La 32a edició del Concurs de Gossos d’Atura de Llavorsí ha registrat aquest diumenge 19 d’agost rècord d’assistència amb unes 2.500 persones. El certamen, que és una de les festes més emblemàtiques d’aquesta població del Pallars Sobirà, ha comptat amb la participació de 10 pastors catalans, mallorquins, valencians i bascos els quals han competit amb 11 gossos en les proves de control i moviment dels ramats d’ovella. El guanyador del concurs ha estat el basc Fidel Alonso seguit de Juli Bayot i Hilari Novillo.

El Concurs de Gossos d’Atura de Llavorsí ha comptat amb la presència del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñe, ja que la institució col·labora amb el certamen. Reñé ha estat rebut a l’Ajuntament de Llavorsí per l’alcalde del municipi, Josep Vidal. 

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu ha incorporat aquest any una novetat a les seves activitats d’estiu que està resultant tot un èxit i que està convertint el fenomen de la bruixeria en un reclam cultural i turístic a les Valls d’Àneu. Es tracta de la ‘Nit de bruixes’ que té lloc tots els dimecres a les 23.00 h a Casa Gassia d’Esterri d’Àneu de la mà del personatge de Joana la Gascona, que torna al Pallars per ajudar la seva cosina Esperanceta, que té ‘fama de bruixa’. Es tracta d’una de les diferents visites teatralitzades que ofereix l’Ecomuseu i que dóna a conèixer als visitants els orígens del fenomen de la bruixeria a Catalunya però també a Europa, atès que la primera llei europea contra la bruixeria fou redactada a les Valls d’Àneu. A la sessió, que s’ofereix en dos idiomes i que s’adreça a tots els públics, s’explica que els primers judicis sobre bruixeria foren a les Valls d’Àneu i de manera amena i a través del personatge de la Joana, es va narrant com les dones perseguides eren majoritàriament assenyalades pels seus veïns i no pas per les autoritats eclesiàstiques. Aquesta és la principal novetat de les activitats d’estiu que organitza l’Ecomuseu i que es duran a terme fins el 31 d’agost. Els dimarts i dijous també s’ofereixen altres visites teatralitzades a càrrec de l’Esperanceta. La de les 20.00 h està adreçada a famílies i la de les 23.00 és l’anomenada ‘Sessió picant’ per a adults, ambdues en català-pallarès. Tota la informació a http://www.ecomuseu.com/visites-teatralitzades/

L’Ecomuseu però organitza, com cada any, multitud d’activitats per descobrir tot el patrimoni de les Valls d’Àneu. Es tracta d’activitats tan curioses com anar a pasturar amb la Roseta i les seves cabres per l’entorn de Gavàs amb la família i en acabat, visitar la seva formatgeria. Aprendre com es condueix un ramat, fer de detectius en una església, convertir-se en soldat per una nit i descobrir els búnquers de la Guingueta d’Àneu són algunes de les activitats que ofereix als visitants l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Entre les experiències del museu, destaquen les nocturnes, detectivesques, familiars o les novel·lesques. Per fomentar la participació en les visites guiades i a les activitats, les persones que acumulin sis experiències realitzades rebran com a obsequi una reproducció de terrissa pirinenca. 

Una de les rutes turístiques que també destaquen dins de l’oferta estiuenca és la ruta patrimonial ‘Joc de Dames’. La iniciativa planteja un recorregut per cinc monuments emblemàtics del romànic del Pallars a través dels quals es narra el fil històric que els uneix i els personatges femenins que també n’han estat protagonistes. El visitant pot fer una visita guiada al castell i la canònica de Mur, al monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal, al monestir de Sant Pere del Burgal i a l’església de Santa Maria d’Àneu, quatre espais que tenen un discurs en comú i a través dels quals es pot anar descobrint figures clau en la història dels segles XI i XII del Pallars.

