Resultats de la cerca per: buscar

Tàrrega ja es prepara per convertir-se aquest cap de setmana en la capital del Playmobil. Una de les grans novetats d’enguany és que les activitats de la 8a Fira del Playmobil no es concentraran només al pavelló del Club Natació, sinó que també comptarà amb un recorregut pels carrers més cèntrics de la capital de l’Urgell.

El dissabte 6 d’abril, a 3/4 de 6 de la tarda, tindrà lloc un espectacle itinerant amb els populars clicks com a protagonistes a càrrec de la companyia teatral Campiquipugui Produccions. Sota el nom Clicks ambulance, els populars ninos cobraran vida i revolucionaran la vida comercial del centre de la ciutat amb un show molt amè i entretingut en un espectacle promogut per Foment Tàrrega.

La vinculació amb aquesta entitat targarina ha estat present a la Fira del Playmobil de Tàrrega des de la primera edició i enguany també es podrà veure amb el concurs Comerç-Click. La novetat d’enguany és que des de dilluns ja es pot participar en el concurs on els participants han de buscar els clicks amagats en els aparadors de 15 botigues de la ciutat. Després d’omplir la butlleta, aquesta s’haurà de presentar a la Fira del Playmobil durant el cap de setmana i s’entrarà en un sorteig de vals de Foment Tàrrega.

 

Publicat a Tàrrega

La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha reunit aquest dilluns a la Sala Viladrich els portaveus dels grups polítics de la corporació per posar-los al dia dels passos que la institució està fent davant la possible marxa del Festival Doctor Music de les Valls d’Àneu.

Perelló ha manifestat la certesa que la Diputació treballa per als municipis i el territori i que, en aquest cas, ha recollit la voluntat dels municipis pallaresos afectats per la decisió d’aquesta empresa de celebrar el festival en un altre indret.

En aquest sentit, la presidenta de la Diputació ha fet explícita la disposició total de la institució a facilitar, en totes aquelles qüestions en les quals tingui competència, les solucions possibles per tal que el territori no en surti perjudicat, i a mantenir les assignacions pressupostàries que ja estaven convingudes.

La Diputació acollirà demà dimarts, dia 2 d’abril, una reunió amb els alcaldes afectats, per tal de buscar solucions i alternatives, una vegada es coneguin també les decisions que el Consell d’Alcaldes del Pallars Sobirà prendrà en la reunió que han de mantenir aquesta tarda; i de la roda de premsa que els organitzadors del festival tenen prevista per a demà.

El diputat i expresident de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, no formarà part, finalment, de la comissió informativa de la Diputació sobre el cas Boreas, pel qual està sent investigat. Reñé hi ha renunciat després que el ple de la corporació aprovés per unanimitat una moció de rebuig a la seva participació. L'equip de govern del PDeCAT també hi ha donat suport tot i qualificar-la "d'electoralista i partidista". 

Reñé, per la seva part, ha dit que tot i que la comissió "no servirà de res", no vol "entorpir" perquè "el primer interessat que arribi tota la informació sóc jo".

La presidenta de la Diputació, Rosa Maria Perelló, ha convocat per al proper dilluns la reunió de constitució de l’esmentada comissió.

El ple també ha acordat celebrar dilluns vinent una reunió amb tots els grups de la corporació per tal de mirar de trobar solucions a la possible marxa del Doctor Music Festival, que s’hauria de celebrar a Escalarre, al Pallars Sobirà, del 12 al 14 de juliol.

Ha estat el vicepresident tercer, Gerard Sabarich, l’encarregat de valorar la situació en la qual es troba un projecte que comptava amb la col·laboració econòmica de la corporació amb destinació als municipis que l’acollien i amb el suport de tot el territori. Sabarich ha lamentat aquesta possible marxa i ha encomiat a buscar entre tots propostes i solucions per generar noves activitats que generin riquesa al territori.

Pel que fa a la reunió, Perelló l’ha proposat per posar sobre la taula quina és la situació i per mirar de “trobar possibles solucions” a aquesta problemàtica. Cal recordar que la presidenta també mantindrà de forma imminent una reunió amb els alcaldes de les Valls d’Àneu, un cop hagin celebrat el consell d’alcaldes previst per aquest mateix dijous.

