Gabriel Rufián, diputat d’ERC al Congrés, visitarà aquest divendres Balaguer per presentar a Jordi Ignasi Vidal com a candidat republicà a l'alcaldia de l'Ajuntament de Balaguer. La presentació tindrà lloc a les 7 de la tarda a la sala d’actes del mateix consistori.

Vidal, de 54 anys, és enginyer agrònom i enginyer tècnic forestal, i està especialitzat en temes mediambientals. Està casat i és pare d’una filla i de dos fills bessons. És la segona vegada que Vidal és presenta com a candidat a l'alcaldia de Balaguer, càrrec que ostenta des del 2015. 

Unes 200 persones s’han concentrat aquest matí a la plaça del Mercadal de Balaguer per commemorar el primer any de trajectòria del Col·lectiu Llibertat, que es concentra cada dijous per cantar a favor de la llibertat dels presos polítics. Durant l’acte, que ha coincidit amb la vaga general convocada per la Intersindical-CSC, els membres del Col·lectiu Llibertat han desplegat unes grans lletres en les que es podia llegir: ‘No callarem’.  

L’Ajuntament de Balaguer remodelarà en els pròxims mesos dues places ubicades al centre de la ciutat. D’una banda, la plaça Joaquima Vedruna, que es troba plena de defecacions per una plaga d’estornells que hi habiten. El consistori renovarà el mobiliari urbà, el terra de cautxú i substituirà els arbres actuals per altres de fulla caduca. Es tracta d’un espai molt freqüentat, sobretot pels infants que estudien a l’escola Vedruna, ubicada just al costat.

D’altra banda, l’Ajuntament durà a terme actuacions de millora a la plaça Lluís Companys on està previst eliminar l’actual sorral per instal·lar-hi un parc infantil amb un multi joc adaptat.

Més de 30.000 persones van visitar l’any passat el monestir de les Avellanes, xifra que suposa un increment de més de 3.000 persones respecte al 2017. A més, 9.000 persones s’hi van allotjar. D’aquestes cal destacar l’increment de turistes que van fer estada més d’una nit, fet que suposa un major impacte econòmic per a la comarca de la Noguera.

Pel que fa a la procedència dels visitants, més del 60% eren de l’àrea metropolitana de Barcelona i la resta de les comarques de Lleida i de l’estranger, destacant els d’origen francès, israelià i escandinau.

A nivell cultural, cal posar èmfasi en les diferents activitats organitzades en el marc del desè aniversari de l’Arxiu Gavín al monestir. També va tenir un gran impacte el projecte de recuperació dels sepulcres dels Comtes d’Urgell, del qual la Diputació de Lleida va presentar la fase de digitalització el passat estiu.

L’Ajuntament de Balaguer ha iniciat aquesta setmana les obres de reforma del carrer de Santa Maria, que se centren a substituir l’actual paviment, molt malmès pel pas del temps, i en renovar els serveis bàsics, entre els carrers de la Botera i dels Arços. Els treballs, que compten amb un pressupost de 150.000 euros i van a càrrec de l’empresa Inmobles Shopping 2016 SL, han obligat a tallar el trànsit fins a nou avís i a reubicar els contenidors de la zona.

Les obres han d’acabar abans del 31 de març, ja que formen part de les actuacions subvencionades per la taxa turística.

D’altra banda, també està previst que aviat comencin les obres de l’aparcament d’autocaravanes, que compta amb un pressupost de 33.000 euros; la remodelació de la recepció de l’Oficina de Turisme del Museu Comarcal de la Noguera i la instal·lació de l’enllumenat a la muralla. 

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, s’ha desplaçat avui a la comarca de la Noguera on ha mantingut una reunió de treball amb l’alcalde de Preixens, Joan Eroles. La reunió de treball s’emmarca dins de la ronda de visites als ajuntaments de la província per conèixer les necessitats dels municipis i estudiar les possibles solucions a les qüestions d’àmbit competencial.

