Dijous, 21 Maig 2015 13:30

'Eleccions' de Teresa Miserachs

Valorar aquest article
(0 vots)

Avui començaré dient: “Gràcies a Déu”. I no pas perquè m’hagi tornat catòlica i apostòlica de cop; o creient, que ho sóc i molt; ni perquè maig sigui el mes de Maria, mes que abans es dedicava a la oració a la Verge Maria i a les cases es feia una mena d’altars per resar-li i posar flors a la Marededéu,  i que ara en canvi és el mes dedicat a la masturbació.

No, començaré donant gràcies a Déu, perquè finalment haurem arribat al 24 de maig, i mai un maig se m’havia fet tan llarg. Bé, sigui per bé o per mal, el primer assalt ja l’haurem passat, i potser tornarem per uns dies, no gaires, a la normalitat, perquè ara mateix sembla que no hi hagi vida més enllà del 24-M. Miris la cadena que miris, escoltis l’emissora que escoltis o llegeixis la premsa, només es parla d’eleccions i res més. Fins i tot la 23ena lliga del Barça ha quedat descafeïnada i relegada a un segon pla. Tot és política i res més que política. I no sé perquè tant la veritat, perquè d’entrada, gairebé tots els programes polítics són iguals, no presenten objectius clars i específics, tots generalitzen, divaguen i fan propostes, que ja d’entrada es veu clarament que no podran dur a terme. Tots s’omplen la boca de transparència i proximitat, de compromís, rigor i eficàcia, però arribarà el 25, i guanyi qui guanyi, tot seguirà igual. Sempre hi ha excepcions però, com ara l’Ada Colau que es munta el show artístic que no ha pogut tenir i es marca una rumba, per cert força patètica la noia.  Però la política hauria de ser una altra cosa, no un show de “Variétés”.

I és que un període pre-electoral es fa llarg, segons com, molt llarg. I ara, estem de període pre-electoral tot l’any, i potser és per això que a mi se’m fa tan llarg. Només sents la paraula estadístiques, més estadístiques i tot queda reduït a les maleïdes estadístiques. Com pot ser, que segons qui te les presenta, puguin donar un resultat tant diferent de l’altra?. Diuen els entesos, que la culpa és del vot ocult. Doncs, amb el que els arriben a costar aquests estudis, almenys el que diuen que paguen els partits pels mateixos, potser haurien de buscar més bé aquest vot ocult perquè és imperdonable que s’arribin a equivocar tant. A vegades, moltes vegades, no encerten ni el complementari.

I una altra cosa que no he entès mai, és l’alegria de la nit electoral, sovint crec que fingida, de tots els partits amb els resultats. Ningú perd mai. Treguin  el resultat que treguin, sempre guanyen. Bé, algunes vegades, quan el resultat és tan evident i aclaparador han d’admetre que han punxat, els costa però admetre-ho, eh.

Ara, si una cosa tenen de bo les eleccions, en aquest cas les municipals, és que els municipis llueixen, això sí que no és pot negar. Totes les jardineres amb flors noves i florides, els carrers nets i pintats, l’enllumenat  regulat com hauria d’estar tot l’any, i la amabilitat de tots els candidats, que això sí que no té preu. Si sembla que visquis a un altre lloc i tot.

Però l’alegria a casa dels pobres dura poc. I arribarem al 25 i tot seguirà com abans. I continuarem en campanya pre-electoral, ara ja pel 27-S que ja us podeu imaginar com serà de llarga amb la calor i tot. I tornaran a parlar de compromís, d’il·lusió, d’alegria i de quimeres, perquè aquesta promet ser més passional. Apa, el 23 a pensar i el 24 a votar. Sort a tots.

 

 

Llegit 1042 vegades

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar