Catalunya

Catalunya (462)

La Sala Viladrich de la Diputació de Lleida llueix des d’aquest dilluns el quadre El jalifa de Tetuán, una taula de fusta policromada a l’oli amb marc de fusta tallada i pintada firmada per Miquel Viladrich a principis del segle XIX. L’acte d’exposició del quadre ha estat presidit per la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, i ha comptat amb l’assistència de la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), Rosa Pujol; el director del Museu Morera, Jesús Navarro, i el director del Museu de Lleida, Josep Giralt.

L’oli, de 176x121 cm –l’adquisició i restauració del qual ha estat assessorada i valoritzada artísticament pel Museu Morera– respon a l’interès de la institució de sumar una nova obra d’aquest pintor, nascut a Torrelameu l’any 1887, a la que des de fa anys està exposada a la sala que porta el seu nom al mateix Palau de la Diputació i que està presidida pel retrat de L’alcalde d’Almatret.

Des de sempre, la Diputació de Lleida s’ha mostrat interessada en l’adquisició d’obra de Miquel Viladrich, però no només es van adquirir obres d’aquest artista. Històricament, la institució provincial, des de les acaballes del segle XIX, va emprendre una política de promoció de les belles arts, de manera que concedia beques i pensions a artistes locals per tal que viatgessin a ciutats com Roma i París, i perfeccionessin les seves tècniques artístiques. A més de  Viladrich, van ser pensionats de renom pintors com Manuel Villegas Brieva, Baldomer Gili Roig o Francesc Borràs; escultors com Prudenci Murillo o el pianista Ricard Viñes.

Aquesta promoció atorgava a la institució la facultat de rebre en forma de cessió alguna de les obres que elaboraven els artistes, de manera que el fons pictòric de la Diputació s’anava poblant d’obres diverses.

A aquesta primera font d’ingressos de peces d’art, s’hi ha anat afegint les adquisicions efectuades per la Diputació, així com les donacions de diferents artistes que, en un moment o altre, van arribar a exposar la seva obra a la Sala Gòtica de l’IEI.

El fons pictòric de la Diputació de Lleida és molt ampli i està format per 146 quadres al Palau de la Diputacio, 315 obres d’art de l’IEI, 9 obres de la Diputació dipositades al Museu Morera, i pintures murals procedents de l’Hospital Provincial.

La Diputació de Lleida, a través el Patronat de Promoció Econòmica, vol impulsar diversos projectes pel territori per tal de conservar i protegir el medi ambient i promoure l’eficiència de recursos, de manera que es fomenti el desenvolupament del patrimoni natural i cultural.

Així, s’ha donat llum verda a la sol·licitud d’ajuts del programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 per als projectes ‘Camins tradicionals dels Pirineus’, ‘Camí de Sant Jaume. Xarxa de patrimoni’ i ‘Paisatges de Ponent’, per un valor de 9,9 M€.

Cadascun dels projectes té les seves característiques i zones d’influència específiques. Concretament ‘Camins tradicionals dels Pirineus’ –que compta amb un pressupost de més de 2,1 M€– es durà a terme a la Val d’Aran, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès i la Noguera, i consisteix en la creació d’una xarxa de camins tradicionals que permeti vertebrar les comarques pirinenques, dinamitzant l’economia dels nuclis de poblacions connectats i posant en valor els recursos naturals i patrimonials. La sol·licitud d’ajuts al fons FEDER arriba als 885.000 €.

‘Paisatges de Ponent’ es presenta amb la intenció de dur a terme 33 accions de conservació del patrimoni cultural i dels nuclis antics dels municipis promotors. Aquest projecte compta amb un pressupost de 4,8 M€, dels quals gairebé 2 M€ sortirien d’aquests ajuts.

I, pel que fa al projecte ‘Camí de Sant Jaume. Xarxa de patrimoni’, es vol impulsar el Camí de Sant Jaume entre Tàrrega i Alfarràs, generant marques turístiques, recuperant valors paisatgístics, dotant de la infraestructura necessària el territori, creant nous productes culturals i turístics, elaborant plans d’acció, cercant futures línies de finançament i, especialment, potenciant el creixement econòmic i creant ocupació a les zones rurals, valoritzant el patrimoni cultural i natural del territori. Aquest projecte té un pressupost de 2,9 M€, i s’estima que la subvenció europea sigui d’1,2 M€.

