La Diputació de Lleida col·laborarà amb l’Ajuntament de Pont de Bar per a la pavimentació de diversos carrers d’aquest municipi. Es tracta d’una actuació inclosa dins el Pla Específic de la Diputació de Lleida per a l’anualitat 2015. 

L’aportació de la corporació lleidatana per aquestes millores és de 25.094,39 euros i cobreix més del 80% del cost de l’obra. A la mateixa comarca de l’Alt Urgell, la corporació també ha aprovat una ajuda de 10.495,92 euros per  a l’arranjament i formigonat de les cunetes de la carretera de Montferrer a Castellbò.

El Campionat del Món de piragüisme 2019 es disputarà a La Seu d’Urgell i a Sort. La candidatura conjunta que conformaven les dues localitats catalanes es va imposar el passat 21 de març a l’altre candidata, Bratislava, en la votació realitzada pel consell directiu de la Federació Internacional de Piragüisme (ICF).

La prova internacional, que està conformada per les modalitats d’eslàlom, de descens i d’estil lliure, es disputa aquest mateix any a Londres. Abans d’arribar a Catalunya, el Mundial passarà per Occitània al 2017. Gran elecció del comitè internacional, que ha tingut en compte diferents factors en el moment de la decisió.

El primer, són les instal·lacions i l’entorn on els esportistes competiran. Una altres, del tot determinant, és la tradició. La candidatura, integrada pels dos indrets, ha organitzat tres campionats del Món i quinze Copes del Món. Els Jocs Olímpics del 1992, a més, es van disputar a l’Alt Urgell.

L’alcalde de Sort, Llàtzer Sibis, ha destacat que “el mundial servirà per fer una instal·lació fixa única al món per a la disciplina de estil lliure amb la qual volem acabar de posicionar Sort com a referent mundial de les aigües braves”.

Albert Batalla, l’alcalde de Seu, ha manifestat que “la candidatura és una aposta de la Seu per refermar el paper de lideratge en els esports outdoors”.

Una dona de 37 anys d’edat ha perdut la vida aquest dimarts 17 de febrer a la tarda en un accident de trànsit al xocar frontalment, per causes que es desconeixen, el vehicle que conduïa contra un camió. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, el sinistre ha tingut lloc quan passaven minuts de 2/4 de 5 de la tarda a la C-14, al seu pas per Bassella, concretament l’alçada del quilòmetre 135,1 i en direcció nord. El conductor del camió ha resultat il·lès.

Fins al lloc de l'accident, s'hi han desplaçat cinc patrulles dels Mossos d'Esquadra, quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat, un helicòpter i una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

La C-14 ha estat tallada gairebé ¾ d’hora en ambdós sentits de la marxa. Sobre 2/4 de 6 de la tarda s’ha començat a donar pas alternatiu, fet que ha provocat algunes retencions. 

El Ministeri de Foment acaba d’aprovar el projecte definitiu de construcció de les dues glorietes a la carretera N-260, situades en els punts quilomètrics 228,00 i 228,50 (terme municipal de La Seu d’Urgell, a prop del nucli de Castellciutat).

El març de 2014, Foment va obrir el termini d’informació pública per a la presentació d’al·legacions al projecte inicial i, ara, un cop aprovat de forma definitiva el projecte de construcció, restarà pendent la licitació de les obres amb un pressupost estimat d'1,47 milions d’euros.

El Ministeri de Foment també té pendents de licitació a la demarcació de Lleida els projectes d’ampliació de l’actual calçada de la N-260 al seu pas per Gerri de la Sal amb un pressupost estimat de 2,7 milions d’euros, així com  la rotonda de Margalef en el punt quilomètric 79 de la N-240 (cruïlla amb LV-7022 en direcció Puigverd de Lleida i la carretera que va a Torregrossa), amb un pressupost estimat de 980.000 euros.

La Subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso, destaca que “amb l’aprovació definitiva del projecte de les dues glorietes de Castellciutat, només restarà pendent l’aprovació definitiva del projecte de la rotonda de Montferrer (N-260) per tirar endavant els compromisos adquirits amb el territori des de 2012”. 

