La nova temporada de turisme actiu i esports d’aventura 2018 en el conjunt de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida es preveu que pugui superar la contractació dels 730.000 serveis (o fins i tot assolir els 740.000), unes xifres que encara no s’han assolit mai, ni en els anys anteriors a la crisi econòmica. Aquesta previsió representaria un increment d’entre un 3 i un 5% respecte a la temporada anterior, segons ha destacat el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, en la presentació de l’estudi sobre l’activitat de les empreses i les activitats de turisme actiu que elabora anualment el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Reñé ha incidit en qualificar les previsions de molt positives, ja que consolidarien el creixement sostingut que ja va registrar el sector l’any 2017. Finalment, el president de la Diputació ha afirmat que l’ampliació de navegabilitat sense interrupcions en un tram de 50 km del riu Noguera Pallaresa per a barques de ràfting i caiac entre la zona de Llavorsí i el tram de la Figuereta de la Pobla de Segur consolidarà aquesta zona com a referent mundial en l’àmbit dels esports d’aventura fluvials.

La presentació de l’estudi amb les dades estructurals, comercials i econòmiques de les empreses de turisme actiu de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida de l’any 2017 i les previsions per al 2018 ha anat a càrrec del president de la Diputació, Joan Reñé, en una roda de premsa que ha tingut lloc aquest matí a Sort, a l’Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà. A l’acte també hi han participat el vicepresident tercer de la Diputació i vicepresident del Patronat de Turisme, Gerard Sabarich; el director del Patronat de Turisme, Juli Alegre; l’alcalde de Sort, Raimon Monterde;  el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, i el president de l'Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà, Flòrido Dolcet.

Reñé ha posat de manifest que malgrat que les condicions meteorològiques no han acompanyat gaire a l’inici de la temporada de turisme actiu i esports d’aventura 2018, sobretot durant les vacances de Setmana Santa, com també alguns caps de setmana d’aquest mes de maig, la campanya del 2018 es presenta amb unes bones condicions per a les activitats relacionades amb el turisme actiu i de manera més concreta amb les activitats de riu gràcies a les fortes nevades d’aquest hivern, la qual cosa permetrà quotes d’aigua més grans i més llargues.

Les elevades reserves de neu que hi ha a les capçaleres dels rius i el bon cabal de la Noguera Pallaresa aquesta temporada fan que les previsions per a les activitats de riu siguin molt favorables, segons Flòrido Dolcet, president de l’Associació d’Empreses de Turisme Actiu i Esports d’Aventura del Pallars Sobirà. Dolcet ha afegit que aquestes grans reserves d'aigua en forma de neu, son les millors des de 2003, garanteixen una oferta d’activitats “històrica” ja que faran que els cabals del riu a l’estiu siguin fins i tot comparables als de primavera.

De la seva banda, Carles Isús, després de recordar la importància del Pallars Sobirà com a punt de referència d’aquest sector turístic, ha remarcat que les obres d’ampliació de navegabilitat de la Noguera Pallaresa finalitzaran a finals de setembre, amb la qual cosa el recorregut de 50 quilòmetres de navegació ininterrompuda per aquest riu ja serà operatiu en el darrer tram de la temporada.

 

228 empreses distribuïdes per les 13 comarques

La temporada de turisme actiu i esports d’aventura 2018 ha començat aquesta primavera a les comarques de Lleida amb 228 empreses, que ofereixen els seus serveis amb una cinquantena d’activitats en el conjunt de la demarcació: 184 pertanyen a la zona del Pirineu i del Prepirineu (repartides entre les 63 del Pallars Sobirà, les 27 de la Val d’Aran, les 24 de l’Alt Urgell, les 20 de la Cerdanya, les 18 de l’Alta Ribagorça, les 20 del Solsonès i les 12 del Pallars Jussà) i 44, a la plana de Lleida (amb 14 empreses a la Noguera, 10 al Segrià, 9 a l’Urgell, 5 al Pla d’Urgell, 4 a les Garrigues, i 2 a la Segarra), segons les dades de l’estudi que porta a terme el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

En els darrers 5 anys es constata una certa estabilització pel que fa al nombre d’empreses, que fluctuen entre les 230 de l’any 2017 i les 223 del 2014. Els creixements més importants es van produir del 2008 al 2013, quan van passar de 144 empreses el 2008 fins a les 206 del 2013.

