Tavascan acaba de llençar un nou paquet turístic per tal de convertir-se en un veritable pol d’atracció de tots els amants del paisatge i la natura. La singularitat és que es tracta d’unes rutes interpretades a diferents indrets de la vall de Tavascan. És a dir, durant tot el trajecte, un guia expert explica els diferents elements que els participants es van trobant pel camí. Concretament, es fa una interpretació de rastres d’animals, observació, explicacions, control de càmeres automàtiques pel seguiment de l’ós bru i una comprovació de trampes de pèl d’aquest animal.

Les rutes, adaptades a tots els públics (des dels més petits als adults), es fan cada dia durant tot el matí sota reserva prèvia a la caseta d’informació turística de Tavascan o als telèfons 973623079 / 692578798. 

Un grup de 20 joves, de 16 a 20 anys, del Casal dels Infants de Barcelona, acompanyats per 5 monitors, participen aquesta setmana en un camp de treball al municipi de Lladorre (Pallars Sobirà).

Aquest treball de servei a la comunitat (desbrossament de camins municipals, neteja de sota bosc i del patrimoni cultural i arquitectònic dels diversos pobles, etc.) s’emmarca en la línia del treball educatiu i social que el Casal desenvolupa amb joves en situació de risc.

Durant l’estada al Pallars, als joves del Casal d’Infants del Raval els acompanya un equip d’educadors, que els orienta en la seva pròpia gestió i organització de la vida al campament. Per als joves, en la majoria de casos és el primer cop que surten de l’entorn urbà, experiència molt enriquidora segons els educadors del centre.

Aquesta sinèrgia entre el municipi de Lladorre i el Casal dels Infants fa diversos anys que es perllonga amb èxit, donat l’interès d’aquests joves de fer activitats a la natura i en un marc excepcional.

El Casal es va crear l’any 1983 al barri del Raval. Des d’aleshores, l’ànima de l’associació ha estat el voluntariat i el treball en xarxa amb la ciutadania i amb el món institucional i empresarial. En l’actualitat, s’hi troben més de 1.200 persones que sumem esforços per donar empenta els barris més vulnerables de Barcelona (Raval, i el Besòs), Sant Adrià del Besòs (la Mina), Badalona (Sant Roc i Llefià), Santa Coloma de Gramenet i Salt, a més de tenir projectes de cooperació amb les entitats del Marroc (Tànger i Casablanca).

Aquest cap de setmana se celebrarà a Alins i els pobles de la Vall Ferrera (Pallars Sobirà) la VI Fira del Ferro Pirinenc, un dels principals referents de trobada del sector del ferro i la forja del sud d’Europa. El certamen, que arriba a la sisena edició i té previst aplegar més de 60 forjadors  d’arreu de Catalunya, de l’estat Espanyol i del Marroc. La directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, s’afegirà a la celebració.

Enguany el fil conductor de la fira serà l’ús tradicional de la forja a la llar. S’hi faran exposicions, visites guiades i obres de teatre relacionades amb aquest tema. Els forjadors participants crearan en viu més de 35 banderoles de forja, cadascuna amb l’estil personal de cada parella de forjadors, i  que serviran per guarnir les façanes de les cases dels pobles de la Vall Ferrera amb els noms tradicionals de cada llar. Es preveu que cada casa beneficiària aportarà una donació econòmica fixa a la Fira, que ajudarà a millorar-ne el finançament.

Es preveuen diverses visites guiades per conèixer el ric patrimoni vinculat a l’explotació i ús del ferro i la forja a la Vall Ferrera, com les antigues ferreries d’Alins i Àreu, la Torre Castellarnau i les antigues mines i forns de la Costa dels Meners (Bosc de Virós). Els forjadors participants oferiran temporalment obres de forja de gran valor artístic  amb les quals es realitzarà una exposició específica al paller de Casa Coix d’Alins.