Publicat a Catalunya

“Relaciono el tradicionari segarrenc amb la veritable família Colom”

 

Carles Granell publica la seva primera novel·la, Cròniques del virrei. Aquest mosso d’esquadra targarí de Cervera debuta en el món literari amb una novel·la històrica, amb elements reals i de ficció, que explica la guerra civil catalana del segle XV a partir d’una noble família de mercaders i navegants barcelonins, els Colom, que relaciona amb la llegenda de l’origen del descobridor d’Amèrica. 

Què explica a Cròniques del virrei?

Es tracta d’una novel·la que se situa a la segona meitat del segle XV i que explica un conflicte bèl·lic, la guerra civil que va durar una dècada, entre 1462 i 1472 i que va enfrontar a nobles catalans partidaris de successors diferents a la corona després de la mort d’Alfons el magnànim. Uns apostaven per Joan II de Trastàmara i els altres pel Príncep Carles de Viana —fill del propi Joan II i de Blanca de Navarra— i amb la mort d’aquest darrer, per un net de Jaume d’Urgell, el darrer comte d’Urgell, que en aquells temps s’havien implantat a la monarquia portuguesa. La novel·la està protagonitzada per un membre d’una noble família de mercaders i navegants barcelonins, els Colom, que lluitaran al costat del bàndol dels perdedors—la biga— i que ha de patir en pròpia carn el sabor amarg de la derrota i la purga dels vencedors.

La novel·la també incorpora la llegenda segarrenca, on el tradicionari popular diu que el navegant Cristòfor Colom, descobridor d’Amèrica, era originari de Tarroja de Segarra. En aquest sentit, a l’Edat Mitjana, Tarroja s’anomenava Terra Rubra i Cristòfor Colom signava alguns documents com a Colom de Terra Rubra, com encara recorden els naturals de Tarroja avui en dia.

Amb la novel·la, he volgut relacionar el tradicionari popular segarrenc amb la veritable família Colom, esmentada anteriorment i que va viure a Barcelona on es dedicava a la mercaderia i al comerç per tota la Mediterrània, a més de ser creadors de la Taula de canvi de Barcelona.

 

Com ha estat el procés de creació literària?

Des de jovenet que m’empaitava la idea d’escriure un llibre que reflectís aquesta història, sigui per anècdotes familiars o per coses que m’havia explicat el meu pare i que a ell li havia contat l’oncle de la farmàcia... Anys més tard, el fet de trobar-me a la vida amb amics de Tarroja i algunes anècdotes personals, reflectides al preàmbul, influïren també... El problema era tenir la suficient capacitat de síntesi, perquè fos llegible, entenedor i que enganxés al lector, que és de fet l’objectiu de la història. No oblidem que és una novel·la i no un llibre d’història.

El procés de creació literària ha durat quatre anys si bé gairebé la major part del primer el vaig passar documentar-me, ja que era important ser històricament rigorós. En aquest sentit, vaig buscar el rigor històric de la guerra civil i de les dècades anteriors i posteriors a aquesta, al mateix temps que vaig documentar-me de la família Colom que va viure a la Barcelona del segle XV, adinerats mercaders, segurament d’origen jueu, que varen haver de fugir d’algun lloc i es van establir a la capital catalana. D’això ja en parlen Francesc Albardaner, Teresa Baquer i l’historiador peruà Luís de Ulloa, aquest darrer ja a començaments del segle XX.

Per la seva part, l’historiador nord-americà Charles J. Merrill va viure a la dècada dels 80 del segle passat i durant un parell d’anys a Cervera. Aquest historiador va aparèixer a la capital de la Segarra investigant l’origen de Cristòfor Colom i de la seva família. Tot i establir el seu campament a Cervera, també va anar a investigar a Gènova, Sevilla, Galícia, Mallorca i València. La primavera del 2008, Charles J. Merrill va publicar un llibre, Colom of Catalonia: Origins of Christopher Columbus Revealed, on gairebé podia concloure que el navegant era originari de la Catalunya interior i entre l’any 2012 i 2014 va publicar Colom: Solving the enigma of Columbus,  on afirmava en un 95% de possibilitats, que Colom era català.

El llibre està escrit amb primera persona i incorpora pinzellades d’arcaismes, de català occidental i de paraules i renecs típics de l’època.

 

Part de la novel·la se situa a la vegueria de la baixa Cervera, per què?

Les vegueries eren les divisions administratives que hi havia al segle XV i en aquella època, la vegueria de Cervera era molt més importantque Manresa i igual que la de Lleida. Perquè et facis una idea, la vegueria de la Baixa Cervera incloïa bona part de la Catalunya central. La vegueria de la baixa Cervera era, doncs, el que ara coneixem com a Urgell, Segarra, Conca de Barberà, part del Solsonès i de la Noguera. I a part hi havia la de l’Alta Cervera. Per explicar els orígens de la família, dos capítols de la novel·la transcorren a la vegueria de la Baixa Cervera.

