Resultats de la cerca per: Buscar

Mollerussa tornarà a rebre un any més el proper diumenge 23 la Flama del Canigó portada directament des del cim de la muntanya pels atletes de l’Associació Atlètica Xafatolls per tal de celebrar la festivitat de Sant Joan. L’arribada de la flama a la plaça de l’Ajuntament es preveu cap a un quart de 9 del vespre i des d’allí atletes procedents d’una dotzena de localitats del Pla d’Urgell i comarques properes aniran a buscar, com marca la tradició, la flama al pebeter instal•lat al centre de la plaça per encendre les respectives foguers a les seves poblacions.

 

La Colla dels 50 organitza una revetlla popular

D’altra banda, la Colla dels 50 organitzarà enguany, amb la col•laboració de l’Ajuntament, una revetlla popular a l’esplanada del darrera del Pavelló Firal. La festa començarà a dos quarts de 10 de la nit amb un sopar popular i a partir de les 11 de la nit començarà la música i el ball. Els tiquets per participar al sopar es poden adquirir al Supermercat Biosca, al Bar Breiko i a l’establiment Sweet Disc. El preu és de 10 euros.

Així mateix, l’Ajuntament fa una crida al civisme en la celebració de la Revetlla de Sant Joan per tal de vetllar per la seguretat del veïns amb l’ús responsable dels petards. Així mateix, recorda que totes els veïns que tinguin la intenció de fer una foguera per tal de celebrar la revetlla han de demanar el corresponent permís a la Policia Local.

 
Publicat a Mollerussa

“Els veïns del Talladell estan satisfets amb l’EMD perquè gestionen els seus recursos”

 

El Talladell és Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) des de fa 4 anys. Parlem avui amb un dels membres de la junta, el Francesc Rodríguez, que ens explica diversos projectes en els quals estan treballant com un camp de treball per aquest estiu i l’escut propi. També ens parla de la necessitat de la reobertura d’una escola per donar servei als nens i nenes de la localitat.

Aquest estiu impulsareu un camp de treball juntament amb Quàlia de l’Associació Alba de Tàrrega.

Sí, de fet el camp de treball és una conseqüència de l’èxit que va tenir l’any passat l’esplai per als infants que va tenir lloc aquí. Hi havia una mitjana 120 inscrits tenint en compte que nosaltres en edat per anar a l’esplai només teníem 17 infants.

Quan vam acabar l’esplai ens vam donar compte que oferíem activitats per a infants però ens faltava alguna cosa per una franja d’edat que habitualment perdem, joves d’entre 13 i 17 anys. De manera que havíem de buscar alguna activitat idònia per a ells. Així doncs, vam pensar en organitzar un camp de treball.

En el nostre cas està finançat a tres bandes, per l’EMD del Talladell que hi aporta la infraestructura, per Quàlia de l’Associació Alba de Tàrrega que s’encarrega del monitoratge i dels menús i pel Museu Comarcal de l’Urgell de Tàrrega que té el projecte i els arqueòlegs. A partir d’aquí proposem una campanya arqueològica de 15 dies al Pla de les Tenalles, a la Móra, del 14 al 29 de juliol. Ja tenim 24 matriculats. Esperem ara que els nostres joves s’interessin pel camp i hi vulguin participar. 

 

Per quin motiu aquest jaciment?

El Talladell compta amb diversos jaciments arqueològics, un els quals es va destruir recentment amb les obres del canal Segarra-Garrigues, el de la Rosella.

El problema és que sempre que vols dur a terme una excavació arqueològica has de tenir un domini sobre els terrenys on la fas i a l’EMD no som els propietaris dels jaciments. De fet som una EMD molt jove, només fa quatre anys que existim, i això implica que no hem tingut temps de tractar aquesta problemàtica.

Així doncs, vam considerar que el jaciment de la Móra era idoni perquè el Museu Comarcal de l’Urgell té un projecte adreçat a desenvolupar-lo i els terrenys municipals, de l’Ajuntament de Tàrrega. D’altra banda, és un jaciment important. Habitualment quan es treballa en cultura ibèrica acostumes a trobar la base dels edificis. A la Rosella a diferència de la resta tenim edificis que conserven murs de més d’1 metre d’alçada, fins i tot n’hi ha algun d’1,8 metres.