 

Altres activitats

Diumenge a la tarda se celebrarà el primer campionat de llançament de martell de forjador. Com en edicions passades, es realitzarà un mercat de productes artesans i alimentaris del Pirineu, amb la novetat que enguany hi haurà mercat nocturn dissabte a la nit fins a la 1 de la matinada, i també comptarà per primer cop amb la participació d’ artesans de la veïna Arieja.  També es preveu que hi hagi un estand específic del Parc Natural Regional dels Pirineus Ariegesos, a més del del Parc Natural de l’Alt Pirineu de cada any.

Per rebre els forjadors i tots els visitants, es faran dinars i sopars populars de fira a la carpa principal i els restaurants de la vall prepararan menús de fira especials. L’organització programarà també activitats lúdiques com concerts de música, espectacles de nit, una performance de forja i foc, i activitats especialment pensades per a realitzar en família i perquè els infants coneguin l’art de la forja a la llar.

La important tasca organitzativa de la Fira, que cada any guanya complexitat amb la incorporació de noves activitats, es porta a terme a través de l’Associació Boscos de Ferro, que aplega les diferents associacions i comuns de veïns de la Vall Ferrera, i que, juntament amb l’Ajuntament d’Alins i el Parc Natural de l’Alt Pirineu, organitzen aquest certamen, que s’ha convertit en una activitat única i molt atractiva en la programació d’esdeveniments culturals al Pirineu. Sense la participació desinteressada de més de 70 voluntaris i el suport i col·laboració de nombroses entitats i patrocinadors, aquest esdeveniment no seria possible.

Matí de tallers a l’entorn de la gastronomia i els productes de proximitat vinculats al Dansàneu 2015. El d’elaboració de formatges per a adults, a mig matí, i el de mató per a infants, aquesta tarda, han penjat el cartell de ‘ple’ i auguren una bona afluència de públic a partir de demà a la Fira de productes de proximitat que tindrà lloc al recinte firal d’Esterri d’Àneu. També els tallers instrumentals s’han desenvolupat al llarg del matí amb normalitat, com a preludi de la primera actuació, aquesta tarda, a les set, del grup resident d’Euskal Herria, provinent de Portugalete: Elai Alai.

També aquesta tarda han actuat per primera vegada en aquest Dansàneu els membres de l’esbart Ballets de Catalunya, amb el seu conjunt de música en viu, De Soca-rel així com els seus companys de Sort, els Esmolets i els Xafarostolls, acompanyats de la Xaranga Kina Creu d’Esterri d’Àneu, han actuat pels carrers d’Espot. El Dansàneu s’estén aquest any arreu de les valls en un exercici organitzatiu prou complex.

D’entre el més destacat de la jornada d’aquest divendres hi ha el concert que tindrà lloc aquest vespre, a les 11 de la nit, al Paller de l’Ecomuseu de les Valls i on el musicòleg Artur Blasco, acompanyat de la violinista resident a la Seu d’Urgell, Marién de Casimiro, tornarà a demostrar, com ja ho va fer ahir a la nit al Pub de l’Era sumant-se a la jam session nocturna, perquè el seu és un nom indiscutible en l’àmbit de la cultura popular i tradicional catalana.

Més enllà de la Fira de productes de proximitat i les seves activitats complementàries, aquest dissabte també tindrà lloc (a l’entorn del carrer Major d’Esterri d’Àneu) la Mostra d’artesania organitzada en col·laboració amb Pirineu Art. Els artesans compartiran espai amb propostes culturals que posen en relleu l’atractiu de la dansa i la música tradicional. Sense anar més lluny, els occitans Vox Bigerri actuaran demà, a la 1 del migdia, a la plaça de l’Església d’Esterri d’Àneu i a 2/4 de 8 del vespre, a l’església parroquial Mare de Déu de Valldeflors de Rialp, incorporant els cants occitans als sons i melodies que aragonesos i bascos faran sonar al pavelló d’Esterri d’Àneu, mentre assagen la cercavila final