L’oferta de l’Ecomuseu inclou visites guiades a més, a esglésies romàniques, monestirs o torres de guaita. Paral·lelament, s’han organitzat diverses exposicions temporals etnogràfiques per complementar l’oferta.

Amb aquestes activitats el museu vol doblar les 10.000 visites turístiques que rep anualment, majoritàriament de Catalunya i de l’Estat espanyol, tot i que també de França, Alemanya, Bèlgica, Israel, Australià, EUA i Japó, en la seva majoria, turisme familiar.

 

L’aspecte ‘vivencial’ de l’Ecomuseu

El director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Jordi Abella, subratlla la importància de “l’experiència que s’emporta el visitant, que ens està resultant la clau de l’èxit per atreure visitants”. En aquesta concepció més vivencial ha estat clau el personatge de l’Esperanceta, que és qui condueix les visites teatralitzades a l’Ecomuseu i que s’ha convertit en un popularíssim personatge que atreu gran nombre de públic.

 

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, una nova concepció

L’Ecomuseu de les valls d’Àneu neix el 1994 a partir d’una nova concepció museològica i museogràfica, on el visitant s’endinsa d’una manera activa i participa en les formes de vida del Pallars de principis de segle.

L’Ecomuseu permet conèixer millor la realitat natural i cultural del territori aneuenc i les transformacions que s’hi han anat succeint a les darreres dècades. A diferència dels museus tradicionals, l’Ecomuseu no es reclou en un edifici, sinó que s’escampa territori enllà per tal d’explicar la vida de les valls que el conformen. Es vertebra, doncs, a partir de centres patrimonials repartits pels pobles de l’Àneu.

Els Bombers de la Generalitat han trobat aquest dijous al migdia el cos de l'excursionista de 54 anys que estava desaparegut des del dimarts a la Vall de Cardós, a Estaon. L'home ha estat localitzat sense vida, a les 11:37 hores, al costat de la Borda de Gori, a prop del camí GR11. 

Els Mossos d’Esquadra estan efectuant ara els tràmits judicials pertinents per poder fer l’aixecament de la víctima.

El dispositiu coordinat per Bombers de la Generalitat s’ha intensificat aquest matí. Ha comptat amb la mobilització d’onze dotacions i l’helicòpter de rescat dels Bombers de la Generalitat (amb el Grup Caní de Recerca, GCR, i el Grup d’Actuacions Especials, GRAE), quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra, de les quals dues eren de la Unitat d’Intervenció en Muntanya. També han participat en la recerca persones voluntàries de la zona.

S'ha de recordar que a les 15:13 hores del dimarts dia 7 es va rebre l’avís de la desaparició d’aquest home. Segons les informacions facilitades, l’home havia sortit a caminar i no havia tornat a l’hora que es preveia.

 

L'Associació de Ramaders del Pallars Sobirà, amb el suport d'ASAJA Lleida, s’han manifestat aquest dijous a Sort contra la mala gestió de la fauna salvatge. Els ramaders reclamen responsabilitats per la mort del bestiar a mans de depredadors i la mala gestió d’aquesta situació, així com controls sanitaris als animals salvatges per evitar l'expansió de malalties infeccioses entre el bestiar i el cobrament dels ajuts d'Indemnització Compensatòria de Muntanya (ICM), endarrerits des de l’any 2011.

“La nostra visió és que els depredadors i la ramaderia són incompatibles” senyala el manifest de la protesta, en què també s’informa que l’any 2017 van morir 400 ovelles i altres animals, com vaques i eugues, van ser atacades per l’ós. Els protestants matisen que cada cop hi ha més depredadors i menys mesures de protecció, per això, reclamen al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació prengui mesures en lloc d’informar que “la convivència és modèlica”. En aquest sentit, també sol·liciten que els representants polítics del Pallars Sobirà es pronunciïn al respecte.

Els manifestants informen que “fa 32 anys que el sanejament ramader va aconseguir eliminar les malalties infeccioses”, malalties que ara s’han tornat a estendre per la fauna salvatge.

La nova temporada de turisme actiu i esports d’aventura 2018 en el conjunt de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida es preveu que pugui superar la contractació dels 730.000 serveis (o fins i tot assolir els 740.000), unes xifres que encara no s’han assolit mai, ni en els anys anteriors a la crisi econòmica. Aquesta previsió representaria un increment d’entre un 3 i un 5% respecte a la temporada anterior, segons ha destacat el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, en la presentació de l’estudi sobre l’activitat de les empreses i les activitats de turisme actiu que elabora anualment el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Reñé ha incidit en qualificar les previsions de molt positives, ja que consolidarien el creixement sostingut que ja va registrar el sector l’any 2017. Finalment, el president de la Diputació ha afirmat que l’ampliació de navegabilitat sense interrupcions en un tram de 50 km del riu Noguera Pallaresa per a barques de ràfting i caiac entre la zona de Llavorsí i el tram de la Figuereta de la Pobla de Segur consolidarà aquesta zona com a referent mundial en l’àmbit dels esports d’aventura fluvials.

La presentació de l’estudi amb les dades estructurals, comercials i econòmiques de les empreses de turisme actiu de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida de l’any 2017 i les previsions per al 2018 ha anat a càrrec del president de la Diputació, Joan Reñé, en una roda de premsa que ha tingut lloc aquest matí a Sort, a l’Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà. A l’acte també hi han participat el vicepresident tercer de la Diputació i vicepresident del Patronat de Turisme, Gerard Sabarich; el director del Patronat de Turisme, Juli Alegre; l’alcalde de Sort, Raimon Monterde;  el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, i el president de l'Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà, Flòrido Dolcet.

Reñé ha posat de manifest que malgrat que les condicions meteorològiques no han acompanyat gaire a l’inici de la temporada de turisme actiu i esports d’aventura 2018, sobretot durant les vacances de Setmana Santa, com també alguns caps de setmana d’aquest mes de maig, la campanya del 2018 es presenta amb unes bones condicions per a les activitats relacionades amb el turisme actiu i de manera més concreta amb les activitats de riu gràcies a les fortes nevades d’aquest hivern, la qual cosa permetrà quotes d’aigua més grans i més llargues.

Les elevades reserves de neu que hi ha a les capçaleres dels rius i el bon cabal de la Noguera Pallaresa aquesta temporada fan que les previsions per a les activitats de riu siguin molt favorables, segons Flòrido Dolcet, president de l’Associació d’Empreses de Turisme Actiu i Esports d’Aventura del Pallars Sobirà. Dolcet ha afegit que aquestes grans reserves d'aigua en forma de neu, son les millors des de 2003, garanteixen una oferta d’activitats “històrica” ja que faran que els cabals del riu a l’estiu siguin fins i tot comparables als de primavera.

De la seva banda, Carles Isús, després de recordar la importància del Pallars Sobirà com a punt de referència d’aquest sector turístic, ha remarcat que les obres d’ampliació de navegabilitat de la Noguera Pallaresa finalitzaran a finals de setembre, amb la qual cosa el recorregut de 50 quilòmetres de navegació ininterrompuda per aquest riu ja serà operatiu en el darrer tram de la temporada.

 

228 empreses distribuïdes per les 13 comarques

La temporada de turisme actiu i esports d’aventura 2018 ha començat aquesta primavera a les comarques de Lleida amb 228 empreses, que ofereixen els seus serveis amb una cinquantena d’activitats en el conjunt de la demarcació: 184 pertanyen a la zona del Pirineu i del Prepirineu (repartides entre les 63 del Pallars Sobirà, les 27 de la Val d’Aran, les 24 de l’Alt Urgell, les 20 de la Cerdanya, les 18 de l’Alta Ribagorça, les 20 del Solsonès i les 12 del Pallars Jussà) i 44, a la plana de Lleida (amb 14 empreses a la Noguera, 10 al Segrià, 9 a l’Urgell, 5 al Pla d’Urgell, 4 a les Garrigues, i 2 a la Segarra), segons les dades de l’estudi que porta a terme el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

En els darrers 5 anys es constata una certa estabilització pel que fa al nombre d’empreses, que fluctuen entre les 230 de l’any 2017 i les 223 del 2014. Els creixements més importants es van produir del 2008 al 2013, quan van passar de 144 empreses el 2008 fins a les 206 del 2013.

