convocar un altre ple per ser escollida.

Per poder ser investida en primera volta Perelló necessita un vot més que els del PDeCAT i de moment cap partit de l'oposició ha anunciat que li donaria suport. En cas contrari, Perelló seria investida en segona volta amb majoria simple. 

 

 

 

Pàgina 1 de 32