L’associació La Banqueta va replantar el passat 9 de febrer una vintena d’arbres al voltant del Canal d’Urgell. Aquesta acció es va desenvolupar a la partida de Cantacorbs, on l’entitat va celebrar la Festa de l’Arbre l’any 2015.

Aquesta actuació ha estat necessària com a resposta a diferents incidents (dels quals se’n desconeix l’autoria) en contra dels arbres, com tales o herbicidacions. Aquests atacs van ser denunciats a les diferents administracions i al cos dels Agents Rurals el maig del 2018.

Des de l’associació La Banqueta recorden que tant en la festa del 2015 com en l’actuació del dia 9 van comptar amb la pertinent autorització de la Comunitat General de Regants i amb el suport de l’Ajuntament de Juneda.

L’acte va acabar amb un esmorzar i amb tasques d’adequació de l’espai dels antics horts de la Primera Màquina.

El ple de l’Ajuntament de les Borges Blanques va aprovar el passat 31 de gener el text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), amb els 12 vots a favor de l’equip de govern. L’edil de la CUP no va assistir al ple. L’alcalde, Enric Mir, es va mostrar satisfet de l’aprovació definitiva del POUM ja que “en breu podrem disposar de la nova ordenació de la ciutat com a eina de millora urbanística i…

Un agricultor de Bellaguarda va trobar dijous al voltant de les 12 del migdia una granada de morter de la Guerra Civil mentre realitzava feines agrícoles en una finca de fruiters de la seva propietat. Fins al lloc s'hi van desplaçar agents dels GEDEX (tècnics especialistes en desactivació d'artefactes explosius) de la Guàrdia Civil, segons ha informat aquest divendres el cos policial, que van retirar i destruir el projectil d’artilleria de 105 mil·límetres.

 

L’Ajuntament de les Borges Blanques ha decretat dos dies de dol per la mort, la matinada de dissabte, de la dona de les Garrigues que s’hauria precipitat al canal de Seròs amb el seu vehicle, que ha estat retirat de l'aigua aquest matí.  El consistori ha emès un comunicat en el que informa que “amb motiu de la defunció per accident de la veïna de les Borges Blanques, Núria Borràs Cuadrat, ocorregut el passat dissabte…

Els equips de rescat han trobat aquest diumenge a la tarda el cos sense vida de la dona de les Garrigues desapareguda la nit de divendres a Lleida. Els agents han localitzat el seu vehicle al canal de Seròs amb el cos sense vida de Núria Borràs a l’interior. Tot apunta que es tracta d’un accident ja que el cadàver no presenta signes de criminalitat si bé les causes les haurà de determinar l’autòpsia.

Des de dissabte a la tarda que els Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat buscaven a Núria Borràs de 39 anys, natural de Castelldans tot i que actualment vivia a les Borges Blanques amb la seva família. Borràs, casada i amb dos fills, treballava de professora de català a l’institut Manuel de Montsuar de Lleida.

El darrer cop que l’haurien vist hauria estat a la sortida de la discoteca Manolita de Lleida, on va anar-hi amb uns companys després de sopar. Borràs es va acomiadar d’aquests al voltant de les 4 de la matinada i va pujar al seu vehicle, un Volvo model XC60 de color blanc (matrícula 5228GYL), per dirigir-se a les Borges Blanques. El senyal de triangulació del seu mòbil es va perdre a uns 500 metres de la sala de festes.   

Més de 400 persones de diferents municipis de les Garrigues i rodalies han participat aquest diumenge des de primera hora del matí en una batuda pentinant els camins rurals de la zona i el canal per intentar localitzar la desapareguda. Els voluntaris s’han distribuït en grups de tres i quatre persones. A més, un helicòpter està sobrevolant la zona. Els Mossos també han demanat que es rebaixés el volum d’aigua que porta el canal de Seròs amb l’objectiu de facilitar les tasques de recerca.

Els Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat, busquen una dona de les Garrigues desapareguda des de la nit del divendres a Lleida. Es tracta de Núria Borràs de 39 anys, natural de Castelldans tot i que ara viu a les Borges Blanques amb la seva família. Borràs, casada i amb dos fills, treballa de professora de català a l’institut Manuel de Montsuar de Lleida.

El darrer cop que l’haurien vist hauria estat a la sortida de la discoteca Manolita de Lleida, on va anar-hi amb uns companys després de sopar. Borràs es va acomiadar d’aquests al voltant de les 4 de la matinada i va pujar al seu vehicle, un Volvo model XC60 de color blanc (matrícula 5228GYL), per dirigir-se a les Borges Blanques. El senyal de triangulació del seu mòbil es perd a uns 500 metres de la sala de festes, però el vehicle encara no s’ha trobat.   