En aquest sentit, la presidenta de la Diputació, Rosa Maria Perelló, destaca que “cal que institucions com la que presideixo apostin per projectes com aquests que ens ajuden a reequilibrar el territori, a fer-lo més conegut i a enfortir-lo econòmicament”. Segons Perelló, “hem de facilitar el màxim d’eines possible als ens locals per tal que aquests puguin fer autèntiques polítiques de creixement i generadores de riquesa i coneixement”.

Del total de 9,9 M€ de pressupost que contemplen els tres projectes, se sol·licita al fons que subvencioni més de 4 M€. Al mateix temps, es preveu que un 25% de la inversió corri a càrrec dels ens locals i la resta seran recursos propis.

 

La Denominació d’Origen Protegida (DOP) Les Garrigues ha presentat aquest divendres l’Oli Nou de les cooperatives amb DOP al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

L’acte ha comptat amb la participació del vicepresident cinquè de la Diputació de Lleida, Enric Mir; el  president del Consell Regulador DOP Les Garrigues, Enric Dalmau, i l'assessor cultura de la Diputació, Antoni Balasch, entre altres membres d'aquest consell i presidents de cooperatives.

En la seva intervenció, Mir ha destacat la gran tasca de la DOP, dels pagesos i productors, i la qualitat del producte del qual ha dit que és “referència dins el mercat internacional, tal com demostra la gran demanda i el reconeixement que té, i els premis que recull”.

Tot i les dificultats en el procés de recol·lecció d’enguany a causa del mal temps, Mir ha dit que “la producció és excel·lent i consolida la gran oferta” i ha posat en valor també el motor econòmic, cultural i turístic que suposa l’oli per a les Garrigues i que “ara queda perfectament completat amb la gran notícia que es va rebre ahir de què el paisatge de pedra seca, l’entorn emblemàtic de les Garrigues, ha estat reconegut com a Patrimoni Cultural de la Humanitat. Una distinció i un reclam que ajudarà a donar visibilitat a la comarca i també als productes com ara aquest oli de gran qualitat”.

Per la seva banda, el president del Consell Regulador ha destacat tres elements claus, la importància que té el foment de l’educació en l’alimentació, l’aposta per impulsar la investigació en la vinculació que aquest producte té amb la salut, i el coneixement de la cultura de l’oli amb DOP Les Garrigues.

En aquest sentit, Dalmau ha explicat que les accions que s’estan realitzant des de la DOP Les Garrigues en l’àmbit de la comunicació estan adreçades a donar un enfocament a la marca molt més actual i proper, amb una aposta clara en l’àmbit digital, a través de les xarxes i la presència a internet, i també, amb accions per fomentar l’activitat i visibilitat de les cooperatives-operadores inscrites.

D’aquestes accions, ha destacat la realització d’uns vídeos que, amb el nom L’important de la Vida Tour, faran un recorregut per totes les cooperatives amb DOP Les Garrigues, presentant els espais, el territori i els productes, tot dirigit a donar visibilitat a les cooperatives-operadores inscrites i fomentar el consum de l’oli d’oliva verge extra amb DOP Les Garrigues en l’ús quotidià, a casa o als restaurants, així com potenciar la venda d’oli dels mateixos inscrits.

Pel que fa a l’assistència a l’acte, més de 400 persones han passat per l’IEI aquesta tarda, on han pogut tastar els olis de totes les cooperatives, gaudir de tastets laborats amb oli d’arbequina verge extra amb DOP Les Garrigues i participar en sortejos, concursos i una zona infantil per dibuixar i pintar. 

Unió de Pagesos demana a l'administració pública que les conseqüències dels forts aiguats de les últimes setmanes, que impedeixen a la pagesia entrar als camps a treballar, no incideixin a l’hora de sol·licitar els ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC) per al 2019. Així, el sindicat demana que el fet de no poder complir amb la diversificació de conreus o amb els períodes d’aplicació de fems i purins no compti com un incompliment dels requisits d’aquests ajuts.

Aquesta situació està generant incertesa a la pagesia, ja que en molts casos serà impossible complir amb alguns dels requisits dels ajuts directes de la PAC 2019 al sol·licitar-los. També hi ha el risc de possibles sancions per incompliment del Decret 136/2009 relatiu a la contaminació produïda per nitrats que procedeixen de fonts agràries.

Per aquests motius, Unió de Pagesos ja ha demanat al Departament d'Agricultura que s’apliquin les excepcions establertes en la normativa comunitària de la PAC per tal que el fet de no poder realitzar, en la sembra de la campanya 2018-2019, la diversificació dels conreus no suposi un incompliment dels imports d’ajut del pagament verd de la PAC i que el fet de no haver pogut sembrar en el termini establert després d’haver aplicat el fem o purí al sòl no suposi un incompliment de la condicionalitat dels ajuts de la PAC.