En aquest sentit, Inma Manso confia que “el Ministeri liciti al llarg de 2015 les obres d’aquests quatre projectes (glorietes Castellciutat, ampliació calçada N-260 Gerri de la Sal, rotonda Margalef (N-240) i la rotonda Montferrer (N-260).

 

La pàgina web de l’empresa d’electrodomèstics Taurus, amb seu a Oliana, va  patir dimecres un ciberatac per un presumpte grup de “hackers” jihadistes, segons ha informat aquest divendres RAC1.  

Taurus ha denunciat els fets als Mossos d’Esquadra, que investiguen els fets i treballen en la hipòtesi que els atacants, que s’identificaven com el “ciberexèrcit del Pròxim Orient (Meca)”, haguessin confós la companyia catalana amb un fabricant d’armes dels EUA i que té el mateix nom.

A la pàgina web de Taurus s'hi podia llegir: "Web 'hackejada' pel ciberexèrcit del Pròxim Orient (Meca)" mentre de fons se sentia una pregària. L’atac formaria part d'un de global a diverses empreses de tot el món. 

 

 

Les obres de reurbanització de la plaça Pati Palau de la Seu d'Urgell es retardaran respecte el calendari previst després que els operaris hagin trobat restes arquitectòniques que pertanyen a una muralla que els arqueòlegs situen entre els segles XV i XVII, aproximadament.

Segons es desprèn dels estudis preliminars, aquestes restes arqueològiques corresponen a unes estructures muràries que no són d'índole defensiva sinó urbana. A més a més, arrel d'aquestes obres també s'ha trobat un refugi que pertany a la Guerra Civil (segle XX).

Aquest és el resultat del seguiment arqueològic que s'ha realitzat durant el transcurs d'aquestes obres de reordenació i adequació de la plaça Pati Palau i que encara s'estan portant a terme.

Aquest seguiment s'ha fet a través de l'obertura de quatre rases que eren susceptibles d'afectar estructures arqueològiques. Si a la primera rasa el resultat arqueològic ha estat negatiu, a la segona i a la tercera rasa hi han aparegut dues estructures muràries, que probablement una seria la continuació d'una d'elles.

És a la quarta rasa, de direcció nord-sud, situada davant i paral·lela a la façana del Palau Episcopal on s'hi han documentat i observat dos murs de direcció oest-est separats entre ells per uns 2 metres. Davant la possibilitat que es tractés d'un tram de muralla de la ciutat es va informar a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i al Servei Territorial de Cultura de Lleida, els quals van prendre la decisió de comprovar la naturalesa de la troballa.

 

Muralles

Les hipòtesis basades en els primers estudis preliminars i comparatius que s'han realitzat a peu d'obra diuen que l'espai sud/sud-oest de la plaça va estar edificat, usat i urbanitzat de manera diferent a la que s'observa en l'actualitat i en un període de temps que abraçaria entre els segles XIV/XV i XVII, a través de l'absència i/o presència de determinats materials ceràmics apareguts en la seqüència estratigràfica.

Una altra dada és que es confirma que aquestes estructures es van abandonar a la primera meitat del segle XVII. Però alhora falta confirmar amb exactitud la data real de construcció d'aquestes estructures, que se situen sobre el segle XIV per l'absència d'alguns materials ceràmics típics de la baixa edat medieval. Al respecte, els arqueòlegs afirmen que “en cap cas tenim dades i informació de pes suficients per a parlar d'una estructura defensiva tipus muralla o similar”.

 

Refugi civil republicà

Una darrera dada d'aquest estudis preliminars és que en l'espai comprès entre la porta principal del Palau Episcopal (entrada nord) i la porta de l'antic Palau de Justícia (entrada sud) es va excavar a inicis del 1939 un refugi civil republicà, situat en paral·lel al Palau Episcopal per tal d'amagar-se els darrers mesos de la Guerra Civil.

 
Aquesta estructura mai va ser acabada, ja que abans de la construcció de la seva coberta, l'exèrcit nacional va entrar a la Seu d'Urgell (5 de febrer de 1939), anul·lant-se la seva utilitat, i acabant per desaparèixer de la memòria local.
 