 

98,5 milions d’impacte econòmic

L’impacte econòmic d’aquest sector va ser l’any 2017 de 98,5 milions d’euros (considerant els ingressos procedents de la mateixa activitat, l’allotjament i la restauració). Aquesta xifra representa un increment de 800.000 euros respecte a l’any 2016 en la contractació d’activitat directa i d’uns 5,4 milions d’euros més si es comptabilitza l’impacte econòmic directe en el sector de l’hostaleria i la restauració.

El client que practica activitats de turisme actiu i esports d’aventura a la demarcació de Lleida continua sent majoritàriament de Catalunya, amb un 75% del total, sobretot de Barcelona. Un altre 15% es desplaça des d’altres comunitats autònomes, mentre que el mercat estranger, que representa el 10% dels clients, és sobretot d’origen francès, holandès i anglès, sense oblidar els visitants israelians i també americans.

Pel que fa al personal contractat, durant la temporada 2017 es va incrementar un 1% respecte al 2016. En total es van contractar 1.939 persones, davant les 1.917 de la temporada anterior. Els esports d’aventura van donar feina l’any 2017 a 1.939 persones, de les quals 816 van treballar a temps complet, 298 a temps parcial i altres 825 van ser personal autònom.

 

El ràfting continua sent el producte amb més demanda

La temporada 2017 es va tancar amb una contractació de 708.180 serveis, un 5,6% més que l’any anterior, quan se’n van contractar 670.577. Les activitats de terra van aglutinar el major nombre de contractacions amb 348.997 serveis, un 4,8% més que la temporada anterior. Les activitats d’aigua van sumar 341.780 serveis, un 4,9% més que el 2016, i finalment les d’aire es van incrementar un 40% en passar de 12.020 serveis a 17.403 l’any 2017. Cal constatar que les activitats d’aire havien patit l’any 2016 un cert retrocés respecte al 2015. En concret, el 2016 van registrar 12.020 serveis davant dels 14.000 que havien tingut el 2015.

El ràfting va continuar sent el producte estrella de les diferents modalitats de turisme actiu i esports d’aventura durant l’any 2017, amb 169.213 serveis contractats, seguit de les activitats contractades de trekking i senderisme, amb 132.990 serveis.

En tercer lloc pel volum de serveis contractats es va situar el descens de barrancs, amb 107.361, seguit de la BTT amb 103.642, un sector que també mostra un increment de la demanda important respecte a l’any anterior.

 

Ampliació de navegabilitat de la Noguera Pallaresa com a principal novetat

El riu Noguera Pallaresa tindrà a partir d’aquest estiu un recorregut sense interrupcions d'uns 50 km per a la navegabilitat de barques de ràfting i caiac, entre d’altres embarcacions, en el tram comprès entre la zona de Llavorsí (a la comarca del Pallars Sobirà) fins al tram de la Figuereta de la Pobla de Segur (el Pallars Jussà). Aquesta és la principal novetat d’aquesta temporada, tal com s’ha explicat en la roda de premsa, i serà una realitat abans d’acabar aquest estiu. Una segona actuació prevista per a l'any 2019 permetrà perllongar altres 6 km més la navegabilitat del riu fins a l'embassament de Sant Antoni, a Tremp (el Pallars Jussà). Amb aquesta iniciativa les comarques dels dos Pallars se situaran a l'altura dels millors grans descensos mundials en aigües braves amb embarcacions i s’obren grans expectatives al sector turístic en general, i sobretot el de les empreses dels esports d'aventura i turisme actiu, atès que la nova oferta d'activitats permetrà passar d'un tram de descens amb barques dels 15 km actuals fins als 56 km que van des de la zona d'Escaló fins a la presa de Sant Antoni i obrir l'oferta d'activitats del riu Noguera Pallaresa.

