El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) preveu que aquesta campanya la producció de bolets a Catalunya superi els 130 kg/ha, una producció molt superior a la mitjana dels últims 19 anys, degut bàsicament a les pluges i bones temperatures registrades a els últims mesos.

Segons ha concretat el centre, en els inventaris de producció de bolets que porta a terme el CTFC, durant els mesos de juliol, agost i setembre s'ha arribat a una producció de 80 quilos de bolets per hectàrea, quantitat molt superior a la mitjana catalana dels últims 19 anys, estimada en 57 kg / ha. Aquestes dades permeten afirmar ara, a l'inici de la temporada, que la producció de bolets serà bona aquesta campanya, segons el CTFC

No obstant això, la qualitat d'algunes espècies de bolets, com els rovellons, no ha estat la desitjada ja que el 70% d'ells està afectat per cucs per l'elevada humitat i les suaus temperatures que s'han registrat en els últims mesos.

Les previsions climatològiques, a hores d'ara, apunten absències d'anomalies quant a pluviometria i temperatura, i per això, si es mantenen les previsions i no hi ha canvis significatius, el càlcul actual és que es pugui arribar a una producció de tots tipus de bolets que superi els 130 kg/ha.

La Guàrdia Civil ha localitzat 150 plantes en tres finques de difícil accés a Dorve (La Guingueta d’Àneu), la Pobla de Segur i Llavorsí, als Pallars Sobirà i Jussà, que feien un pes de més de 600 quilos. Les plantes han estat comissades en tres actuacions diferents que van tenir lloc la setmana passada. La plantació que era més nombrosa era la de Dorve, amb 135 plantes. La policia ha detingut una persona, JM. F. R. de 50 anys, veí de la comarca, de qui suposen que estaria al càrrec d’aquesta plantació més gran. També han imputat delictes contra la salut pública a dos persones més, que suposadament tenien les plantacions de la Pobla i Llavorsí.

La primera actuació de la Guàrdia Civil va ser la de Dorve, el passat 27 d’agost pels volts de la 1 de la tarda. Les 134 plantes que van trobar feien un pes aproximat de 340 quilos. El divendres 29 d’agost, a la Pobla de Segur, van incautar 14 plantes de grans dimensions amb un pes de 190 quilos a l’interior d’un camp de cultiu.

La Subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso, va visitar ahir el municipi d’Alins acompanyada per l’alcalde, Josep Poch, per conèixer in situ dos projectes: la pavimentació i millora del drenatge del camí que comunica Alins amb el Port de Cabús i la rehabilitació de l’edifici de les escoles d’Ainet de Besan.

Primerament la subdelegada i l’alcalde van mantenir una reunió al consistori per tractar diferents temes del municipi. Posteriorment van visitar l’antic edifici municipal de l’antiga escola d’Ainet de Besan en “l’Espai de Ferro”, actualment en desús i que es vol convertir en un centre de formació de ferro i forja tradicional. L’import del projecte puja 603.089,80 euros dels quals quasi la meitat ja estan concedits pel projecte Leader. Resten 353.111,67 euros de subvenció. La subdelegada es va comprometre a estudiar possibles vies de finançament.

Finalment van recórrer el trajecte d’Alins a Port de Cabús que uneix la frontera espanyola i l’andorrana. Aquest projecte té 9 quilòmetres de longitud i un pressupost de 2.620.581,46 euros. Actualment aquest accés és una pista forestal estreta i amb un fort desnivell que només admet el trànsit amb vehicles 4x4.

La subdelegada ja va traslladar aquest estudi a la Direcció General de Desenvolupament Rural i Politica Forestal del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i resta a l’espera de què els serveis tècnics del Ministeri el revisin i facin una valoració per tal d’incloure’l al programa de Desenvolupament del Medi Rural de cara als pressupostos del proper exercici.

Manso va poder comprovar in situ la necessitat d’aquesta millora i va explicar que “el projecte d’aquest camí inclou els 9 darrers quilometres que no estan asfaltats dels 19 quilòmetres que té el camí”.

Finalment Manso va destacar que “aquest camí és l’entrada al Parc Natural de l’Alt Pirineu i de ben segur que una aposta segura per la dinamització de la comarca. Considero que aquest accés obrirà noves oportunitats turístiques i de negoci al municipi i a tota la comarca”. 