 

El Banc del Temps de la Seu d'Urgell torna a organitzar aquest dissabte dia 8 de novembre un mercat de l'intercanvi amb dues novetats pel que fa a horaris i a ubicació: se celebrarà en horari de tarda, de les 5 a les 8, i a la plaça Patalín.

Aquest mercat, on es podrà bescanviar tot tipus d'objectes, està obert a totes les persones que hi vulguin participar, siguin socis o no del Banc del Temps.

La tinent d’alcalde de Participació ciutadana, Anna Vives, ha manifestat que “els canvis d’ubicació i d’horari responen a dos objectius ben clars: reforçar el flux de visitants al centre històric el dissabte a la tarda, lligant-ho amb la iniciativa de dinamització comercial encetada fa uns mesos, i facilitar que les persones que participen al mercat dels Encants dels Canonges puguin enllaçar la seva activitat del matí amb el mercat d’intercanvi de la tarda”.

El mercat d'intercanvi té un doble objectiu: per una banda, fomentar el reciclatge i la reutilització d'objectes que ja no es fan servir, i per una altra, realitzar una acció d'interrelació entre els ciutadans.

La proposta del Banc del Temps té com a objectiu fomentar les relacions personals i donar vida, mitjançant l'intercanvi, a objectes que han deixat d’utilitzar-se. Aquest mercat també crea i reforça vincles amb d’altres persones, i ja en les edicions passades ha quedat demostrat el seu èxit de convocatòria i participació per parts dels ciutadans.

En els darrers mercats celebrats es van intercanviar objectes com llibres, discos, petits electrodomèstics, roba, bicicletes, mobles, quadres, etc. que ja no es feien servir, per tal que algú altre els pogués reutilitzar.

Per a més informació es pot trucar al telèfon 973 35 30 57 o enviar un correu electrònic a: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Un cop localitzats sans i estalvis els 2 boletaires que els Bombers de la Generalitat buscaven a primera hora d’aquesta tarda, en aquests moments agents del Cos treballen en la recerca d’una excursionista a Montferrer i Castellbò. La dona es troba perduda en una pista forestal als voltants de Sant Joan de l’Erm, on hi té aparcada l’autocaravana en què viatja. Els Bombers han estat alertats a les 19.27 hores per l’espòs de l’excursionista. En aquests moments treballen en la recerca 5 dotacions dels Bombers i un helicòpter.

Prèviament, els Bombers de la Generalitat havien treballat en 2 recerques més, a Vall de Valira i a Alfara de Carles. A les Valls de Valira es buscava una boletaire de 71 anys a qui la família havia perdut el rastre als volts de les 11.00h. La dona ha estat localitzada pels Bombers a les 18.34 hores al poble d’Anserall. Presentava símptomes de fatiga però estava totalment sana i estàlvia. A Alfara de Carles, ha estat un particular qui ha localitzat a les 17.43 hores el boletaire perdut als volts del refugi del Mont-Caro. En concret, l’home es trobava al Barranc de Regatxol i també estava sa i estalvi.

A les 16.27 hores, els Bombers de la Generalitat havien rebut l’avís d’un altre boletaire amb dificultats a Isona i Conca Dellà. L’home explicava que havia caigut mentre buscava bolets, que li costava caminar i que no trobava el camí de retorn al seu cotxe. Els Bombers l’han trobat sa i estalvi a les 19.03 hores. Finalment, a les 17.48 hores, s’ha participat en una altra recerca de boletaire: una dona informava als Bombers que el seu home tenia problemes per trobar el seu vehicle. Immediatament s’ha activat la recerca per terra i aire quan, pocs minuts després, l’home contactava amb la seva esposa per telèfon per informar-li que ja havia trobat el camí de retorn. Com que la recerca ja s’havia activat, els Bombers han continuat a la zona fins que a les 19.22h ha estat localitzat sa i estalvi.

