Catalunya

Catalunya (418)

La Diputació de Lleida ha atès les 269 sol·licituds rebudes d'ajuntaments i EMD en l'atorgament de subvencions del Pla de Manteniment de Camins de titularitat municipal en l'anualitat 2018 per un import global subvencionat d’1.370.824,88 €.

La quantia a percebre pels ens beneficiaris estarà formada per un import fix de 5.298 euros per Ajuntament i de 2.000 euros per EMD, a la qual caldrà afegir un import variable de 10 euros per quilòmetre quadrat de superfície del terme municipal en el cas d’ajuntaments.

Aquestes subvencions, que tenen la finalitat d’ajudar a finançar les actuacions realitzades per millorar l’estat dels camins de titularitat municipal, han estat aprovades aquest dilluns per la Junta de Govern de la Diputació de Lleida. Els destinataris dels ajuts i l’import assignat es publicaran al BOP i es comunicaran individualment als corresponents beneficiaris.

La primera edició del curs d’Economia Social i Solidària homologat per la Universitat de Lleida ha rebut una molt bona resposta i ja s’han exhaurit les 50 places que en un inici havia de tenir el curs. Per aquest motiu Ponent Coopera ha decidit ampliar l’oferta fins a les 60 places per poder acceptar totes les inscripcions.

El nou curs d'Economia Social i Solidària començarà a impartir-se el pròxim dimecres 19 de setembre, en horari de tarda a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida. El programa preveu una sessió de tres hores cada setmana.

La primera sessió tractarà sobre com l’Economia Social i Solidària és una proposta global per la transformació social, a càrrec de Jordi Garcia Jané, cooperativista a l’Apòstrof SCCL i un dels fundadors de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i Assumpta Fortuny, advocada i coordinadora de la Federació ALLEM.

El professorat està format per 25 professionals i experts de diverses entitats i cooperatives amb una gran trajectòria en aquest àmbit com ara Sergi Cutillas, economista i col·laborador de la Xarxa Europea de Recerca en Política Social i Econòmica (EReNSEP); Inés Marco, del Seminari d'Economia Feminista de Barcelona; Alfons Pérez, membre de l'Observatori del Deute en la Globalització; Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la pobresa energètica; Mercè Botella, sòcia fundadora de Som Connexió; Oriol Junyent, de Som Energia; Javier Gómez, membre d’Arç Cooperativa; Elba Mansilla, sòcia de La Ciutat Invisible; periodistes com Laia Altarriba, directora del Diari La Jornada; Laia Soldevila, editora al digital Crític; i Ester Mora, economista i cooperativista a La Directa; i professors de la Universitat de Lleida com Joserra Olarieta, doctor enginyer agrònom i professor Titular d'Edafologia i Química Agrícola; i Pere Enciso, professor d’Economia Aplicada, entre altres.

L'objectiu principal és construir un marc conjunt d'aprenentatge, formació i debat al voltant de l'Economia Social i Solidària (ESS). El curs segueix una metodologia que aposta per resseguir els elements claus de l’Economia Social i Solidària aportant alhora el marc teòric, la teoria aplicada necessària i la pràctica. La part pràctica consistirà en presentar, per part del professorat, les propostes concretes de producció de béns, serveis i relacions social alternatives, en cada àmbit/sector proposat.

Al finalitzar cadascuna de les sessions, les persones assistents al curs, haurien de disposar d'una aproximació precisa a cadascuna de les realitats sectorials, i alhora conèixer, de primera mà, propostes alternatives per actuar des de l'Economia Social i Solidària.

Més informació a la web de Ponent Coopera.

 

Dijous, 13 Setembre 2018 12:18

Les pluges auguren una gran temporada de bolets

Escrit per

Els darrers dies d’estiu i l’arribada de la tardor donen per inaugurada la temporada de bolets, que s’espera que sigui una de les millors dels darrers anys.

Si l’any passat l’inici de la temporada va estar marcada per la sequera i, en conseqüència, per collites migrades, enguany és justament tot el contrari. L’abundància de pluges que es van registrar a la primavera i, sobretot, a finals d’agost fan preveure que aquesta serà una bona temporada de bolets si el temps hi acompanya. De fet, en els darrers dies són molts els que omplen els seus comptes de xarxes socials de fotografies amb cistelles plenes de bolets, entre els quals destaquen els ceps, els rovellons i alguns rossinyols.

La temporada de bolets s’ha convertit en un nou reclam turístic pels municipis del Prepirineu i el Pirineu, ja que cada vegada són més els aficionats boletaires.

