El sector de turisme actiu i esports d’aventura de les comarques de Lleida preveu superar els 750.000 serveis aquest 2019, un 5% més que l’any passat. La principal novetat és l’estrena del pas situat al salt de l’Hostalet a Sort, que permet navegar un total de 50 km pel Noguera Pallaresa, entre Llavorsí i la Pobla de Segur, en ràfting i caiac sense baixar de l’embarcació.

La temporada 2019 comença amb 228 empreses que ofereixen els seus serveis amb una cinquantena d’activitats al conjunt de la demarcació: 182 pertanyen a la zona del Pirineu i Prepirineu i 46, a la plana de Lleida.

Cal destacar també que el Pirineu lleidatà acull proves esportives d’àmbit internacional com el Campionat del Món de Caiac de freestyle, del 29 de juny al 6 de juliol a Sort, i el XL Campionat Mundial de Piragüisme d’Aigües Braves, del 24 al 29 de setembre a la Seu d’Urgell.

En el transcurs de la presentació de la nova temporada, la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, va explicar que la temporada 2018 es va tancar amb 731.017 serveis contractats, amb un increment d’un 3,2% d’activitats amb relació a l’any anterior i un impacte econòmic de 102,5 milions d’euros, tenint en compte l’activitat mateix, l’allotjament i la restauració. En cas que es consideri només els serveis oferts per les empreses del sector, el volum de negoci va ser de 31 milions d’euros, segon l’estudi del Patronat de Turisme de la Diputació. Aquestes xifres representen un increment de 2 milions d’euros respecte al 2017 en la contractació d’activitat directa i d’uns 4 milions d’euros més si es comptabilitza l’impacte econòmic directe en el sector de l’hostaleria i la restauració.

El nombre de persones contractades per a les activitats vinculades amb el turisme actiu i els esports d’aventura l’any 2018 va ser de 1.957, de les quals 798 ho van ser a jornada completa, 339 a jornada parcial i 820 autònoms.

El ràfting va continuar essent el producte estrella de les diferents modalitats de turisme actiu i esports d’aventura durant el 2018, amb 187.360 serveis contractats, un 10,7% més que la temporada anterior. En segon lloc es van situar les activitats vinculades amb el trekking i el senderisme, amb 149.773 serveis contractats. En tercer lloc es va situar la BTT.

 

 

El Govern establirà diverses línies de treball amb el Pallars Sobirà a través d’una comissió permament que es reunirà cada tres mesos per fer un seguiment dels projectes que afecten la comarca i implicar-hi el territori, tal i com han sol·licitat els alcaldes i el president comarcal. Aquest és un dels acords a què han arribat el president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en la reunió que han mantingut aquest migdia amb el consell d’alcaldes del Pallars. A la trobada també hi ha assistit la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, i el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Isús. Després de la trobada, Calvet ha remarcat: “Volem reforçar la bilateralitat amb el Pallars a través de reunions trimestrals que coordinarà Presidència on tractarem les condicions de vida de la comarca i com les podem millorar”.

El Govern, conscient de la necessitat “que el territori sigui viu i que hi hagi igualtat en les condicions de vida” ha presentat diversos compromisos. El conseller Calvet els ha exposat en finalitzar la reunió. Així ha dit que el Govern estudiarà la manera de “flexibilitzar les condicions d’ús de les zones inundables, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida i del territori”“Hem de treballar per trobar les condicions que permetin la celebració de festivals a la zona però amb unes condicions d’ubicació i de durada que siguin compatibles amb la legislació vigent, que és molt estricta però que amb elements tecnològics pot ser més flexible". "Però sempre complint la llei”, ha insistit.

 

Iniciar l'estudi informatiu del túnel de la Bonaigua

El titular de Territori i Sostenibilitat ha explicat que durant la reunió s’han tractat diversos temes, entre els quals la millora dels accessos a la comarca, tant principals com secundaris. “Tenim el coll de Comiols, la carretera de Camarassa i la d’Àger. Hem de continuar treballant sobre aquests accessos però també hem de veure com millorar-los”, ha exposat. “Comiols és l’accés des de l’àrea metropolitana i té una dificultat orogràfica important però disposem d’un estudi amb diverses alternatives de traçat i hem convingut que estudiarem la millor de les tres opcions per desenvolupar el projecte i iniciar les obres. És un projecte a llarg termini però ara començarem a treballar-hi”, ha exposat.

