Catalunya

Catalunya (454)

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, juntament amb el delegat del govern, Ramon Farré, i el director dels serveis territorials del departament, Joan Santacana, ha presentat avui les actuacions previstes per a les comarques de Lleida en matèria de serveis socials, programes sociolaborals i polítiques d’igualtat, que s’emmarquen dins del contracte programa signat pel Departament i els ens locals per al període 2016-2019.

El conseller ha posat en valor la tasca feta per la consellera Dolors Bassa, que no va poder presentar aquestes mesures com hagués correspost. “Vull reconèixer el paper de la Dolors Bassa en el desenvolupament d’aquestes novetats que avui presento i que tenen un impacte directe en la millora de l’atenció a les persones.”

“El sistema de serveis socials ha patit un enorme desgast”, ha assenyalat El Homrani. “Creiem que cal una restauració sistèmica dels serveis socials que han estat molt castigats i han sigut la darrera línia de defensa de milers de ciutadans durant aquests darrers anys. Cal una aposta per a reforçar aquests serveis i revertir les retallades patides durant els pitjors anys de la crisi”.

Aquest acord general es concreta en convenis amb els municipis de més de 20.000 habitants i amb els consells comarcals. Per tant, en el cas de la demarcació de Lleida, el contracte programa es materialitza en acords amb l’Ajuntament de Lleida, el Conselh Generau d’Aran i els consells comarcals de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, les Garrigues, la Noguera, El Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià, el Solsonès i l’Urgell.

És en aquest marc que aquest any es dota les comarques lleidatanes de 15,8 milions d’euros per a la prestació dels serveis socials bàsics i els serveis especialitzats adreçats a col·lectius com ara famílies amb infants a càrrec, gent gran, infants i adolescents, persones amb discapacitat, amb malaltia mental, amb problemes de drogodependències, afectades pel VIH/Sida, persones immigrades o polítiques d’igualtat, entre altres.

Entre el 2017 i el 2019 s’invertiran a les comarques de Lleida més de 46 milions d’euros. El desglossament per anys és aquest: 2017, 14,1 M€; 2018, 15,8 M€ i 2019, 16,4 M€.

Uns quants exemples: destinem gairebé 14 milions a equips bàsics d’atenció social; 9,4 milions al servei d’atenció domiciliària; 5 milions a equips d’atenció a la infància i l’adolescència; 1,7 milions a transport adaptat; 1,6 milions per a programes de migracions i ciutadania; 4,1 milions per a joventut.

 

Un salt qualitatiu de la xarxa de serveis socials

Pel que fa al marc general del Contracte Programa –que es tradueix en 109 contractes amb municipis i consells comarcals-, està dotat amb 915,3 milions d’euros per a tot Catalunya, una xifra que ha augmentat el compromís inicial de 826 milions d’euros. El plantejament que conté representa un salt qualitatiu del sistema de serveis socials.

Per què? D’una banda, s’enforteixen els serveis socials bàsics (EBAS). Si fins ara, la Llei de Serveis Socials preveia 3 treballadors socials i 2 educadors per cada 15.000 habitants, a partir del setembre de 2017 s’afegeix a aquesta unitat 1 gestor administratiu, perquè es faci càrrec de les tasques burocràtiques que representen l’atenció a la pobresa energètica, les necessitats habitacionals o les beques menjador, per exemple. A més a més, s’inclou més personal en aquelles zones que necessiten un reforç, d’acord amb la incidència dels següents factors: infància en risc, dependència, renda garantida i dispersió territorial.

Això vol dir que entre 2017 i 2019 s’està en disposició de contractar més de 850 professionals, és a dir augmentar en un 30% la xarxa dels serveis socials bàsics. A la demarcació de Lleida, passaran de 140 professionals a, com a mínim, 206.

D’altra banda, es replanteja i s’amplia la xarxa de serveis socioeducatius per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies (SIS). Si fins ara el sistema es basava en centres que atenien bàsicament infants de 6 a 12 anys, ara es construeix una xarxa pública de serveis a tot Catalunya per atendre els infants i joves de 0 a 18 anys -amb un servei especialitzat en adolescents-, així com a les seves famílies. També es posa en marxa un servei itinerant i es posa l’accent en la prevenció.

La implantació del model està sent progressiva. Ha començat el 2017 per Tarragona, Terres de l’Ebre i Lleida. A terres lleidatanes s’acabarà de desplegar aquest any.