Aquesta millora se suma a les actuacions que es duen a terme per netejar aquells elements derivats del desgel i que poden provocar problemes a les persones que practiquen ràfting, com arbres o pedres que cauen al riu en aquells trams navegables de la Noguera Pallaresa. Les tasques de neteja, amb un cost de 45.000 euros, són finançades per la Diputació de Lleida i coordinades pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà i l’Associació d’Empreses de Turisme Actiu i Esports d’Aventura del Pallars Sobirà.

D’altra banda, també es novetat per a aquesta temporada la iniciativa de l’empresa de gestió d’activitats al medi natural Guies de Muntanya Tirantmilles, que amplia les instal·lacions de la Caseta del Pantà de Sant Ponç, al terme municipal de Clariana de Cardener, al Solsonès, per adaptar-les i facilitar l’accés a les persones amb mobilitat reduïda com també a les famílies amb cotxes adaptats i a la gent gran, tant a l’establiment com al seu entorn i la làmina d’aigua. Amb aquesta mateixa finalitat, també introduiran com a novetat per a aquesta temporada la cadira amfíbia, per tal de facilitar el bany i l’accés a l’ús de caiacs a totes aquelles persones amb mobilitat reduïda que ho desitgin. També mereix especial atenció la celebració dels Jocs Special Olympics, que es faran a la Seu d’Urgell i a Andorra la Vella del 4 al 7 d’octubre del 2018 i aplegaran unes 2.500 persones, entre esportistes (tant catalans com d’altres comunitats autònomes i d’una vintena de països estrangers), tècnics, familiars, voluntaris i la societat civil en general.

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu inaugurarà aquest dissabte 19 de maig una exposició que pretén divulgar els fruits d’una investigació que ha estat duent a terme el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici els darrers 15 anys i que demostra que aquest parc, considerat fins ara un territori verge pel que fa a la població humanitzada, ha estat un territori poblat per homes i dones des de fa com a mínim 10.000 anys. Així, al contrari del que es pensava fins ara, ha estat la humanització la que ha anat conformant l’actual paisatge, considerat verge fins fa poc.

Aquesta investigació arqueològica, pionera a Europa i amb uns resultats inèdits, l’ha dut a terme el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Institució Milà i Fontanals, el centre d’investigació en Humanitats del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a Catalunya. El comissari de la mostra i doctor en Prehistòria, Ermengol Gassiot, explica que “l’alta muntanya no és un territori verge com es pensava fins ara, sinó que és fruit de la intervenció humana que des de fa més de 10.000 anys ha viscut a 2.000 metres d’alçada i ha modelat el paisatge”.

L’exposició ‘Muntanyes a la Prehistòria. L’arqueologia al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici’ mostrarà els 350 jaciments arqueològics documentats en l’estudi, fruit d’aquests més de 10.000 anys. Entre aquests hi haurà petits abrics rocosos i restes arquitectòniques, ceràmiques en tarters, eines de sílex que evidencien que el Pirineu no era un espai aïllat, i monuments funeraris com dòlmens o tumults de pedra. Tot plegat, una mostra de les activitats humanes i les seves variants al llarg del temps a 2.000 metres d’alçada.

La mostra es podrà visitar a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu fins al 15 de juliol i posteriorment itinerarà per tot l’àmbit del Parc Nacional. 

La població d’ossos als Pirineus ha arribat el 2017 als 43 exemplars identificats entre Catalunya, Aragó, Navarra i França. El gruix de la població (41) es localitza a la zona central, que inclou una superfície d’uns 4.000 km2 que abasta el Pirineu de Lleida i l’Aran, l’Alta Garona i l’Arieja. Els altres 2 exemplars s’han localitzat als Pirineus Atlàntics, encara que també s’han apropat als Pirineus centrals. En els últims anys, la distribució d’ossos als Pirineus s’ha ampliat, passant d’estar presents en una àrea de 3.800 km2 el 2015 a ocupar 4.900 km2 actualment. Concretament, a Catalunya, el 2017 s’han identificat 25 exemplars (10 mascles, 12 femelles i 3 amb sexe no identificat).

Les xifres corroboren la tendència a l’alça de la població, que ha anat creixent els últims anys, passant de 31 individus el 2014 i 32 el 2015 a 41 el 2016.