 

Ja s’hi han dut a terme excavacions?

Sí, les últimes a finals dels anys 80. Aquest estiu realitzarem una excavació d’urgència per veure les possibilitats del jaciment de cara a futures intervencions.

 

A El Talladell organitzeu un curs d’història des de fa quatre anys. Està ja consolidat?

Els cursos d’història no pots dir que estan consolidats fins que celebren la dècada. Els tres primers anys acostumen a fer una corba ascendent degut a la novetat però després decauen. Tot i això podem dir que de moment la resposta és força positiva, enguany hem comptat amb uns 30 participants.

En aquesta 4a. edició vam creure oportú canviar el format. Durant els tres primers anys vam dedicar-lo exclusivament a la història local però això ens obligava a què els interlocutors érem sempre les mateixes persones. El Talladell té 220 veïns i una única associació cultural, La Madruganya. Ens trobàvem molt limitats. Per això, aquest 2014 vam obrir-nos a la història de Tàrrega, de la comarca i de la Unió Europea. A més, els ponents eren també de fora.

 

Precisament una de les ponències del 4t curs d’història va anar a càrrec del president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària (SCGHSVN). Amb ell vau tractar el tema de l’escut i la bandera en el qual des del Talladell hi esteu treballant des de fa temps?

Sí. De fet en el moment que un poble aconsegueix l’estatus d’EMD, la llei permet que aquesta  tingui un escut, una bandera i un himne propi.

Nosaltres vam començar a treballar-hi l’any 2011 Des de l’EMD vam destinar una petita partida pressupostària perquè l’entitat La Madruganya realitzés una recerca per determinar quins havien de ser els símbols heràldics, colors... de l’escut. Una vegada fet aquest creiem que era necessari fer un sondeig entre la població ja que un escut ha de ser indenticatiu per als veïns.

Així ho vam fer en la ponència del curs d’història i la sorpresa va ser que la majoria dels assistents van coincidir en els mateixos elements. Els vam proposar que dissenyessin un escut a partir d’uns elements heràldics i molts d’aquests eren recurrents en les diverses propostes. Això ens va permetre saber que la nostra proposta agrada, almenys a la trentena d’assistents a la ponència. A partir d’aquí esperem poder tenir l’escut ben aviat.

 

I la bandera?

Ja vindrà després. La normativa legal diu que l’ordre de la creació ha de ser escut, bandera basada en l’escut i finalment himne. Per aquest motiu quan es dissenya l’escut s’ha de ser molt curós perquè, per exemple, en el cas de les EMD la bandera ha de tenir una franja blanca en el seu extrem dret. Això vol dir que segons quins colors i composició triïs per a l’escut, pot sortir rara.

 

Em podries fer un balanç d’aquests quatre anys com a EMD?

En primer lloc he de dir que jo només porto vivint a El Talladell 5 anys i l’EMD en té 4, de manera  que no he viscut el procés de creació.

Tot i això si que puc afirmar que la gent està satisfeta amb l’EMD, sobretot pel fet de poder  gestionar els seus propis recursos. Els veïns tenen un sentiment molt gran de pertinença al seu lloc d’origen, on habiten. Com a exemple et diré que en la processó de Setmana Santa hi van assistir unes 800 persones i va comptar amb la participació de la majoria dels veïns, sense tenir en compte la seva ideologia.

Un dels principals problemes que tenim actualment és el tema de l’escola. El Talladell va perdre la municipalitat per decret franquista així com la seva escola ja que en aquell moment es va dir que era millor concentrar l’escolaritat en una ciutat gran i a canvi els infants tindrien el transport i el menjador gratuïts.

Ara, doncs, si vols recuperar l’escola ho tens molt complicat ja que la conjuntura econòmica no ajuda i en el nostre cas s’agreuja encara més perquè som una EMD molt jove i, per tant, amb una curta trajectòria política. De fet, acabem de començar la nostra carrera política i ho hem fet des de zero.

 

Quants infants hi ha en edat escolar aquí?

