L’església de Santa Maria de Cervera ha començat a lluir ja les primeres teles i cadafals per la representació de la Passió Medieval que tindrà lloc el proper 4 de març. L’equip de muntatge ocuparà, a partir d’aquest cap de setmana, la parròquia per dur a terme les laborioses tasques de construcció i adequació de tots els elements escenogràfics. De fet, aquest any s’amplien, ja que s’incorpora mobilitat i espectacularitat a la boca de l’infern. Durant els propers dies, els actors i actrius també assajaran a Santa Maria per prendre referències de l’espai i del so.

D’altra banda, encara queden entrades disponibles per la representació i enguany es poden adquirir a través d’Internet, al blog oficial de la Passió Medieval (http://passiomedievalcervera.blogspot.com.es) i també a les taquilles del Gran Teatre de la Passió de Cervera. L’horari de compra engloba des del proper dilluns 27 de febrer fins al divendres 3 de març, de 19 a 21 hores de la tarda. Els preus són de 25 o 15 euros depenent de la visibilitat general que tindrà l’espectador.

L'alcalde de Les Oluges, Josep Maria Calderó, ha sol·licitat ajuts a la subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso, per tal de dur a terme actuacions al riu Sió al seu pas pel municipi que puguin evitar el desbordament del mateix quan hi ha episodis de pluges.

En aquest sentit, l’alcalde ha explicat que la confluència de les rieres de Bergós-Guerrejat i la de Malacara amb el riu Sió al seu pas per Les Oluges ocasiona desbordaments i inundacions freqüents que incomuniquen el municipi.

Manso s’ha compromès a traslladar a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) les necessitats plantejades per l’alcalde, així com a gestionar la visita de tècnics de l’organisme de conca al municipi de Les Oluges per estudiar i valorar sobre el terreny possibles intervencions.

 

Actuacions de conservació de la CHE

Segons dades facilitades per la CHE, l’organisme ha invertit en el període comprés entre 2012 i 2016 un total de 1.453.970,53 euros en actuacions de conservació del domini públic hidràulic en les lleres dels rius de la província de Lleida.

El volum més nombrós d’aquestes actuacions de conservació, segons aquestes mateixes dades, es van executar entre 2015 i 2016. En aquest sentit, les actuacions fetes el 2015 van representar una inversió per part de la CHE de 386.996,51 euros, mentre que l’any passat, les actuacions dutes a terme van tenir un pressupost inversor de 743.910,23 euros.

Entre les actuacions de conservació de la CHE de l’any 2016, destaquen les fetes en els rius Sió (municipi de La Sentiu de Sió) i Ondara (municipis de Vilagrassa, Sant Antolí, Anglesola i Barbens) per un import de 114.099,66 euros.

L’actuació de conservació de la CHE més important a la província de Lleida l’any passat va ser la neteja de la llera del riu Segre i Noguerola al seu pas per la ciutat de Lleida amb una inversió de 200.475,50 euros.

El Govern de la Generalitat i una trentena d’ajuntaments de la Segarra, l’Urgell, l’Anoia i la Conca de Barberà han tancat aquest dimecres al vespre l’acord històric per a la portada d’aigua de boca des de l’embassament de Rialb a través del canal Segarra-Garrigues. En una reunió celebrada a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat a Barcelona s’ha aconseguit desencallar el projecte que es trobava paralitzat pel desacord d’alguns ajuntaments de la Segarra sobre la seva representació en el consorci que ha de representar la infraestructura.

El preu de l’aigua es manté a 0,59 euros/m3 per Tàrrega; a 0,69 euros/m3 per la Segarra; Ossó de Sió i Verdú de l’Urgell i Montmaneu i Pujalt de l’Anoia, i a 0,75 euros/m3 per la Conca de Barberà.

L’acord s’ha pogut materialitzat després de decidir constituir tres entitats de governabilitat dividides segons els tres trams de quotes d’aigua. Cada tram tindrà representació i serà en funció del seu pes de manera que els del tram 2 amb la Segarra hi tindrà 7 membres, i els altres quatre municipis d'aquest tram un cadascun. Això sumarà entre el 54 i el 55% de representació del consorci. El tram 1 hi tindrà 3 membres, amb un 35% de la representació i el tram 3 hi tindrà 2 membres amb un 10% de la representació. En qualsevol cas i per no afavorir la posició del tram 2, qualsevol decisió que es prendrà al consorci haurà de comptar amb el 60% del total de vots.

El projecte inclou una obra nova de 130 quilòmetres de canonades i estacions de bombeig valorat amb més de 21,1 milions d'euros que farà l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El Govern, mitjançant l'ACA, aporta la potabilitzadora i un import de 10 milions d'euros. Les diputacions hi aporten 5 milions que són 2 milions de Tarragona, 2 de Lleida i 1 de Barcelona. La resta dels 6,1 milions, els municipis beneficiaris que els retornaran amb els metres cúbics consumits, ja que estan inclosos en aquest preu.