La part més festiva d’aquest Mercat Festiu de les Cultures del Pirineu tindrà lloc aquest dissabte, 27 de juny, als carrers d’Esterri d’Àneu, escenari de la tradicional cercavila de cloenda, amb la participació activa de tots els grups residents. Una cercavila que creix i suma, com ho fa tot el festival des del seu inici, la nit del 23 de juny a Isil, la participació activa dels grups de les Valls d’Àneu, més presents que mai en un festival que arrenca del seu batec. En destaquem la colla de Diables Valls d’Àneu (que farà un correfoc de format generós el dissabte 27, a partir de dos quarts de dotze de la nit), els membres de l’associació L’Estarna, la xaranga i batucada Kina Creu, els PetaCanyes, els Tocats i Fugats i la colla de Bastoners, tots d’Esterri d’Àneu. Però també els Esmolets i els Xafarostolls de Sort hi prendran part. Prop de dues-centes persones, per tant, en un final de festa que rubricarà cinc dies d’activitats.

 

 

 

AEALL-ASAJA i l’Associació de Ramaders del Pallars han exigit avui, en roda de premsa a Sort, que les administracions paguin de manera urgent els ajuts compensatoris de muntanya i de ramaderia ecològica corresponents al 2014. El president d’AEALL ASAJA, Pere Roqué, ha reclamat que “els pagaments es facin efectius abans del 30 de juny” i ha alertat que “de no complir-se aquest termini tornarem a mobilitzar-nos tallant carreteres o en el mateix Parlament de Catalunya”. De moment, l’associació d’empresaris agraris i els ramaders han iniciat una campanya de recollida de signatures.

Els impagaments dels ajuts afecten unes 170 explotacions ramaderes del Pallars Sobirà i a unes 400 del conjunt de Catalunya i la xifra mitjana pendent de pagar per cada explotació és d'uns 6.000-7.000 euros. Roqué ha qualificat aquesta situació de “vergonya nacional, aquestes ajudes són vitals per a la supervivència d’unes empreses agràries petites i mitjanes ubicades en unes comarques amb més dificultats que la resta del territori”.

Per la seva banda, Francesc Bertran, membre de l’associació ramadera, ha lamentat que “ens sentim catalans de segona, maltractats, sempre som els últims a cobrar les ajudes; sembla que vulguin aniquilar la ramaderia de muntanya”. En aquest sentit, ha afegit que al retard dels pagaments s’hi suma la problemàtica de la fauna salvatge. “Cal una millor entesa entre ramaders i administracions”, ha demanat.

Per solucionar aquest problema, Roqué ha demanat que s’elabori un pla integral de la fauna salvatge que inclogui l’abonament a 30 dies dels danys directes i indirectes a les explotacions ramaderes sense que suposi cap cost per al ramader.

La temporada de turisme actiu i esports d'aventura a Lleida comença amb 234 empreses, distribuïdes pel conjunt de les 13 comarques lleidatanes, que ofereixen una cinquantena d'activitats de terra, d'aire i d'aigua. Aquesta xifra representa un increment d'un 5% respecte a l'oferta de l'inici de la campanya de l'any passat. Les previsions per a aquesta nova temporada són poder arribar als 660.000 serveis, un 6% més que el 2014 que es va tancar amb uns 625.000 serveis. Aquestes activitats tenen un impacte econòmic de 76 milions d'euros i ocupen més de 1.800 persoens. 

Durant la presentació de la nova temporada que ha tingut lloc aquest dimecres 1 d'abril, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha destacat el potencial que representen el turisme actiu i els esports d'aventura per a les comarques lleidatanes, ja que tenen una llarga tradició i un creixement sostingut que permet mantenir el seu lideratge en l'àmbit de l'Estat espanyol. Reñé ha indicat que aquest any "tenim una Setmana Santa primerenca que es presta a compaginar l'inici de l'oferta de turisme actiu amb el final de la temporada de neu".