L’alcalde de Preixens ha traslladat al subdelegat del Govern la necessitat de millorar la xarxa de camins municipals, molt utilitzada pels veïns en els seus desplaçaments entre els nuclis del municipi i les localitats properes. Eroles, que ha explicat que els municipis petits com Preixens disposen de pressupostos ajustats que impedeixen dur a terme aquest tipus de millores, ha plantejat també la preocupació existent per la pèrdua gradual i progressiva d’habitants que pateix el municipi i la necessitat de revertir aquesta situació.

El subdelegat del Govern ha valorat molt positivament l’estratègia seguida per l’Ajuntament de Preixens per evitar, aquest any passat, el tancament de l’escola del poble i ha assenyalat que “com més petit és el municipi, més lloable és la tasca que porten a terme els alcaldes i alcaldesses per mantenir-los vius”. Crespín ha destacat després de la visita que “cal que la col·laboració institucional permeti generar noves oportunitats per als municipis petits com Preixens i cal que els municipis sàpiguen que tenen al costat el Govern de l’Estat disposat a treballar plegats per buscar solucions a aquestes inquietuds”.

 

La Sala Capitular del monestir de les Avellanes inaugurarà el pròxim dissabte 9 de febrer, a 2/4 de 6 de la tarda, l’exposició Macronatura, de  l’artista de Balaguer Vicente Fuentes i Fernàndez.

L’exposició és una mostra de fotografia realista d’elements que trobem en l’entorn natural. L’artista capta amb la seva màquina els petits detalls de la natura, en especial de la fauna més petita, i els amplifica per tal de descobrir a l’ull humà totes les complexitats que som incapaços de percebre. D’aqueta manera ens interroga per posar en valor allò que hi és, però que requereix de molta observació per veure-ho.

Vicente Fuentes és nascut a Lleida l’any 1967 i des de fa molts anys viu a Balaguer. El seu interès per la fotografia i per l’art en general comença ja de jove, quan experimenta amb la tècnica fotogràfica. El centre de les seves fotografies és principalment el seu entorn i sobretot la naturalesa. Precisament l’observació de l’entorn a través de les instantànies, és el que el transporta cap a descobrir la tècnica de la macrofotografia. Es tracta d’un tipus d'imatge on el subjecte fotografiat és igual o més petit que la mida del la fotografia o el sensor electrònic que captura la imatge.

Macronatura obre la temporada d’exposicions 2019 de l’Espai Cultura, Art i Música del Monestir de les Avellanes. L’entrada a la mostra és gratuïta i serà visitable fins al proper 10 de març. 

Arran de la redacció del ‘Projecte de consolidacions estructurals urgents i excavacions arqueològiques al castell d’Alòs de Balaguer’, l’octubre de 2017, per part del Servei d’Arquitectura de la Diputació de Lleida, uns estudis posteriors, encomanats per la mateixa institució al laboratori Beta Analytic de Miami (Florida), i dirigits per l’arquitecte i professor de la UPC, Jordi Morros, han descobert que la construcció del castell d’Alòs de Balaguer va començar al segle VIII, concretament cap a l’any 730 (fa uns 1.220 anys, prenent com a present de calibratge l’any 1950).

El revelador estudi de datació s’ha fet per radiocarboni (carboni 14), partint de les mostres de fusta extretes dels murs del castell que han permès establir unes referències cronològiques aproximades més precises de les seves etapes constructives inicials; la qual cosa ha permès fer una revisió cronològica constructiva que situa el castell d’Alòs de Balaguer com un dels monuments defensius més antics conservats a Catalunya, i com una possible fortificació islàmica o carolíngia.

Concretament, es van agafar mostres de fusta del contrafort nord-oest, que van resultar haver estat tallades entorn del segle IX, cap al 810 dC (fa uns 1140 anys, prenent com a present de calibratge l’any 1950), mentre que en el cas de la mostra de fusta del mur de la torre, va ser tallada entorn del segle VIII, cap al 730 dC.