A més a més, des del 2017 hem començat a crear experiències pilot dels Serveis d’Orientació i Acompanyament de les Famílies (SOAF), per millorar-ne el benestar personal, familiar i social. Aquest servei està enfocat des d'una perspectiva preventiva: detecta i reforça les capacitats i fortaleses de les famílies per afavorir relacions familiars saludables i enfortir les habilitats parentals. A diferència de l’atenció a la família que es fa als Serveis Socioeducatius (SIS), aquest és un servei de caràcter universal dirigit a totes les famílies, encara que no hi hagi un infant en situació de risc.

Altres novetats destacables són: la dotació d’una partida pressupostària destinada als ens locals en els serveis d’igualtat en el treball, LGTBI i accessibilitat, i la incorporació dels serveis laborals d’orientació, acompanyament i suporta a la inserció.

 

Cites a Cegues no és una pàgina web o una aplicació més de contactes. Es tracta d’una empresa online amb seu a la Seu d’Urgell dedicada a la intermediació en la cerca de parella que va néixer fa un any. Alba Vallejo, directora de Cites a Cegues, explica que “el projecte neix amb la voluntat d’ajudar a aquelles persones que volen trobar una relació de parella estable però que no volen exposar la seva intimitat a les xarxes ni invertir temps i esforços en conèixer a persones que tinguin uns altres objectius”.

Cites a Cegues està a mig camí entre les agències matrimonials tradicionals i les pàgines web de contactes existents. “El que ens diferencia dels negocis tradicionals del sector és que treballem exclusivament online i això fa que sigui molt més còmode per als usuaris i que els preus siguin més competitius”. I a diferència de les aplicacions i webs, Vallejo explica que “garantim, per una banda, màxima discreció, ja que no publiquem dades ni fotografies i, per una altra, rigor gràcies a l’equip de professionals de l’àmbit de la psicologia”.

L’èxit del mètode Cites a Cegues rau en el fet que són els assessors i no programes automàtics qui determinen la compatibilitat entre les persones, amb l’objectiu de posar en contacte a parelles objectivament compatibles per a una cita a cegues que té lloc a un dels restaurants que formen la xarxa de col·laboradors. “És a dir, seleccionem i ajudem a crear la màgia de la primera cita”, detalla Vallejo. 

També remarca que en tractar-se d’un servei de pagament, totes aquelles persones que busquen un contacte ocasional ja no es dirigeixen a Cites a Cegues i, si ho fan, quan arriba el moment del pagament es fan enrere. “De fet, sempre diem que a la nostra base de dades només volem que hi hagi les persones que busquen una relació sentimental estable i sincera”. 

En aquest primer any de funcionament, Cites a Cegues disposa ja d’una àmplia base de dades amb milers de candidats de tot el territori català i andorrà que creix sostingudament. Així mateix, la xarxa de restaurants augmenta amb el nombre d’usuaris. Actualment, es compta amb la col·laboració de 30 establiments de les quatre demarcacions catalanes i d’Andorra.

 

El mètode Cites a Cegues

El mètode consta de cinc passos: 

1.   Registrar-se online. És totalment gratuït.

2.   Completar el perfil, que és totalment confidencial. 

3.   L’equip d’assessors busca un perfil idoni i es proposa la cita.

4.   En el moment en què s’accepta la cita es fa un pagament de 50 euros en concepte de gestió.

5.   S’organitza la cita a cegues que consisteix en un sopar en un dels restaurants col·laboradors. El sopar va a càrrec dels clients del servei.

El compromís de Cites a Cegues és reunir a persones amb altes compatibilitats. És per això que només es fa una proposta de cita si els professionals creuen en l’èxit de la parella. Les propostes poden ser immediates però també poden passar setmanes o mesos. “No estem parlant d’un producte que es té en stock sinó de quelcom molt més complex. Oferim un servei que requereix una atenció personalitzada i actuar des de l’ètica professional. No perseguim que tothom tingui cita sinó que tothom qui en tingui quedi satisfet”, explica Vallejo. 

Quan arriba la cita, les dues persones només disposen del nom de pila, l’edat i la ciutat o poble de residència de la persona que coneixeran. Només l’equip de professionals de Cites a Cegues disposa de les dades personals i fotografies dels candidats. En relació al fet de no facilitar fotografies, Vallejo recorda la frase d’Oscar Wilde 'No hi ha una segona oportunitat per crear una primera bona impressió' per il·lustrar que no hi ha cap fotografia que pugui captar el que una persona realment és i pot transmetre en una primera cita organitzada des de l’amor i per a l’amor.