El sindicat també ha demanat a Agricultura que, com preveu el Decret 136/2009, en cas de condicions meteorològiques adverses que retardin les feines agrícoles habituals, s’autoritzi l'aplicació de fertilitzants dins dels períodes prohibits, amb l’objectiu d’evitar posar sancions injustificades a la pagesia.

Dijous, 22 Novembre 2018 18:54

El Black Friday avança les compres de Nadal

Escrit per

Cada cop són més els comerços que avancen l’inici de la campanya de Nadal coincidint amb el Black Friday. En molts casos, l’anomenat també ‘Divendres Negre’ ja no es limita a una sola jornada de rebaixes sinó que es prolonga durant tota una setmana. Aquests dies comerços de Balaguer, Mollerussa i Tàrrega, entre altres poblacions, tenen als seus aparadors cartells anunciant descomptes, ofertes i promocions coincidint amb el Black Friday, que té lloc el quart divendres de novembre.

I és que el Black Friday ha arribat per quedar-se, com demostra el fet que cada vegada compta amb nous adeptes, ja no és només una moda de les grans superfícies o de les franquícies sinó que el comerç local també s’hi ha sumat.

Tot i la celebració del Black Friday, els municipis de les comarques de Lleida no donaran el tret oficial d’inici de la campanya comercial de Nadal fins a principis de desembre, habitualment té lloc abans del pont de la Constitució.

A Tàrrega enguany es farà el dissabte 1 de desembre en un acte que tindrà lloc al Pati, a les 6 de la tarda. S’encendran els llums de Nadal i s’oferirà un espectacle de teatre de la companyia Emília Gargot, que va debutar a la passada edició de FiraTàrrega. L’acte l’organitzen conjuntament Foment Tàrrega i l’Ajuntament de la capital de l’Urgell.

A Balaguer, per la seva part, l’encesa de llums també es farà el mateix dissabte 1 de desembre coincidint amb la celebració de la Fira de Santa Llúcia al centre històric. Val a dir que enguany la capital de la Noguera instal·larà una pista de gel a la plaça del Mercadal per amenitzar les compres nadalenques.

La temporada d’esquí 2018/2019 al Pirineu de Lleida es presenta amb força optimisme entre els diferents sectors implicats i es preveu d’una banda poder consolidar els resultats de la campanya anterior, que va ser la millor dels darrers 12 anys, i en segon lloc incrementar lleugerament la venda de forfets en un 1 o 2 % per superar el llindar dels 1.350.000 forfets, segons es va donar a conèixer en el decurs de la presentació de la nova temporada de neu de Lleida que va tenir lloc a la Diputació.

La presidenta de l'ens provincial, Rosa Maria Perelló, va agrair l’esforç que anualment fan els diferents complexos d’esquí del Pirineu de Lleida en noves inversions per millorar la qualitat de les instal·lacions i els serveis que ofereixen als aficionats a l’esport blanc, que per a aquesta temporada 2018/2019 són d’11,25 milions d’euros, el que representa el 67% del conjunt de les inversions dutes a terme pels complexos hivernals de Catalunya, i un acumulat dels darrers 10 anys de 98,4 milions. També va subratllar la importància que té per al nostre territori el turisme vinculat al producte de la neu i a l’esquí, que s’ha convertit en un dels principals recursos i atractius turístics de les comarques del Pirineu de Lleida i un dels principals motors econòmic i laboral dels pobles del territori. En aquest sentit, va manifestar que el conjunt d’estacions d’esquí del Pirineu de Lleida generen uns 2.200 llocs de treball directes, entre personal fix i de temporada entre els diferents centres d’hivern. A més, s’estima que hi ha altres 7.500 llocs de treball induït, per mitjà dels sectors de la restauració i l’hoteleria o d’empreses amb oferta complementària a l’esquí.

Perelló va fer esment de les dades aportades per l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya ACEM, en què destaca que l’impacte econòmic dels centres d’hivern del Pirineu de Lleida durant la temporada 2017/2018 va ser d’uns 412 milions d’euros, dels quals 33,34 milions van venir de la venda neta de forfets, 201 milions serien per l’impacte directe de vendes i altres 178 correspondrien a l’impacte induït. Sobre la base d’aquests mateixos càlculs de l’ACEM, l’impacte econòmic acumulat dels darrers 5 anys s’eleva a 1.827 milions d’euros. Cal recordar que la temporada d’esquí 2017/2018 al Pirineu de Lleida es va tancar amb 1.348.094 forfets venuts, un 5 % més que la campanya anterior, quan se’n van despatxar 1.284.476 i va registrar la xifra més alta dels darrers 12 anys.