Més de 200 persones de diferents municipis de les Garrigues i rodalies han participat aquest diumenge en una batuda pentinant els camins rurals de la zona i el canal per intentar localitzar la desapareguda. Els voluntaris s’han distribuït en grups de tres i quatre persones. A més, un helicòpter està sobrevolant la zona. Els Mossos també han demanat que es rebaixi el volum d’aigua que porta el canal de Seròs amb l’objectiu de facilitar les tasques de recerca.

Es demana que qualsevol persona que tingui informació de Núria Borràs es posi en contacte amb els Mossos d’Esquadra o amb l’Ajuntament de les Borges Blanques o simplement que truqui al 112.

 

 

El Departament de Justícia ha entregat a les respectives famílies les restes de les quatre primeres víctimes identificades amb el Programa d’identificació genètica. Estaven enterrades a la fossa del Soleràs (les Garrigues), situada al cementiri vell. El Programa d’identificació genètica creua l’ADN de restes òssies trobades en fosses amb el de possibles familiars vius inscrits al Cens de persones desaparegudes, per veure si hi ha coincidència.

Els quatre identificats són Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles. Els tres primers eren civils veïns del poble, que van morir entre el 25 i el 27 de desembre de 1938 a causa de les bombes franquistes. Josep Moles era un soldat republicà originari de Vimbodí (la Conca de Barberà) que va desaparèixer el desembre de 1938. Va combatre al Front del Segre i va morir d’un tret al cap.  

 

Enterraments dignes

Aquest mateix diumenge, més de 80 anys després de la seva mort, els tres veïns del poble han pogut ser enterrats dignament en nínxols familiars del cementiri nou. Les despulles de Josep Moles seran enterrades els pròxims dies a l’Espluga de Francolí, d’on és la família.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha visitat el cementiri antic amb els familiars de les víctimes i després ha assistit als tres enterraments.

 

La fossa del Soleràs

La fossa del Soleràs es va obrir l’estiu del 2017 gràcies al Pla de fosses, que permet al Govern fer excavacions d’ofici. S’hi van trobar un total de 146 persones. És la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya en nombre d’individus trobats.

La majoria eren soldats republicans que van morir en un hospital de campanya instal·lat al poble per atendre ferits dels fronts de l’Ebre i del Segre. També s’hi van trobar 25 soldats del bàndol nacional i alguns civils. L’hospital estava en un edifici pròxim a la fossa i els mateixos veïns es feien càrrec del trasllat dels soldats morts al cementiri vell, de nit, amb un carro arrossegat per una mula.

 Amb l’inici dels treballs arqueològics, diversos veïns del poble que sospitaven que hi tenien familiars enterrats van inscriure’s al Cens de persones desaparegudes i van donar mostres d’ADN. Els creuaments genètics d’aquests veïns amb restes de la fossa van permetre resoldre la identitat dels tres civils.

Leandro Preixens és un d’aquests casos. Va ser el primer identificat des de la posada en marxa del Programa d’identificació genètica. El seu ADN va coincidir amb el del seu net, Josep Maria Ruestes, veí del Soleràs.

 

El soldat Josep Moles

El cas del soldat Josep Moles és diferent perquè la seva família no és del poble ni  tenia cap sospita d’on podia estar enterrat. Maria Moles, la seva filla, és de l’Espluga de Francolí i va sol·licitar la recerca del seu pare l’any 2008. El Programa d’identificació genètica ha determinat que el seu pare estava al Soleràs. L’ADN dels ossos trobats a la fossa ha coincidit amb les mostres genètiques de la seva filla. El creuament genètic, en aquest cas, s’ha fet amb les 2.000 mostres de què disposa el Cens.

 

Espai de memòria al cementiri vell

La consellera Ester Capella ha anunciat al Soleràs que el Govern instal·larà durant aquesta legislatura un espai de memòria al cementiri vell, on hi havia la fossa. Serà un monument que servirà d’homenatge a les persones que hi van ser enterrades, però que també disposarà d’un dipòsit per acollir les restes que s’hi van trobar, convenientment classificades i a l’espera de ser identificades.

 

14 fosses en un any

A Catalunya hi ha 505 fosses localitzades i se n’han obert 38, 14 de les quals durant l’últim any. El Departament de Justícia calcula que hi ha al voltant de 20.000 persones enterrades en fosses. Des de la posada en marxa del Pla de fosses, el Govern inicia excavacions d’ofici amb l’objectiu de contribuir a la recuperació de la memòria democràtica. Abans que es posés en marxa aquesta iniciativa, la Generalitat només actuava a petició dels familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. El Departament de Justícia analitza les restes trobades per poder-les identificar i retornar-les als familiars corresponents.

 

Programa d’identificació genètica

El Programa d’identificació genètica es porta a terme juntament amb el Departament de Salut. Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la Dictadura que vulguin fer-se la prova d’ADN s’han d’inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a una base de dades per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, només uns 2.000 s’han fet les proves genètiques.

Pàgina 1 de 56