Un altre dels compromisos del Govern ha estat iniciar l’estudi informatiu del túnel de la Bonaigua, “una reivindicació històrica de la comarca que permetria que al Pallars connectar-se amb la Val d’Aran, França i Europa”, ha dit Calvet. El conseller també s’ha referit a la millora de les condicions de seguretat a la C-28, a la banda del Pallars, on hi ha un projecte per invertir aquest 2019 5 milions d’euros per instal·lar-hi parallaus. Finalment, i pel que fa als accessos ferroviaris, Calvet ha recordat com la Generalitat ha reflotat la línia de tren Lleida-la Pobla, amb la millora de la infraestructura i la compra de dos trens. “I aquest any hem decidit comprar-ne un tercer, amb una inversió de 6 milions, que ens servirà per incrementar les freqüències”, ha dit. I ha afegit: “També hem demanat al territori que ens ajudi a reclamar al Govern estatal les millores pendents, com l’N-260”.

Pel que fa als accesso secundaris, Calvet ha informat que el Govern traurà aquest any una nova convocatòria d’ajuts per a accessos a nuclis de 5 milions d’euros, dels quals 700.000 seran per al Pallars Sobirà. “Quan ho poguem encaixar en el pressupost l’ideal seria dissenyar una estratègia plurianual però mentrestant, el 2019, obrim aquesta convocatòria”.

 

Els Jocs Olímpics d’Hivern, una oportunitat

Durant la reunió també s’ha parlat de l’oportunitat que tindrà la comarca amb la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus 2030. “Tenim una taula permanent on hem demanat la implicació del territori en dos aspectes: crear una taula específica amb el Pallars Sobirà que permeti als agents insitucionals i econòmics exprémer al màxim el potencial d’aquesta candidatura i poder celebrar el pròxim plenari de la taula permanent a Sort. Ho farem al llarg de les properes setmanes”, ha anunciat.

Calvet també ha posat en valor els principals actius d’atractiu turístic i econòmic de la zona. “Hi tenim tres pistes d’esquí: Port Ainé, Espot i Tavascan. Les dues primeres estan gestionades per la Generalitat, a través d’FGC, i hi fem inversions de manera permanent. Precisament fa dues setmanes hem hagut de programar un nou telecadira per a Espot, amb un import de licitació de 8 milions”. També s’ha referit a l’actiu que suposen el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu. “Les estacions d’esquí reben 200.000 esquiadors l’any i els parcs, 900.000 visitants anualment. Per tant tenim una important xifra d’atracció turística a la zona”, ha remacat.

Finalment, a la reunió també s’ha tractat la ramaderia extensiva, “principal font econòmica del Pallars i hem de mirar de mantenir-la i fer-la compatible amb la preservació de la biodiversitat per fer créixer aquesta activitat al territori”, ha dit Calvet, que ha anunciat la voluntat del Govern d’aprovar una estratègia que ha d’implicar diversos Departaments.

 

La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha anunciat aquest dimarts que la corporació invertirà per millorar les mesures i protocols de seguretat per a la gestió dels riscos d’inundabilitat per tal que aquestes millores tecnològiques puguin permetre dur a terme activitats de diversa índole en aquestes zones.

Aquest ha estat un dels acords al qual s’ha arribat durant la reunió que la presidenta ha mantingut amb els dirigents municipals del Pallars, que s’ha celebrat al Palau de la Diputació, un cop confirmada de manera oficial la marxa del Doctor Music Festival. La reunió ha comptat amb la participació del president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Isús; de l’alcalde d’Esterri d’Àneu, Joan Blanco; de l’alcaldessa d’Alt Anèu, Laura Arraut; de l’alcalde de la Guingueta d’Àneu, Josep A. Cervós; i l’alcalde d’Espot, Josep M. Sebastià. A la trobada també hi han pres part el vicepresident segon de la Diputació, Gerard Sabarich, i el director del Patronat de Turisme, Juli Alegre.

Segons ha detallat Perelló en acabar la reunió, s’ha arribat a “una situació molt dura”, però ha demanat no perdre “un punt d’optimisme”, en el sentit que s’ha arribat “a un acord per treballar plegats” per tal que “si aquest Doctor Music no se celebra l’any 2019, es pugui fer un altre any”. Això passa per buscar solucions davant l’informe desfavorable de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), de manera que la inversió consignada als municipis pallaresos amb motiu del Doctor Music, es destinaran a elements que permetin millorar la seguretat, o almenys “minimitzar” els possibles riscos d’inundabilitat, aprofitant els nous avenços tecnològics en sensors de rius o radars meteorològics.