En tots els Pirineus el 2017 han nascut 7 cadells de 4 femelles: 2 de Caramellita, 2 d’Isil, 2 de Plume i 1 de Chataigne. 6 d’aquests han nascut a Catalunya; concretament els de Caramellita, Isil i Plume.

Així, a més dels 7 nous cadells (2 mascles, 1 femella, i 4 amb sexe no identificat), els 43 exemplars identificats el 2017 es divideixen en 21 adults (7 mascles i 14 femelles) i 15 subadults de 2, 3 i 4 anys (9 mascles, 5 femelles i un amb sexe no identificat).

Tanmateix, l’absència de dades en els últims 2 anys, ha fet que el 2017 es donin per desapareguts dos individus: el mascle Moonboots i la femella Patoune. Pel que fa al mascle Pyros, les càmeres de fototrampeig el van captar per última vegada a finals de març i principis d’abril del 2017.

 

Mesures preventives per evitar danys

Durant el 2017, s’han comptabilitzat a Catalunya 46 atacs atribuïts a l’os concentrats entre maig i setembre; 29 sobre ramat i 17 sobre arnes, la majoria (llevat de 3) a la zona de la Val d’Aran. Han afectat 177 ovelles, 1 corder, 3 cabres, 2 eugues i 1 poltre, així com 46 arnes i 18 nuclis.

Per fer compatible l’activitat econòmica amb la consolidació de l’os bru al Pirineu, el programa Piroslife ha impulsat un seguit de mesures preventives per minimitzar les afectacions d’aquest animal salvatge a sectors tan estratègics com la ramaderia i l’apicultura. Principalment, l’agrupament dels ramats, la contractació de pastors, el tancament i protecció dels ramats a la nit, i el manteniment i reforç de les tanques de protecció per a les d’instal·lacions d’apicultura.

Una de les més efectives ha estat l’agrupament de ramats per a la vigilància permanent del bestiar en època de pastura en territori freqüentat per l’os. El 2017 el nombre d’agrupaments, pastors i caps de bestiar agrupats han augmentat fins als 28 agrupaments de ramats, 13 pastors i ajudants de pastor contractats, i 39.299 caps de bestiar protegits.

Al Parc Natural de l'Alt Pirineu s’han agrupat 4 ramats d’ovelles i un de cabres, amb 3.757 caps de bestiar en total, vigilats per 5 pastors i 2 ajudants de pastor. A l’Aran han estat 6 els ramats agrupats, amb 6.450 caps vigilats per 6 pastors. D’aquests últims, 3 s’han agrupat en el marc del projecte PirosLife, i uns altres 3 han estat agrupats i protegits pels seus propietaris.

D’altra banda, a la zona de presència esporàdica d’os (sud del Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça), s’han agrupat 17 ramats, amb 29.092 caps de bestiar. Els agrupaments finalitzen a finals d’octubre, coincidint amb l’arribada del fred i la manca de farratges a alta muntanya.

 

1.921 fotografies i 120 vídeos

L’equip de seguiment de l’os bru ha registrat el 2017 un total de 221 contactes fotogràfics gràcies a les 39 càmeres instal·lades (27 al Pallars Sobirà, 2 a l’Alta Ribagorça i 10 a Aran), que han captat 1.921 imatgesdels diversos exemplars i 120 vídeos. També s’han registrat 10 petjades i 120 mostres de pèl, entre altres evidències.                    

En total s’han obtingut 1.389 indicis d’os als Pirineus Atlàntics, els Alts Pirineus, l’Alta Garona i l’Arieja, Navarra, Aragó i Catalunya.

El Consell Cultural de les Valls d’Àneu i l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu presentaran aquest diumenge 1 d’abril el documental ‘Els Armats d’Esterri d’Àneu. 25 anys de la recuperació. Memòria i història’. La pel·lícula, que està dirigida per Ramon Alaró, commemora el 25è aniversari de la recuperació de la festa dels ‘Armats’. El documental, que es representarà a les 19.30 hores a l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu, exemplifica la cohesió d’un poble entorn la recuperació d’una festa popular que es va deixar de fer a la dècada dels 60 del segle XX. 

Al documental, hi participen una cinquantena de testimonis directes que expliquen la seva experiència i la dels seus familiars. La veu d’aquests protagonistes (armats, capità, samaritanes, dones d’Esterri i entitats culturals) es converteix en el fil conductor de l’obra.