La Diputació de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), ha destinat diverses subvencions −per un import total de 197.000 euros− a la restauració de l’església de Santa Maria d’Organyà, que s’ha allargat durant més de sis anys. Els ajuts de la corporació provincial han permès restaurar, entre altres, els espais històrics visitables, la teulada, les voltes, els murs i l’absis de l’església romànica.

L’església de Santa Maria d’Organyà és especialment coneguda perquè en procedeixen les Homilies d’Organyà, conservades a la Biblioteca de Catalunya, que poden datar-se cap al 1203 i que representen un dels testimonis més antics de la llengua catalana. A més, l’any 2006 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Divendres passat, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu d’Agost, es va celebrar una missa solemne com a acte central de la inauguració oficial de les obres de restauració, que va comptar amb la presència d’autoritats locals i de representants de la Diputació, principal entitat patrocinadora de les obres de restauració.

El municipi d’Organyà ha estat un dels molts beneficiaris dels ajuts a la restauració de béns mobles i immobles que anualment convoca la Diputació de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, per als municipis de tot el territori.

Altres línies periòdiques de subvencions de caire cultural són les destinades a conservatoris i escoles de música, projectes culturals, publicacions d’interès local i comarcal, publicacions periòdiques de caràcter local o comarcal, i biblioteques i sales de lectura. Per a la convocatòria 2014, la junta rectora de l’IEI va aprovar a finals de juliol les propostes de concessió dels ajuts, que beneficien més de 400 entitats i corporacions municipals, amb una aportació global que ronda els 650.000 euros.

La Federació de Serveis Públics (FSP) de la UGT-Terres de Lleida va denunciar ahir que el Departament d’Interior està posant en risc tot el patrimoni natural català tancant la meitat de les torres de guaita, punts estratègics en la lluita contra el foc.

El secretari general de la FSP a Lleida, Pep Gonzàlez, va demanar la reobertura de tots aquests punts "ja que no suposen un cost econòmic elevat", així com ampliar a finals d’octubre la campanya contra el foc. González va assenyalar que a la Generalitat li està suposant molts més diners les decisions que ha de prendre davant el tancament d’aquests punts, ja que, per cada avís de columnes de fum de ciutadans anònims ha d’activar un dispositiu que consta en vehicles terrestres i de vegades aeris. Amb professionals als llocs de guaita, aquestes alarmes són molt més fiables.

El responsable del Comité Intercentres al Departament d’Interior, Jordi Òdena, va comentar que l’objectiu d’Interior no és altre "que el desmantellament d’aquests punts". A Lleida, se n’han tancat 7 des de l’any 2009.

Actualment, el Parc Nacional d’Aigüestortes, per posar un exemple, no compta amb cap torre de guaita operativa. Així mateix, de les càmeres de vigilància tèrmica amb què Interior vol substituir aquests punts no estan funcionant com s’esperava. Per la seva part, la professional d’una torre de guaita de les terres de Lleida, Júlia Lisbona, va qualificar de greu error aquest tancament progressiu i va recordar que els ‘guaites’ són professionals formats que formen part de la cadena que lluita contra el foc. Lisbona va recordar que aquests punts es van dissenyar per situar-los en llocs molt estratègics des d’on es controla gran part del territori, però, per ser operatius al 100%, han d’estar tots operatius. Lisbona va explicar que els boscos, sense aquestes torres, corren un greu perill pel foc i també per la nul·la gestió que s’ha fet pel que fa a la neteja dels mateixos

 

Fins a dia d’avui, la comarca del Pallars Sobirà no disposava d’un tanatori municipal. Aquesta mancança deixa de ser-ho gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de Rialp i la Diputació de Lleida, que han fet possible un equipament que, a més a més de donar assistència al municipi de Rialp, ho farà també a la resta de localitats del Sobirà sempre que ho necessitin i mentre no disposin d’instal·lacions pròpies en aquest sentit. Així ho han posat de manifest el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i l’alcalde de Rialp, Gerard Sabarich, en l’acte d’inaguració que ha tingut lloc aquest dissabte.

“Cada cop més els ciutadans demanden aquests serveis i, per tant, és important que els puguem ubicar al territori. El que convé és que tots els nostres municipis tinguin els millors serveis possibles per oferir-los amb qualitat als ciutadans”, ha dit el president Joan Reñé en atenció als mitjans de comunicació.