Tal com va anunciar el Govern a finals de l'any passat amb aquesta ''primera pedra'' del projecte es pot fixar un calendari que preveu que en 6 mesos s'hauria d'aprovar el projecte i que una vegada estiguessin fetes les expropiacions en vista al 2018 es podrien licitar les obres per tal que a mitjans d'aquest any es començaria a executar l'obra per finalitzar-la al 2019.

Torà celebra aquest cap de setmana la festa del Brut i la Bruta, que serveix per donar el tret de sortida a la temporada de carnavals. Segons l'organització, l’edició d’enguany donarà la nota en un sentit literal, ja que la festa girarà al voltant de la música, una temàtica que servirà al poble de Torà per guarnir els seus carrers. És per això que el tradicional pregoner serà substituït per un grup musical, els Amics dels Bars, que dissabte a la tarda presentarà un seguit de sorpreses que donaran pas a la tradicional dansa del Bonic i la Bonica, els ballets dels gegants de mans lliures i la rua.

La música serà present en tots els actes de la festa però el més destacat, musicalment parlant, serà la nit de disfresses prevista per dissabte, on actuaran els grups Tapeo Sound Sistem, Albercocks i Pai-Pai Band.

La història de la festa del Brut i la Bruta té el seu origen en l'antiga festa de la Llordera, una celebració popular de Torà, que es duia a terme el dia de Dijous Gras. Aquesta antiga celebració està documentada des de mitjans del segle XVIII. Després de la seva desaparició, degut a la Guerra Civil, la festa es va recuperar el 1990. L'any següent es van recuperar els cinc personatges (Bonic, Bonica, Brut, Bruta i Lloca) que, a diferència de la festa original, seran representats tant per nois com per noies. Les comparses ja no tenen com a objectiu recollir menjar porta a porta. Tot i això, el Bonic i la Bonica segueixen ballant a les diferents places del poble i el Brut i la Bruta fan mofa del seu ball. La Lloca passa a ser un element simbòlic que segueix la comitiva dalt del ruc però sense la funció de guardar el menjar recol·lectat. 

A partir del 1994 s'introdueixen els gegants de mans lliures a la festa amb la creació del Brut. A aquest primer gegant el seguiran la Bruta (1995), el Bonic (1996), la Bonica (1997), el Brau Constantí (1998) com a símbol del poble, el Sargentet (2002), el Brutet (2012) i aquest any se n'estrenarà un altre que es revelarà durant la festa de dissabte. 

 

El Conservatori de música de Cervera va estar present dissabte dia 11 a la temporada de Joves intèrprets de l’Auditori Pau Casals. Per quart any consecutiu el treball del professorat del centre s’ha vist reflexat aquest cop en dues formacions ben diferenciades: el grup de percussió i el cor de grau professional juntament amb diversos solistes de l’aula de cant.

El grup de percussió de l’Escola Municipal de Música i Conservatori de Cervera, dirigit per Aleydis Serra, va interpretar un repertori que contenia des d’obres clàssiques arranjades per aquests instruments, al costat d’obres creades específicament per a grup de percussió i també alguns arranjaments de músiques més modernes: The Final Countdown o Played a Live

I la segona part va servir per descobrir la figura d’un compositor de la Segarra força ignorat actualment fora de les nostres contrades: Francesc Andreví. Es va poder escoltar Le moment solemnel i El emigrado, en la revisió que n’ha fet V. Martínez Molés. I va cloure el concert amb la Missa Solemnis d’aquest mateix autor, que va comptar també com a solistes amb les sopranos Judit Cases, Blanca Garrós i Susana Rosell, el baríton Pau Carbonell, la direcció de Núria Mas i l’acompanyament al piano de Santi Riu.

El pavelló poliesportiu de Cervera ha recuperat aquest cap de setmana la placa com el nom del seu impulsor, Francesc Domènech, tal com ja va lluir quan es va construir el 1976 i que al cap del temps va desaparèixer de forma misteriosa. Des de la Paeria van explicar dissabte que "l'acte d'avui (per dissabte dia 11) és una reparació moral". L'alcalde, Ramon Royes, va destacar que "aquest acte era necessari, hem de ser agraïts".

Domènech, de 83 anys, va ser l'impulsor de la construcció del pavelló poliesportiu de Cervera quan era gerent de 3VVV.

Cal recordar que el passat 11 de gener la Paeria li va retre un homenatge com a impulsor dels valors de l'esport. Va ser fundador del club de bàsquet Cervera que en els anys 70 va competir en la lliga d'honor espanyola. Va ser també l'entrenador amb més temporades en actiu de Catalunya.

En l'actualitat Domènech segueix entrenant a l'equip d'atletes de Cervera i l'equip de bàsquet de Calaf. Domènech ha entrenat, a més, equips de bàsquet de Tàrrega i Guissona, fins a l'any passat.

Cervera ha iniciat les obres de remodelació de la plaça de Santa Anna, que seguiran amb el carrer que porta el mateix nom i la plaça Sant Miquel. Es tracta d’un tram d’uns 200 metres on se suprimiran les voreres actuals i els vianants circularan al mateix nivell que els cotxes. Serà l’última fase de la remodelació del centre històric de la ciutat que ha suposat una inversió superior als 2 milions d’euros i que formen part de l’1,5% Cultural.