 

La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha participat avui en l’acte de presentació del programa ACTIO, que ha tingut lloc a la Diputació de Tarragona. L’acte s’ha emmarcat en la visita que Perelló ha fet al seu homòleg de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet.

Desenvolupat per la Diputació de Tarragona, el programa ACTIO serà implementat per la Diputació de Lleida, tal com ha destacat Rosa Maria Perelló, que ha estat acompanyada pel vicepresident quart i diputat de Noves Tecnologies, Eloi Bergós. A través d’una demostració digital, Perelló ha pogut conèixer de primera mà el funcionament de l’ACTIO, una plataforma de serveis tecnològics, desenvolupada per la Diputació de Tarragona, destinada als ens locals perquè aquests puguin tramitar de forma electrònica els procediments i ajudar-los en l’acompliment dels requeriments normatius. Ja formen part de l’ACTIO diferents consells comarcals, ajuntaments de municipis mitjans i petits (100 ajuntaments en funcionament que tenen aquests 70 procediments funcionant).

Segons Perelló, es tracta d’un programa que té com a objectiu apropar als ajuntaments una eina “per facilitar les tasques de gestió electrònica de documents” però que “va molt més enllà”, atès que “ofereix moltíssimes possibilitats de tramitacions electròniques tant per als ajuntaments com per als ciutadans, de manera que suposa un complement importantíssim per a un dels reptes que tenim pel davant, que és el de disposar de fibra òptica a tots els ajuntaments”. La presidenta ha destacat que la Diputació de Lleida compartirà el programa com un servei més “per als nostres municipis”.

Per tal d’implementar la plataforma ACTIO a Lleida i poder utilitzar l’aplicació amb garanties, caldrà formar un equip humà (els formadors seran de la Diputació de Tarragona) que es convertirà en l’interlocutor dels diferents ajuntaments de la província de Lleida.

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha resolt atorgar subvencions per valor de 200.000 euros per a la millora de la gestió dels residus municipals a cinc comarques de la demarcació de Lleida, en concret el Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues, la Noguera i l’Alt Urgell. Els ajuts s’emmarquen dins del Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PINFRECAT20), que té per objectiu promoure el desplegament de noves infraestructures per aconseguir l’equilibri territorial dels sistemes de tractament de residus, i donar compliment a l’objectiu de tractar prèviament al 100% els residus abans de la seva disposició final a tot Catalunya.

D’una banda, l’ARC ha atorgat 100.000 euros als consells comarcals del Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues i la Noguera per impulsar un nou centre de tractament de residus municipals per a la gestió conjunta de la fracció resta, i també la gestió del projecte i les obres dels centres de transferència necessaris per a optimitzar el transport de residus cap a aquest centre de tractament. Les noves infraestructures complementaran la planta existent a Tàrrega. Aquest ajut també servirà per a l’anàlisi previ del nou centre de tractament de residus, la redacció del projecte tècnic corresponent, i la preparació de documentació per a la seva tramitació.

D’altra banda, l’Agència de Residus de Catalunya ha resolt atorgar 100.000 euros al Consell Comarcal de l’Alt Urgell, la Mancomunitat d’escombraries de l’Urgellet, la Mancomunitat intermunicipal per a la gestió de residus de l’Alt Urgell Meridional per millorar la gestió dels residus municipals i desenvolupar infraestructures a la comarca. Concretament, es durà a terme l’anàlisi previ del nou centre de tractament de la fracció resta. També es redactarà un projecte tècnic per a l’ampliació del dipòsit controlat existent, i es prepararà la documentació necessària per a la seva tramitació.

 

 

L’espectacle musical Mamapop 2018, dedicat aquest any als temes més emblemàtics del Pop Rock dels anys 90, ha tornat a omplir de gom a gom l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida.

Més de 1.500 persones han ballat i han cantat les cançons de grups com Danza Invisible, Mecano, Hombres G, Los Secretos, Luz Casal, La Unión, La Frontera, Rosana, Els Pets i Sopa de Cabra en les dues sessions que s’han celebrat aquest dissabte.

Els beneficis del concert més les donacions a la fila 0 es destinen, com cada any, a la investigació de la variant HER2 del càncer de mama, que es detecta en un 20% dels casos en què es diagnostica la malaltia.