A més, Perelló ha anunciat, d’acord amb els alcaldes, implementar noves campanyes de promoció turística del Pallars, tot plegat amb l’objectiu d’intentar pal·liar la repercussió negativa que ha suposat la marxa del festival. En aquest sentit, Perelló ha afirmat que, si bé s’ha perdut enguany un festival, s’han de potenciar la resta de múltiples i diversos esdeveniments que s’organitzen en aquest territori; és a dir, en paraules de la presidenta, “posar en valor el que tenim i no el que hem perdut”.

Al mateix temps, la presidenta s’ha compromès a acompanyar els alcaldes i el consell comarcal en les reunions que han demanat celebrar tant amb el president de la Generalitat com amb el conseller de Territori.

Per la seva part, el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, ha dit que l’essència del Doctor Music “és al Pallars” i que, per tant, no volen tancar portes, sinó “deixar-les obertes de cara al futur”, i això passa per “minimitzar riscos” mitjançant la instal·lació d’un seguit d’elements de seguretat.

 

La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha reunit aquest dilluns a la Sala Viladrich els portaveus dels grups polítics de la corporació per posar-los al dia dels passos que la institució està fent davant la possible marxa del Festival Doctor Music de les Valls d’Àneu.

Perelló ha manifestat la certesa que la Diputació treballa per als municipis i el territori i que, en aquest cas, ha recollit la voluntat dels municipis pallaresos afectats per la decisió d’aquesta empresa de celebrar el festival en un altre indret.

En aquest sentit, la presidenta de la Diputació ha fet explícita la disposició total de la institució a facilitar, en totes aquelles qüestions en les quals tingui competència, les solucions possibles per tal que el territori no en surti perjudicat, i a mantenir les assignacions pressupostàries que ja estaven convingudes.

La Diputació acollirà demà dimarts, dia 2 d’abril, una reunió amb els alcaldes afectats, per tal de buscar solucions i alternatives, una vegada es coneguin també les decisions que el Consell d’Alcaldes del Pallars Sobirà prendrà en la reunió que han de mantenir aquesta tarda; i de la roda de premsa que els organitzadors del festival tenen prevista per a demà.

El Doctor Music Festival 2019 no es farà finalment a Escalarre, als Pallars, sinó que es traslladarà al circuit de Montmeló, segons ha avançat aquest vespre TV3.

L'organització del renascut festival musical ha hagut de prendre aquesta decisió d'abandonar Escalarre (Vall d'Àneu) per avançar-se a la possible negació de permisos per part de la" Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Com ja es va comentar recentment, aquest organisme tenia pendent publicar un informe que analitzés la viabilitat del festival en un paratge els terrenys podrien comptar amb cert risc d'inundació. TV3 també matisa que el contracte de trasllat no està signat però previsiblement ho estarà en les pròximes setmanes.

Així queda concretat llavors el canvi de rumb d'un Doctor Music Festival 2019 que canvia d'emplaçament i també de dates. De quatre jornades es passen a tres, sent finalment el 12,13 i 14 de juliol, amb actuacions de grups i artistes de la talla de The Smashing Pumpkins, Rosalia, The Strokes, Parquet Courts, Viva Suecia i Greta Van Fleet, entre d'altres que encara queden pendents de confirmació.

 

L’Ajuntament de Llavorsí i Endesa han signat un conveni d’arrendament d’un espai lliure romanent que permetrà crear un aparcament amb capacitat per a 23 vehicles adossat a la Central Hidroelèctrica i la Subestació de Llavorsí. La signatura ha anat a càrrec de l’alcalde de Llavorsí, Josep Vidal Bringué i les responsables de Gestió Patrimonial d’Endesa a Catalunya, Laura Guim, i d’Endesa Generació Hidràulica, María Ordoñez.

El conveni té l’objectiu d’ampliar l’oferta d’estacionament temporal de vehicles privats al municipi i el seu entorn, mitjançat l’adequació d’una zona lliure, de 762 metres quadrats, propietat d’Endesa per tal que l’Ajuntament el construeixi i gestioni. L’acord estableix un arrendament de duració inicial de 10 anys, prorrogable automàticament d’any en any.