 

 

Dijous, 13 Setembre 2018 12:03

Clam per la llibertat a la Diada

Escrit per

Milers de persones, entre les quals nombrosos lleidatans, van tenyir de color coral la Diagonal de Barcelona l’11 de setembre per reclamar la llibertat dels presos polítics i la República Catalana. L’excepcionalitat política que viu el país va fer que la manifestació de la Diada d’aquest 2018, en la que a les 17:14 hores es va escenificar una onada de so, fos la més reivindicativa. Molts dels assistents mostraven la seva ràbia amb l’Estat espanyol. Alguns deien que “nosaltres ens manifestem de forma pacífica mentre que a Madrid només saben actuar amenaçant a cops de porra i empresonant als nostres líders”.

Els lleidatans van anar arribant de forma escalonada durant tot el matí per anar-se situant en els seus trams, ubicats entre el Corte Inglés i la plaça de Francesc Macià, és a dir, entre el 7, amb les Garrigues i el Pla d’Urgell, i l fins a l’11, amb les comarques del Pirineu. Els veïns de l’Alt Urgell foren els convidats d’honors i es van situar en el tram 0. Entre els manifestants hi havia nombrosos polítics del territori com el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona.

El to festiu el van posar els elements de cultura popular, també nombrosos. Des dels Margeners de Guissona a Lo Tossino de Tàrrega, passant pel Brut i la Bruta de Torà amb el brau Constantí, els gegants Parrot i Marieta del Casal Popular l’Arreu de Mollerussa a grups de música tradicional com els Grallers de la Barra de Tàrrega, La Catxibanda d’Arbeca o els rojos de Junda de Juneda. Una Diada familiar i festiva que va tornar l’esperança als catalans d’aconseguir la llibertat dels líders independentistes. si bé, molts van reconèixer que “encara haurem de lluitar molts anys més per aconseguir fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre).

De les comarques de Lleida van sortir uns 160 autocars dels quals 14 eren de Tàrrega.

 

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha manifestat avui, durant l’ofrena floral amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, que la jornada d’aquest dimarts és una oportunitat per “proclamar què som” i perquè “el país planti cara a la situació d’injustícia i de dèficits democràtics”. La tradicional ofrena de la Diputació ha tingut com a escenari la porta del Pont dels Bernats del turó de la Seu Vella.

En la seva intervenció, Reñé ha dit que l’Onze de Setembre d’enguany té “una dimensió i un sentit especials” perquè es produeix “en un context polític d’excepcionalitat” dins de l’Europa contemporània: amb representants polítics empresonats o a l’exili, pendents d’un judici que, “a l’Europa democràtica, no té cap fonament, com s’ha demostrat a Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Escòcia”.

Per tot plegat, Reñé ha afegit que la Diada és “una nova oportunitat per proclamar què som, perquè el país planti cara a la situació d’injustícia i a l’extensió desmesurada de l’autoritat de l’Estat, i perquè la gent que se sent senzillament demòcrata faci sentir la seva veu contra aquelles actuacions que parteixen de dèficits democràtics que consideràvem a bastament superats”.

Aprofundint en aquest discurs, el president de la Diputació de Lleida ha recordat que l’Europa política i geogràfica mai no ha tingut fronteres fixes, i que la seva història demostra que “els seus principis d’intangibilitat i inamobilitat, als quals apel·len els estats-nació –especialment els que han viscut traumàticament l’ocàs del seu imperi–, han estat tossudament invalidats pels fets, ja que en els últims 20 anys el món ha vist néixer 33 nous estats”.

De la mateixa manera, Reñé ha volgut posar en valor el paper de les diputacions, dels consells comarcals i dels ajuntaments, que van saber “minimitzar” les mancances i sostenir el servei als ciutadans i l’atenció a les entitats “davant l’embat repressiu” que va suposar l’aplicació de l’article 155.

L’ofrena floral d’aquest matí ha comptat amb la interpretació musical de Sant Martí del Canigó, de Pau Casals, a càrrec del quartet Prysma, formació que també ha signat la cloenda de l’ofrena amb Els Segadors. A més de la pràctica totalitat de diputats, a l’ofrena també hi han pres part, entre d’altres, diputats al Parlament de Catalunya, representants de la Generalitat, de la Paeria i de diferents consells comarcals, i alcaldes i regidors de la demarcació.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, han presentat aquest dijous les línies mestres del desplegament de la fibra òptica a la demarcació de Lleida.

Puigneró i Reñé han mantingut una reunió a la Diputació de Lleida per tal de planificar i definir, conjuntament, propostes per al desplegament de fibra al territori, unes propostes que posteriorment han explicat davant els mitjans de comunicació. 

El desplegament es troba actualment en una fase d’avantprojecte i s’espera que, durant el que resta de 2018, la Diputació pugui començar el procés de licitació. D’aquesta manera, a inicis de 2019 s’iniciaran les obres i està previst que en un màxim de cinc anys, abans del 2023, tots els nuclis de Lleida puguin gaudir dels serveis de fibra òptica i banda ampla.

Reñé ha explicat en la seva intervenció que “aquesta proposta el que posa és el punt de justícia a l’hora d’entendre que tothom, visqui on visqui, tingui connectivitat. En aquests moments, la Generalitat, fent un esforç molt gran, va arribant a totes les capitals de comarca amb la xarxa neutra que permet a qualsevol operador privat treballar en la seva oferta”. De la mateixa manera, Reñé ha celebrat “la disponibilitat del conseller per fer possible aquesta clara necessitat de tots els lleidatans i lleidatanes. Des de la Diputació ja vam fer fa uns mesos la proposta d’allò que considerem imprescindible per al territori, que és la connectivitat de tots els nostres pobles”, ha afegit.   

Per la seva banda, Puigneró ha explicat que es tracta “d’una gran oportunitat per allò que tots volem, que és un país cohesionat territorialment. Per a les comarques de Lleida, en aquest cas, és un projecte primordial per poder fer front amb garanties al segle XXI. El nostre objectiu és tenir al 2020 totes les capitals de comarca connectades. A Lleida en tenim ja més de la meitat, set, i manca que s’arribi a Les Borges Blanques, El Pont de Suert, Vielha, Solsona i Sort. En els darrers anys, en aquest territori s’ha fet un esforç important desplegant uns 525 quilòmetres de xarxa amb una despesa d’entre 10 i 15 milions d’euros”, ha precisat el conseller. 

El Govern considera que l’exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos és un “notable, però insuficient pas endavant” cap a la reparació moral, jurídica i econòmica de les víctimes del franquisme i la Transició. En aquest sentit, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha instat l’Executiu espanyol a “reconèixer i compensar totes les víctimes” del franquisme i la Transició i a fer que “l’Estat demani perdó”, tal com ho van fer Alemanya i França per la deportació del president Lluís Companys.

La consellera ha insistit que el Govern espanyol “s’ha de comprometre” en l’anul·lació dels judicis polítics dels tribunals militars franquistes que van tenir lloc a tot l’Estat espanyol, tal com ja ho va fer el Parlament de Catalunya. Capella ho ha explicat en una compareixença conjunta amb la ministra Dolores Delgado, després de la primera reunió que han mantingut les titulars de Justícia dels dos executius. Segons Capella, l’anul·lació de les sentències aprovada pel Parlament de Catalunya “no eximeix Madrid del seu deure històric, tant per la significació política com per la necessitat d’estendre la nul·litat dels judicis a les sentències dels tribunals militars que van actuar a la resta de l’Estat”.

 

Catalunya ja ha declarat nuls tots els judicis polítics del franquisme

La Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aprovada per unanimitat el juny de 2017, declara il·legals els judicis polítics dels tribunals de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril del 1938 i fins al desembre de 1978. A Catalunya, aquests tribunals van sentenciar 66.590 víctimes de totes les condicions socials, reprimides per motius ideològics. La relació completa de persones condemnades es pot consultar a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Tant les víctimes vives com els seus familiars poden sol·licitar un document expedit pel Departament de Justícia que dona fe de la nul·litat dels judicis. Fins ara, ja l’han demanat més de 2.500 persones.

 

Mecanismes de col·laboració en memòria històrica

En aquesta reunió bilateral, la consellera i la ministra també han acordat que establiran “els mecanismes necessaris per a la col·laboració” en la identificació de les despulles de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme amuntegades a les fosses comunes de tot l’Estat. Fa un any que el Govern de Catalunya va iniciar el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica. Amb la posada en marxa d’aquestes iniciatives, la Generalitat ha estat pionera en l’actuació d’ofici en l’obertura de fosses i en el creuament de les dades genètiques de les restes mortals amb les dels familiars de desapareguts. L’objectiu d’aquesta col·laboració és facilitar la identificació dels combatents que van morir a Catalunya procedents de la resta de l’Estat i viceversa.