Aquest any l’espectacle musical, que s’ha convertit en una cita esperada per a molts lleidatans, ha arribat a la cinquena edició amb la participació de 5 veus cantants solistes (fins ara eren 2). Les veus dels artistes d’aquesta edició han estat Mariona Escoda, Toni Gilabert, Anna Borrego, Maria Arjona i Mireia Falcó.

 

Un espectacle per a la investigació del càncer de mama

En les darreres quatre edicions del Mamapop a Lleida s’han recaptat 68.000 euros per a la recerca científica de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) en càncer de mama.

L’IRBLleida presentarà al Simposi de Càncer de Mama de San Antonio (Estats Units) el resultat de dos estudis que ha desenvolupat gràcies a les aportacions que ha rebut del concert solidari Mamapop els darrers 4 anys. Es tracta d’un simposi referent mundial en

Mamapop és un espectacle musical d’alta qualitat escènica i musical que posa en escena 37 músics en total, fusionant la base pop-rock de la MamaBanda amb les cordes (violins i violoncels ) de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i l’Orquestra jove del conservatori L’Intèrpret de Lleida. Els arranjaments són de Jaume Olivé i José Ramon Madrid.

investigació del càncer de mama que organitza la Societat Americana d’Oncologia i la Unitat d’Investigació Americana al desembre.

Un dels estudis fa un anàlisi de les mutacions que poden condicionar el gen HER2 pel desenvolupament del càncer de mama. Les investigacions han detectat que en un un 93,6% dels casos de càncer per HER2+ hi ha una proteïna anomenada P-53 que està danyada i que no compleix amb la seva funció de reparar els gens alterats i evitar així que generin el càncer de mama.

L’altre estudi se centra en la influència que exerceix la expressió del gen HER2 de la pacient de càncer de mama en el major o menor èxit del tractament. Les primeres conclusions indiquen que el 100% de les pacients amb càncer de mama HER2+ amb alta expressió del gen HER2 i que no tenen afectació hormonal es curen. Aquest percentatge es redueix al 32% en el cas de les pacients amb baixa presència d’aquest gen.

No obstant això, si les dones pertanyents a aquest 32% tenen una major presència de glòbuls blancs, l’èxit del tractament augmenta fins al 80%.

 

Una iniciativa que suma

L’espectacle musical Mamapop està promogut pel lleidatà Manel Simon i Barbero, director artístic de Mamapop, per a la recerca en càncer de mama. El Comitè Organitzador de Mamapop està format per l’Associació de Dones Intervingudes en càncer de Mama (ADIMA), l’Associació Espanyola contra el càncer de Lleida (AECC-Lleida), la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida, l’Escola de Música L’Intèrpret i Drac Màgic Events.

Al voltant del comitè organitzador de Mamapop hi col·laboren una sèrie d’empreses i persones que posen el seu treball i esforç al servei de la iniciativa, en la qual participen 11 empreses solidàries, 7 col·laboradors essencials i 9 mitjans de comunicació. A més, també hi ha 19 persones anònimes i altres amb notorietat pública, que estan compromeses en la promoció i la difusió activa del projecte a la resta de la societat. Són els seus ambaixadors. Entre altres ambaixadors destaquen el periodista Luis del Olmo, l’escriptora Roser Capdevila, i l’ambaixadora d’honor Helena Rakosnik o la cantant lleidatana Lorena Gómez.

 

El diputat Josep Ibarz ha avançat que les obres per desenrunar la carretera del Port del Comte, afectada per una esllavissada des de fa tres setmanes, s’iniciaran dimarts vinent  “amb la voluntat que la via es pugui reobrir al trànsit a començaments del mes de desembre abans que comenci la temporada d’esquí”. Aquesta carretera dona accés a les pistes d’esquí de Port del Comte i, tot i que existeix una via alternativa d’accés, la Diputació de Lleida ha demanat,  en la reunió celebrada avui a l’Ajuntament de la Coma i la Pedra, celeritat en els treballs. 

Ibarz ha explicat que l’Ajuntament ha adjudicat les obres pel procediment d’urgència a l’empresa Geobrugg, que s’encarregarà de l’estabilització del cingle i la neteja de la runa. El cost dels treballs és de 177.000 euros, dels quals el 45% els assumirà la Diputació de Lleida; un altre 45% del cost, la conselleria de Territori i Sostenibilitat, i el 10% restant anirà a càrrec de l’Ajuntament de la Coma i la Pedra i el Consell Comarcal del Solsonès. 