Les obres a la plaça de Santa Anna, a càrrec de l’empresa ACSA-Sorigué, han obligat a tallar l’accés de vehicles des del carrer Hospital (el túnel de sota el Casal) i de manera provisional s’ha habilitat una zona de càrrega i descàrrega de dos places a la rambla Lluís Sanpere.

Està previst que les obres al carrer i la plaça de Santa Anna i a la plaça de Sant Miquel finalitzin el proper mes de juliol.

El govern de la Paeria de Cervera compta amb majoria absoluta després de  l’entrada del regidor no adscrit i fins fa unes setmanes del Partit Popular (PP), Antonio Delgado. Així, l’equip de govern de la capital de la Segarra suma fins a 7 edils en una Paeria de 13 regidors i 8 partits polítics.

Royes va anunciar l’entrada de Delgado a l’equip de govern el passat 20 de gener en roda de premsa. Delgado va explicar que el seu objectiu és “participar i treballar pel poble, fet difícil d’aconseguir formant part del PP ja que tenen una normativa molt estricta”. Royes es va mostrar satisfet per l’acord perquè “ens permet afrontar el futur amb més optimisme”. Tot i comptar amb la majoria absoluta, Royes va assenyalar que “seguirem dialogant amb l’oposició” però va advertir que “serem pragmàtics”. Ara el govern es centrarà en el pressupost municipal del 2017, que Royes espera poder aprovar a finals de febrer o principis de març, i en la presentació del pla de govern fins a finals de mandat.

Cal recordar que fa just un any el govern de Cervera va anunciar l’entrada a govern de l’edil d’Independents per la Segarra (Inse), Josep Ortiz. També estava prevista l’entrada de Delgado que finalment no va ser possible pel veto de la direcció del PP.

Delgado assumirà la nova regidoria d’Eficiència Energètica en equipaments municipals i enllumenat públic i la regidoria de Serveis Funeraris. Per la seva banda, Ortiz es farà càrrec d’Agricultura i Medi Rural, Pobles Agregats i Nous Equipaments.

L’equip de govern de la Paeria de Cervera està format per Ramon Royes, Marc Llorens, Ainhoa ​​Barrionuevo i Jaume Rossich (CiU); Joan Prat (SIF); Josep Ortiz (Inse) i Antonio Delgado (regidor no adscrit).

La Paeria de Cervera du a terme ha iniciat el projecte de recuperació del Parc Mas Duran com un gran jardí urbà. En aquestes dues setmanes un jardiner professional, Javier Gracia, acompanyat d’un equip de treballadors de la Fundació Xavier Paules, han realitzat tasques d’esporga i neteja exhaustiva a la part alta del parc.

En aquesta zona, on es recupera el jardí autòcton, s’han dut a terme diverses actuacions com la neteja a fons del talús i els marges suprimint les plantes invasives i respectant les autòctones, la tala de tres pins en molt mal estat i en perill de caure, l’esporga tradicional dels olivers, l’obertura de nous corriols de pas, i la creació de conduccions per a l’aprofitament de l’aigua de pluja, entre d'altres.

La pròxima actuació important serà el tancament del parc durant la nit mitjançant la col·locació de noves portes metàl·liques. Es tracta d’una demanda explícita dels veïns per evitar el vandalisme i l’incivisme.

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) farà doblet aquest cap de setmana apropant les seves darreres propostes de concert a Cervera i La Seu d’Urgell.

Dissabte, 21 de gener, al Paranimf de la Universitat de la capital de la Segarra, l’Orquestra interpretarà el programa Cordes de Cine amb obres d’autors com Elgar, Morricone, Herrmann i Williams, entre d’altres. Com en les anteriors poblacions on s’ha representat aquest concert, el violí serà un element clau i protagonista de la mà del violinista Joan Espina que posarà so a les bandes sonores cinematogràfiques de Psicosi, La Llista de Schindler o El Violinista a la teulada, entre d’altres.

El dia següent, el diumenge, 22 de gener, l’Orquestra es desplaçarà a La Seu d’Urgell per presentar-hi el concert L’OJC amb la música del nostre temps. Aquest programa vol donar suport als nous compositors catalans i interpretarà l’obra del compositor i pianista targarí Ramon Andreu, Mouvement 2, per a piano i orquestra. Andreu, que també exercirà de pianista solista, és un dels compositors amb més projecció de les nostres terres i ha actuat amb diverses formacions arreu d’Europa i el Japó. En aquest programa, també s’interpretarà l’obra Trinoctium, per a percussions i orquestra, del compositor català instal·lat a Brussel·les, Oriol Cruixent.  Aquesta obra, on els instruments de percussió tenen una rellevància vital, està causant sensació a mig món amb un gran reconeixement tant de públic com de crítica. Per completar el concert, el director de l’OJC, Alfons Reverté, també ha escollit la interpretació d’un clàssic del s. XX, Pulcinella-Suite, d’Igor Stravinski.

 

Pàgina 1 de 69