 

Quantes hores va dedicar a escriure Cròniques del virrei?

Jo diria que en són incomptables, però podríem dir que una hora diària, com una formigueta, durant quatre anys. No esperava però que em vingués la inspiració, anava treballant cada dia una estoneta i la inspiració em sorprenia escrivint, com se sol dir.

 

Li va ser difícil aconseguir tota la documentació històrica?

La història sempre m’ha agradat molt i a casa disposo d’alguns bons manuals d’història de Catalunya com els de Sobrequés i de Pierre Vilar, ja que crec que a l’escola no s’hi aprofundeix i molt menys en el segle XV, que és l’època en la que transcorre la novel·la. Els fets de 1714 són fantàstics i molt literaris, però considero els del segle XV en són més i suposen el començament de l’assimilació de la corona d’Aragó per part de Castella. Recomano, doncs, llegir la novel·la per poder entendre alguns aspectes de l’actualitat, ja que alguns greuges comencen amb el Compromís de Casp (1412), quan desposseeixen l’hereu legítim de la Corona catalana, el darrer comte d’Urgell, que morirà empresonat al castell de Xàtiva, desposseït de títols, terres i béns per part de Ferran d’Antequera, el primer Trastàmara de la corona d’Aragó.

 

Quina valoració en fa del resultat?

Estic molt satisfet de com ha quedat la novel·la. He descobert, encara que potser una mica tard, que escriure és relaxant i altament plaent. De fet, sempre m’ha agradat llegir, especialment d’història i de novel·la d’intriga internacional com les dels Forsyth i Le Carré. El meu objectiu és que hi hagi una segona part de Cròniques del virreisi bé ara estic escrivint el meu segon llibre, res a veure amb el primer, ja que em va esgotar una mica i ara necessito buidar el pap amb una trama diferent però amb una part històrica també. Escriure suposa molta feina i temps, i costa de combinar-ho amb el treball, la vida familiar i les obligacions diverses del dia a dia.

 

On es pot comprar Cròniques del virrei?

A través d’Internet a Amazon i també es troba a les llibreries de Tàrrega, Cervera, Mollerussa i Lleida.

 

Alguna recomanació per al lector?

Sí, que els que tinguin a bé de comprar-lo i llegir-lo, crec poder assegurar-los que el gaudiran força i els enganxarà.

 

Publicat a L'entrevista

L’Ajuntament d’Agramunt, amb el suport de l’empresa pública Urgell Net -encarregada de la recollida de residus-, va organitzar una trobada amb els industrials. L’objectiu de la sessió era trobar les eines necessàries per millorar la recollida selectiva i el triatge, especialment d’empreses i establiments comercials amb gran volum de generació de residus.

Durant la reunió es va explicar l’actual sistema de recollida i gestió dels residus, es va revisar l’evolució dels resultats dels darrers anys i es van explicar els objectius d’obligat compliment que fixa l’Unió Europea per a l’any 2020.

En aquesta trobada també es van buscar solucions i propostes de canvi per reduir el volum de fracció que actualment es diposita encara als contenidors de rebuig. En aquests moments, les empreses i establiments comercials estan informant a l’Ajuntament de la tipologia del residu que més generen per tal d’acordar la millor manera de gestionar-ne la seva recollida.

Publicat a Agramunt

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, s’ha desplaçat avui a la comarca de la Noguera on ha mantingut una reunió de treball amb l’alcalde de Preixens, Joan Eroles. La reunió de treball s’emmarca dins de la ronda de visites als ajuntaments de la província per conèixer les necessitats dels municipis i estudiar les possibles solucions a les qüestions d’àmbit competencial.

L’alcalde de Preixens ha traslladat al subdelegat del Govern la necessitat de millorar la xarxa de camins municipals, molt utilitzada pels veïns en els seus desplaçaments entre els nuclis del municipi i les localitats properes. Eroles, que ha explicat que els municipis petits com Preixens disposen de pressupostos ajustats que impedeixen dur a terme aquest tipus de millores, ha plantejat també la preocupació existent per la pèrdua gradual i progressiva d’habitants que pateix el municipi i la necessitat de revertir aquesta situació.