Per la seva banda, el director de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya ACEM, Joaquim Alsina, va comentar que la nova política més flexible i col·laboradora del COI facilita que sigui molt viable que la candidatura Pirineus-Barcelona pugui adjudicar-se els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Alsina va dir que els jocs ajudarien a augmentar el nombre d’esquiadors i a millorar l’economia de les comarques de muntanya catalanes i ha comentat que per tenir èxit cal un major suport del Govern central i que s’incrementi el nombre de practicants de l’esport blanc, sobretot entre els infants.

La presentació de la nova temporada va comptar també amb l’assistència de Xavier Ubeira, director comercial de Baqueira Beret; Martí Rafel, director general comercial de Boí Taüll Resort; Xavier Bigordà, director de Port-Ainé i Espot Esquí; Albert Estella, director Port del Comte;   Salvador Tomàs, director de Tavascan i alcalde de Lladorre i Ramon Sellés, director de Lles de Cerdanya, qui ha parlat en representació de totes les estacions d’esquí nòrdic del Pirineu de Lleida.

 

Més d’11,25 milions d’euros d’inversió

El conjunt dels complexos d’esquí del Pirineu de Lleida afronten la nova temporada amb una millora de les instal·lacions i dels serveis, després d’haver invertit per a aquesta campanya 11,25 milions d’euros en obres relacionades amb el manteniment de les infraestructures. Aquesta xifra se situa per sobre de la mitjana de la inversió dels darrers 10 anys i suposa la quarta en volum.

D’altra banda, cal significar que aquests 11,25 milions invertits per les estacions lleidatanes representen el 70 % del volum que han invertit per a la present temporada el conjunt dels complexos d’hivern de Catalunya, que s’eleva a 16 milions d’euros.

L’estació de Baqueira Beret ha estat un any més el centre hivernal del Pirineu lleidatà que ha fet la inversió més gran, amb 7,5 milions d’euros. La segueixen els complexos de Port Ainé i Espot Esquí, amb 2.418.326 euros entre tots dos, dels quals 822.842 € corresponen a Espot i 1.595.484 €, a Port Ainé. Vénen a continuació Boí Taüll, amb 600.000 euros, i Port del Comte, amb 470.000. La resta d’estacions de nòrdic i la mixta de Tavascan han destinat enguany més de 250.000 euros en inversions.

Aquesta política inversionista que mantenen el conjunt de les estacions d’esquí del Pirineu lleidatà es tradueix en un import acumulat de 98,4 milions d’euros en les darreres 10 temporades, amb una mitjana de 9,8 milions d’euros l’any, cosa que situa la inversió de la present temporada per sobre d’aquesta xifra.

 

La temporada d’esquí 2018/2019, la més llarga de la història

La nova temporada d’esquí 2018/2019 es pot catalogar com la més llarga de la història amb 173 dies d’esquí, si bé aquest rècord només es pot atribuir a la modalitat de nòrdic. Pel que fa a les estacions d’alpí, la campanya serà de 144 dies, si tenim en compte que l’obertura és prevista per al divendres 30 de novembre i que s’allargarà fins al 22 d’abril, dilluns de Pasqua.

L’obertura tan primerenca de les estacions de nòrdic del Pirineu de Lleida i les dates de Setmana Santa de l’any vinent, que s’escauen a mitjans d'abril, situen la temporada 2018/2019 en aquest rècord, que pràcticament dóna lloc a 6 mesos d’esquí, encara que només sigui en la modalitat de nòrdic. El rècord fins ara l’ostentava la temporada de 2008/2009, amb 170 dies d’esquí, gràcies a les abundants nevades que van caure al Pirineu durant els mesos d’octubre i novembre del 2008, les quals van permetre l’obertura de Baqueira Beret el cap de setmana del 22 de novembre, i posteriorment l’estació de Boí Taüll va allargar la temporada fins al 10 de maig amb una proposta nova que portava per nom “esquí primavera”. La temporada 2017/2018 es va tancar amb 142 dies d’esquí. La campanya 2016/2017 va ser de 143 dies; la de 2015/2016 va tenir 128 dies d’esquí; la de 2014/2015, 136, i la de 2013/2014, 150 dies.

 

500 km de pistes i 245 pistes d’alpí i nombrosos itineraris de nòrdic

Les 11 estacions d’esquí del Pirineu de Lleida ofereixen per a aquesta nova temporada 500 km esquiables, amb 245 pistes d’alpí i nombrosos itineraris de nòrdic, 110.584 passatgers/hora, 78 remuntadors, més de 110 km de superfície innivada a les estacions d’alpí amb 1.415 canons de neu, 85,5 km de circuits de raquetes, 900 monitors i unes 26.000 places d’allotjament, al marge de les segones residències.

El Patronat de Turisme i el conjunt de les estacions d’esquí preveuen per a aquesta nova temporada poder consolidar els resultats de la campanya anterior, que va ser la millor dels darrers 12 anys, i en segon lloc incrementar lleugerament la venda de forfets en un 1 o 2 % per superar la xifra dels 1.350.000.

Entre els diferents factors que influeixen en aquesta bona perspectiva hi ha l’inici anticipat de la nova campanya per l’arribada de la neu i també el fet que la temporada serà llarga, atès que la Setmana Santa s’escaurà a mitjan abril, amb una campanya de 173 dies per a les estacions de nòrdic i de 144 per a les d’alpí. El sector de l’esquí està incrementant any rere any els seus bons resultats, fins a situar-se en xifres anteriors al període de la crisi. D’altra banda, el comportament turístic a la demarcació de Lleida al llarg dels 9 primers mesos d’aquest any 2018 continua marcant un increment amb relació al mateix període de l’any anterior. Del gener fins al setembre d'enguany el nombre de viatgers i de pernoctacions s'ha incrementat pràcticament en un 3 % que en el mateix període del 2017. Cal recordar que l’any 2017 va ser el millor de la història quant al nombre de viatgers i les pernoctacions es van situar en termes molt similars a les registrades l’any 2006 (un 2,3 % menys) i considerades com les millors fins ara, segons l’enquesta definitiva d’ocupació turística de l’INE.

 

11 estacions i 122 empreses especialitzades

El Pirineu lleidatà continua representant una de les millors ofertes de neu de l’Estat espanyol, amb els 11 centres d’hivern i una oferta complementària a la neu integrada per 122 empreses especialitzades en els esports hivernals que faran que el visitant pugui gaudir de la neu i la natura en llibertat i amb les millors garanties. A aquesta gran oferta d’esquí i d’activitats a l’entorn de la neu s’hi ha d’afegir una àmplia oferta d’allotjaments, que sumen unes 26.000 places entre hotels, cases de turisme rural, apartaments turístics i places de càmping (principalment bungalous en aquesta època de l’any), al marge de les segones residències.

El conjunt de les estacions d’esquí del Pirineu de Lleida van atreure la temporada 2017/2018 el 60,00 % dels esquiadors de Catalunya, com també el 26,85 % del nombre d’esquiadors que van anar als complexos hivernals del conjunt de l’Estat espanyol. La seva procedència va ser aproximadament en un 39,50 % de Catalunya, seguits en segon terme pels procedents de la Comunitat de Madrid, en un 20,40 %, i en tercer i quart lloc pels provinents del País Basc, en un 8,00 %, i de Llevant, en un 7,20 %. Els esquiadors provinents d’altres comunitats de l’Estat espanyol van representar el 12,00 %. Pel que fa als practicants estrangers, van comportar el 12,90 % del total d’esquiadors, dels quals el 59 % van ser francesos.

 

Campanya del Patronat de Turisme

El director del Patronat de Turisme, Juli Alegre, va fer la presentació de la nova campanya promocional de la temporada de neu, que continua mantenint el lema de Viu la neu al Pirineu de Lleida. La campanya reforça el missatge de Lleida, Autèntica, Diferent, Natural. ADN Lleida que acompanya totes les accions de comunicació del Patronat de Turisme en els darrers dos anys.

Alegre va explicar que l’objectiu del Patronat és potenciar les diverses activitats vinculades amb l’entorn de la neu i la temporada d’hivern en el conjunt de les comarques lleidatans i de manera específica amb l’oferta de neu del Pirineu de Lleida, el qual disposa d’11 centres d’esquí i 122 empreses especialitzades en esports hivernals i escoles d’esquí que brinden una gran varietat d’activitats per poder gaudir de la neu i de la natura amb oferta complementària.

La campanya es farà de manera prioritària al mercat de Catalunya i també tindrà presència a Madrid, a la Comunitat Valenciana, el País Basc, Castella i Lleó, Mallorca i en menor mesura a la resta de l’Estat, amb un pressupost que estarà per sobre dels 300.000 euros. També es faran accions puntuals de comunicació adreçades al sud de França. La campanya inclourà, igual que en edicions anteriors, un concurs fotogràfic d’àmbit estatal al qual els participants podran enviar les fotografies que vulguin per mostrar què els representa i quines emocions els transmet la neu de Lleida. 

La campanya del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida per a la temporada 2018/2019 es reforça en l’àmbit on-line amb la presència en un gran nombre de portals i també es podrà seguir pels mitjans socials de Facebook, Twitter, Instagram i YouTube.

D’altra banda, tota la informació del producte de neu del Pirineu lleidatà es pot consultar a la pàgina esqui.aralleida.cat, on els afeccionats al món de l’esquí trobaran cada dia actualitzades les novetats a més d’informació de les pistes d’esquí, l'estat de la neu, les previsions meteorològiques i l’estat de les carreteres, activitats vinculades al producte neu ofertes per empreses de serveis d’esports, i altra informació pràctica. Aquesta pàgina web del Patronat es pot consultar en quatre idiomes (català, castellà, francès i anglès).

Alegre també va fer referència a les diferents accions de promoció de la temporada de neu que du a terme el Patronat de Turisme, amb la participació en diferents fires i esdeveniments relacionats amb el turisme de neu tant a escala estatal com internacional, i ha destacat com a novetat una acció de relacions públiques que enguany es durà a terme al mercat de França, el Regne Unit i Portugal amb l’objectiu d’incrementar el coneixement del Pirineu de Lleida i posicionar-lo com una destinació d’esquí competitiva. Algunes d’aquestes accions consistiran en l’elaboració i la distribució de newsletters, comunicats de premsa amb enviaments segmentats, entrevistes i trobades amb periodistes i influenciadors de cadascun d’aquests mercats, i també en l’organització de presstrips perquè vinguin a conèixer el territori.

Ap! Lleida, Associació Professional d’Empresàries, ha entregat aquesta nit la 12a edició dels Premis Ap! Lleida, hereus dels antics Premis Funde, a la Seu Vella de Lleida.

Entre les guardonades hi ha hagut Montse Monjo, directora gerent de Nexus; Gemma Sorigué, CEO i co-fundadora de Deliberry; Mònica Rosselló, gerent d’Aromes Can Rosselló; Roser Daniel, propietària dels restaurants Resquitx i la Boscana; Candela Calle, directora general de l’Institut Català d’Oncologia; Marimar Laveda, directora general de Qatar Airways per a Espanya i Portugal; Grup Segre; Ares Lahoz, corredora i campiona d’autocròs; Lourdes Riera, artista ceramista; Isaura Romà, directora de Dauliba; Florina Alice, millor estudiant de la UdL; i Beatriz Mothe, guardonada amb el Premi a la trajectòria i recerca investigadora i que ha rebut la distinció de mans de la vicepresidenta de la Diputació de Lleida.

També hi ha hagut dos reconeixements especials, un a Jos Farreny, presidenta de Dona Balàfia, per la seva empremta personal i professional a Lleida, i per a la Fundació Esclerosi Múltiple de Lleida, per la seva tasca per la inclusió i la cohesió social, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables de la societat, i a la que s’ha lliurat un xec simbòlic recaptat durant les diferents activitats de l’any que ha anat realitzant Ap! Lleida.

Hereus dels antics Premis Funde, aquests guardons són un reconeixement a la vàlua i professionalitat d'aquelles dones que han aconseguit l’èxit arran de l’esforç i la seva empenta, així com també es reconeix aquelles empreses o entitats que lluiten per la igualtat d’oportunitats.

 

El conseller d’Interior, Miquel Buch, i el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, han presentat avui la nova campanya de conscienciació de trànsit. Sota el lema No corris. Viu més, té com a punt de partida la prevenció d’accidents amb el factor concurrent de la velocitat. El director del SCT, Juli Gendrau, ha destacat que “en un 14% dels accidents amb víctimes, la velocitat n’ha estat la causa principal” mentre que el cap de la Comissaria general de Mobilitat de Mossos d’Esquadra, Joan Carles Molinero, ha dit que “la velocitat fa que les conseqüències d’un accident siguin més greus”. Per la seva part, Buch ha explicat que “el nostre model de vida és córrer. Tots tenim pressa. I quan conduïm, no podem tenir pressa. Córrer és incompatible amb la vida”.

La presentació de la campanya s'ha fet coincidir amb la commemoració del Dia Mundial en Memòria de les Víctimes de Trànsit aquest diumenge 18 de novembre. La campanya compta amb el hashtag #nocorrisviumés.

