L’ocupació turística a la demarcació de Lleida durant el pont de la Constitució s’ha tancat de manera força satisfactòria i fins i tot lleugerament per sobre de les previsions inicials, encara que amb comportaments desiguals d’acord amb l’oferta de neu a les diferents estacions d’esquí del Pirineu de Lleida. La mitjana d’ocupació en aquests 4 dies de pont s’ha situat al voltant  del 75%, 5 punts per sobre de les previsions,  entre les diferents modalitats d’allotjament turístic, tot i que en moltes comarques del Pirineu ha estat entre el 90 i el 95% de mitjana els dos dies centrals del pont.

Les comarques de muntanya on les estacions d’esquí han tingut una bona oferta de neu el nivell d’ocupació ha estat molt favorable. El divendres i el dissabte, la part central del pont, en moltes zones del Pirineu de Lleida la mitjana d’ocupació s’ha situat entre el 90 i el 95%, com ara a la Vall de Boí a l’Alta Ribagorça, com també ha succeït a diferents indrets del Pallars Sobirà, el Solsonès, a l‘Alt Urgell i la Cerdanya lleidatana. A la Val d’Aran el nivell d’ocupació a l’entorn de Baqueira Beret s’ha reduït fins a situar-se al 40% aproximadament per la falta de neu suficient, mentre que a la zona de Mig Aran l’ocupació en els establiments d’hoteleria ha estat al voltant del 60 i 65 %. Baqueira Beret, fent un gran esforç, ha disposat durant aquests dies de fins a 40 km de pistes quan va anunciar que només n’obriria 15 km, amb la qual cosa ha generat una bona satisfacció entre els visitants.

Durant els 4 dies de pont a les comarques del Pirineu de Lleida s’ha viscut força ambient i moviment de gent propiciat tant pels turistes atrets per l’oferta de neu com per altres activitats del territori vinculades amb la natura, el turisme actiu i les visites a espais naturals com ara el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i les visites al Patrimoni cultural també han rebut una gran afluència de visitants. D’altra banda, les segones residències han tingut així mateix una bona activitat en aquests dies, la qual cosa també ha repercutit de forma directa en els establiments de restauració i en el comerç en general.

Per sectors, l’ocupació hotelera ha estat per sobre del 70% de mitjana entre el 6 i el 9 de desembre, arribant al 90 i el 95% el divendres i el dissabte  en diferents  zones del Pirineu de Lleida amb oferta de neu, llevat de la Val d’Aran com ja s’ha comentat anteriorment. El turisme rural, amb un comportament millor que el de les previsions inicials ha tingut en aquests 4 dies una molt bona ocupació, atès que ha arribat pràcticament a la plena ocupació en el conjunt de les comarques del Pirineu de Lleida, llevat de la Val d’Aran que ha estat entre el 80 i el 90%. A les comarques de la plana el turisme rural també ha mantingut una molt bona ocupació que s’ha situat en una mitjana del 85%, tal com ja s’havia previst inicialment. Quant als càmpings, les places de bungalous de la zona del Pirineu han superat també les previsions inicials fins a situar-se en una mitjana del 80 % durant els quatre dies de pont i amb puntes la nit del divendres i el dissabte del 85 i el 90%.

Tal com ja s’ha comentat, al marge dels establiments d’allotjament turístic reglat, les segones residències han tingut força activitat en aquest pont.

 

Forfets venuts

El pont de la Constitució ha permès a milers d’esquiadors encetar la nova temporada d’esquí 2018/2019 al Pirineu de Lleida, malgrat que la campanya es va estrenar l’1 de novembre a les estacions de nòrdic de Lles de Cerdanya i Tuixent-la Vansa, i totes les d’alpí, llevat de Tavascan, van obrir les instal·lacions el cap de setmana anterior al pont.

Durant aquests 4 dies del pont de la Constitució, que va del 6 de desembre fins avui diumenge dia 9, les estacions d’esquí del Pirineu de Lleida han venut més de 45.000 forfets que sumats als gairebé 10.000 del cap de setmana anterior al Pont ens dona una xifra d’uns 55.000 forfets durant els 9 dies.

Aquest és un nombre provisional, en espera que els diferents centres d’hivern del Pirineu lleidatà tanquin les xifres definitives d’aquest període. En aquest guarisme s’hi inclouen les dades de totes les estacions d’alpí del Pirineu de Lleida i la de nòrdic de Tuixent-la Vansa, que resten obertes al públic des de l’1 de novembre. Els restants complexos de nòrdic només han estat oberts per a la pràctica de raquetes de neu i usos turístics, com també l’estació mixta de Tavascan.

