Divendres, 19 Juliol 2013 10:06

Procés Constituent, de Teresa Miserachs

Valorar aquest article
(0 vots)

Fa uns dies, vaig assistir  a un acte que era  una mena de barreja de conferència i meeting de Teresa Forcades, amb motiu de la presentació del grup que juntament amb Arcadi Oliveres ella encapçala. Amb algunes grans diferències, d’entrada la oratòria i la retòrica de la Forcades no tenen res a veure amb l’estil d’en Carretero, però en un principi em va semblar reviure els inicis de “Reagrupament”, que també van començar essent un “grup” que si calia ja prendria forma de partit. I es veu que calia, perquè en un tres i no res es van constituir en partit. I ara, no sé perquè, em sembla que també “caldrà”.

Teresa Forcades, de moment, és una monja benedictina que resideix al monestir de sant Benet a Montserrat. I dic de moment perquè si continua per aquest camí, aviat haurà d’anar a buscar l’ajuda de l’Ada Colau, perquè ben segur que a monsenyor Rouco-Varela no li farà cap gràcia i la farà desnonar de casa. De fet, a monsenyor Valentí Miserachs el va descartar només “por su alto perfil catalanista” i que jo sàpiga no s’ha manifestat mai públicament.

D’entrada sobta una mica que una monja es dediqui a la política, i no pas perquè la santa mare església no faci política, que en fa i sempre n’ha fet, però segurament d’una manera més encoberta. De fet, jo que ja tinc uns anys tinc una imatge gravada al cervell que encara no he entès mai i que era la d’en Franco entrant al santuari de l’abadia de Montserrat sota el talem com si del cos de Crist es tractés. Mira si està posada l’església en política.

Doncs això, que la germana Forcades aprofitant que és una monja molt mediàtica, i el senyor Arcadi Olivieres han pensat que seria bo crear una plataforma, grup o més endavant potser partit, que agrupi i reuneixi gent molt diversa. Escoltar-la és realment entretingut i gens avorrit, doncs té una forma de parlar afable, agradable i  jovial i s’ha d’admetre que és una dona molt intel·ligent i culta. I escoltant-la t’adones que tot plegat és massa bonic per esser veritat, vull dir que és tot com massa idíl·lic, molt utòpic. I és per això, i és la meva modesta opinió, que crec que canvia la forma, però en definitiva el fons és el mateix: la creació d’un nou partit.

Però, voleu dir que realment calen més partits?. Voleu dir que no es podrien unir amb algun partit que pensi com ells?. Perquè el full de ruta o programa de “Procés Constituent” és gairebé idèntic al de la CUP. Els catalans encara no ens hem adonat que no ens podem dividir i subdividir més i que realment el que hauríem de fer, si tots volem el mateix, és anar a la una, que ja és de tots sabut que la unió fa la força?. Perquè a més, allà ho saben, i jo sé que em faig pesada, però, divideix i guanyaràs. Si no mirem de canviar de xip, de ser capaços d’anar tots a la una, el nostre propi enèmic som nosaltres mateixos.

Ara, va estar bé, quan una senyora del públic li va dir que feia el mateix que Jesucrist. No ho sé, però potser la senyora espera que la Forcades faci un miracle.

Llegit 1137 vegades

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar