Endesa millorarà en els propers mesos la seguretat i la fiabilitat de la central hidroelèctrica de Tavascan, al Pallars Sobirà, amb un nou sistema per evitar inundacions a aquest complex de caverna, ubicat a 500 metres a l’interior de la muntanya del Pic de Guerón. Aquesta mesura asseguraria que en cas de pujar el nivell d’aigua dels pous que hi ha a la central, fruit de filtracions, les bombes s’accionessin per si soles i evitarien així el seu sobreeiximent, que podria negar dues plantes de la instal·lació.

L’actuació, que comptarà amb una inversió de 100.000 euros per part de la companyia, permetrà controlar i gestionar millor la central gràcies a la modernització dels armaris de potència, uns equips auxiliars que passaran a ser autòmats. Així, en el cas que els dos pous que recullen aigua de les filtracions es trobin plens, les boies que contenen serviran d’indicadors per accionar les bombes que extreuen l’aigua. Paral·lelament, aquesta informació activarà una alerta al Centre de Control de Producció Hidràulica situat a la seu de Lleida, al barri dels Magraners.

La central hidroelèctrica de Tavascan, que actualment produeix una mitjana de 155 GWh anuals i compta amb una potència instal·lada de 153 MW (turbina), va començar a construir-se l’any 1959 i es va inaugurar el novembre de 1974, moment en el qual va convertir-se en la primera central reversible de tot l’estat espanyol. És a dir, de dia agafa l’aigua dels llacs per produir electricitat i durant la nit funciona com una estació de bombeig i torna a pujar l’aigua fins als llacs superiors per poder reutilitzar-la com a font d’energia. D’aquesta manera, el complex inclou una central de turbinatge (Tavascan) i una central de bombeig (Montamara, de 88 MW). Des de la primera s’aprofita l’aigua dels embassaments de Certescans i Romedo de Baix, per una banda, i Graus, per l’altra, per produir energia elèctrica; mentre que des de la segona s’utilitza l’embassament de Romedo de Baix com a superior i Graus com a inferior.

Aquests treballs s’inclouen en el pla de manteniment de la Companyia per tal de mantenir les seves instal·lacions en el millor estat possible i incorporar-hi els darrers avenços tecnològics. 

La temporada de turisme actiu i esports d'aventura 2016 s'ha iniciat amb un total de 224 empreses a totes les comarques lleidatanes, les quals oferiran una cinquantena d'activitats de terra, aigua i aire. Les perspectives per a aquesta campanya són bones, atenent al suau però continu creixement que ha experimentat el sector en els darrers anys, conseqüència de la lenta recuperació econòmica i de la progressiva obertura del sector als mercats exteriors.

En la presentació de la temporada, el president de l'Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà, Florido Dolcet, ha indicat que les empreses lleidatanes del sector inverteixen any rere any en l'ampliació i la millora d'infraestructures i en el manteniment dels equipaments de les diferents modalitats d'esports d'aventura i turisme actiu que ofereixen.

La quantitat mitjana invertida per les empreses ha estat de 36.500 euros en els períodes 2014 i 2015. Aquesta campanya també s'estrenaran dos nous parcs lúdics d'aventura al Pallars Sobirà, en concret a les localitats de Rialp i la Guingueta d'Àneu. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha visitat el de Rialp, on un grup d'escolars han realitzat diferents activitats terrestres.

Per la seva part, el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Llàtzer Sibís, ha destacat la importància de promoure la formació d'activitats i esports d'aventura al territori.

 

Impacte econòmic de 88 milions

La importància d'aquest sector ha anat creixent en els darrers anys i actualment el seu impacte econòmic global (considerant els ingressos procedents de l'activitat mateixa, l'allotjament i la restauració) és de 88 milions d'euros, a més de donar feina a més de 2.000 persones.

D'altra banda, i segons l'estudi efectuat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, el nombre de serveis de turisme actiu que donen anualment les empreses d'aquest àmbit frega els 650.000. La temporada 2015 van oferir concretament uns 646.000 serveis. Les empreses van fer uns 320.000 serveis d'activitats terrestres, 312.000 serveis d'activitats d'aigua i uns 14.000 d'aèries.

 

Trenta anys de la primera baixada de ràfting

Enguany, la demarcació de Lleida commemora una fita històrica: el 30è aniversari de la primera baixada de ràfting pel riu Noguera Pallaresa, una proposta aleshores pionera a l'Estat espanyol que va impulsar i revolucionar el món dels esports d'aventura.

Aquella activitat innovadora s'ha convertit trenta anys després en un dels motors principals en l'àmbit dels esports d'aventura i en aquests 30 anys s'han contractat uns 6 milions de serveis d'activitats d'aigua al riu Noguera Pallaresa.

En aquest sentit, Reñé ha felicitat les empreses del sector per l'esforç i el treball continuat d'aquests 30 anys.

 

La Diputació inverteix en la neteja del riu Noguera Pallaresa

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha anunciat que la corporació lleidatana finançarà una actuació de neteja plurianual al Noguera Pallaresa per garantir la seguretat del riu. "Es tracta de netejar aquells elements que poden provocar problemes a les persones que practiquen rafting, com arbres o pedres que cauen al riu en aquells trams navegables del Noguera Pallaresa", ha indicat Reñé.

Amb motiu de les obres d’ampliació de la carretera N-260 i reposició del ferm a Gerri de la Sal quedarà anul·lat un carril de circulació i es donarà pas alternatiu dins el nucli urbà de la població. El carril direcció Sort quedarà anul·lat perquè pugui estacionar-hi la màquina perforadora.

Fins al 17 d'abril, la carretera quedarà lliure de restriccions totes les nits i els caps de setmana, és a dir, des de les 1 del migdia del divendres fins a les 7 del matí del dilluns. A partir del 17 d'abril, les restriccions de trànsit només quedaran lliures durant els caps de setmana. Durant la setmana del 4 d'abril es duran a terme treballs de prospecció arqueològica que no comporten afeccions al trànsit, de manera que el trànsit a la travessia durant aquesta setmana quedarà restituït en tots dos carrils.

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha posat en marxa una nova aplicació per a disposició mòbils com a nova eina de promoció turística. L'APP, que s'anomena Turisme en el Pallars Sobirà, proporciona informació detallada dels serveis turístics de la comarca, museus i parcs, productes, itineraris, agenda així com la previsió meteorològica dels 15 municipis que conformen el Sobirà. L'aplicació, que es pot descarregar a través de Google Play, és apta de moment només per al sistema operatiu Android. De moment està disponible en català tot i que en breu també es podrà descarregar en castellà, anglès i francès.

Aquesta APP ha estat cofinançada pel Consell Comarcal de Pallars Sobirà i el Parc Natural de l'Alt Pirineu.

 

 

 

 

 

Rialp acollirà entre els dies 21 i 24 de març el Campus de futbol infantil de la mà del RCD Espanyol, coincidint amb les vacances de Setmana Santa. La Diputació de Lleida ha acollit aquest dilluns la presentació d’aquest esdeveniment organitzat juntament amb l’empresa La Toca sota el lema “Viu el Futbol”.

La presentació ha comptat amb la participació del vicepresident tercer de la Diputació de Lleida i alcalde de Rialp, Gerard Sabarich, qui ha destacat que la voluntat de Rialp és desenvolupar activitats turístiques, esportives i de promoció del Pallars, com aquest campus de futbol.

En aquest sentit, Sabarich ha destacat el paper fonamental de la Diputació de Lleida donant suport als ajuntaments, apostant de forma clara i decidida per totes les activitats i pràctiques esportives i garantint un segell de qualitat de les mateixes.

Els representants de l’empresa organitzadora La Toca, Llorenç Bonet, Robert Salvia i Carles Claramunt, han explicat que s’ha escollit Rialp per organitzar aquest campus de futbol per les instal·lacions esportives municipals, que garanteixen una bona estada per als nensPer als organitzadors és del tot imprescindible garantir als infants un bon nivell esportiu i futbolístic, però alhora és important poder oferir una vessant humana i social, com la convivència, el treball en equip i el respecte.

Amb aquest tipus d’iniciatives el que es pretén és que els nens puguin recordar aquesta experiència, que gaudeixin del futbol i de les activitats, i que també es puguin projectar com a futbolistes en un club de la màxima categoria com el RCD Espanyol, que els hi ensenya la seva metodologia d’entrenament en un indret singular com Rialp.

El representant del RCD Espanyol, Pedro Patón, ha afegit que el futbol base és una de les àrees esportives més importants del club i amb aquesta iniciativa el club pretén consolidar-se en el territori lleidatà i oferir als nens que destaquin l’oportunitat de portar-los al club.

D’altra banda, s’ha confirmat que el futbolista targarí Joan Capdevila col·laborarà amb el campus convivint amb els nens.

Els nens es poden inscriure a la web www.latoca.cat. A més, els organitzadors han anunciat que s’han establert col·laboracions amb les escoles de futbol del Pallars, com la de Rialp i la Pobla de Segur amb descomptes especials.