La processó dels ‘Armats’, una de les processons amb més solera de les terres de Lleida, se celebra anualment el Divendres Sant al matí i a la nit. Els ‘Armats’ són una de les tradicions més conegudes de la Setmana Santa de les Valls d’Àneu i és una de les activitats que més gent aplega durant aquestes dates.

Segons explica el president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Ferran Rella, “aquesta recuperació “representa un reeixit referent d’encontre entre dues mirades: la interior, la d’aquells que viuen a les Valls d’Àneu i la del visitant, que se sent atret, seduït per un poble, unes valls, un espai entre muntanyes que ha sabut fidelitzar la memòria i autentificar la història”.

 

La idiosincràsia dels ‘Armats’ d’Esterri d’Àneu

Després de 27 anys d’interrupció, l’any 1992 es reprenia l’escenificació dels Armats d’Esterri d’Àneu, que representen la mort de Jesucrist a la creu. A Esterri, els armats són una comparsa singular que no tenen a veure amb els estols dels soldats romans. La seva vestimenta és el resultat d’una barreja entre diferents personatges. Per aquest motiu, els armats reben el qualificatiu de ‘jueus romans’.

La processó dels Armats d’Esterri d’Àneu suposa una trobada entre els habitants de les Valls d’Àneu, que viuen intensament la celebració, i els visitants que es veuen atrets per una tradició que recorda la història de la zona.

L’Ajuntament de Sort ha dut a terme millores a la sala de plens per poder retransmetre les sessions plenàries per internet. Concretament, el consistori ha equipat la sala de plens amb un sistema fix d’amplificació i enregistrament de so, a més d’una càmera web, que permetran emetre els plens a través del canal Youtube de l’Ajuntament.

L’objectiu és que totes aquelles persones que ho desitgin puguin veure en directe els plens des de qualsevol dispositiu electrònic que compti amb l’aplicació mòbil de Youtube.

Properament també està previst equipar la sala de plens amb un projector digital per realitzar projeccions de cinema o presentacions.

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran ha presentat avui a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu l’exposició Se’n parlave i n’hi havie, una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre el 2015 i el 2017.

L’acte de presentació ha anat a càrrec de Magda Gassó, Cap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles (Generalitat de Catalunya), Pau Castell (Comissari de l'exposició, historiador i professor de la Universitat de Barcelona (UB) i Carme Bergés, Presidenta de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran.

D’entre les principals conclusions de la investigació i que l’exposició il·lustra, se n’extreu que alguns dels primers judicis europeus sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna i mentre que al Pirineu la cacera de bruixes era recurrent, a les comarques de la Plana era puntual. A més, la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50 i mentre que a la plana costa de trobar testimonis vius que en recordin alguna pràctica, al Pirineu encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por. Així ha resumit avui el comissari de la mostra, Pau Castell, les principals conclusions.

Castell ha explicat que han aparegut nous testimonis orals de gent d’edat avançada de la plana de Lleida i el Pirineu que posen de relleu una vivència de la bruixeria fins fa poc, concretament fins els anys 50. Castell subratlla que la investigació ha confirmat que sempre s’identifica la bruixeria en dones de la comunitat a qui es fa responsables de malalties i morts pels seus maleficis.

També ha puntualitzat que en la recerca es pot diferenciar clarament dos àmbits: d’una banda, el Pirineu (Pallars, Alt Urgell i Aran on la bruixeria és molt més present i semblant a la documentació històrica, els judicis per bruixeria del segle XV, XVI i XVII) i de l’altra, la plana, on costa trobar gent que en recordi res. De fet aquest ha estat bona part del problema dels investigadors a la plana: no trobar gent que en pugui parlar perquè o bé no ho han viscut o no se’n troben testimonis. En canvi a la muntanya s’ha trobat gent que encara hi creu avui i a més, no tothom en vol parlar per por a que els porti mala sort.

La primera fase de la investigació es va dur a terme a la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran i la segona fase al Segrià, el Solsonès, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. En tots dos casos, es va realitzar a partir d’entrevistes i testimonis orals. A més, també es va incorporar part de la recerca etnogràfica sobre aquest tema feta a Andorra.