Si s’obrís una escola el curs vinent tindria una vintena de nens i nenes. El Departament d’Ensenyament ja n’està informat. Des de l’EMD tenim uns terrenys cedits al costat de l’espai El Molí per ubicar-hi un centre educatiu, tenim solucionat el tema de la instal·lació elèctrica i podem reconvertir l’espai El Molí en pavelló així com destinar una part a oficines per als mestres. També disposen d’un camp de futbol amb herba natural que es regaria amb un pou que vam recuperar a la zona. Tot i això, des d’Ensenyament tenim hora perquè vinguin a veure els terrenys des de finals de gener i de moment ens donen llargues.

Publicat a L'entrevista

Set cellers ubicats a la Vall del Corb s’han unit per impulsar una iniciativa que pretén promoure el territori a través dels vins que elaboren. Sota el nom de ‘Vins del Riu Corb’, aquests cellers ofereixen conjuntament propostes vinculades amb l’enoturisme emergent com poden ser visites guiades a les vinyes, als cellers i també maridatges, a la vegada que mostren el patrimoni, en molts casos desconegut, de la Vall del Corb. El projecte compta amb el suport del projecte Gustum, que treballa per al desenvolupament del món rural a través de productes locals.

Aquests set cellers formen part de la Denominació d’Origen (DO) Costers del Segre i concretament de la subzona Valls del Riu Corb, que representa un 25% de la superfície conreada (un total de 1.307 hectàrees). Entre tots set produeixen anualment entre 300.000 i 400.000 ampolles. Com a xifra curiosa podem dir que del raïm que es produeix a la Vall del Corb només un 15% es queda a la zona i es converteix en vi, la resta es ven a grans empreses.

Segons ha dit aquest matí Flavià Serret, del celler Cercavins de Verdú, “ens volem donar a conèixer per la tipicitat dels vins de la zona els quals tenen una bona maduració, una bona insolació i un bon intercanvi de temperatura de dia i de nit”.

Per la seva part, Pau Moragas, del celler L’Olivera de Vallbona de les Monges, ha explicat que “una de les principals característiques de la Vall del Corb és la presència de la marinada, el vent que bufa de tarda i suavitza l’aridesa de l’estiu, que contribueix al desenvolupament del cep i a la seva maduració i sanitat”. Moragas ha afegit que “la marinada fa que en la maduració del vi, la concentració del color sigui més alta i en conseqüència que els vins de la zona guardin una certa acidesa. A la vegada, el canvi de temperatura de la zona (dia: molta calor, nit: fred) fa que els vins blancs i negres que elaborem siguin molt equilibrats”.

Els cellers que formen part de la iniciativa són: l’Olivera Cooperativa de Vallbona de les Monges, Cercavins i Casa Pardet de Verdú, Cal Cabo Celler i Petit Duran de Sant Martí de Maldà, Analec de Nalec i Comalats de l’Ametlla de Segarra. Val a dir que actualment a la Vall del Riu Corb hi ha un total de 9 cellers mentre que fa 10 anys només n’hi havia 3, fet que significa que cada vegada hi ha més productors de raïm que també realitzen les tasques d’elaboradors i comercialitzadors de vi.

 

Més sensibilització amb els productes de proximitat

Pel que fa als restaurants de la zona, els responsables dels set cellers han coincidit en què cada vegada hi ha més conscienciació i sensibilitat amb els productes de proximitat. “É cert que la tendència dels darrers anys és anar a buscar vins de la zona”, ha explicat Moragas. Tot i això creuen que encara queda molta feina a fer ja que és difícil que tots els restaurants de la zona ofereixen en les seves cartes els vins de la Vall del Corb en aquest cas.

 

Unes 200 persones assistiran aquest vespre a la presentació del projecte

Aquest vespre, aquests set cellers, juntament amb el somelier Xavi Ayala, presentaran el projecte ‘Vins del Riu Corb’ al Castell de Verdú. Està previst que hi assisteixen unes 200 persones vinculades a la zona, al món del vi, al projecte Gustum, a més de representants dels ens locals, empresaris i propietaris de restaurants, entre d’altres.

El somelier Xavi Ayala presentarà els vins de la Vall del Riu Corb com “un element més del patrimoni de la zona ja que als voltants de Verdú, els monjos cultivaven vinyes i elaboraven vi des de temps remots. Fer vi és un fet cultural, arrelat a la vall”.