L’Escola de Pastors de Catalunya ha començat aquesta setmana nou curs amb un grup de 16 persones (6 dones i 10 homes) que provenen de diferents indrets de Catalunya, País Valencià i Navarra. Les edats dels alumnes comprenen des dels 19 fins als 45 anys. El 50% d’aquests tenen estudis universitaris, davant d’un 44% que té formació  en graus formatius. El 33% es troba a l’atur i el 61% treballava en el moment que se’l va seleccionar.

El centre ja ha format en les seves darreres 7 edicions a més de 116 persones, de les quals el 64% es dedica a la pagesia. L’objectiu final de l’Escola de Pastors de Catalunya és precisament poder viure a pagès amb un projecte de ramaderia ecològica. L’orientació principal que trien els alumnes és la producció lletera vinculada a cabres, ovelles o vaques.

 

Incubadora per a pagesos

El projecte de l’Escola de Pastors és un dels més destacats en el marc dels Projectes Singulars d’aquesta convocatòria. Aquest finançament no només permetrà portar a terme la formació oficial – enguany de 6 mesos de durada – sinó que a més a més ajudarà a portar a terme un projecte pilot vinculat a una Incubadora per pagesos o Espais Test. Es tracta d’una eina creada a França l’any 2006 en què s’acull temporalment persones que volen ser pageses.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu, amb finançament de l’empresa Endesa, està estudiant les causes de la disminució de l’almesquera (Galemys pyrenaicus). Es tracta d’un petit mamífer aquàtic exclusiu dels rius d’aigües fresques i netes del nord de la península Ibèrica emparentat amb els talps. En aquest sector dels Pirineus era un animal habitual fa una quinzena d’anys, però fa poc es va detectar una regressió molt forta a la vall de Cardós, on ha desaparegut de les zones de capçalera. A d’altres sectors del Parc Natural de l’Alt Pirineu sembla que la població es manté.

La causa d’aquesta regressió és de moment desconeguda, però s’han considerat diverses hipòtesis. Després d’avaluar-les, es van descartar com a possibles orígens factors naturals, com les riuades de l’any 2013, o d’altres d’origen humà, com el buidatge d’un embassament o contaminacions puntuals a la baixa vall de Cardós.

Per a obtenir més informació sobre la situació de l’almesquera a la zona i les circumstàncies que condicionen la seva presència, el Parc Natural i Endesa, l’empresa propietària dels aprofitaments hidroelèctrics de la vall, van iniciar un estudi la tardor del 2015 que continua aquest any. L’estudi de la distribució i freqüència de l’almesquera el realitza un biòleg i l’anàlisi de les característiques ambientals dels rius, l’empresa Eccus SL per encàrrec d’Endesa.

S’espera que el treball aclareixi les causes de la disminució de l’espècie per  poder establir mesures per a recuperar-la i evitar situacions semblants en altres zones.

A Catalunya, la distribució de l’almesquera està limitada a alguns rius pirinencs, especialment del Pallars Sobirà i l’Aran. És una espècie rara, considerada amenaçada a escala mundial, i que té protecció legal segons les diverses normatives.

Les Valls d’Àneu van tancar l’any 2015 amb un 7% més de visitants. Les xifres del Consorci de Turisme mostren que durant l’any passat l’oficina de turisme d’Esterri d’Àneu va rebre 3.693 consultes, davant les 3.450 del 2014. Aquestes dades confirmen la consolidació de les Valls d’Àneu com a destinació de turisme familiar i de proximitat.

Malgrat que la temporada alta es concentra a les vacances de Setmana Santa, estiu i els ponts festius de tot l’any, especialment el de la Puríssima, el 2015 ha augmentat el nombre de visitants entre els mesos de setembre i octubre. Aquest fet demostra que el turisme a les Valls d’Àneu s’està diversificant.

Segons ha explicat el president del Consorci, Carlos Cortina, “La neu és gran atractiu, que ens ha permès acollir esdeveniments de gran rellevància com la competició de la Telemark World Cup i de la Copa d’Europa IPCS a Espot, que s’han traduït en un alt nombre de visitants al territori. Tot i això, els esports d’aventura en general, el barranquisme, les rutes en BTT, les rutes al Parc Nacional d’Aigüestortes o al Parc Natural de l’Alt Pirineu, les visites a MonNatura Pirineus o a la Casa de l’Os, així com les tradicionals falles d’Isil, declarades enguany Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, el Dansàneu o l’Esbaiola’t fan de les Valls d’Àneu en una destinació de turisme permanent”.