En ambdós casos, la fusta pertany a una solució constructiva d’encadenament dels murs amb elements de fusta que és d’influència islàmica o carolíngia. Un estudi del laboratori INCAFUST de Lleida assenyala que l’espècie de fusta analitzada és roure, cosa que explica la seva durabilitat.

La identificació d’aquestes referències cronològiques implica un canvi important en la valoració de l’antiguitat del monument –que es pressuposava que datava del segle XI–, així com en la interpretació de l’organització del territori de la Noguera al voltant dels segles VIII i X.

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran presentarà aquest dissabte 9 de febrer, a les 6 de la tarda, al Museu de la Noguera de Balaguer el resultat de la recerca que s’ha dut a terme al llarg de dos anys i mig sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu.

Es tracta d’un llibre amb el títol Se’n parlave... i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent, on es recopila, tant la recerca històrica, desenvolupada en els darrers 10 anys sobre la cacera de bruixes a Catalunya, com etnogràfica. Així, el llibre recull la visió d’especialistes en folklore i cultura popular sobre la bruixeria a Catalunya, com Josefina Roma, Ramona Violant o Pep Coll i inclou la reedició d’un text pioner sobre la bruixeria al Pallars, escrit per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra abans de la Guerra Civil. Però la part més inèdita de la investigació és el recull dels darrers testimonis vius que han tingut contacte amb la bruixeria al Pirineu i les Terres de Lleida que mostren la pervivència d’aquest fenomen fins l’actualitat. El llibre també inclou la recerca etnogràfica portada a terme a Andorra, que ha posat de relleu l’arrelament que les creences sobre la bruixeria van tenir al país i la seva supervivència fins a èpoques molt recents.

Aquest volum inclou també imatges de l’exposició Se’n parlave... i n’hi havie, la més exitosa de les organitzades per la Xarxa de Museus, que és a Balaguer fins el proper 24 de febrer, que itinerarà per diferents museus de la Xarxa i que inclou documents, objectes, àudios d’entrevistes realitzades i imatges sobre bruixeria i la cacera de bruixes al Pirineu i les Terres de Ponent.

El document presenta molta informació inèdita que canvia la visió que es tenia fins ara de la cacera de bruixes a Catalunya i en especial al Pirineu i a les Terres de Ponent. Revela la centralitat del Pirineu pel que fa a aquest fenomen a Catalunya, ja que la primera llei europea contra el crim de bruixeria és de 1424.

Les conclusions tenen molt a veure amb el fet que els primers judicis sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es va registrar la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant per mostrar dues realitats, la de les comarques del Pirineu, on encara avui hi ha testimonis que han viscut en primera persona fenòmens relacionats amb la bruixeria als anys 50, i la de les comarques del Pla de Lleida, on les experiències no són tan directes, però perdura el record d’embruixaments i persones, la gran part dones, senyalades com a bruixes.

Després de la presentació del llibre, sobre 2/4 de 7 de la tarda, tindrà lloc una taula rodona amb els investigadors Núria Morelló (plana de Lleida), Pau Castell (Pallars Jussà), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Elisa Ros i Sara Arjó (Val d'Aran) i Marcel·li Corominas (Solsonès), moderada per Jordi Abella. 

 

Detalls de la investigació a cada territori

Tot i tractar-se d’una recerca sobre la pervivència del fenomen de la bruixeria i que en major o menor mesura està documentada a tot arreu, cada territori té les seves particularitats.

Al Pallars, la bruixeria desperta encara respecte i temor en la gent gran que en parla, encara es poden trobar connexions entre algunes dones que van ser jutjades per bruixeria i segles després, en la mateixa casa continua perdurant la “fama de bruixa”. També a l’Aran és estesa la creença que les bruixes es reunien al Pla de Beret i altres indrets màgics.

Aquesta creença sobre llocs de reunió, és compartida amb altres comarques. Les nits fredes de l’hivern, les històries explicades vora el foc, contribuïen a arrelar pors i llegendes de bruixes i bruixots. Els testimonis recollits fan referència a la transformació de dones en gats negres, tot i que també en altres animals, gairebé sempre negres.