 

“Em sento orgullós de ser cerverí, em sento orgullós de la nostra colla gegantera i em sento orgullós de ser català”, aquestes van ser les primeres paraules que em van sortir del cor en el moment de fer el parlament que tancava els actes d’un cap de setmana Gegant i molt emotiu a la nostra ciutat. Acabàvem de viure tres dies d’una gran intensitat amb milers de persones vingudes de tot arreu i més de tres-cents gegants que van omplir els nostres carrers de màgia i il·lusió.

L’organització va ser senzillament impecable, tot i la gran dificultat que tenia coordinar tants i tants actes, cercaviles, balls, concerts o sopars populars.

El divendres vam viure un recorregut que connectava les tres grans places cerverines: des d’una plaça del Sindicat, amb un ambient com mai i on des d’ara tenim el monument geganter al costat de la joia modernista cerverina que és el Sindicat; passant per una renovada i ara admirada plaça Universitat, que va evidenciar la millora de la qualitat de vida que donarà als cerverins un cop acabada; fins arribar a l’entranyable plaça Major, on el més majestuós dels campanars va exercir de gegant amfitrió.

El dissabte vam viure la plantada espectacular de gegants que voltava tota la Universitat i al vespre es va veure de nou l’excel·lència de l’organització amb un sopar per a més de 1.100 persones que va ser un exemple de coordinació amb uns voluntaris que mereixen un 10.

“Cervera Ciutat Gegantera” marca un abans i un després en el voluntariat cerverí. Posa la pell de gallina només pensar l’actitud de tota una ciutat bolcada per aquest esdeveniment i vull destacar la gran acollida dels cerverins, entregats als geganters de tot el país. Des d’una veïna que no va dubtar a anar a casa a buscar cinta per cosir i reparar urgentment una capa de gegant, a una altra que va oferir casa seva com a espai de descans i donar aigua a uns esgotats geganters que carregaven més de 50 kg. a 35 graus de temperatura. Tots els geganters van coincidir a destacar l’hospitalitat dels cerverins i això quedarà ja per sempre.

Els carrers de Cervera semblaven les Rambles de Barcelona amb gent amunt i avall, amb el comerços, hotels, restaurants i terrasses plenes, demostrant el que no ens cansem de dir: que la cultura reactiva l’economia i que l’aposta que fem per aquest turisme cultural va molt seriosament i que seguirem per aquest camí amb fermesa.

No puc evitar fer referència al fet que com a cerverí i com a paer en cap va ser un gran orgull portar la camisa verda gegantera i estrenar la plaça portant el nostre gegant Guillem, un detall del nostre cap de colla, el Joan Piqué, que mai oblidaré, i el bateig posterior que em va emocionar. La Paeria hem estat des del primer dia amb aquest projecte, amb una gran tasca del regidor de Cultura, Marc Holgado, i de les treballadores de la Paeria Mònica i Lydia. Vam viure personalment l’emotiva presentació a Masquefa i vam ser testimonis de l’experiència a Calella. Podem dir també amb orgull que la Paeria, la casa de tots, ha estat en tot moment al costat dels nostres geganters en l’esdeveniment de l’any a Cervera, com havia de ser.

Gràcies voluntaris i gràcies escoles, instituts i Conservatori, espònsors, entitats, brigada municipal, Policia Local i Fundació Xavier Paules, i també gràcies a l’Agrupació, la Generalitat i la Diputació, però sobretot gràcies Geganters de Cervera.

 

Cerverins, hem donat una extraordinària imatge de ciutat, una ciutat amable i hospitalària que ens ha de fer sentir profundament orgullosos.

 

Publicat a Opinió

“Fer 52 capgrossos ha estat una experiència molt pedagògica i enriquidora”

Anna Garriga és la mestra de plàstica i música de la ZER El Sió on aquest curs han treballat un projecte interdisciplinari centrat en la Festa Major i a partir del qual han construït més de mig centenar de capgrossos, un per cada nen. Aquest dissabte dia 7 faran una cercavila pel poble de Preixens.