El subdelegat del Govern ha valorat molt positivament l’estratègia seguida per l’Ajuntament de Preixens per evitar, aquest any passat, el tancament de l’escola del poble i ha assenyalat que “com més petit és el municipi, més lloable és la tasca que porten a terme els alcaldes i alcaldesses per mantenir-los vius”. Crespín ha destacat després de la visita que “cal que la col·laboració institucional permeti generar noves oportunitats per als municipis petits com Preixens i cal que els municipis sàpiguen que tenen al costat el Govern de l’Estat disposat a treballar plegats per buscar solucions a aquestes inquietuds”.

 

L'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha demanat al conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, que pugui desencallar amb el Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) l'obertura d'una oficina del Servei d'Ocupació Català (SOC) a la capital del Pla d'Urgell tal i com ja s'havia acordat amb la Generalitat el 2015 i que no es va acabar de desplegar al no poder unificar tots els tràmits en un únic espai. La petició s'ha fet en la reunió institucional que el titular de la conselleria i el primer edil han mantingut aquest dimecres al Parlament de Catalunya.

La trobada institucional ha servit també per posar sobre la taula altres temes que afecten la ciutat com és la preocupació per la situació dels centres especials de treball i en especial de l'ACUDAM de Mollerussa, una situació agreujada per l'augment del salari mínim interprofessional. En aquest sentit, l'alcalde ha demanat que es puguin buscar alternatives per minimitzar l'impacte d'aquesta mesura en el sector. 

Solsona també ha aprofitat la reunió per presentar al conseller el programa No et quedis a casa, impulsat pel consistori per combatre l'aïllament, la solitud i la inactivitat entre els majors de 65 anys. L'alcalde ha explicat els resultats del miler d'entrevistes que s'han dut a terme entre aquest sector de la població a la ciutat i s'ha interessat per la possibilitat d'explorar algun tipus d'ajut per seguir treballant en aquest àmbit. Altres temàtiques que s'han repassat han estat temes relatius a infància i adolescència i diferents programes que es duen a terme a la ciutat, que té reconegut el títol de Ciutat Amiga de la Infància per Unicef. 

Publicat a Mollerussa
Dijous, 24 Gener 2019 09:05

'Revertir el temps', de Teresa Miserachs

Segons les estadístiques és un fet constatat que cada dia u de gener, un alt percentatge del gènere humà fa nous propòsits per a l’any nou (un altre percentatge igualment alt renova els mateixos propòsits any rere any). I a jutjar per la quantitat de propòsits que diuen que es fan fent referència a l’aspecte físic, com anar al  gimnàs amb regularitat, menjar de manera sana, deixar de fumar... això ens preocupa, i molt.

I diu el doctor Deepak Chopra al seu llibre Cuerpo sin edad, mentes sin tiempo una cosa que vol venir a dir més o menys i per resumir, que tot això de les edats cronològiques, biològiques, psicològiques i fins i tot socials, són relatives.

I ves per on, jo de cop em sento rejovenir cada vegada més i sense esforç. A veure, m’explico, perquè no vull que em tractin de vanitosa, pretensiosa o fantasiosa, però cada dia en escoltar o llegir els diversos mitjans de comunicació, em sento rejovenir. De cop em veig tornant a parlar de llibertat, amnistia, estatut d’autonomia, censura... i automàticament em transporto a més de quaranta anys enrere, o sigui en plena joventut. Que per altra banda em fa por, eh? Haver de tornar a parlar de tot això. Que veient com van les coses, jo he començat a buscar l’enciclopèdia Álvarez, que al darrere hi portava totes les cançons que aviat tornaran a ser a la llista dels 40 Principales, fins i tot aquella que diuen que no té lletra, però que a mi em van fer aprendre de memòria una lletra de José María Pemán. I buscant entre aquestes andròmines, vaig trobar joies no menys preuades com el Manual de la buena esposa, aquell que unes senyoretes pertanyents a la Sección Femenina, sovint solterones amargades, ensenyaven a les noies tot el que havien de fer per tenir el marit content. Bé tot, tot no, siguem sincers, els ensenyaven a portar-los-hi les sabatilles o el vermutet quan arribaven cansats a casa, o una copeta de conyac, però algunes coses no els devien ensenyar perquè molts marits no devien estar contents del tot i anaven a cercar l’alegria a certs llocs de reputació dubtosa. Que dic jo, que si en comptes de batre els ous per fer pastissos, els haguessin ensenyat a batre’ls per altres coses, potser hi hauria hagut més marits feliços i menys grassos.