Al Solsonès, en canvi, la bruixeria està esvaïda, resta llunyana en el record de la gent, segurament per la forta implantació de l’Església. Els testimonis conserven el record de dones “remeieres” o que ajudaven a curar mals, atesa la disseminació del territori i la dificultat en accedir als serveis mèdics.

A les comarques del Pla de Lleida no s’ha trobat cap història de família assenyalada al segle XX que tingués antecedents de membres jutjades o processades en el passat, però segurament per l’efecte fugida del Pirineu, sí que s’han localitzat casos de persones acusades i assenyalades com a bruixes. És el cas d’Àger, on el segle XVII, va haver-hi un procés d’encausament contra unes dones, que moriren apallissades en un prat, conegut com “l’era de les bruixes”. També, hi trobem esments en documents històrics i testimonis orals, que afirmen que popularment es creia i es practicava la bruixeria en aquella zona.

Les històries i els testimonis recollits presenten una correlació amb la tipologia dels crims mitjançant els quals es va perseguir i condemnar les persones acusades de bruixeria durant l’edat moderna: provocar la mort i malalties; cometre infanticidis; provocar tempestes i la destrossa de collites, i entrar a cases per donar-hi mal.

La relació entre gènere i perillositat, ens apareix en el fet que gran part dels i les informats associen la bruixeria amb  persones –majoritàriament dones-, vistes com a estranyes i socialment inquietants, tant si eren titllades de diferents, com si eren persones sense cap atribució màgica, però sí temudes o considerades males persones.

Al pla de Lleida es recorda la figura de la Machets de Balaguer, de la Baquiol de Biosca i la Pepa Maca a la Segarra, la bruixa Petera d’Agramunt, la Concha d’Anglesola a l’Urgell o la bruixa Calamandra a Almenar.

 

Rituals de protecció

Es parla també de rituals de protecció als diferents territoris. Als nounats, se’ls col·locaven diferents amulets de protecció, com per exemple una pota de conill o les rastres de bateig. A la banda del Pallars, es protegia l’espai domèstic i la llar per evitar-hi l’entrada del mal: les finestres de les cases es pintaven de blauet per frenar l’entrada dels encanteris de les bruixes i, durant els naixements, se celebraven rituals de protecció. Pel que fa a la protecció de la llar, a la Segarra, en municipis com Claret, s’han documentat les empremtes d’aquest tipus de rituals. Per exemple, el salispàs, que consistia a beneir la llar amb aigua i sal. Els encarregats de fer-ho, el capellà i els escolans, passaven per les cases i resaven unes oracions, alhora que llançaven aigua barrejada amb sal beneïda a les portes a fi de protegir-les de l’entrada del mal i de les bruixes. Encara avui, s’observa en alguns portals de pedra d’edificacions de fa més de dos-cents anys, la corrosió ocasionada per la sal beneïda.

 

La figura de la bruixa

Durant la investigació, s’han fet un centenar d’entrevistes a persones d’entre 60 i fins els 90 anys. Les històries explicades s’han contrastat amb fonts documentals i s’han extret algunes conclusions:

●        Persistència de la creença fins al segle XX, els actes malignes narrats en històries sobre persones considerades bruixes, coincideixen amb els mateixos actes considerats crims durant els segles XV, XVI i XVII. Hi ha una clara continuïtat.

●        Estigmatització de gènere. Al pla de Lleida i a la Vall d’Aran molts dels casos recollits fan referència a dones, velles, emigrants, solteres o en conflicte amb els seus veïns. És a dir, personatges que la seva manera de viure o actuar es situava lluny de l’ideal de conducta femení. També, s’han documentat casos de dones casades, acusades en el sí dels grups familiars, i en contextos de tensions i conflictes entre els seus membres. 

●        Les figures considerades bruixes són majoritàriament dones. Hi ha dos perfils: 1) dones socialment vulnerables: velles, emigrants, solteres o que havien desafiat veïns o institucions locals. 2) Dones membres de famílies amb conflicte i tensions internes. Les curanderes i remeieres no estaven tan mal vistes socialment, tot i que en alguns casos també estaven sota sospita.