Durant el 2018 han mort a les carreteres catalanes 171 persones, dues més que el total de l'any passat. La darrera ha estat un veí de la Fuliola que ha perdut la vida aquest divendres en un accident a la C-26, a Foradada, quan un turisme i una furgoneta han xocat frontalment.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, juntament amb el delegat del govern, Ramon Farré, i el director dels serveis territorials del departament, Joan Santacana, ha presentat avui les actuacions previstes per a les comarques de Lleida en matèria de serveis socials, programes sociolaborals i polítiques d’igualtat, que s’emmarquen dins del contracte programa signat pel Departament i els ens locals per al període 2016-2019.

El conseller ha posat en valor la tasca feta per la consellera Dolors Bassa, que no va poder presentar aquestes mesures com hagués correspost. “Vull reconèixer el paper de la Dolors Bassa en el desenvolupament d’aquestes novetats que avui presento i que tenen un impacte directe en la millora de l’atenció a les persones.”

“El sistema de serveis socials ha patit un enorme desgast”, ha assenyalat El Homrani. “Creiem que cal una restauració sistèmica dels serveis socials que han estat molt castigats i han sigut la darrera línia de defensa de milers de ciutadans durant aquests darrers anys. Cal una aposta per a reforçar aquests serveis i revertir les retallades patides durant els pitjors anys de la crisi”.

Aquest acord general es concreta en convenis amb els municipis de més de 20.000 habitants i amb els consells comarcals. Per tant, en el cas de la demarcació de Lleida, el contracte programa es materialitza en acords amb l’Ajuntament de Lleida, el Conselh Generau d’Aran i els consells comarcals de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, les Garrigues, la Noguera, El Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià, el Solsonès i l’Urgell.

És en aquest marc que aquest any es dota les comarques lleidatanes de 15,8 milions d’euros per a la prestació dels serveis socials bàsics i els serveis especialitzats adreçats a col·lectius com ara famílies amb infants a càrrec, gent gran, infants i adolescents, persones amb discapacitat, amb malaltia mental, amb problemes de drogodependències, afectades pel VIH/Sida, persones immigrades o polítiques d’igualtat, entre altres.

Entre el 2017 i el 2019 s’invertiran a les comarques de Lleida més de 46 milions d’euros. El desglossament per anys és aquest: 2017, 14,1 M€; 2018, 15,8 M€ i 2019, 16,4 M€.

Uns quants exemples: destinem gairebé 14 milions a equips bàsics d’atenció social; 9,4 milions al servei d’atenció domiciliària; 5 milions a equips d’atenció a la infància i l’adolescència; 1,7 milions a transport adaptat; 1,6 milions per a programes de migracions i ciutadania; 4,1 milions per a joventut.

 

Un salt qualitatiu de la xarxa de serveis socials

Pel que fa al marc general del Contracte Programa –que es tradueix en 109 contractes amb municipis i consells comarcals-, està dotat amb 915,3 milions d’euros per a tot Catalunya, una xifra que ha augmentat el compromís inicial de 826 milions d’euros. El plantejament que conté representa un salt qualitatiu del sistema de serveis socials.

Per què? D’una banda, s’enforteixen els serveis socials bàsics (EBAS). Si fins ara, la Llei de Serveis Socials preveia 3 treballadors socials i 2 educadors per cada 15.000 habitants, a partir del setembre de 2017 s’afegeix a aquesta unitat 1 gestor administratiu, perquè es faci càrrec de les tasques burocràtiques que representen l’atenció a la pobresa energètica, les necessitats habitacionals o les beques menjador, per exemple. A més a més, s’inclou més personal en aquelles zones que necessiten un reforç, d’acord amb la incidència dels següents factors: infància en risc, dependència, renda garantida i dispersió territorial.

Això vol dir que entre 2017 i 2019 s’està en disposició de contractar més de 850 professionals, és a dir augmentar en un 30% la xarxa dels serveis socials bàsics. A la demarcació de Lleida, passaran de 140 professionals a, com a mínim, 206.

D’altra banda, es replanteja i s’amplia la xarxa de serveis socioeducatius per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies (SIS). Si fins ara el sistema es basava en centres que atenien bàsicament infants de 6 a 12 anys, ara es construeix una xarxa pública de serveis a tot Catalunya per atendre els infants i joves de 0 a 18 anys -amb un servei especialitzat en adolescents-, així com a les seves famílies. També es posa en marxa un servei itinerant i es posa l’accent en la prevenció.

La implantació del model està sent progressiva. Ha començat el 2017 per Tarragona, Terres de l’Ebre i Lleida. A terres lleidatanes s’acabarà de desplegar aquest any.