 

A Catalunya hi ha més de mig miler de fosses localitzades i es calcula que hi poden haver al voltant de 20.000 persones enterrades. Des del 1979, s’han exhumat les restes de 339 persones, el 80 % de les quals durant l’últim any. Fins ara, l’Hospital de la Vall d’Hebron ha fet proves genètiques a 1.265 familiars, però al Cens de persones desaparegudes hi consten prop de 5.500 persones. L’Estat espanyol és el segon de tot el món amb més fosses comunes, només superat per Cambodja.

Tècnics de Creu Roja Lleida es desplacen durant els mesos de juliol i agost a alguns dels assentaments il·legals de temporers que hi ha a la província de Lleida per oferir kits d’higiene personal i bosses amb aliments a tots aquells que s’identifiquin prèviament. Aquest estiu, l'entitat ha entregat 70 kits d'higiene personal i 100 d'alimentació entre els temporers dels assentaments improvisats. 

Creu Roja col·labora activament amb la distribució de productes que necessiten aquestes persones que es desplacen a Lleida per poder treballar a la campanya de la fruita. Molts d’ells no ho aconsegueixen o bé, tot treballant, acaben dormint en campaments improvisats com els que hi ha a Corbins, la Granja d’Escarp i Vilanova de la Barca, entre d’altres.

Els kits d’higiene compten amb crema hidratant, gel, xampú, gel antisèptic i tovalloletes, i es reparteixen dos cops per setmana. Pel que fa al menjar, es distribueix, cada dimarts i dijous, bosses amb arròs, llenties, galetes, cereals i sardines. 

Unió de Pagesos adverteix que l’onada de calor de les últimes setmanes ha afectat de manera important el sector cunícola, ja que els conills no suporten temperatures massa elevades, i calcula que es pot produir una caiguda de fins el 50% de la producció en la fase d’engreix d’octubre a desembre. L’onada de calor ha afectat especialment les mares reproductores en els processos d’inseminacions i parts. Cal tenir en compte que les temperatures de l’estiu ja redueixen normalment el rendiment de l’engreix fins a un 20%.

El sindicat considera que les granges d’engreix que més reducció de rendiment tindran a causa de la calor són les ubicades en les zones de costa, ja que a la calor excessiva cal sumar-hi les altes humitats i el fet que els sistemes de refrigeració com els humidificadors no funcionen amb la mateixa eficàcia en zones de costa per l’elevada humitat de l’ambient. D’altra banda, les granges d’interior sempre s’han vist afectades per la calor estival i acostumen a disposar de sistemes de refrigeració; per tant, també patiran una reducció de la producció però possiblement no tan greu.

Per aquests motius, Unió de Pagesos demana al Govern que faci un seguiment dels danys per tal que als productors afectats se’ls apliqui l’adequació de mòduls de l’IRPF. A més, el sindicat també demanarà un ajut d’Estat per a les granges més afectades, per tal de garantir la viabilitat de les explotacions.

El sindicat també considera que les llotges haurien de ser transparents davant d’aquesta situació i tenir en compte la caiguda d’oferta a l’hora de fixar els preus en origen.

Prop de 200 lleidatans es podran beneficiar de la mesura acordada en el Consell de Ministres del passat 3 d’agost que modifica la regulació del Programa d’Activació per a la Ocupació (PAE) i que permetrà que els aturats de llarga durada puguin seguir cobrant el subsidi de 430€ mensuals.

El Reial Decret Llei aprovat pel Consell de Ministres modifica un d’anterior que regulava el Programa d’Activació per a l’Ocupació amb l’objectiu d’evitar que al voltant de 42.000 aturats del país quedessin desprotegits i sense ajuts econòmics per no poder reincorporar-se al Programa un cop va finalitzar la pròrroga del mateix el 30 d’abril de 2018.

El caràcter urgent del Reial Decret Llei es justifica ja que, a l’haver finalitzat la vigència del PAE, resultava impossible la reincorporació al Programa d’aquells aturats que hi havien causat baixa temporal per haver trobat una feina i/o haver perdut el requisit de renda o responsabilitats familiars. 

La mesura afecta a un col·lectiu molt necessitat de protecció al tractar-se de persones que han esgotat totes les ajudes possibles i tenen responsabilitats familiars al seu càrrec i evita que quedin desprotegides.

L’impacte econòmic d’aquesta mesura és de 53 milions d’euros, dotació ja prevista en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2018.

Pàgina 1 de 30