No rigueu no, que aquells comencen demanant que es tornin a promoure les corridas de toros i el flamenco, i acaben prohibint el dret a vot a les dones. Que aquesta gent acaba creant monstres com la ministra brasilera Damares Alves que a finals de la segona dècada del segle XXI vol que els nens vagin de blau i les nenes de rosa i que tornin a anar a escoles separades. Amb els anys que ha costat arribar fins aquí, haver de tornar a fer tot aquest camí no digueu que no fa revertir el temps, perquè revertit vol dir tornar una cosa a l’estat o condició que tenia abans. Molts anys abans.

Publicat a Opinió

El CFJ Mollerussa commemora aquest any el seu centenari, els actes del qual s'han presentat avui al camp municipal d'esports. L'alcalde, Marc Solsona, ha indicat que es tracta d’una efemèride molt significativa per a la ciutat en la que esperen trobar la complicitat d’altres institucions i també de la Federació Catalana de Futbol “per a que vegin en Mollerussa un company de viatge per poder organitzar diferents activitats esportives a la ciutat”. Solsona també ha explicat que per part de l’Ajuntament enguany es farà una inversió per tal de millorar les instal·lacions esportives de la ciutat, en les quals el camp municipal d’esports serà un dels beneficiats amb la renovació de la gespa artificial del camp de futbol 11 així com també amb la reconversió de les dues pistes de tennis actuals en un nou camp de futbol 7.

Per la seva banda, Llorenç Bonet, coordinador del club, ha explicat que s’ha previst diferents actes esportius, socials i culturals, un de significatiu per a cada mes, sent el primer aquest al febrer amb la Copa Danet. A banda de les activitats esportives amb diferents torneigs i el partit del centenari que estrenarà la nova gespa, Bonet ha destacat l’acte central previst pel juny i en el qual es vol sintetitzar en un audiovisual d'uns 45 minuts “la història d’un club que ha tingut molts alts i baixos” i que resumeix també la història d’una comarca (el 24% d’esportistes són de diferents poblacions del Pla d’Urgell) i d’una ciutat, que amb 8.000 habitants va portar el seu equip de futbol a Segona A. En el transcurs d'aquest acte central està previst retre homenatge a les persones que han fet possible aquesta centenària trajectòria. 

Avui també també s'ha presentat el nou logotip del centenari del CFJ Mollerussa amb ADN local, ja que l’autora és de l’artista local Marta Tarragona, del centre Solaç, mentre que en la seva versió digital l’autoria és de Marga Prades, dissenyadora també mollerussenca. Així mateix, el grup musical Fa1na ha fet una nova versió de l’himne, més actualitzada i amb l’objectiu d’apropar-lo a la ciutadania i buscar-ne la seva complicitat.

 

 

 

Publicat a Mollerussa

Un total de 7 de les 12 capitals de comarca de la demarcació de Lleida (58,33%) tindran una persona negra com a rei Baltasar a la cavalcada de Reis d’aquest dissabte 5 de gener. Aquestes dades les ha donat a conèixer avui la plataforma 'Casa nostra, casa vostra', que impulsa la iniciativa #BaltasardeVeritat. 

Com en els últims anys, la capital, Lleida tindrà un Baltasar de veritat, i així seran també tots els seus patges. També hi haurà rei negre de debò a la Seu d’Urgell i a les Borges Blanques, on no es pinta ningú.

Aquest any, s’incorporen a la llista les ciutats de Cervera, Solsona i Tremp. Cervera tindrà un Baltasar de veritat per primera vegada i es compromet a buscar patges negres per a la cavalcada de l’any que ve. Solsona i Tremp havien tingut Baltasars de veritat anys enrere, però l’any passat, no. Aquest cop, arrel de la campanya, han recuperat la bona pràctica.

A Balaguer, hi haurà patges negres a la carrossa del rei Melcior i blancs, a la de Baltasar, per fomentar el diàleg intercultural.

Tàrrega, El Pont de Suert, Sort i Vielha no tindran Baltasar de veritat. I, a Mollerussa, s’ha imposat la tradició que facin de reis els membres de la quinta dels 50: el rei negre serà pintat.

A banda de les set capiatals de comarca, també s'han adherit a la campanya els municipis de Guissona, Miralcamp, Puigver de Lleida, Alcarràs, Olius i El Vilosell. 

 
Publicat a Catalunya
Pàgina 2 de 29