 

98,5 milions d’impacte econòmic

L’impacte econòmic d’aquest sector va ser l’any 2017 de 98,5 milions d’euros (considerant els ingressos procedents de la mateixa activitat, l’allotjament i la restauració). Aquesta xifra representa un increment de 800.000 euros respecte a l’any 2016 en la contractació d’activitat directa i d’uns 5,4 milions d’euros més si es comptabilitza l’impacte econòmic directe en el sector de l’hostaleria i la restauració.

El client que practica activitats de turisme actiu i esports d’aventura a la demarcació de Lleida continua sent majoritàriament de Catalunya, amb un 75% del total, sobretot de Barcelona. Un altre 15% es desplaça des d’altres comunitats autònomes, mentre que el mercat estranger, que representa el 10% dels clients, és sobretot d’origen francès, holandès i anglès, sense oblidar els visitants israelians i també americans.

Pel que fa al personal contractat, durant la temporada 2017 es va incrementar un 1% respecte al 2016. En total es van contractar 1.939 persones, davant les 1.917 de la temporada anterior. Els esports d’aventura van donar feina l’any 2017 a 1.939 persones, de les quals 816 van treballar a temps complet, 298 a temps parcial i altres 825 van ser personal autònom.

 

El ràfting continua sent el producte amb més demanda

La temporada 2017 es va tancar amb una contractació de 708.180 serveis, un 5,6% més que l’any anterior, quan se’n van contractar 670.577. Les activitats de terra van aglutinar el major nombre de contractacions amb 348.997 serveis, un 4,8% més que la temporada anterior. Les activitats d’aigua van sumar 341.780 serveis, un 4,9% més que el 2016, i finalment les d’aire es van incrementar un 40% en passar de 12.020 serveis a 17.403 l’any 2017. Cal constatar que les activitats d’aire havien patit l’any 2016 un cert retrocés respecte al 2015. En concret, el 2016 van registrar 12.020 serveis davant dels 14.000 que havien tingut el 2015.

El ràfting va continuar sent el producte estrella de les diferents modalitats de turisme actiu i esports d’aventura durant l’any 2017, amb 169.213 serveis contractats, seguit de les activitats contractades de trekking i senderisme, amb 132.990 serveis.

En tercer lloc pel volum de serveis contractats es va situar el descens de barrancs, amb 107.361, seguit de la BTT amb 103.642, un sector que també mostra un increment de la demanda important respecte a l’any anterior.

 

Ampliació de navegabilitat de la Noguera Pallaresa com a principal novetat

El riu Noguera Pallaresa tindrà a partir d’aquest estiu un recorregut sense interrupcions d'uns 50 km per a la navegabilitat de barques de ràfting i caiac, entre d’altres embarcacions, en el tram comprès entre la zona de Llavorsí (a la comarca del Pallars Sobirà) fins al tram de la Figuereta de la Pobla de Segur (el Pallars Jussà). Aquesta és la principal novetat d’aquesta temporada, tal com s’ha explicat en la roda de premsa, i serà una realitat abans d’acabar aquest estiu. Una segona actuació prevista per a l'any 2019 permetrà perllongar altres 6 km més la navegabilitat del riu fins a l'embassament de Sant Antoni, a Tremp (el Pallars Jussà). Amb aquesta iniciativa les comarques dels dos Pallars se situaran a l'altura dels millors grans descensos mundials en aigües braves amb embarcacions i s’obren grans expectatives al sector turístic en general, i sobretot el de les empreses dels esports d'aventura i turisme actiu, atès que la nova oferta d'activitats permetrà passar d'un tram de descens amb barques dels 15 km actuals fins als 56 km que van des de la zona d'Escaló fins a la presa de Sant Antoni i obrir l'oferta d'activitats del riu Noguera Pallaresa.

Aquesta millora se suma a les actuacions que es duen a terme per netejar aquells elements derivats del desgel i que poden provocar problemes a les persones que practiquen ràfting, com arbres o pedres que cauen al riu en aquells trams navegables de la Noguera Pallaresa. Les tasques de neteja, amb un cost de 45.000 euros, són finançades per la Diputació de Lleida i coordinades pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà i l’Associació d’Empreses de Turisme Actiu i Esports d’Aventura del Pallars Sobirà.

D’altra banda, també es novetat per a aquesta temporada la iniciativa de l’empresa de gestió d’activitats al medi natural Guies de Muntanya Tirantmilles, que amplia les instal·lacions de la Caseta del Pantà de Sant Ponç, al terme municipal de Clariana de Cardener, al Solsonès, per adaptar-les i facilitar l’accés a les persones amb mobilitat reduïda com també a les famílies amb cotxes adaptats i a la gent gran, tant a l’establiment com al seu entorn i la làmina d’aigua. Amb aquesta mateixa finalitat, també introduiran com a novetat per a aquesta temporada la cadira amfíbia, per tal de facilitar el bany i l’accés a l’ús de caiacs a totes aquelles persones amb mobilitat reduïda que ho desitgin. També mereix especial atenció la celebració dels Jocs Special Olympics, que es faran a la Seu d’Urgell i a Andorra la Vella del 4 al 7 d’octubre del 2018 i aplegaran unes 2.500 persones, entre esportistes (tant catalans com d’altres comunitats autònomes i d’una vintena de països estrangers), tècnics, familiars, voluntaris i la societat civil en general.

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu inaugurarà aquest dissabte 19 de maig una exposició que pretén divulgar els fruits d’una investigació que ha estat duent a terme el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici els darrers 15 anys i que demostra que aquest parc, considerat fins ara un territori verge pel que fa a la població humanitzada, ha estat un territori poblat per homes i dones des de fa com a mínim 10.000 anys. Així, al contrari del que es pensava fins ara, ha estat la humanització la que ha anat conformant l’actual paisatge, considerat verge fins fa poc.

Aquesta investigació arqueològica, pionera a Europa i amb uns resultats inèdits, l’ha dut a terme el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Institució Milà i Fontanals, el centre d’investigació en Humanitats del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a Catalunya. El comissari de la mostra i doctor en Prehistòria, Ermengol Gassiot, explica que “l’alta muntanya no és un territori verge com es pensava fins ara, sinó que és fruit de la intervenció humana que des de fa més de 10.000 anys ha viscut a 2.000 metres d’alçada i ha modelat el paisatge”.

L’exposició ‘Muntanyes a la Prehistòria. L’arqueologia al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici’ mostrarà els 350 jaciments arqueològics documentats en l’estudi, fruit d’aquests més de 10.000 anys. Entre aquests hi haurà petits abrics rocosos i restes arquitectòniques, ceràmiques en tarters, eines de sílex que evidencien que el Pirineu no era un espai aïllat, i monuments funeraris com dòlmens o tumults de pedra. Tot plegat, una mostra de les activitats humanes i les seves variants al llarg del temps a 2.000 metres d’alçada.

La mostra es podrà visitar a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu fins al 15 de juliol i posteriorment itinerarà per tot l’àmbit del Parc Nacional. 