La iniciativa té una pretensió científica i presenta la bruixeria com a fenomen social i científic a Ponent i al Pirineu. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà) i Marcel·lí Corominas (Solsonès).

La recerca ha estat possible gràcies al suport de l’Institut Ramon Muntaner del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i diferents museus de la xarxa, que ha permès fer un primer recull de material oral i històric. La producció de l’exposició ha estat possible gràcies al Departament de Cultura, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran). La mostra forma part de les activitats de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural que es commemora enguany. A l’igual que la resta de les exposicions que organitza la Xarxa de Museus, posa en valor les col·leccions que custodien els museus que formen part de la Xarxa. La mostra dona continuïtat a la important tasca que s’està fent des de les institucions museístiques pel que fa a la documentació, conservació, estudi i difusió del patrimoni de les terres de Lleida, dintre de la qual també s’inclou l’altra mostra produïda per la xarxa que actualment està itinerant pel territori, “Vestir la Moda. Modes de Vestir a les Terres de Lleida (segles XVIII-XX)”, de la qual el proper dia 15 de març se n’inaugura la darrera itinerància, en aquest cas al Musèu dera Val d’Aran.

L’exposició combina les dues vessants que ha abordat la investigació: la històrica i l’etnològica. Així per exemple, s’hi poden escoltar diferents àudios, entre ells els de persones que han viscut el fenomen de la bruixeria en primera persona. També es poden trobar objectes que s’han utilitzat per protegir-se’n com ara cremalls i amulets, entre altres. També s’hi mostren documents històrics i material que il·lustra les diferents conclusions a les qual ha arribat la investigació.

Durant els anys 2018 i 2019, l’exposició Se’n parlave i n’hi havie recorrerà els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. Fins al 7 de maig hi serà a l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu. De l’11 de maig al 24 de juny serà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, d’allí anirà al Museu de la Conca Dellà, on hi serà del 5 de juliol al 12 d’agost. Arribarà al Museu de Cervera el 20 d’agost, on s’hi exposarà fins el 22 d’octubre i acabarà l’any al Museu de la Noguera, on es podrà visitar del 8 de novembre al febrer de 2019 i continuarà a la resta de museus de la Xarxa.

La Fiets en Wandelbeurs, que es va celebrar el cap de setmana a la ciutat belga de Gent, va acollir la presentació de la Vall de Boí i les Valls d’Àneu com a destinacions de turisme familiar en un acte organitzat pel Centre de Promoció Turística del Benelux i el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

El periodista Raymond Koome, que ha viatjat diverses vegades a les comarques de Lleida, va donar a conèixer el conjunt de l’oferta turística de la demarcació lleidatana i va posar el focus en explicar les Valls d’Àneu i la Vall de Boí com a destinacions de turisme familiar. Aquesta presentació es va fer amb motiu de l’especial interès que el públic que visita la fira té per les vacances familiars i pel turisme actiu. Al taulell de l’Agència Catalana de Turisme, on hi havia l’oferta turística del Pirineu i les Terres de Lleida amb la participació del Patronat de Turisme, s’hi van fer també dues sessions de Facebook-live per als seguidors del Benelux i es va senyalitzar amb el logo “Hicle Family”, que vol transmetre oferta per a famílies en productes de senderisme i cicloturisme. Una d’aquestes dues sessions de Facebook-live es va centrar precisament en les Destinacions de Turisme Familiar (DTF) a Catalunya.

La fira Fiets en Wandelbeurs està especialitzada en el senderisme, el cicloturisme i la BTT, com també en l’oferta de natura, sectors en els quals les comarques lleidatanes, tant les de la plana com les de muntanya, són tot un referent.

Les Valls d’Àneu van ser catalogades el 2013 per l’Agència Catalana de Turisme com la primera Destinació de Turisme Familiar de l’interior del Principat, que fins aleshores només disposava de 13 destinacions del litoral català. Posteriorment, l’any 2015, la Vall de Boí va rebre el mateix certificat i es va convertir en la quarta destinació d’interior de Catalunya en aconseguir aquest segell que atorga l'Agència Catalana de Turisme (ACT), sumant-se així a les Valls d'Àneu, les muntanyes de Prada de Conflent i Berga.