Els alumnes que formen part de la ZER El Sió, que són les escoles de Puigverd d’Agramunt, Preixens, les Ventoses i Butsènit d’Urgell, celebraran aquest dissabte dia 7 de juny a la tarda la seva Festa Major. Ho faran d’una manera especial ja que durant aquest curs han construït un total de 52 capgrossos, un per cada alumne d’aquests quatre centres educatius de l’Urgell i la Noguera. Parlem amb Anna Garriga perquè ens expliqui aquest projecte.

A la ZER El Sió cada curs escolar plantegem un projecte interdisciplinari que impliqui els 4 centres educatius i que culmina amb una festa de final de curs conjunta. Enguany vam decidir fer una Festa Major de manera que durant tot aquest curs els alumnes han treballat diversos aspectes que giren a l’entorn d’una tradicional Festa Major catalana. Entre les activitats proposades vam decidir que podríem construir alguns capgrossos.
Llavors vaig demanar ajuda a l’artista Jordi Colilles de Tàrrega. Sabia que ell havia treballat en projectes d’aquestes característiques, i ell ens ha anat assessorant en tot moment.
La veritat és que a mesura que avançàvem, ens anàvem engrescant tant que hem acabat construint un capgròs per cada nen de la ZER El sió, és a dir, un total de 52 capgrossos. Estem molt satisfets ja que hi ha col·laborat tothom, totes les mestres i els practicants de la universitat, tothom ens ajudava. A banda del Jordi Colilles, que ha estat en tot moment al costat del projecte, hem d’agrair també la tasca de la Lluïsa Gabarra i el Jaume Ribalta, els quals ens han donat els tocs finals als nostres capgrossos.

 

Imagino que per als nens ha estat una experiència molt interessant?

Sí, sí, els nens estan molt engrescats. Se senten molt satisfets ja que cada un d’ells té protagonisme, té el seu propi capgròs que ha escollit ell mateix. A banda, a la ZER El SIó treballem sovint conjuntament els quatre centres educatius i els nens se senten molt il·lusionats i amb ganes de què arribi dissabte. De fet, la setmana passada vam fer una trobada dels 4 centres a Preixens per assajar la festa. Va ser la primera vegada que els nens i nenes van veure en directe tots els capgrossos dels seus companys junts. Va ser molt emocionant.

 

Cada nen ha escollit el seu capgròs?

Sí, vam començar amb aquest projecte després de Carnaval. Llavors vam demanar a cada nen que pensés quin personatge volia fer. Vam donar-los-hi diverses opcions, podia ser un personatge imaginat o inspirat en un altre. La majoria van escollir personatges que ja existeixen, sobretot relacionats amb els dibuixos animats com el Doraemon, la Mafalda, entre d’altres.

 

I el procés de construcció ha estat complicat ja que estem parlant de més de mig centenar de capgrossos?

Ho hem anat fent sobre la marxa. Vam començar sense saber que el projecte arribaria a aquesta magnitud. El primer dia vam baixar totes les taules al pati de l’escola, amb galledes d’aigua i vam començar a fer l’estructura. Aquesta és igual per tothom, només varia la mida, segons si els nens són més petits o més grans. L’estructura està feta amb cartró pedra i cola de fuster. Quan vam acabar, vam deixar-la assecar uns dies i després vam reforçar les que estaven més fluixes.
La segona fase va consistir en fer pasta de paper amb paper de vàter, cola d’empaperar i aigua. Vam fer molta pasta de paper, totes les neveres n’estaven plenes! Ja per acabar va arribar la part més divertida per als escolars, la pintura.

 

Deu ser difícil coordinar-ho tot?

Nosaltres tenim un punt a favor i és que som escoles petites i amb pocs alumnes on tothom s’involucra molt en els projectes. Els nens estan acostumats a treballar conjuntament, els grans amb els petits, i s’ajuden molt.  A més, com que tothom pensava que era una activitat molt interessant hi ha hagut molt col·laboració. La veritat és que a banda de ser un projecte bonic també és molt pedagògic.

 

A part de fer capgrossos, quins altres temes de la Festa Major heu treballat durant el curs?

Ara, coincidint amb final de curs, editarem una revista monogràfica on explicarem la Festa Major així com un resum de totes les activitats, sortides, trobades i experiències que hem realitzat al llarg del curs. Allí quedarà reflexat tot allò que hem estat treballant. Hi ha els elements de cultura popular, les danses populars, el pregó.... entre d’altres aspectes que formen part d’una Festa Major tradicional catalana

 

El projecte ha costat molts diners?

Doncs encara no hem fet els números finals però nosaltres prioritzem aquestes despeses respecte a altres. Ens agrada que els alumnes de tots els centres treballin conjuntament, a més compartim el material. Creiem  que projectes com aquest són molt profitosos i beneficiosos per als infants.

 

La Festa Major de dissabte en què consistirà?

Els nens arribaran acompanyats de les seves famílies a l’escola de Preixens on tindrà lloc un berenar popular. Després del pregó de Festa Major es donarà el tret de sortida a una cercavila pels carrers de Preixens en la qual comptaran amb la participació dels timbalers i els capgrossos d’Agramunt. A més potser també sortirà el gegant de la ZER El Sió, que tenim des de fa molts anys. La cercavila finalitzarà al pati de l’escola on els nens desfilaran un per un amb el seu capgròs. A continuació, exhibició de balls tradicionals com la sardana o el ball de bastons. I per acabar, sopar popular i ball de Festa Major. A la festa també donarem les orles i acomiadarem als alumnes de 6è.

 

Un cop acabada la Festa Major, què fareu amb els capgrossos?

Els capgrossos són dels nens. Ara ens estem plantejant buscar un lloc on exposar-los o almenys mostrar el projecte ja que ens ha quedat molt bonic i ha estat una experiència maca tant a nivell pedagògic com artístic. Tot i que això de moment encara no està definit. Està clar però que els capgrossos són dels nens i se’ls acabaran emportant a casa seva.

Publicat a L'entrevista

Promocionar la ciutat a través del vermut del diumenge, aquest és un dels objectius de la iniciativa Lo vermutet, impulsada per nou locals del centre de Mollerussa i que començarà el proper diumenge 25 de maig amb l'organització d'un vermut, a la plaça Pla d'Urgell, a preus populars (tot a un euro: vermut, canya i tapa) en el qual se serviran més de 1.000 tapes a partir de les 11 del matí. A més, els assistents gaudiran de música i dansa en directe. Així es comptarà amb l'actuació de la banda targarina Perifèrics, de les alumnes de l'Escola de Dansa de Mollerussa i del dj DDF.  

L'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha presentat aquest iniciativa juntament amb dos dels seus impulsors, Joan Salvia (Rostisseria Salvia) i Carme Pérez (bar Taping). Solsona ha felicitat aquesta iniciativa privada, que compta amb el suport de l’Ajuntament el qual ha donat permís per tallar el trànsit rodat a la plaça i ha posat totes les facilitats, segons ha indicat, per afegir que és una proposta que farà “promoció dels productes locals i alhora de Mollerussa i que serà també el remat de la Festa Major que se celebra el cap de setmana d’abans”.

Per la seva part, Joan Salvia ha explicat que es tracta d’una “trilogia del vermut” ja que la voluntat dels organitzadors és repetir l’experiència el 13 de juliol a la plaça Major, sota el fil conductor del rock, i el 7 de setembre a la plaça de Manuel Bertrand amb un caire més catalanista per la proximitat amb al Diada. Salvia, que ha dit que “es vol recuperar la tradició del vermut com una forma de fer poble i de gaudir en família”, ha indicat també que cada un dels locals que hi participen té previst elaborar 100 tapes diferents i la que s’exhaureixi primer i tingui millor acceptació serà la que guanyarà un concurs intern que han organitzat entre els locals participants que són: Taping, Patet, El Cafetó, Rostisseria Salvia, Floristeria Sanmartí, La Baguetina, El Bombonet, Punt 14 i Can Turu.

Carme Pérez ha indicat, per la seva banda, que “tot i la feina que comporta l’organització d’aquest esdeveniment, estem molt il·lusionats i esperem que els resultats siguin bons”. També ha dit que cada un dels tres vermuts previstos per enguany comptaran amb una diversitat d’actuacions per atraure més públic i diferent. En aquest sentit, Salvia ha afegit que es tracta també de buscar la implicació de les diferents entitats de Mollerussa perquè també participin de la festa i ajudin a dinamitzar la ciutat.