 

Turisme cultural i de natura

Les xifres d’ocupació de 2015 constaten que les rutes a peu, la natura i el turisme cultural, com el que ofereixen l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i el patrimoni de les esglésies del Romànic, són alguns dels reclams de la zona. Les Valls d’Àneu, territori limítrof amb França, fou catalogada el 2013 com la primera destinació de Turisme familiar de l’interior de Catalunya en aconseguir la certificació per part de l’Agència Catalana de Turisme, que fins aleshores només tenien tretze destinacions del litoral català.

El nombre de visitants a les Valls d’Àneu va créixer el 2015 per segon any consecutiu, després del petit descens de 2013. Pel període de Setmana Santa es preveu una ocupació alta a causa de l’inici d’una sèrie d’activitats paral·leles a la neu, com és el cas del ràfting i el barranquisme.

Natura i patrimoni: Parc Nacional d’Aigüestortes, Parc Natural de l’Alt Pirineu, Romànic, esports d’aventura i tradicions mil·lenàries

Situades a la capçalera alta de la Noguera Pallaresa, en la zona més septentrional del Pallars Sobirà, i limitant al nord amb el departament francès de l’Ariège, a l’oest amb la Val d’Aran, connectada des del 1922 per la carretera del Port de la Bonaigua, i la Vall de Boí, a l’est amb la Vall de Cardós i al sud amb Llavorsí, les Valls d’Àneu són una subcomarca ben delimitada i amb una forta personalitat històrica pròpia, com ho testimonien el Llibre de Privilegis i Ordinacions, del s. XIII-XV, o el Capbreu de les Valls d’Àneu de 1669. Des del punt de vista turístic les Valls d’Àneu ofereixen al visitant un ventall de possibilitats gairebé inesgotables: des d’esports d’aventura i d’hivern, passant per l’excursionisme o les simples passejades, en el marc del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i pels seus entorns, inclosos al Parc Natural de l’Alt Pirineu, fins a les rutes del romànic, l’Ecomuseu o la gastronomia autòctona, en un marc incomparable on els pobles encara mantenen l’encant d’una tradició mil·lenària, agrícola i ramadera, forjada amb pedra, fusta i llosa sense haver renunciat al progrés i la tecnologia.

L’associació Els Esmolets de Sort ha impulsat una campanya per donar a conèixer el tradicional ball de la Passa i el carnaval del Pallars Sobirà. La campanya, que es pot seguir a través de les xarxes socials amb el hastag  #salvemlapassa, compta amb sis vídeos on un superheroi, anomenat Superpassa, és enviat a Sort on conversa amb els seus veïns perquè li expliquin què és el ball de la Passa.

S’ha de recordar que l’any passat l’entitat va ensenyar a ballar als més petits aquesta tradicional dansa.

El ball de la Passa ha estat un ball en què tradicionalment hi havia participat tota la gent del poble, fins i tot durant el franquisme, però al qual en els darrers anys ‘’no se li ha donat la importància que realment té’’, segons els joves de l’associació.

Segons la tradició, el dilluns i dimarts de carnestoltes, la gent disfressada forma una cercavila pels carrers de Sort i en determinades places s’atura la rua per ballar La Passa.

MónNatura Pirineus, l’equipament que Fundació Catalunya-La Pedrera té a les Planes de Son, a les Valls d’Àneu, ha reobert portes després d’un mes tancat per a realitzar tasques de manteniment i millora.

El centre enceta la seva 14a temporada incrementant el nombre d’espècies, amb la incorporació d’una parella de Ducs (Bubo bubo), cedits pel centre de recuperació de fauna salvatge de la Generalitat de Catalunya de Torreferrusa. La incorporació d’aquesta espècie permet continuar la tasca d’educació ambiental que des de fa ja 14 anys desenvolupa el centre MónNatura Pirineus amb els seus visitants. Aquesta vegada permetent-nos mostrar aquest rapinyaire nocturn, que té entre les seves característiques el fet de ser el de major tamany entre la família dels rapinyaires nocturns. Tot i que la seva implantació al territori és bona i estable no és, lògicament, fàcil de veure.

També cal destacar que Món Natura Pirineus reobre les seves portes aquesta temporada amb moltes novetats en les seves activitats i estades. L’eix comú d’aquest nou exercici serà realitzar activitats per a donar a conèixer la recerca naturalista d’alguns dels grans científics de la història, com ara Charles Darwin.

Món Natura Pirineus es consolida com l’equipament de referència en el lleure a la natura amb 14.455 visitants el 2015.

Pàgina 6 de 24