Aquesta xifra de forfets se situa per sota del registre de la temporada passada, però s’ha de tenir present que el pont del 2017 es va escaure millor en dates, atès que amb un sol dia laborable es va poder gaudir de 5 dies festius en coincidir en dimecres i divendres els dos dies festius del pont. Així mateix Baqueira Beret va tenir un inici de temporada òptim, amb molt bona qualitat i quantitat de neu, cosa que no ha succeït enguany. Durant els 9 dies del pont de l’any 2017 es van vendre 95.000 forfets; el 2016 van ser 88.500; l’any 2015  van ser 69.000 i el 2014 se’n van vendre 20.000. 

Totes les estacions d’esquí alpí del Pirineu de Lleida exceptuant la de Tavascan han restat obertes al públic, amb diferents gruixos de neu i quilòmetres de pistes. Dels centres d’esquí nòrdic només Tuixent-la Vansa ha restat obert amb una oferta de neu. Les altres estacions de fons han estat obertes per a usos turístics i raquetes.

 

Activitats diverses a més de la neu

A més de les activitats relacionades amb la neu, també s’ha generat un bon nombre de desplaçaments dels turistes que en aquesta època de l’any visiten les comarques lleidatanes per gaudir d'activitats en contacte amb la natura com ara el Parc Nacional d’Aigüestortes, que ha tingut també força moviment de visitants. També l’oferta relacionada amb el patrimoni cultural dispers per tots els racons de la nostra geografia amb visites programades i en família, a més d’altres activitats vinculades amb la pràctica del turisme actiu, fent rutes turístiques, assaborint els millors plats de la cuina de Lleida i participant en les jornades i les propostes gastronòmiques que tenen lloc aquestes dates tant a les comarques del Pirineu i la Plana com a la mateixa ciutat de Lleida, han estat el motiu de la visita de molts turistes en aquest període a les comarques lleidatanes.

També han estat moltes les poblacions que han acollit una gran varietat d’activitats, com ara fires i mercats de temàtiques diverses, tant a les comarques de la Plana com a les del Pirineu de Lleida. Algunes d’aquestes activitats han estat relacionades amb la DOP Oli Les Garrigues amb i la celebració de la 24ª Mostra Gastronòmica de les Garrigues.

 

 

 

La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha presentat avui la segona de les tres jornades que, sota el nom Els Pirineus: nous reptes i propostes vertebradores, donen veu a diferents agents del territori per tal de valorar les expectatives de present i les alternatives de futur de les comarques pirinenques, i que avui s’han centrat en un eix temàtic comú Serveis públics i despoblament.

L’acte s’ha celebrat a l’Oficina Comarcal de Turisme de Sort, i ha comptat també amb la participació de l’alcalde, Raimon Monterde, i del president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Isús.

Perelló ha destacat que l’objectiu d’aquestes jornades és “plantejar i posar al damunt de la taula amb els agents del territori temes que són importants” i que preocupen ajuntaments, empreses i particulars, per tal de “debatre’ls i oferir propostes de futur”, tot plegat dins un pla de gestió del territori que ha de fer viable que “la gent s’hi pugui assentar i evitar així el constant despoblament, oferint la possibilitat de poder-hi i viure i de viure-hi amb tos els mitjans que avui són necessaris”. Perelló ha afegit que la Diputació sempre és al costat del territori per “donar solucions” i que, en el cas del Pirineu, hi ha sobre la taula serveis bàsics referents a l’assistència sanitària i l’ensenyament, així com “el desplegament de la fibra òptica”, que és un punt bàsic “per a qualsevol empresa i qualsevol activitat econòmica”.

En aquest sentit, la presidenta de la Diputació ha precisat que el desplegament de la fibra òptica culminarà en un màxim de cinc anys i preveu la connexió de Sort, el Pont de Suert i Vielha per al 2020. També ha assenyalat, entre d’altres temes, que hi ha en marxa, en coordinació amb els consells comarcals, diversos projectes europeus sobre biomassa (que beneficien 66 municipis dels Pallars Sobirà i Jussà, Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya i  Val d’Aran), i un projecte en dinamització turística per consolidar un model sostenible i competitiu a partir de la valorització del patrimoni natural i cultural (tal i com s’està fent, entre altres accions, des del Patronat de Turisme de la Diputació).