L’Ajuntament de Llavorsí ha vist l’oportunitat d’utilitzar aquesta zona, donada la seva particularitat i idoneïtat, i donar resposta als nombrosos visitants del municipi que, atrets per la singularitat natural de l’entorn, estacionen els seus vehicles i realitzen rutes i activitats d’aventura. Aquest nou equipament municipal serà un punt més a favor del desenvolupament turístic del Pallars Sobirà.

A més, aquesta actuació evita, en gran mesura, els inconvenients que provoquen la presència massiva d’automòbils en moments puntuals de caps de setmana i mesos d’estiu. Regular el màxim possible la circulació de vehicles i estacionar-los adequadament, suposa minimitzar l’impacte que els estacionaments irregulars poden provocar, sobretot en aquest paratge natural.

La Companyia posa de manifest amb aquest acord, la voluntat de col·laborar i afavorir el desenvolupament de la vida social i econòmica de les zones on opera i en particular del Pallars Sobirà. 

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha recorregut aquest divendres diferents escoles i instituts de Sort, Llavorsí i Esterri d’Àneu durant el segon dia de visita a les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. El conseller ha anunciat l’elaboració d’un mapa per fomentar la formació professional al territori pirinenc: “Tenim el compromís d’acabar presentant un mapa de la formació professional de l’Alt Pirineu que atengui a les necessitats del territori, i que alhora suposi una oferta d’atracció per a alumnesde fora del territori, com ja és en el cas dels esports”.

En el mateix sentit, Bargalló ha exposat que “és el compromís del Govern escoltar aquesta diversitat, estar al costat de les comarques del Pirineu i oferir solucions perquè una de les coses que hem parlat amb els alcaldes i es directors d’institut, és la necessitat d’oferir una millor oferta d’FP en aquestes comarques, més lligada al territori, molt més dúctil, molt al voltant de la natura, de l’esport, però també molt al voltant del sector primari”.

A primera hora, el conseller Bargalló, conjuntament amb l’alcalde de Sort, Raimon Montarde, han arribat a l’institut Hug Roger III per mantenir una reunió amb l’equip directiu del centre. L’Institut ofereix ESO, batxillerat, i els cicles formatius de Conduccions d’Activitats fisicoesportives en el Medi Ambient, Activitats comercials, Gestió administrativa i Sistemes microinformàtics i Xarxes, Animació d’activitats físiques i esportives, i Guia, informació i Assistències Turístiques.

En acabar, el conseller i l’alcalde han visitat l’escola Àngel Serafí i Casanoves, una escola d’educació infantil i primària amb 287 alumnes matriculats i una plantilla docent de 27 mestres. L’escola forma part de la Xarxa de competències bàsiques i participa en programes internacionals i d’intercanvi com Erasmus+KA2. El conseller ha recorregut algunes de les aules i s’ha reunit amb l’equip directiu del centre.

Posteriorment, Bargalló s’ha traslladat a Llavorsí, on l’ha rebut l’alcalde  Josep Vidal. El conseller ha visitat en primer lloc l’escola de la localitat, que forma part de la Zona Escolar Rural (ZER) Alt Pallars Sobirà, conjuntament amb les escoles de Vall de Cardós, de Tírvia, d’Alins i de Rialp.

L’escola té 24 alumnes, i participa en projectes com ara el Pla TAC, el Projecte de convivència, o el Projecte d’escola i família. Alhora, també potencia activitats com els tallers de robòtica, la Ràdio a l’escola, l’Aprenentatge integrat de Continguts i Llengües Estrangeres (AICLE), i l’Art a l’escola. Josep Bargalló també ha visitat l’Ajuntament per signar el llibre d’honor, i la llar d’infants, que es troba situada a la segona planta del consistori.

La darrera població que ha visitat Josep Bargalló ha estat Esterri d’Àneu, acompanyat de l’alcalde del municipi, Joan Blanco. El conseller ha fet un recorregut per l’escola La Closa i ha mantingut una reunió amb l’equip directiu. El centre té 115 alumnes entre P3 i 6è de primària, molts dels quals provenen de localitats properes del Pallars. El centre treballa en projectes de foment de la lectura, l’Ara Escric i l’Esport blanc escolar

A continuació, el titular d’Educació haanat a l’institut Morelló –que comparteix edifici amb l’escola La Closa-, ha conegut diferents espais del centre i s’ha reunit amb l’equip directiu. L’institut té 105 alumnes matriculats entre 1r i 4t d’ESO. Alguns dels projectes més rellevants que duen aterme són la introducció de la impressió 3D a les diferents àrees docents, el voluntariat de Serveis a la comunitat,o la implementació de guies d’itineraris a peu per les Valls d’Àneu com a projecte de recerca.