El director general de Comerç, Josep Maria Recasens, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla i Siscart, i el president de la Unió de Botiguers de la Seu d’Urgell, Ramon Ferrer Majoral, han signat aquest dimarts al vespre  un conveni de dinamització comercial. Amb aquesta signatura, Generalitat, Ajuntament i la Unió de Botiguers de la Seu d’Urgell formalitzen el compromís per sumar esforços per consolidar el projecte de centre comercial a cel obert de la ciutat.
Una de les prioritats del Departament d’Empresa i Ocupació en matèria de comerç és potenciar la cooperació entre les petites i mitjanes empreses comercials que contribueixen a la renovació de l’activitat comercial, impulsar la renovació i la innovació en el sector i vehicular la col·laboració amb altres administracions per a la dinamització dels centres comercials urbans. L’objectiu d’aquest programa és donar suport als ajuntaments i les associacions de comerciants de Catalunya per la consolidació dels Centres Comercials a Cel Obert de Catalunya (CCCO). De la seva banda, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell reitera el suport  al sector comercial per a seguir treballant intensament per a la consolidació del Centre Comercial a Cel Obert a la ciutat.
Amb aquestes premisses, l’objecte conveni és consolidar o fins i tot crear sinèrgies comercials urbanes capaces de donar respostes professionals a les necessitats actuals dels consumidors, i convertir aquest equipament comercial col·lectiu urbà en el motor de la revitalització comercial i urbanística del seu entorn.
El pla d’actuacions, impulsat per la Unió de Botiguers de la Seu d’Urgell, contempla un seguit d’accions amb l’objectiu d’aconseguir el suport col·lectiu que reforci la capacitat de generar un projecte en el que tothom s’hi senti reflectit i compromès, per tal de millorar-ne el seu posicionament i la seva competitivitat davant dels nous entorns canviants del sector. Entre les accions del pla destaquen actuacions com la Festa de Carnaval, el mercat de les Oportunitats, la Setmana Santa, la promoció de la Cistella, la Fira de Sant Ermengol, la campanya de Nadal, i els projectes TIC (pàgina web i intranet per als socis).
Tant el Departament d’Empresa i Ocupació –a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda- com l’Ajuntament de Lleida es comprometen a col·laborar en la difusió, promoció i coordinació d’aquest pla d’actuacions.
El pressupost total del pla d’actuacions és de 31.500 euros. El Departament d’Empresa i Ocupació –a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM)- aporta al projecte una subvenció de 14.000 euros en el marc del programa de Dinamització de  zones d’alta concentració comercial del pla d’incentius de comerç, serveis, artesania i moda per a 2014.
 

La Seu d'Urgell va finalitzar dimarts la seva Festa Major 2014 amb un gran èxit de participació per part dels veïns de totes les edats que han pogut gaudir de més de 85 propostes festives, lúdiques i esportives. "Podem afirmar que els urgellencs i urgellenques han portat a la pràctica el lema de la festa major d'enguany, 'Fes-la teva!', gaudint-la al màxim i amb una gran participació en la majoria de les activitats”, va manifestar la regidora de Festes i Tradicions, Meritxell Planes, en una primera valoració de la Festa Major. “Un any més queda demostrat que junts podem arribar més lluny”, va afegir Planes.

Destaca l'encert dels concerts i balls oferts per les diferents orquestres a la plaça Catalunya i la bona resposta obtinguda dels concerts a la plaça del Camp del Codina, que enguany s'oferia com una novetat, així com les activitats del diumenge, tant a la tarda com al vespre, que van omplir els esdeveniments com Taverna Folk, la cursa de llits, la sessió de zumba, les havaneres, el Mercat 1714, les sardanes, l'animació infantil i les atraccions.

 

Ball Cerdà: 200 parelles

Pel que fa als actes tradicionals en torna a destacar la gran participació al Ball Cerdà amb un total de 200 parelles, entre petits i grans, que van ballar aquesta tradicional dansa al bell mig de la plaça Patalin de la Seu d'Urgell. També respecte aquest acte cal remarcar la sorpresa que es van emportar balladors i públic quan els gegants de la Seu van ballar aquesta dansa abillats amb el vestit tradicional.

Enguany també va augmentar el nombre de colles, respecte darreres edicions, que van participar a 'La Passa' on hi van participar un total de 5 grups, amenitzats amb elsBatokatú Oliana.