La població d’ossos als Pirineus ha arribat el 2017 als 43 exemplars identificats entre Catalunya, Aragó, Navarra i França. El gruix de la població (41) es localitza a la zona central, que inclou una superfície d’uns 4.000 km2 que abasta el Pirineu de Lleida i l’Aran, l’Alta Garona i l’Arieja. Els altres 2 exemplars s’han localitzat als Pirineus Atlàntics, encara que també s’han apropat als Pirineus centrals. En els últims anys, la distribució d’ossos als Pirineus s’ha ampliat, passant d’estar presents en una àrea de 3.800 km2 el 2015 a ocupar 4.900 km2 actualment. Concretament, a Catalunya, el 2017 s’han identificat 25 exemplars (10 mascles, 12 femelles i 3 amb sexe no identificat).

Les xifres corroboren la tendència a l’alça de la població, que ha anat creixent els últims anys, passant de 31 individus el 2014 i 32 el 2015 a 41 el 2016.

En tots els Pirineus el 2017 han nascut 7 cadells de 4 femelles: 2 de Caramellita, 2 d’Isil, 2 de Plume i 1 de Chataigne. 6 d’aquests han nascut a Catalunya; concretament els de Caramellita, Isil i Plume.

Així, a més dels 7 nous cadells (2 mascles, 1 femella, i 4 amb sexe no identificat), els 43 exemplars identificats el 2017 es divideixen en 21 adults (7 mascles i 14 femelles) i 15 subadults de 2, 3 i 4 anys (9 mascles, 5 femelles i un amb sexe no identificat).

Tanmateix, l’absència de dades en els últims 2 anys, ha fet que el 2017 es donin per desapareguts dos individus: el mascle Moonboots i la femella Patoune. Pel que fa al mascle Pyros, les càmeres de fototrampeig el van captar per última vegada a finals de març i principis d’abril del 2017.

 

Mesures preventives per evitar danys

Durant el 2017, s’han comptabilitzat a Catalunya 46 atacs atribuïts a l’os concentrats entre maig i setembre; 29 sobre ramat i 17 sobre arnes, la majoria (llevat de 3) a la zona de la Val d’Aran. Han afectat 177 ovelles, 1 corder, 3 cabres, 2 eugues i 1 poltre, així com 46 arnes i 18 nuclis.

Per fer compatible l’activitat econòmica amb la consolidació de l’os bru al Pirineu, el programa Piroslife ha impulsat un seguit de mesures preventives per minimitzar les afectacions d’aquest animal salvatge a sectors tan estratègics com la ramaderia i l’apicultura. Principalment, l’agrupament dels ramats, la contractació de pastors, el tancament i protecció dels ramats a la nit, i el manteniment i reforç de les tanques de protecció per a les d’instal·lacions d’apicultura.

Una de les més efectives ha estat l’agrupament de ramats per a la vigilància permanent del bestiar en època de pastura en territori freqüentat per l’os. El 2017 el nombre d’agrupaments, pastors i caps de bestiar agrupats han augmentat fins als 28 agrupaments de ramats, 13 pastors i ajudants de pastor contractats, i 39.299 caps de bestiar protegits.

Al Parc Natural de l'Alt Pirineu s’han agrupat 4 ramats d’ovelles i un de cabres, amb 3.757 caps de bestiar en total, vigilats per 5 pastors i 2 ajudants de pastor. A l’Aran han estat 6 els ramats agrupats, amb 6.450 caps vigilats per 6 pastors. D’aquests últims, 3 s’han agrupat en el marc del projecte PirosLife, i uns altres 3 han estat agrupats i protegits pels seus propietaris.

D’altra banda, a la zona de presència esporàdica d’os (sud del Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça), s’han agrupat 17 ramats, amb 29.092 caps de bestiar. Els agrupaments finalitzen a finals d’octubre, coincidint amb l’arribada del fred i la manca de farratges a alta muntanya.