A la reunió celebrada aquest divendres al Solsonès també hi han assistit l’alcalde de l’Ajuntament de la Coma i la Pedra, Jaume Oriol; el director general de Polítiques de Muntanya de la Generalitat, Albert Alins, i la presidenta del Consell Comarcal del Solsonès, Sara Alarcón.

La Diputació de Lleida assumirà un 45% del cost total dels treballs de desenrunar i fer de nou accessible la carretera d’accés a les pistes del Port del Comte, tallada al trànsit des de fa dues setmanes per una esllavissada de roques, segons ha explicat avui la presidenta Rosa Maria Perelló, que s’ha reunit amb el diputat de Vies i Obres, Josep Ibarz, per analitzar la situació. 

Aquesta via és vital per a l’economia del Solsonès, perquè dona accés a  l’estació d’esquí del Port del Comte, una de les més importants de les comarques de Lleida.

El compromís de la Diputació de Lleida, ha recordat Perelló, s’emmarca en totes les actuacions que al llarg d’aquest any s’han dut a terme per tal de minimitzar els efectes de les esllavissades conseqüència dels episodis de pluges intenses registrats a les comarques de Lleida.

Segons Perelló, la prioritat de la institució és estar al costat dels ajuntaments per tal de col·laborar-hi en les necessitats sobrevingudes, en aquest cas, de manteniment de vies de comunicació de titularitat municipal.

L’aportació de la Diputació de Lleida es planteja en col·laboració amb la conselleria de Territori, l’Ajuntament de la Coma i la Pedra i el Consell Comarcal del Solsonès.

El cost estimat d’aquesta actuació d’urgència a la carretera del Port del Comte es xifra en 70.000 euros.

 

L’any vinent començarà a caminar l’Orquestra Infantil Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OITLL, una important iniciativa de recolzament pedagògic impulsada per l’OJC amb la voluntat de donar més eines formatives a les noves generacions d’intèrprets musicals lleidatans.

L’OJC ha obert una convocatòria pública per tal que tots els alumnes interessats s’hi puguin inscriure i d’aquesta manera oferir als nens i nenes estudiants de música dels darrers cursos de Grau Elemental i inici de Grau Professional, de les Escoles de Música i Conservatoris de les poblacions de tota la demarcació de Lleida, l’oportunitat de realitzar un treball orquestral de qualitat, lúdic i engrescador.

El termini d’inscripció acaba el 16 de novembre i els assajos tindran lloc el 26 de gener a Lleida, el 2 de febrer a Agramunt, el 16 de febrer a Ponts i el 23 de febrer Cervera amb un concert final inclòs.

L’Orquestra OITLL serà dirigida per Albert Gumí, un dels directors amb més experiència en la formació de joves músics del nostre país. Es realitzaran parcials per seccions amb els professors de l’OJC.

En aquest primer any es proposarà un repertori basat en la història de la música amb obres de diferents èpoques (des del renaixement fins a l’actualitat passant pels períodes més representatius: barroc, classicisme, romanticisme, músiques actuals d’arreu del món…). La finalitat d’aquesta tria serà que els joves músics puguin fer un aprenentatge divers i que formin la seva sensibilitat a través de músiques d’estils marcadament diferents.

La plantilla seran els instruments habituals d’una orquestra simfònica (violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta travessera, oboè, clarinet, fagot, trompa, trompeta, trombó, tuba, percussió, arpa) i altres instruments acústics (saxo, flauta de bec, guitarra clàssica, acordió…). Queden exempts del projecte els instruments amplificats i els pianos o teclats.

La 20a edició del saló De Nuvis (Fira d’Organització d’Esdeveniments) se celebrarà els dies 10 i 11 de novembre al Pavelló 4 de Fira de Lleida amb 93 expositors, els quals oferiran un extens ventall d’opcions per organitzar un esdeveniment a mida, assessorament personalitzat i les darreres novetats en el món de les bodes i els esdeveniments. Enguany, amb motiu del 20è aniversari, De Nuvis estrena logotip i cartell, així com web i portal de proveïdors nous, i potenciarà les activitats paral·leles que es desenvoluparan en el marc del saló, com ara showcookings, degustacions, demostracions diverses (perruqueria, maquillatge, etc.), música en directe, espectacles de màgia, photocall, a més de les desfilades i sortejos.