●        Al segle XX la figura de la bruixa actua com un operador simbòlic negatiu que significa la maldat i el perill. Aquest estereotip forma part dels processos d’estigmatització i construcció social del gènere en les societats patriarcals contemporànies.

 

Les valls d’Àneu, bressol europeu de la caça de bruixes

D’entre les principals conclusions de la investigació se n’extreu que alguns dels primers judicis europeus sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es registrà la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant ja que els segles de cacera de bruixes (XV-XVII) el Pirineu seria el principal epicentre de la cacera de bruixes a Catalunya i actuaria com a “exportador” d’acusades cap a les terres de la plana a través de l’efecte fugida.

Les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels tribunals civils i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara.

 

La investigació

La primera fase de la investigació es va dur a terme a la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran i la segona fase al Segrià, el Solsonès, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. En tots dos casos, es va realitzar a partir d’entrevistes i testimonis orals. A més, també es va incorporar part de la recerca etnogràfica sobre aquest tema feta a Andorra. L’objectiu de la investigació de fet és, justament, donar a conèixer aquesta riquesa patrimonial i per aquest motiu s’ha creat l’exposició per a tots els museus del territori.

La iniciativa té una pretensió científica i presenta la bruixeria com a fenomen social i científic a Ponent i al Pirineu. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i aporta com a singular i única, la combinació històrica i etnogràfica, ja que ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris que han recollit testimonis orals: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Jordi Abella i Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà) i Marcel·lí Corominas (Solsonès).

La recerca ha estat possible gràcies al suport de L'Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i diferents museus de la xarxa, que ha permès fer un primer recull de material oral i històric. La producció de l’exposició ha estat possible gràcies al Departament de Cultura, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran). A l’igual que la resta de les exposicions que organitza la Xarxa de Museus, posa en valor les col·leccions que custodien els museus que formen part de la Xarxa.

Durant els anys 2018 i 2019, l’exposició Se’n parlave... i n’hi havie recorre diferents museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. Actualment es troba a Balaguer, fins el dia 24 de febrer i ja s’ha pogut visitar als museus d’Esterri d’Àneu, Solsona, Conca Dellà i Cervera.

L’exposició és singular doncs perquè combina les dues vessants que abasta la investigació: la històrica i l’etnogràfica. Així per exemple, s’hi poden escoltar diferents àudios, entre ells els de persones que han viscut el fenomen de la bruixeria en primera persona. També es poden trobar objectes que s’han utilitzat per protegir-se’n: com ara cremalls i amulets, entre altres. També s’hi mostren documents històrics i material que il·lustra les diferents conclusions a les qual ha arribat la investigació.

El Consell Comarcal de la Noguera s’ha acollit un any més al programa Treball i Formació, i ha contractat 13 persones que complien els requisits de la convocatòria, adreçada a aturats preferentment majors de 45 anys, que han exhaurit la prestació per desocupació i/o subsidi o bé són beneficiàries de la renda garantida de ciutadania.

El Consell va contractar a finals de desembre 3 persones per a un període de 12 mesos, i a finals de gener, 10 persones durant 6 mesos, per fer tasques de manteniment, sanejament i millora d'equipaments, d'espais i de serveis públics a Albesa, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Linya, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Os de Balaguer, Penelles, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens,Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de Meià i Gerb.

A l’acte de presentació del programa hi han assistit les persones participants i la presidenta i el gerent del Consell Comarcal de la Noguera, Concepció Cañadell i Josep Baldillou, respectivament.

L’objectiu del programa Treball i Formació és facilitar a les persones en situació d’atur amb més dificultats per accedir al mercat laboral, la millora de la seva ocupabilitat facilitant-los les competències professionals mitjançant experiència laboral i alhora rebre formació amb vista a facilitar-los la inserció laboral.

Aquest programa està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el Servicio Público de Empleo Estatal i cofinançat pel Fons Social Europeu.

 

 

 

 

Pàgina 1 de 153