 

 

L’hivern ha arribat, per fi, a la comarca del Pallars Sobirà. Les intenses nevades del dimecres 23, sobretot a primera hora del matí, i del dijous 24, especialment abundants fins al migdia a l’extrem nord del Pirineu occidental, s’han traduït fins ara en 60 centímetres de neu nova a la cota 2000 entre els dos dies de nevada a Espot i a Port Ainé. Les baixes temperatures combinades amb les generoses precipitacions i l’intens treball dels tècnics de pistes permetran obrir aquest cap de setmana, si les condicions acompanyen, el 100% d’Espot i Port Ainé. 

Dissabte 26 i diumenge 27 els visitants es trobaran amb gruixos de 70 a 120 cm de neu pols a cotes altes a ambdues estacions. A Espot gaudiran de les 22 pistes que té l’estació (2 verdes, 10 blaves, 6 vermelles i 4 negres) i a Port Ainé de les 25 (6 verdes, 4 blaves, 11 vermelles i 4 negres). A més, els remuntadors funcionaran al 100%. L’horari d’obertura serà de 9 del matí a 2/4 de 5 de la tarda.

Les nevades també han fet acte de presència a l’estació de Tavascan, ubicada al Pallars Sobirà, on les precipitacions de neu han estat molt abundants. S’està treballant en el condicionament d’accessos i pistes i seguretat per la gran quantitat de neu caiguda. La previsió d’obertura del domini esquiable d’alpí per primer cop aquesta temporada i del de fons és dissabte 26. 


Temporada amb les millors condicions

Amb les nevades d’aquesta setmana just comença la temporada alta, que es preveu amb les millors condicions possibles. Encara queden 3 mesos amb les estacions a ple rendiment, amb una gran nombre d’esdeveniments i activitats per endavant.

Durant tota l’hivern, a més, els visitants viuran una experiència única tot esprement els encants que embolcallen ambdues estacions d’FGC: Espot es troba al costat d’un Parc Nacional, el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i Port Ainé se situa en el municipi de Rialp i Soriguera, al massís de l’Orri, i està envoltada pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. 

Per a més informació: www.espotesqui.cat | www.portaine.cat | www.skipallars.cat.

 

L’ocupació turística a la demarcació de Lleida durant el pont de la Constitució s’ha tancat de manera força satisfactòria i fins i tot lleugerament per sobre de les previsions inicials, encara que amb comportaments desiguals d’acord amb l’oferta de neu a les diferents estacions d’esquí del Pirineu de Lleida. La mitjana d’ocupació en aquests 4 dies de pont s’ha situat al voltant  del 75%, 5 punts per sobre de les previsions,  entre les diferents modalitats d’allotjament turístic, tot i que en moltes comarques del Pirineu ha estat entre el 90 i el 95% de mitjana els dos dies centrals del pont.

Les comarques de muntanya on les estacions d’esquí han tingut una bona oferta de neu el nivell d’ocupació ha estat molt favorable. El divendres i el dissabte, la part central del pont, en moltes zones del Pirineu de Lleida la mitjana d’ocupació s’ha situat entre el 90 i el 95%, com ara a la Vall de Boí a l’Alta Ribagorça, com també ha succeït a diferents indrets del Pallars Sobirà, el Solsonès, a l‘Alt Urgell i la Cerdanya lleidatana. A la Val d’Aran el nivell d’ocupació a l’entorn de Baqueira Beret s’ha reduït fins a situar-se al 40% aproximadament per la falta de neu suficient, mentre que a la zona de Mig Aran l’ocupació en els establiments d’hoteleria ha estat al voltant del 60 i 65 %. Baqueira Beret, fent un gran esforç, ha disposat durant aquests dies de fins a 40 km de pistes quan va anunciar que només n’obriria 15 km, amb la qual cosa ha generat una bona satisfacció entre els visitants.

Durant els 4 dies de pont a les comarques del Pirineu de Lleida s’ha viscut força ambient i moviment de gent propiciat tant pels turistes atrets per l’oferta de neu com per altres activitats del territori vinculades amb la natura, el turisme actiu i les visites a espais naturals com ara el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i les visites al Patrimoni cultural també han rebut una gran afluència de visitants. D’altra banda, les segones residències han tingut així mateix una bona activitat en aquests dies, la qual cosa també ha repercutit de forma directa en els establiments de restauració i en el comerç en general.