 

Desfilades de vestits de núvia i de nuvi, de festa i de madrina

Un dels atractius principals del certamen seran les desfilades de vestits de núvia i de nuvi, de festa i de madrina, les quals tindran lloc dissabte i diumenge, d'11:30 a 11:45 hores, i de 17:00 a 17:50 horess, amb la participació de les empreses Alba Minguella-Costura d’autor, Booknovias, Boutique la Novia, Gala Garcia Novias i Sastreria Lorenzo. El diumenge se celebrarà també la desfilada de vestits de comunió. Els passis comptaran amb música en directe amb LleidaClàssica, grup especialitzat en música de cerimònia.

Cal recordar que enguany el saló De Nuvis oferirà aliances i joies treballades amb or ètic, en la que serà una de les novetats més singulars d’aquesta edició.

 

Fira de Lleida sorteja 1.000 €

Fira de Lleida recorda que totes les parelles inscrites a la pàgina web www.denuvis.com com a visitants del saló que es casin i que contractin algun servei al saló, podran optar al sorteig de 1.000 €. Els guanyadors hauran de destinar el premi a la compra de serveis i productes per al casament o celebració entre tots els expositors presents a la fira.

A més del sorteig de Fira de Lleida, una cinquantena d’expositors sortejaran o faran descomptes en serveis i productes entre els visitants del saló. Així, els expositors faran descomptes d’entre el 5% i el 50% per contractar a serveis o equipaments a la fira, així com sorteigs d’un creuer pel Carib o Tailàndia, jocs de maletes, caps de setmana romàntics dinars i obsequis variats.

De Nuvis està dirigit a totes les persones que vulguin celebrar un esdeveniment a mida, adaptat a tots els estils i pressupostos, i que poden trobar en un únic espai tot el que necessiten per organitzar un casament, una comunió, un bateig, un aniversari especial, un comiat de solter o de soltera diferent, bodes de plata i or, grans viatges i escapades romàntiques, obsequis originals, sopars i esdeveniments d’empresa, etc.

El preu de l’entrada serà de 4 €. Les persones interessades poden obtenir l’entrada amb un 50% de descompte inscrivint-se al web www.denuvis.com. L’entrada inclou l’accés a l’exposició, desfilades, actuacions i exhibicions. L’horari del saló De Nuvis serà de 2/4 d'11 del matí a 2/4 de 9 de la nit.

Dos periodistes de dues revistes italianes, que són Dove, especialitzada en turisme i viatges, i Cucina Italiana, la publicació més antiga d’Itàlia sobre temàtica gastronòmica, visiten aquests dies diferents indrets de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida per preparar diferents reportatges centrats en l’oferta cultural i enogastronòmica de la demarcació lleidatana. El viatge està organitzat pel Centre de Promoció Turística de Catalunya a Itàlia en col·laboració amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i les oficines de turisme dels llocs que visiten.

La revista Cucina Italiana es publica mensualment des del 1929 i en les seves edicions ha començat a incloure rutes gastronòmiques internacionals entre els seus continguts. Els lectors mensuals de la revista són aproximadament uns 250.000. Per la seva banda, la revista Dove és considerada com una de les més influents del sector turístic a Itàlia, amb una tirada de 141.000 exemplars cada mes.

Els dos periodistes que participen en aquest viatge de 5 dies pel territori lleidatà recorreran entre el 20 i el 25 d’octubre les comarques de l’Urgell, el Segrià, el Pallars Sobirà, les Garrigues, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran. Durant el seu itinerari visitaran la Seu Vella de Lleida, les esglésies romàniques de la Vall de Boí (Patrimoni Mundial), i el patrimoni cultural de la Val d’Aran, entre d’altres monuments i equipaments culturals del territori.

En el vessant gastronòmic faran diferents visites guiades per conèixer la fàbrica de Torrons Vicens d’Agramunt, el celler Batlliu de Sort, el celler la Gravera d'Alfarràs i el celler Vinya Vilars d’Arbeca. També gaudiran dels formatges, els cargols, els embotits  i la cervesa artesana de la Val d’Aran, entre d’altres productes, i tindran l’oportunitat de degustar la cuina i els productes típics de les zones que visiten. El programa del viatge també preveu una excursió amb 4x4 al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici des de la Vall de Boí.

Les localitats que  visitaran els dos periodistes fins el dijous 25 són Agramunt, a l’Urgell; la ciutat de Lleida i Alfarràs, al Segrià; Sort i la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà; diferents pobles de la Vall de Boí; Arbeca, a les Garrigues, i Vielha, Arties, Salardú, Unha i Bagergue, a la Val d’Aran.

Pàgina 1 de 33