A l'acte de presentació de la temporada també hi han assistit el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Llàtzer Civis; el president de l'Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà, Florido Dolcet; el vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació i alcalde de Rialp, Gerard Sabarich, i el director, Jordi Blanch. També hi han estat presents diversos presidents dels consells comarcals de la demarcació de Lleida, alcaldes del Pallars Sobirà i els responsables de les empreses que han participat a la mostra i l'exhibició d'activitats en aquesta presentació.

 

Activitats de turisme actiu a les 13 comarques lleidatanes

Segons l'estudi que porta a terme el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, de les 234 empreses de turisme actiu i esports d'aventura que avui dia ofereixen els seus serveis en el conjunt de la demarcació de Lleida, 185 pertanyen a la zona del Pirineu i Prepirineu i 49, a la plana de Lleida.

L’any passat el ràfting va continuar essent el producte estrella de les diferents modalitats de turisme actiu i esports d'aventura, amb uns 145.000 serveis contractats, seguit del descens de barrancs amb poc més de 105.000 serveis. Pel que fa als esports de terra, les activitats de trekking-senderisme es van situar en la primera posició amb gairebé 100.000 serveis; també el BTT va tenir prop de 100.000 serveis contractats, mentre que l'hípica va continuar tenint força rellevància amb 50.000 serveis. També s'ha pogut constatar que hi ha una tendència a l'alça de llogar els serveis d'un guia especialitzat en senderisme.

 

L'impacte econòmic del sector ascendeix a 76 milions d'euros

L'impacte econòmic d'aquest sector el 2014 va ser de 76 milions d'euros (considerant els ingressos procedents de l'activitat mateixa, l'allotjament i la restauració), que representa un increment d'uns 10 milions més respecte al 2013. Si considerem només els serveis oferts per les empreses del sector, el volum de negoci és de 27 milions d'euros. Els esports d'aventura donen feina a 1.807 persones, de les quals unes 667 treballen a temps complert, unes 429 a temps parcial i unes 711 són personal bàsicament autònom.

El client de les empreses de turisme actiu que visita la demarcació lleidatana continua essent majoritàriament de Catalunya (el 73,4% del total), sobretot de Barcelona i de la seva àrea metropolitana (70%), seguit del procedent de la demarcació de Lleida (15%), de Tarragona (10%) i de Girona (5%). Un altre 15,4% es desplaça des d'altres comunitats autònomes —bàsicament de Madrid (30%), el País Basc (27%) i la Comunitat Valenciana (25%)—, mentre que l'11% correspon al mercat estranger i és sobretot d'origen francès, holandès i anglès, sense oblidar el client israelià.

 

L’Associació de Ramaders del Pallars Sobirà ha reclamat a la Conselleria d’Agricultura ajudes del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) per compensar els danys que els animals salvatges, molts dels quals introduïts per la pròpia administració, fan als ramats.

Els ramaders argumenten que la desídia que reiteradament demostren sobre els atacs al seu bestiar, la complexitat burocràtica a l’hora de sol·licitar compensacions i la insuficiència econòmica en el rescabalament dóna a entendre que ‘’la Generalitat està afavorint l’abandó dels espais rurals de la comarca”.

Pel que fa al cas concret de l’ós bru, els ramaders reclamen que es concentri la presència de l’ós en les finques de propietat de l’administració i s’hi implanti mesures per evitar que entri en les finques particulars en les quals es desenvolupen activitats agrícoles, ramaderes i forestals.

En l’escrit que l’Associació de Ramaders ha presentat al Síndic li demanen que s’interessi pel Pla de Desenvolupament Rural (PDR) de Brussel·les i comprovi que és molt més sensible amb els territoris de muntanya i zones desfavorides que el que proposa l’administració catalana que segons el parer de l’Associació ha cedit a les organitzacions ramaderes més poderoses en detriment dels petits ramaders.