Per sectors, l’ocupació hotelera ha estat per sobre del 70% de mitjana entre el 6 i el 9 de desembre, arribant al 90 i el 95% el divendres i el dissabte  en diferents  zones del Pirineu de Lleida amb oferta de neu, llevat de la Val d’Aran com ja s’ha comentat anteriorment. El turisme rural, amb un comportament millor que el de les previsions inicials ha tingut en aquests 4 dies una molt bona ocupació, atès que ha arribat pràcticament a la plena ocupació en el conjunt de les comarques del Pirineu de Lleida, llevat de la Val d’Aran que ha estat entre el 80 i el 90%. A les comarques de la plana el turisme rural també ha mantingut una molt bona ocupació que s’ha situat en una mitjana del 85%, tal com ja s’havia previst inicialment. Quant als càmpings, les places de bungalous de la zona del Pirineu han superat també les previsions inicials fins a situar-se en una mitjana del 80 % durant els quatre dies de pont i amb puntes la nit del divendres i el dissabte del 85 i el 90%.

Tal com ja s’ha comentat, al marge dels establiments d’allotjament turístic reglat, les segones residències han tingut força activitat en aquest pont.

 

Forfets venuts

El pont de la Constitució ha permès a milers d’esquiadors encetar la nova temporada d’esquí 2018/2019 al Pirineu de Lleida, malgrat que la campanya es va estrenar l’1 de novembre a les estacions de nòrdic de Lles de Cerdanya i Tuixent-la Vansa, i totes les d’alpí, llevat de Tavascan, van obrir les instal·lacions el cap de setmana anterior al pont.

Durant aquests 4 dies del pont de la Constitució, que va del 6 de desembre fins avui diumenge dia 9, les estacions d’esquí del Pirineu de Lleida han venut més de 45.000 forfets que sumats als gairebé 10.000 del cap de setmana anterior al Pont ens dona una xifra d’uns 55.000 forfets durant els 9 dies.

Aquest és un nombre provisional, en espera que els diferents centres d’hivern del Pirineu lleidatà tanquin les xifres definitives d’aquest període. En aquest guarisme s’hi inclouen les dades de totes les estacions d’alpí del Pirineu de Lleida i la de nòrdic de Tuixent-la Vansa, que resten obertes al públic des de l’1 de novembre. Els restants complexos de nòrdic només han estat oberts per a la pràctica de raquetes de neu i usos turístics, com també l’estació mixta de Tavascan.

Aquesta xifra de forfets se situa per sota del registre de la temporada passada, però s’ha de tenir present que el pont del 2017 es va escaure millor en dates, atès que amb un sol dia laborable es va poder gaudir de 5 dies festius en coincidir en dimecres i divendres els dos dies festius del pont. Així mateix Baqueira Beret va tenir un inici de temporada òptim, amb molt bona qualitat i quantitat de neu, cosa que no ha succeït enguany. Durant els 9 dies del pont de l’any 2017 es van vendre 95.000 forfets; el 2016 van ser 88.500; l’any 2015  van ser 69.000 i el 2014 se’n van vendre 20.000. 

Totes les estacions d’esquí alpí del Pirineu de Lleida exceptuant la de Tavascan han restat obertes al públic, amb diferents gruixos de neu i quilòmetres de pistes. Dels centres d’esquí nòrdic només Tuixent-la Vansa ha restat obert amb una oferta de neu. Les altres estacions de fons han estat obertes per a usos turístics i raquetes.

 

Activitats diverses a més de la neu

A més de les activitats relacionades amb la neu, també s’ha generat un bon nombre de desplaçaments dels turistes que en aquesta època de l’any visiten les comarques lleidatanes per gaudir d'activitats en contacte amb la natura com ara el Parc Nacional d’Aigüestortes, que ha tingut també força moviment de visitants. També l’oferta relacionada amb el patrimoni cultural dispers per tots els racons de la nostra geografia amb visites programades i en família, a més d’altres activitats vinculades amb la pràctica del turisme actiu, fent rutes turístiques, assaborint els millors plats de la cuina de Lleida i participant en les jornades i les propostes gastronòmiques que tenen lloc aquestes dates tant a les comarques del Pirineu i la Plana com a la mateixa ciutat de Lleida, han estat el motiu de la visita de molts turistes en aquest període a les comarques lleidatanes.