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) ha finalitzat les obres de consolidació estructural de l’ermita de Santa Maria de la Serra al municipi de Farrera, també coneguda com a església de la Mare de Déu de la Serra de Farrera.

Els promotors del projecte són l’Ajuntament de Farrera, el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Bisbat d’Urgell i l’Institut Català del Sòl, dins del programa Reviure les velles ciutats. L’INCASÒL ha finançat 83.863,46 € mitjançant les aportacions establertes en el conveni de transferències signat per aquest organisme i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Ajuntament de Farrera ha aportat 11.025 € i el Bisbat d’Urgell 1.890 €.

Els treballs de restauració de l’ermita han consistit en la consolidació estructural de l’edifici i les seves cobertes. S’ha desmuntat la coberta, substituït les bigues malmeses i construït un acabat amb pissarra recuperada del país. També s’ha rejuntat tots els paredats, amb morter de calç, deixant a la vista els junts originals encara existents.

L’absis ha estat reconstruït i s’ha recuperat la seva volumetria, omplint la gran esquerda, amb un mur ciclòpid amb recuperació de les pedres originals. S’ha recuperat la finestra absidal, i a més de l’obertura de portes i finestres, s’han restaurat els brancals, llindes i arcs.

L’ermita de Santa Maria de la Serra està situada als afores de Farrera sobre la carena de la Serra. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès local (BCIL) i la referència més antiga correspon a la relació d'esglésies parroquials del deganat de Cardós, visitades l'any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. Segons fonts orals, durant la guerra civil l’edifici va servir com a niu de metralladores. Per a aquest ús es va ampliar l’obertura central de l’absis deixant l’esvoranc del mur absidal en l’estat actual.

El Museu de les Papallones de Pujalt tancarà portes. Així ho va anunciar al diari Segre l’alcalde de Sort, Raimon Monterde, al no aconseguir arribar a un acord amb els gestors d’aquest equipament públic per crear una figura legal, ja fos un consorci, un conveni o un patronat, amb la qual poder i gestionar el museu amb totes les garanties que exigeix la normativa.

Les postures semblen irreconciliables i l’Ajuntament ha decidit tancar l’equipament, que porta 15 anys al nucli de Pujalt: 10 a les antigues escoles i 5 a un nou equipament de més de 500 metres quadrats. El consistori ha donat fins a finals d’any als actuals gestors per abandonar el recinte.

Monterne va explicar que no podien seguir així, ja que desconeixen el nombre de visitants així com els ingressos i les despeses del museu.

 

Els candidats i candidates d’ERC de l’Alt Pirineu i l’Aran s’han reunit aquesta tarda de diumenge al cap del Port del Cantó. El lloc ha estat escollit pel seu simbolisme a nivell pirinenc ja que marca el canvi de comarca entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà, essent el centre geogràfic del llarg de la vegueria, i perquè Rubió, amb 10 habitants, és el poble habitat a més alçada de Catalunya.

La representació pirinenca vol mostrar la identitat pròpia del territori pirinenc, i reclamar així la necessitat del desplegament de la llei de vegueries, aprovada l’any 2010, pel Parlament de Catalunya. Actualment el territori pirinenc, i els seus representants, està dividit en dues circumscripcions electorals, Lleida i Girona, fent impossible que, els pirinencs i pirinenques puguin votar a tots els seus representants.

ERC és la formació que presenta més candidats del territori pirinenc en aquestes eleccions, amb un total de 10. Ha volgut incloure-hi representació de totes les comarques i de l’Aran, mostrant la transversalitat i vertebració del territori.

La candidatura pirinenca dels republicans compta amb: Francesc Viaplana i Carme Lostao, de l’Alt Urgell; Ramon Villuendas i Raimon Monterde, del Pallars Sobirà; Rosa Amorós i M. Pilar Cases, del Pallars Jussà; Judit Calveras i Elies Nova, de la Cerdanya; Anna Moreno, de l’Alta Ribagorça i Hug de la Rosa, de l’Aran.

Pàgina 1 de 22