A més a més, des del 2017 hem començat a crear experiències pilot dels Serveis d’Orientació i Acompanyament de les Famílies (SOAF), per millorar-ne el benestar personal, familiar i social. Aquest servei està enfocat des d'una perspectiva preventiva: detecta i reforça les capacitats i fortaleses de les famílies per afavorir relacions familiars saludables i enfortir les habilitats parentals. A diferència de l’atenció a la família que es fa als Serveis Socioeducatius (SIS), aquest és un servei de caràcter universal dirigit a totes les famílies, encara que no hi hagi un infant en situació de risc.

Altres novetats destacables són: la dotació d’una partida pressupostària destinada als ens locals en els serveis d’igualtat en el treball, LGTBI i accessibilitat, i la incorporació dels serveis laborals d’orientació, acompanyament i suporta a la inserció.

 

Cites a Cegues no és una pàgina web o una aplicació més de contactes. Es tracta d’una empresa online amb seu a la Seu d’Urgell dedicada a la intermediació en la cerca de parella que va néixer fa un any. Alba Vallejo, directora de Cites a Cegues, explica que “el projecte neix amb la voluntat d’ajudar a aquelles persones que volen trobar una relació de parella estable però que no volen exposar la seva intimitat a les xarxes ni invertir temps i esforços en conèixer a persones que tinguin uns altres objectius”.

Cites a Cegues està a mig camí entre les agències matrimonials tradicionals i les pàgines web de contactes existents. “El que ens diferencia dels negocis tradicionals del sector és que treballem exclusivament online i això fa que sigui molt més còmode per als usuaris i que els preus siguin més competitius”. I a diferència de les aplicacions i webs, Vallejo explica que “garantim, per una banda, màxima discreció, ja que no publiquem dades ni fotografies i, per una altra, rigor gràcies a l’equip de professionals de l’àmbit de la psicologia”.

L’èxit del mètode Cites a Cegues rau en el fet que són els assessors i no programes automàtics qui determinen la compatibilitat entre les persones, amb l’objectiu de posar en contacte a parelles objectivament compatibles per a una cita a cegues que té lloc a un dels restaurants que formen la xarxa de col·laboradors. “És a dir, seleccionem i ajudem a crear la màgia de la primera cita”, detalla Vallejo. 

També remarca que en tractar-se d’un servei de pagament, totes aquelles persones que busquen un contacte ocasional ja no es dirigeixen a Cites a Cegues i, si ho fan, quan arriba el moment del pagament es fan enrere. “De fet, sempre diem que a la nostra base de dades només volem que hi hagi les persones que busquen una relació sentimental estable i sincera”. 

En aquest primer any de funcionament, Cites a Cegues disposa ja d’una àmplia base de dades amb milers de candidats de tot el territori català i andorrà que creix sostingudament. Així mateix, la xarxa de restaurants augmenta amb el nombre d’usuaris. Actualment, es compta amb la col·laboració de 30 establiments de les quatre demarcacions catalanes i d’Andorra.

 

El mètode Cites a Cegues

El mètode consta de cinc passos: 

1.   Registrar-se online. És totalment gratuït.

2.   Completar el perfil, que és totalment confidencial. 

3.   L’equip d’assessors busca un perfil idoni i es proposa la cita.

4.   En el moment en què s’accepta la cita es fa un pagament de 50 euros en concepte de gestió.

5.   S’organitza la cita a cegues que consisteix en un sopar en un dels restaurants col·laboradors. El sopar va a càrrec dels clients del servei.

El compromís de Cites a Cegues és reunir a persones amb altes compatibilitats. És per això que només es fa una proposta de cita si els professionals creuen en l’èxit de la parella. Les propostes poden ser immediates però també poden passar setmanes o mesos. “No estem parlant d’un producte que es té en stock sinó de quelcom molt més complex. Oferim un servei que requereix una atenció personalitzada i actuar des de l’ètica professional. No perseguim que tothom tingui cita sinó que tothom qui en tingui quedi satisfet”, explica Vallejo. 

Quan arriba la cita, les dues persones només disposen del nom de pila, l’edat i la ciutat o poble de residència de la persona que coneixeran. Només l’equip de professionals de Cites a Cegues disposa de les dades personals i fotografies dels candidats. En relació al fet de no facilitar fotografies, Vallejo recorda la frase d’Oscar Wilde 'No hi ha una segona oportunitat per crear una primera bona impressió' per il·lustrar que no hi ha cap fotografia que pugui captar el que una persona realment és i pot transmetre en una primera cita organitzada des de l’amor i per a l’amor.

 

Pàgina 1 de 33