El tradicional correfoc amb els Diables de l'Alt Urgell va congregar dilluns a la nit a una gran gentada pels carrers del centre de la ciutat que va concloure amb un espectacular piromusical a la plaça dels Oms.

 

Concert de Txarango

Els joves també van gaudir al màxim d'aquesta Festa Major en la qual el concert que va oferir el grup Txarango dilluns a la nit a l'espai Casetes fou el més destacat. Els Txarango van encomanar amb les seves cançons alegria i excitació a un públic de variades edats.

Una altra proposta que va destacar per la seva bona acceptació fou la recuperada cursa de llits amb la participació de 8 colles que van presentar uns 'llits' molt ben treballats. La cursa també va aglutinar força públic la tarda de diumenge.

Des de la Regidoria de Festes i Tradicions, es vol agrair a les més de 50 entitats, clubs i associacions la seva tasca per haver fet possible aquest programa tan extens, així com al personal municipal, la comissió de festes, la coordinadora de casetes, els cossos de seguretat, les empreses externes, RàdioSeu, Pirineus TV i l'empresa Formes, entre d'altres.

Per la seva part, des de la Coordinadora de Casetes es valora “molt positivament” la Festa Major 2014. “Estem molt contents tant per la participació com per l'afluència de públic que han tingut els concerts i les activitats que hem organitzat”. I van afegir que “continuarem treballant per tal que les properes edicions siguin encara millor. Des de la Coordinadora de Casetes es vol recordar que “cal més implicació del jovent per organitzar la nostra festa” i anima als joves urgellencs per tal que en vulguin formar.

Cal remarcar que en termes generals, la Festa Major 2014 de la Seu d'Urgell fou una festa cívica on la majoria va gaudir d'una festa amb seny.

Properament es farà la valoració pertinents amb totes aquelles entitats que hi van participar. També s'obrirà una enquesta perquè tothom pugui aportar el seu gra de sorra per poder començar a finals d'aquest any a preparar i millorar el programa de la festa major del 2015.

 

La Festa Major a les xarxes socials: 5.800 seguidors

Cal destacar que la Festa Major va tenir un suport i un seguiment molt important a través de les xarxes socials. En aquest sentit, la festa es va poder seguir minut a minut amb els comptes oficials de la @fmlaseu a facebook, twitter i instagram.

A finalitzar la festa, fmlaseu 2014 va obtenir uns 5.800 seguidors a les xarxes socials (Facebook, twitter, instagram...). Hi va haver més de 900 interaccions amb el hashtag #fmlaseu a twitter. Es van publicar més de 400 imatges a instagram amb l'etiqueta oficial per part de ciutadans o visitans.

Es van poder seguir el pregó i el ball cerdà en directe per internet. Un total de 150 persones van seguir els diferents directes i 700 ja ho van recuperar a la carta al web.

Durant els dies de la Festa Major ell web fmlaseu.cat va rebre una mitjana de 1.500 visitants diaris cada dia de festa major pròpiament dita: es van servir en total 25.000 consultes de pàgines, es van rebre 10.000 visites i 6.000 visitants únics.

Pel que fa al total del web des de l'arrancada, des de principis de juliol i fins a dia d'avui, s'han servit en total 58.000 consultes de pàgines, 22.000 visites, 15.000 usuaris únics.

Cal destacar que al web de festa major es poden consultar i recuperar una extensa galeria d'imatges de la festa major, així com vídeos entre els que destaquen el ball cerdà i el pregó integre.

Pel que fa als continguts més visitats del web de la festa major sobresurten el videoclip de Patxi Leiva ('Vine a la Seu'), les imatges del correfoc, el ball cerdà, el concert de Txarango, la rua de colles i els vídeos del ball cerdà i el pregó.

El portal segueix estant actiu: http://www.laseu.cat per poder veure tot això i més.

Respecte a l'App de la Festa Major, 900 persones se'l van descarregar per poder consultar programació, actualitat, galeries d'imatges, etc. Hi ho van fer 500 en Android i 400 en iPhone.

 

 

Pàgina 3 de 7