 

1.921 fotografies i 120 vídeos

L’equip de seguiment de l’os bru ha registrat el 2017 un total de 221 contactes fotogràfics gràcies a les 39 càmeres instal·lades (27 al Pallars Sobirà, 2 a l’Alta Ribagorça i 10 a Aran), que han captat 1.921 imatgesdels diversos exemplars i 120 vídeos. També s’han registrat 10 petjades i 120 mostres de pèl, entre altres evidències.                    

En total s’han obtingut 1.389 indicis d’os als Pirineus Atlàntics, els Alts Pirineus, l’Alta Garona i l’Arieja, Navarra, Aragó i Catalunya.

El Consell Cultural de les Valls d’Àneu i l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu presentaran aquest diumenge 1 d’abril el documental ‘Els Armats d’Esterri d’Àneu. 25 anys de la recuperació. Memòria i història’. La pel·lícula, que està dirigida per Ramon Alaró, commemora el 25è aniversari de la recuperació de la festa dels ‘Armats’. El documental, que es representarà a les 19.30 hores a l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu, exemplifica la cohesió d’un poble entorn la recuperació d’una festa popular que es va deixar de fer a la dècada dels 60 del segle XX. 

Al documental, hi participen una cinquantena de testimonis directes que expliquen la seva experiència i la dels seus familiars. La veu d’aquests protagonistes (armats, capità, samaritanes, dones d’Esterri i entitats culturals) es converteix en el fil conductor de l’obra.

La processó dels ‘Armats’, una de les processons amb més solera de les terres de Lleida, se celebra anualment el Divendres Sant al matí i a la nit. Els ‘Armats’ són una de les tradicions més conegudes de la Setmana Santa de les Valls d’Àneu i és una de les activitats que més gent aplega durant aquestes dates.

Segons explica el president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Ferran Rella, “aquesta recuperació “representa un reeixit referent d’encontre entre dues mirades: la interior, la d’aquells que viuen a les Valls d’Àneu i la del visitant, que se sent atret, seduït per un poble, unes valls, un espai entre muntanyes que ha sabut fidelitzar la memòria i autentificar la història”.

 

La idiosincràsia dels ‘Armats’ d’Esterri d’Àneu

Després de 27 anys d’interrupció, l’any 1992 es reprenia l’escenificació dels Armats d’Esterri d’Àneu, que representen la mort de Jesucrist a la creu. A Esterri, els armats són una comparsa singular que no tenen a veure amb els estols dels soldats romans. La seva vestimenta és el resultat d’una barreja entre diferents personatges. Per aquest motiu, els armats reben el qualificatiu de ‘jueus romans’.

La processó dels Armats d’Esterri d’Àneu suposa una trobada entre els habitants de les Valls d’Àneu, que viuen intensament la celebració, i els visitants que es veuen atrets per una tradició que recorda la història de la zona.

L’Ajuntament de Sort ha dut a terme millores a la sala de plens per poder retransmetre les sessions plenàries per internet. Concretament, el consistori ha equipat la sala de plens amb un sistema fix d’amplificació i enregistrament de so, a més d’una càmera web, que permetran emetre els plens a través del canal Youtube de l’Ajuntament.

L’objectiu és que totes aquelles persones que ho desitgin puguin veure en directe els plens des de qualsevol dispositiu electrònic que compti amb l’aplicació mòbil de Youtube.

Properament també està previst equipar la sala de plens amb un projector digital per realitzar projeccions de cinema o presentacions.

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran ha presentat avui a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu l’exposició Se’n parlave i n’hi havie, una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre el 2015 i el 2017.

L’acte de presentació ha anat a càrrec de Magda Gassó, Cap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles (Generalitat de Catalunya), Pau Castell (Comissari de l'exposició, historiador i professor de la Universitat de Barcelona (UB) i Carme Bergés, Presidenta de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran.