L’Institut d’Estudis Ilerdencs és l’organitzador d’aquestes jornades, la primera de les quals es va celebrar al mes de juny passat al Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça, amb un centenar d’assistents i coincidint amb el 30è aniversari de la creació de la comarca. En aquella ocasió, la temàtica va ser Reptes econòmics i patrimoni. La tercera jornada, que tindrà com a tema Comunicacions i mobilitat, està previst que se celebri durant el primer trimestre del 2019 a la Val d’Aran.

Les comunicacions d’avui han posat l’accent en les particularitats orogràfiques i demogràfiques del Pirineu, amb un territori tortuós i un hàbitat força escampat en petits nuclis, un fet que dificulta l’accés de la població als serveis propis d’una societat moderna. Aquestes carències imposen l’adopció de noves fórmules de prestació de serveis i de finançament per tal que la població gaudeixi d’unes condicions de benestar satisfactòries.

Així, en primer lloc, Ramon Morell (UdL) ha ofert la ponència Millorar i garantir els serveis als pobles pirinencs: finançament i dotacions, i posteriorment s’ha programat una taula rodona sobre Iniciatives i plans per a mantenir la sociabilitat pirinenca, moderada per Marc Riera, director de la Fundació Món Rural, i en què han intervingut Enric Bergadà, secretari de l’Ajuntament de Rialp, que ha parlat sobre Finançament i serveis en els petits ajuntaments; Víctor Bayarri, assessor en serveis a la persona, director de la consultoria social Alter Civites (L’atenció dels col·lectius necessitats); i Josep Plasencia, del projecte de recuperació arquitectònica, social i econòmica del nucli d’Envall (Envall Cooperativa), que ha tractat sobre Recuperació i manteniment dels petits nuclis pirinencs, del nucli d’Envall, a la Vall Fosca. A la tarda es farà una visita a la deixalleria de Sort.

La tercera edició del festival internacional de curtmetratges ‘CurtÀneu’, que se celebrarà en vuit espais diferents de les Valls d’Àneu del 9 a l’11 de novembre, projectarà una quarantena de curtmetratges en 12 sessions (incloent-hi les especials). Entre ells, destaquen dos curts guanyadors dels Oscar 2017 en les categories de ficció i animació. El primer, l’obra hongaresa Sing (Mindenki), presenta la història d’una nena que intenta adaptar-se a la seva nova escola cantant al cor. El curtva ser el guanyador en la categoria de Millor Curtmetratge de Ficció. Un altre dels films premiats que acollirà la tercera edició del CurtÀneu és Dear Basketball, quenarra la trajectòria esportiva de Kobe Bryant, un dels jugadors de bàsquet més famosos de la NBA, i que va ser guardonat amb l’Oscar al Millor curt d’animació. La banda sonora està composta per John Williams.

Enguany, el ‘CurtÀneu’ ha estat reconegut com a membre del Catalunya Film Festivals. Una de les promotores del festival, Gemma Tizon, explica que uns dels objectius del ‘CurtÀneu’ és fer difusió del territori perquè la gent el conegui i s’animi a visitar-lo.

L’alcalde d’Esterri d’Àneu, Ramon Villuendas (ERC), renunciarà al càrrec per incompatibilitats amb la seva nova feina a l’estació d’esquí de Baqueira Beret, lloc que ocupava abans de ser alcalde. Aquest era el tercer mandat de Villuendas al capdavant de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu. El substituirà en el càrrec el regidor Joan Antoni Blanco. Tot i deixar l’alcaldia, Villuendas seguirà col·laborant amb el nou equip de govern.

En un altre ordre de coses, l’alcalde de Tremp, Joan Ubach (PDeCAT), no optarà a la reelecció com a primer edil en les pròximes eleccions municipals. Ubach va explicar que la seva renúncia ve motivada “per motius de salut i personals”. Ubach haurà sigut alcalde durant dos mandats, de 2005 a 2007 i de 2015 a 2019, si bé ha estat regidor a l’Ajuntament des del 1995. Per la seva part, Anna Ritz serà la candidata de Junts per Tremp a les pròximes municipals.

Una trentena d’Igers han participat aquest diumenge a l’Instawalk, organitzat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, per fotografiar els colors de tardor al Parc Natural de l’Alt Pirineu, en una acció promocional en què han col·laborat el mateix Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà.

L’arribada de l’onada de fred que ha deixat les primeres nevades al Pirineu i una forta baixada de les temperatures per a aquest cap de setmana ha causat alguna anul·lació entre els Igers que inicialment s’havien inscrit en aquesta trobada. No obstant això, finalment han estat una trentena els seguidors que han volgut gaudir de la descoberta del Parc de l’Alt Pirineu en aquesta època de tardor.