Publicat a Mollerussa

La 70a. edició de la Fira de Sant Isidre de Cervera traslladarà la seva ubicació a la zona esportiva. D'una banda, les obres a la plaça Universitat obliguen buscar un nou emplaçament, i de l'altra, el consistori es planteja la possibilitat de consolidar aquest nou espai com a seu, després que alguns comerciants ho hagin valorat de forma molt positiva. Així, es considera que l'entorn de la zona esportiva facilita els treballs d'organització i muntatge.

El certamen se celebrarà els dies 15, 17 i 18 de maig, si bé a partir de dilluns que començaran les activitats paral·leles com tallers i conferències. Segons l'alcalde Ramon Royes, l'aposta decidida per l'especialització de la Fira, el pa, "ha portat en plena crisi que s'hagi augmentat el seu pressupost" . Així, passarà dels 35.000 euros de la passada edició a 45.000. Segons Royes, l'objectiu és atraure més visitants, i consolidar la presència del sector professional dedicat al pa. D'aquesta manera el divendres dia 16 es projecta una taula rodona en la qual precisament es pretén aconseguir la màxima presència de professionals del pa i de la farina.

La fira comptarà amb els 800 metres quadrats del pavelló municipal, que estarà dedicat a la desena d'expositors del pa ia 23 expositors de comerç i artesania , tindrà també una carpa annexa de 600 metres quadrats dedicada a donar a conèixer l'oferta turística de la comarca. Aquest any les poblacions i municipis convidats són La Prenyanosa, Plans de Sió, Montoliu, Biosca i Sant Ramon. Finalment, es destinarà l'avinguda de l'Esport a donar cabuda als estands de maquinària, a les atraccions i a les parades d'artesania.

D’altra banda, dir que la fira donarà continuïtat enguany a les diverses activitats culturals i lúdiques com són el sopar solidari, la gimcana del Galderic, l’exhibició castellera, la visita teatralitzada a la Universitat, l’òpera al Museu i la Mostra Gastronòmica, entre d’altres.

Les activitats centrals són d'una banda el dia 15, diada del patró de la comarca, en la qual té lloc la tradicional desfilada de tractors pel centre de Cervera. La fira obrirà les portes el dissabte 17 a les 11 del matí, i tancarà diumenge a les 8 del tarda.

Publicat a Cervera

 

Més de 4.000 persones han participat aquest tarda a Anglesola a la popular festa de la caritat de la Santa Creu, en la qual s’han repartit 14.000 panets de la caritat, com és tradició des de fa sis segles. L’alcaldessa, Rosa Maria Mora, ha explicat que existeixen uns documents que testifiquen que el costum existia ja l'any 1505, fins que el 1725, el Comte de Peralada va establir que fossin quatre pans els que s’havien d’entregar a les persones més necessitades de la localitat en aquesta jornada del 3 de maig.

Com marca la tradició, aquesta tarda s’han repartit quatre racions per persona i doble ració a totes aquelles dones en estat de bona esperança. El sentit d'anar a buscar els panets és perquè hi ha la creença que el pa beneït preserva de la tempesta i dels llamps. La gent els penja als arbres i a les cases per protegir-se de les pedregades.

Enguany, la festa té un protagonisme especial després de què amb el procés de restauració de la Vera Creu es descobrís dins aquesta una nova creu més antiga, possiblement del segle XII, i dins la qual hi ha petites estelles de fusta, terra, diverses pedretes i un os, material que es creu que podria procedir de Terra Santa i ser part de la creu en la qual va ser crucificat Jesucrist.

Ara, després de la celebració de les festes locals, la Vera Creu tornarà al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya on la doctora en Història de l’Art i professora de la UB, Francesca Español, realitzarà un estudi històric-artístic en profunditat per valorar-ne la seva importància real. Pel que fa a l'anàlisi científic, tot i el rebuig del bisbe de Solsona, Xavier Novell, a realitzar-lo, serà finalment la localitat (ajuntament, prohoms i església) qui decideixi. 