També han estat moltes les poblacions que han acollit una gran varietat d’activitats, com ara fires i mercats de temàtiques diverses, tant a les comarques de la Plana com a les del Pirineu de Lleida. Algunes d’aquestes activitats han estat relacionades amb la DOP Oli Les Garrigues amb i la celebració de la 24ª Mostra Gastronòmica de les Garrigues.

 

 

 

La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha presentat avui la segona de les tres jornades que, sota el nom Els Pirineus: nous reptes i propostes vertebradores, donen veu a diferents agents del territori per tal de valorar les expectatives de present i les alternatives de futur de les comarques pirinenques, i que avui s’han centrat en un eix temàtic comú Serveis públics i despoblament.

L’acte s’ha celebrat a l’Oficina Comarcal de Turisme de Sort, i ha comptat també amb la participació de l’alcalde, Raimon Monterde, i del president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Isús.

Perelló ha destacat que l’objectiu d’aquestes jornades és “plantejar i posar al damunt de la taula amb els agents del territori temes que són importants” i que preocupen ajuntaments, empreses i particulars, per tal de “debatre’ls i oferir propostes de futur”, tot plegat dins un pla de gestió del territori que ha de fer viable que “la gent s’hi pugui assentar i evitar així el constant despoblament, oferint la possibilitat de poder-hi i viure i de viure-hi amb tos els mitjans que avui són necessaris”. Perelló ha afegit que la Diputació sempre és al costat del territori per “donar solucions” i que, en el cas del Pirineu, hi ha sobre la taula serveis bàsics referents a l’assistència sanitària i l’ensenyament, així com “el desplegament de la fibra òptica”, que és un punt bàsic “per a qualsevol empresa i qualsevol activitat econòmica”.

En aquest sentit, la presidenta de la Diputació ha precisat que el desplegament de la fibra òptica culminarà en un màxim de cinc anys i preveu la connexió de Sort, el Pont de Suert i Vielha per al 2020. També ha assenyalat, entre d’altres temes, que hi ha en marxa, en coordinació amb els consells comarcals, diversos projectes europeus sobre biomassa (que beneficien 66 municipis dels Pallars Sobirà i Jussà, Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya i  Val d’Aran), i un projecte en dinamització turística per consolidar un model sostenible i competitiu a partir de la valorització del patrimoni natural i cultural (tal i com s’està fent, entre altres accions, des del Patronat de Turisme de la Diputació).

L’Institut d’Estudis Ilerdencs és l’organitzador d’aquestes jornades, la primera de les quals es va celebrar al mes de juny passat al Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça, amb un centenar d’assistents i coincidint amb el 30è aniversari de la creació de la comarca. En aquella ocasió, la temàtica va ser Reptes econòmics i patrimoni. La tercera jornada, que tindrà com a tema Comunicacions i mobilitat, està previst que se celebri durant el primer trimestre del 2019 a la Val d’Aran.

Les comunicacions d’avui han posat l’accent en les particularitats orogràfiques i demogràfiques del Pirineu, amb un territori tortuós i un hàbitat força escampat en petits nuclis, un fet que dificulta l’accés de la població als serveis propis d’una societat moderna. Aquestes carències imposen l’adopció de noves fórmules de prestació de serveis i de finançament per tal que la població gaudeixi d’unes condicions de benestar satisfactòries.

Així, en primer lloc, Ramon Morell (UdL) ha ofert la ponència Millorar i garantir els serveis als pobles pirinencs: finançament i dotacions, i posteriorment s’ha programat una taula rodona sobre Iniciatives i plans per a mantenir la sociabilitat pirinenca, moderada per Marc Riera, director de la Fundació Món Rural, i en què han intervingut Enric Bergadà, secretari de l’Ajuntament de Rialp, que ha parlat sobre Finançament i serveis en els petits ajuntaments; Víctor Bayarri, assessor en serveis a la persona, director de la consultoria social Alter Civites (L’atenció dels col·lectius necessitats); i Josep Plasencia, del projecte de recuperació arquitectònica, social i econòmica del nucli d’Envall (Envall Cooperativa), que ha tractat sobre Recuperació i manteniment dels petits nuclis pirinencs, del nucli d’Envall, a la Vall Fosca. A la tarda es farà una visita a la deixalleria de Sort.

Pàgina 1 de 23