 

Els ramaders demanen al Síndic que proposi un canvi en el sentit d’afavorir el sector ramader de les comarques de muntanya

L’entitat critica l’arrendament d’hectàrees de muntanyes “per justificar una falsa ramaderia extensiva i així poder cobrar les ajuda” en detriment de ramaders del territori que sempre han fet ramaderia extensiva. Remarca que algunes explotacions de la comarca no tenen adscrites hectàrees de les muntanyes en les quals realment pasta el bestiar perquè la terra ha estat arrendada per explotacions que mai portaran allí animals, “la qual cosa comporta una especulació econòmica i una caiguda de rendes de moltes de les nostres petites explotacions’’.

“Aquesta situació fraudulenta s’ha produït en els últims anys amb el consentiment de l’Administració”, assegura el manifest.

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, va inaugurar ahir divendres a  Rialp l’equipament cultural Molí de Bellera, recuperat d’un antic molí fariner. Un edifici ubicat al conjunt urbanístic d’origen medieval de la població que data del segle XV i que a partir d’ara oferirà unes sales polivalents , a més de l’antic molí, que encara conserva tota la maquinària i disposa d’un canal a l’exterior que actualment funciona com a reg.  

El president va destacar que, al costat dels grans equipaments esportius i de lleure del territori, com són les estacions d’esquí, el Govern també s’ha preocupat pels projectes petits com el Molí de Bellera, perquè, malgrat que s’hi hagin de destinar menys recursos, “té un gran valor simbòlic, perquè suposa recuperar la memòria històrica, i a més és un equipament útil” que a partir d’ara serà un nou espai cultural per al municipi.

L’actuació per recuperar aquest antic molí fariner ha costat 181.273 euros dels quals uns 100.000 foren finançats per la Diputació de Lleida i la resta per la Generalitat.

En el decurs del seu parlament, el cap de l’Executiu també va voler destacar el “gran corrent de solidaritat” que existeix al nostre país i que s’ha despertat amb molta força en aquests darrers anys de moments econòmics complicats.

Un corrent que té un exemple clar a Rialp, on dos veïns del municipi han estat notícia en els darrers mesos per haver donat 700.000 euros per a la construcció de deu pisos tutelats per a la tercera edat. El president va agrair especialment aquest gest i va destacar que “si el país no hagués tingut aquesta capacitat de solidaritat interna no s’haurien pogut superar els problemes com s’han superat”.

“El país ha aguantat aquests anys tan complicats gràcies que hi ha hagut molta gent que ha estat al peu del canó, amb un esperit sensible i ganes d’ajudar”, va reblar, que també va recordar l’esforç que ha fet el Govern per poder ajudar les persones més necessitades i que permetrà que, aquest 2015, 40.000 famílies es beneficiïn d’ajudes per mantenir el lloguer o la propietat del seu habitatge.

Mas va estar acompanyat del president de la Diputació, Joan Reñé; l’alcalde del municipi, Gerard Sabarich, i el delegat de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Albert Alins.

Prèviament a l’acte celebrat a Rialp, va tenir lloc la inauguració de les obres de remodelació de l'escola Àngel Serafí Casanovas de Sort. La reforma del centre, que va iniciar la seva activitat el curs 1977-78 en l’emplaçament actual, ha permès l’ampliació a dues línies i ara s’atenen 260 alumnes provinents dels municipis de Sort, Soriguera i el Baix Pallars.

Allí Masva asegurar que “el gran repte del Govern i del país en aquesta legislatura” en el camp de l’ensenyament era aconseguir millorar els resultats i les taxes d’abandonament escolar prematur, fet que “s’està aconseguint, gràcies a l’esforç de moltíssima gent i, sobretot, al compromís de mestres i professors”.

El cap de l’Executiu va destacar que, malgrat disposar d’un 20% menys de recursos econòmics, “en lloc de quedar-nos aturats des del punt de vista del rendiment del sistema educatiu, en els darrers quatre anys s’ha augmentat en 5-6 punts l’èxit escolar, fins al 85%, i s’ha reduït en 7-8 punts l’abandonament escolar prematur, que vol dir que el 78% dels alumnes que acaben l’ESO continuen estudiant, ja sigui FP o Batxillerat”.