 

Un diorama dedicat a la guerra de Troia, que ocuparà 32 metres quadrats, centrarà l’exposició de diorames de la tercera edició de la Fira del Playmobil de Tàrrega, que se celebrarà aquest cap de setmana (dies 26 i 27 d’abril) i en la qual s’hi podran veure més de 6.000 clicks en un total de 14 diorames. Altres eixos temàtics seran els víkings, les fades, la civilització egípcia o la conquesta de l’espai.

Com a novetat, el certamen es traslladarà des de l’Espai MerCAT al pavelló del Club Natació Tàrrega, una nova ubicació que permetrà doblar la superfície fins als 1.200 metres quadrats. Els impulsors de la fira, l’associació Agrat i SomosClick, pensen que aquest canvi de lloc permetrà “consolidar l’esdeveniment com una cita de referència a Catalunya”.

A banda de l’exposició de diorames, com ja és habitual hi haurà un apartat de venda amb una dotzena de paradistes que posaran a l’abast del públic les últimes novetats de la marca Playmobil, que aquest 2014 compleix 40 anys d’història.

La programació d’activitats paral·leles també creix incorporant novetats com una zona de tallers i inflables. No faltaran convocatòries com la competició oberta de diorames, el concurs fotogràfic Freak-Click a Facebook en el qual es demanen fotografies de playmobils en llocs emblemàtics de la ciutat de Tàrrega (l’any passat va rebre 60 participants), el concurs que proposa buscar clicks pels comerços associats de Foment Targarí o el taller educatiu de Jugòrium Botiga Màgica de Verdú.

Enguany, la Fira del Playmobil comptarà també també comptarà amb les xapes solidàries del Postureig Lleida. Tota la recaptació d’aquestes xapes que s’han convertit en molt populars a la demarcació aniran destinades a causes com la lluita contra el càncer, les persones en situació de sense llar, ADIMA Lleida (Associació de Dones Intervingudes de Mama) o les protectores d’animals lleidatanes. A un preu d'1 o 2 euros, els assistents podran col·laborar amb aquesta iniciativa de Postureig de Lleida, un fenomen de Facebook a Lleida que suma més de 12.000 seguidors gràcies al seu humor lleidatà i posturil a les xarxes socials combinat amb les causes solidàries. Les xapes duen el nom de I Love Popes, I Love Boira i I Love Bigotes. 

El vessant solidari de la fira es renova enguany ja que Agrat destinarà el 10% de la recaptació de les entrades a un projecte del CAP de Tàrrega. Alhora, SomosClicks, entitat sense ànim de lucre, aportarà 500 euros al mateix projecte.

 

Publicat a Tàrrega

El Pallars Jussà celebra la segona edició del Bellugallibres, un projecte que vol fomentar la lectura sostenible i que proposa als lectors que participin en una experiència d’intercanvi de llibres de segona mà. Per a això s’han habilitat fins a 16 punts en espais públics de cinc municipis. Segons avançava el diari La Vanguardia, el projecte Bellugallibres romandrà actiu fins el proper 7 de maig i forma part de la iniciativa Pallars Lector.

El projecte també intenta reforçar les competències lingüístiques i el gust per la lectura i consisteix en deixar llibres de segona mà en espais públics perquè altres lectors tinguin la possibilitat d’emportar-se’ls a casa . A canvi cal aportar algun llibre en bon estat perquè un altre lector pugui canviar-lo per un altre de característiques similars.

Tots els llibres del projecte s’aporten de forma voluntària. Els lectors poden triar lectures en qualsevol idioma i de qualsevol temàtica, des de còmics a novel·la, manuals de tecnologia o receptaris de cuina. En cas que un lector no trobi un llibre del seu gust en un dels punts habilitats per a l’intercanvi , podrà buscar altres opcions en qualsevol dels altres espais públics.

Aquest any a la comarca del Pallars Jussà s’habiliten 16 espais Bellugallibres als municipis d’Isona, la Plana de Mont-ros, la Pobla de Segur, Talarn i Tremp. Organitzen l’activitat el Servei Educatiu del Pallars i el Servei de Català del Pallars Jussà del Consorci per a la Normalització Lingüística i compta amb la col·laboració de nou centres educatius de la comarca, les biblioteques municipals de Tremp i la Pobla de Segur, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i els ajuntaments de la Pobla de Segur i de Tremp.

Pàgina 10 de 27