El punt de trobada ha estat al Centre d’Art i Natura de Farrera. L’alcalde de Farrera, Santiago  Isus; el director del Centre d’Art i Natura, Lluís Llobet, i el director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Marc Garriga, han donat la benvinguda als assistents. Després de fer una visita i conèixer les instal·lacions del centre han pogut gaudir a la Coma de Burg, al Pallars Sobirà, situat dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu,  dels espectaculars paisatges dels Pirineus a la tardor amb una elevada gama cromàtica de grocs, taronges i vermells dels seus boscos caducifolis i coberts per un mantell blanc intens de la neu caiguda durant les darreres 24 hores. La jornada ha finalitzat amb un dinar al mateix Centre d’Art i Natura de Farrera amb una mostra de productes locals.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha organitzat des del mes d’octubre del 2013, ara fa tot just 5 anys, més d’una vintena de trobades per als aficionats a l’aplicació per a mòbil Instagram amb la finalitat de promocionar les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida a través de l’objectiu de les càmeres dels telèfons mòbils i posteriorment pujar-les a les xarxes.

El Patronat de Turisme ha inclòs com a condició que per formar part d’aquestes trobades cal acreditar que es tracta d’Instagramers interessats a conèixer el territori i que disposen d’un nombre significatiu de seguidors per tal de dotar aquestes accions de promoció d’un nivell més alt de qualitat i professionalitat. Amb aquestes actuacions el Patronat vol contribuir a donar a conèixer municipis, esdeveniments singulars, productes gastronòmics i espais naturals del nostre territori mitjançant els usuaris de l’aplicació Instagram, els quals esdevenen prescriptors de la destinació turística del Pirineu i les Terres de Lleida.

L’estació d’alta muntanya de Tavascan acaba de posar en funcionament, a través de la seva pàgina web, la venda dels forfets de temporada d’esquí nòrdic amb grans avantatges que s’aplicaran fins el 18 de novembre. Els seus beneficiaris gaudiran d’un 20% de descompte en la compra anticipada. D’aquesta manera, el preu de forfet de temporada és de tan sols 96 euros pels adults i de 48 euros en la modalitat infantil (fins a 12 anys).  Cal destacar que el forfet de nòrdic està dins l’oferta de les estacions adherides a ‘Tot nòrdic’ la qual cosa fa que els usuaris del forfait puguin esquiar tant a Tavascan com a Aransa, Lles de Cerdanya, Guils Fontanera, Sant Joan de L’Erm, Tuxen-La Vansa, i, Virós-Vall Ferrera.

Aquest forfait també gaudeix d’altres bonificacions i, a més, si es compra des de Tavascan, els usuaris reben el forfait còmodament a casa seva.

Totes aquestes promocions es poden adquirir de forma fàcil i ràpida a través del web oficial de Tavascan (http://www.tavascan.net).

L’estació de Tavascan està situada a l’extrem nord occidental del Pirineu de Lleida, just a l’epicentre del Parc Natural de L’Alt Pirineu. La vall de Tavascan és un indret d’alta muntanya de gran interès paisatgístic i cultural. Ofereix una inigualable oferta turística, així com tota mena de serveis adreçats a donar a conèixer els atractius d’aquesta extensa àrea natural. Les seves pistes d’esquí, tot i ser de petites dimensions, ofereixen un ampli ventall de possibilitats lúdiques i esportives: esquí nòrdic, alpí, raquetes, escola d’esquí, el refugi, camp d’arves, etc., així com els circuits inclusius.

 

El Pallars Sobirà continua sent la que separa més els residus municipals de tot l’àmbit de Ponent i de l'Alt Pirineu i Aran, amb un percentatge del 46,47% de recollida selectiva neta, tot i que la xifra el 2017 és lleugerament inferior respecte a la de l’any anterior, que havia estat d’un 48,16%. Amb la implantació del model porta a porta, aquesta comarca va començar a encapçalar la el rànquing, incrementant gairebé 20 punts respecte al que es recollia amb l'anterior sistema.

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, va presentar divendres les dades de 2017 de residus municipals als àmbits de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran. Si el Pallars Sobirà encapçala el rànquing, la Cerdanya continua sent la que menys separa els residus, tot i que ha incrementat gairebé tres punts, fins arribar al 22,3%, respecte a les dades de 2016, quan va obtenir un 19,5%. Mentre, les comarques del Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Segarra i el Pla d’Urgell superen la mitjana de Catalunya de recollida selectiva neta, que se situa en el 32%. Durant la presentació de les dades, Josep Maria Tost va defensar que incrementar la recollida selectiva de l'orgànica és clau, perquè “sense ella és impossible assolir els objectius comunitaris". 