D’entre les principals conclusions de la investigació i que l’exposició il·lustra, se n’extreu que alguns dels primers judicis europeus sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna i mentre que al Pirineu la cacera de bruixes era recurrent, a les comarques de la Plana era puntual. A més, la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50 i mentre que a la plana costa de trobar testimonis vius que en recordin alguna pràctica, al Pirineu encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por. Així ha resumit avui el comissari de la mostra, Pau Castell, les principals conclusions.

Castell ha explicat que han aparegut nous testimonis orals de gent d’edat avançada de la plana de Lleida i el Pirineu que posen de relleu una vivència de la bruixeria fins fa poc, concretament fins els anys 50. Castell subratlla que la investigació ha confirmat que sempre s’identifica la bruixeria en dones de la comunitat a qui es fa responsables de malalties i morts pels seus maleficis.

També ha puntualitzat que en la recerca es pot diferenciar clarament dos àmbits: d’una banda, el Pirineu (Pallars, Alt Urgell i Aran on la bruixeria és molt més present i semblant a la documentació històrica, els judicis per bruixeria del segle XV, XVI i XVII) i de l’altra, la plana, on costa trobar gent que en recordi res. De fet aquest ha estat bona part del problema dels investigadors a la plana: no trobar gent que en pugui parlar perquè o bé no ho han viscut o no se’n troben testimonis. En canvi a la muntanya s’ha trobat gent que encara hi creu avui i a més, no tothom en vol parlar per por a que els porti mala sort.

La primera fase de la investigació es va dur a terme a la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran i la segona fase al Segrià, el Solsonès, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. En tots dos casos, es va realitzar a partir d’entrevistes i testimonis orals. A més, també es va incorporar part de la recerca etnogràfica sobre aquest tema feta a Andorra.

La iniciativa té una pretensió científica i presenta la bruixeria com a fenomen social i científic a Ponent i al Pirineu. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà) i Marcel·lí Corominas (Solsonès).

La recerca ha estat possible gràcies al suport de l’Institut Ramon Muntaner del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i diferents museus de la xarxa, que ha permès fer un primer recull de material oral i històric. La producció de l’exposició ha estat possible gràcies al Departament de Cultura, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran). La mostra forma part de les activitats de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural que es commemora enguany. A l’igual que la resta de les exposicions que organitza la Xarxa de Museus, posa en valor les col·leccions que custodien els museus que formen part de la Xarxa. La mostra dona continuïtat a la important tasca que s’està fent des de les institucions museístiques pel que fa a la documentació, conservació, estudi i difusió del patrimoni de les terres de Lleida, dintre de la qual també s’inclou l’altra mostra produïda per la xarxa que actualment està itinerant pel territori, “Vestir la Moda. Modes de Vestir a les Terres de Lleida (segles XVIII-XX)”, de la qual el proper dia 15 de març se n’inaugura la darrera itinerància, en aquest cas al Musèu dera Val d’Aran.

L’exposició combina les dues vessants que ha abordat la investigació: la històrica i l’etnològica. Així per exemple, s’hi poden escoltar diferents àudios, entre ells els de persones que han viscut el fenomen de la bruixeria en primera persona. També es poden trobar objectes que s’han utilitzat per protegir-se’n com ara cremalls i amulets, entre altres. També s’hi mostren documents històrics i material que il·lustra les diferents conclusions a les qual ha arribat la investigació.

Durant els anys 2018 i 2019, l’exposició Se’n parlave i n’hi havie recorrerà els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. Fins al 7 de maig hi serà a l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu. De l’11 de maig al 24 de juny serà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, d’allí anirà al Museu de la Conca Dellà, on hi serà del 5 de juliol al 12 d’agost. Arribarà al Museu de Cervera el 20 d’agost, on s’hi exposarà fins el 22 d’octubre i acabarà l’any al Museu de la Noguera, on es podrà visitar del 8 de novembre al febrer de 2019 i continuarà a la resta de museus de la Xarxa.

Pàgina 1 de 22