Amb aquestes dades a la mà, i des de Sort, va subratllar que el Govern està intentant “prioritzar en tot moment les inversions en l’àmbit de l’ensenyament” i va fer notar que aquest esforç pressupostari també ha permès que “aquest curs s’hagi refet, d’una forma significativa, la plantilla de mestres i professors que havíem tingut abans de patir aquesta gran escassetat de recursos públics”.

En aquest mateix sentit, va assegurar la capacitat de superació i reacció que ha demostrat Catalunya en els últims temps i va defensar que el fet que el país “sigui capaç d’enfrontar-se a situacions difícils amb un to positiu i resultats concrets” evidencia que “el país reacciona i ho fa en la bona direcció en els moments més claus i delicats de la seva història”.

 

 

 

L‘estació d’esquí de Tavascan va inaugurar el passat 7 de febrer el primer Circuit Inclusiu de neu ‘Sumant Capacitats’. D’aquesta manera, la instal·lació es converteix en la primera de l’Estat que té un recorregut per a persones amb diferents capacitats intel·lectuals i físiques.

L’objectiu de la iniciativa és  habilitar circuits adaptats a tothom. Aquest projecte vol ajudar a millorar la qualitat de vida i fomentar la pràctica de l’esport entre les persones amb més dificultats. El projecte l’impulsen Anna Vives i Eduard Jornet, amb l’apadrinament dels esportistes Kilian Jornet i Núria Picas.

Els recorreguts, aptes per a persones cegues, persones sordes, amb dificultats de mobilitat o dificultats intel·lectuals i mentals, insten a l’esperit de superació. Els usuaris hi trobaran plafons informatius que els orientaran sobre les disciplines esportives, la dificultat i la distància.

Jornet va explicar que de moment s’ha senyalitzat cinc recorreguts: dos per recórrer amb raquetes de neu i tres per realitzar amb esquis de fons. El circuit més curt té 350 metres i el més llarg, 2,4 quilòmetres. El desnivell màxim és de +/- 182 metres.

A l’entrada de l’estació d’esquí s’explica el projecte i el circuit ‘Sumant Capacitats’, que s’integra al mapa amb la resta de pistes de l’estació. Aquest rètol està escrit amb Braille per a les persones cegues. Com activitats complementàries, els usuaris podran realitzar tallers, com ara la construcció d’un iglú.

Per estrenar els circuits, Anna Vives, creadora de la seva pròpia tipografia, i diversos nois de l’Associació Down Lleida i de l’Associació Alba de Tàrrega, van fer una excursió amb raquetes. Molts era la primera vegada que tenien contacte amb una estació d’esquí i amb unes raquetes de neu. Els joves van quedar molt contents i asseguren que repetiran l’experiència.

L’alcalde de Lladorre, Salvador Tomàs, indica que amb iniciatives com aquesta es pot apropar la neu i la pràctica de l’esquí a tothom. La voluntat de l’estació d’esquí de Tavascan és poder adaptar aquests circuits també a la resta de l’any i no solament a la temporada d’esquí.

La proposta, que impulsa la Fundació Itinerarium, compta amb el suport de la Diputació de Lleida i el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Els Bombers de la Generalitat han treballat durant tota la matinada per sufocar un incendi que ha destruït totalment 5 apartaments dúplex a Esterri d’Àneu. L’avís va arribar a les 22.56 hores. Un foc cremava la coberta d’un edifici de 2 plantes, al carrer La Colònia. Immediatament es varen mobilitzar 13 dotacions dels Bombers de la Generalitat, algunes de les quals de Vielha. El foc va acabar afectant tots els apartaments superiors, que han quedat totalment destruïts. Els habitatges de la primera planta han quedat afectats per l’aigua de l’extinció. No hi ha hagut cap persona ferida com a conseqüència d’aquest incendi, que en aquests moments està totalment extingit. Les causes de l’incendi encara no s’han començat a investigar.
 
Pàgina 1 de 17