Per municipis, els que millor reciclen són: Verdú amb un 54,16%; Esterri de Cardós amb un 51,49%; Fondarella amb un 50,43%; Montferrer i Castellbò amb un 49,99%; La Guingueta d’Àneu amb un 49,95%; Ribera d’Urgellet amb un 49,8%; Sant Guim de Freixenet amb un 48,74%, Torà amb un 48,6%, La Seu d’Urgell amb un 48,57% i Sort amb un 48,08%.

L’actor i director de teatre Carles Canut ha mort als 74 anys després d’una llarga malaltia. Nascut a Gerri de la Sal, Canut va tenir una llarga trajectòria sobre els escenaris, reconeguda com diversos guardons, com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, l’any passat, i el Premi Max 2008 com a millor actor de repartiment per Plataforma.

Des de fa gairebé un any i mig, era el director del Teatre Romea. Entre algunes de les seves interpretacions més destacades hi ha la del Rei Lear o Macbeth. Canut també va fer diversos papes a la televisió, com el popular Rafeques del Vostè jutja, que dirigia Joaquim Maria Puyal, el 1985.

A COMARQUES DE PONENT en tenim un molt bon record i li estem molt agraïts ja que va ser l’encarregat de presentar la publicació a Tremp ara fa 20 anys, quan va sortir el primer número.

El projecte d’investigació minera per a cercar or i wolframi a la Vall de Bonabé ja es troba en fase d’avaluació ambiental. L’empresa Neometal Spania SL, una filial de la multinacional australiana Apollo Minerals Limited, ja ha presentat el document ambiental per la sol·licitud d’inici d’avaluació d’impacte ambiental simplificada al Departament de Territori i Sostenibilitat, al qual només podran presentar al·legacions els organismes i entitats que hagin rebut  el document, entre ells la plataforma Salvem Salau.

D’altra banda, el passat 20 de juliol el ple del Consell Comarcal del Pallars Sobirà va aprovar, per unanimitat de tots els grups, una moció de rebuig als projectes miners sorgits a la comarca del Pallars Sobirà, presentada per la CUP. Però per l’altra, dijous passat a la Comissió d’Empresa, els vots en contra d’ERC i JxCat juntament amb l’abstenció de C’s rebutjaven una proposta de resolució al Parlament de Catalunya presentada per Catalunya en Comú-Podem i que anava en la mateixa línia que la moció aprovada al Consell Comarcal, evidenciant una vegada més, la manca de connexió dels diputats amb el territori afectat.

Amb l’objectiu d’analitzar la situació del projecte, la plataforma Salvem Salau va convocar una trobada oberta per aquest diumenge a Isil, que ha servit per recordar els elevats impactes que suposaria pel medi natural l’execució de la fase de sondeig, amb 6 perforacions d’uns 150 m de profunditat, aproximadament, en unes roques calcàries totalment fracturades. 

També s’ha fet palès la preocupació de la gent del territori que no acaben d’entendre perquè es poden permetre unes pràctiques mineres tant agressives en una zona tant ecològicament sensible que és hàbitat de nombroses espècies protegides, entre elles l’ós bru, espècie reintroduïda mitjançant un projecte Life.

S’han consensuat els passos a seguir a mitjà termini per fer públic i palès el posicionament del territori en contra del projecte miner, la preparació de les al·legacions al document ambiental i mantenir el contacte amb la Plataforma STOP MINE SALAU de l’altra banda del Pirineu per coordinar ambdues lluites i fer un front comú davant Europa.

Salvem Salau anuncia que ha arribat el moment de la mobilització social per tal fer sentir la veu del territori i lluitar contra l’especulació i l’explotació dels nostres recursos. Properament es convocarà una xerrada informativa a Sort.

La 32a edició del Concurs de Gossos d’Atura de Llavorsí ha registrat aquest diumenge 19 d’agost rècord d’assistència amb unes 2.500 persones. El certamen, que és una de les festes més emblemàtiques d’aquesta població del Pallars Sobirà, ha comptat amb la participació de 10 pastors catalans, mallorquins, valencians i bascos els quals han competit amb 11 gossos en les proves de control i moviment dels ramats d’ovella. El guanyador del concurs ha estat el basc Fidel Alonso seguit de Juli Bayot i Hilari Novillo.

El Concurs de Gossos d’Atura de Llavorsí ha comptat amb la presència del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñe, ja que la institució col·labora amb el certamen. Reñé ha estat rebut a l’Ajuntament de Llavorsí per l’alcalde del municipi, Josep Vidal. 

Pàgina 1 de 23