La inversió de la Diputació de Lleida en el tanatori de Rialp ha estat de 170.000 euros. Sabarich ha agraït la predisposició del president Reñé per col·laborar en dotar la comarca d’un equipament essencial en matèria de salut pública.

Prèviament a la inauguració del tanatori de Rialp, el President de la Diputació de Lleida també ha visitat la Casa de l’Ós Bru a Isil.

 

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i l’ambaixador de l’Estat d’Israel a l’Estat espanyol, Alon Bar, han inaugurat aquest dilluns al Pallars Sobirà la senyalització de les 4 rutes que conformen el projecte de la Diputació de Lleida ‘Perseguits i salvats’, que identifica els principals itineraris de fugida pel Pirineu de Lleida durant l’holocaust nazi a la II Guerra Mundial.

Diverses investigacions històriques reporten que prop de 20.000 persones d’origen jueu van fugir de la barbàrie a través de les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i l’Aran per salvar-se de la deportació i la mort.

L’ambaixador de l’Estat d’Israel a l’Estat espanyol ha tancat els parlaments en l’acte inaugural celebrat a l’Arxiu Comarcal de Sort  on també han assistit representants de les institucions locals i del Govern de la Generalitat. “Veig l’acollida tan amistosa com a gairebé una continuació pràcticament natural de l’acollida històrica que, en un moment tràgic del nostre passat, algunes persones d’aquí van fer salvant els perseguits”.

Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida s’ha referit a les rutes com “151 quilòmetres de itineraris que avui podem recórrer i reconèixer en un context totalment diferent d’aquell que van viure i patir els evadits”. Per Reñé  la voluntat del projecte ha estat i és “salvar un patrimoni intangible i espiritualment incommensurable”, fer “un homenatge a la gent anònima, a la solidaritat i a la generositat”, i “enfortir les relacions comercials amb l’Estat d’Israel”. En aquest sentit, el mateix ambaixador ha destacat que el turisme és un sector prescriptor, que pot obrir noves relacions econòmiques en altres àmbits interessants tant pels sectors productius de Lleida com d’Israel. Per aquest motiu, la Diputació de Lleida està treballant juntament amb la Cambra de Comerç en l’organització d’una missió empresarial en aquest estat que tindria lloc passat l’estiu.

 

Els itineraris de ‘Perseguits i salvats’

La senyalització de ‘Perseguits i salvats’ condueix el visitant per diferents camins, espais i poblacions que foren escenaris de fugida d’un dels episodis més foscos d’Europa. Les rutes són: Pirineus Val d’Aran-Alta Ribagorça (des de Pont de Rei fins a Pont de Suert); Pirineus el Pallars Sobirà (des del Port de Guiló fins a Sort); Pirineus Alt Urgell (des del Coll de Pimés fins a la Seu d’Urgell) i Pirineus la Cerdanya (des del Port de Perafita fins a Martinet).

La senyalització es conforma de diferents banderoles, plafons, plaques i tòtems que incorporen codis QR que enllacen amb el nou web www.perseguitsisalvats.cat<htt
p://www.perseguitsisalvats.cat/>, on els continguts hi són publicats amb català, aranès, castellà, anglès, francès i hebreu.

La representació institucional ha visitat un dels punts inclosos dins de la ruta Pirineus Pallars Sobirà. Està ubicat a Rialp. Al Pallars Sobirà, algunes expedicions seguiren diverses rutes al voltant de la Noguera Pallaresa, evitant en tot moment la carretera que unia la comarca de nord a sud. Tant els que havien penetrat per les valls de Cardós i Vall Ferrera com els que ho havien fet per la vall d’Ísil confluïen a Llavorsí i, des d’allí, passaven per les proximitats de Rialp abans d’arribar a Sort.

 

Un documental recollirà els testimonis

Els veritables protagonistes de ‘Perseguits i salvats” són els evadits i les persones que col·laboraren en la seva salvació. La Diputació de Lleida treballa amb Televisió de Catalunya la coproducció d’un documental del qual n’està prevista l’emissió a l’octubre per TV3 i que explicarà com diferents organitzacions jueves clandestines van salvar infants, joves i famílies senceres de la deportació i la mort. Aquesta recerca ha permès localitzar testimonis a Europa, Estats Units, Israel i a Catalunya.

 

 

Les previsions d’ocupació i d’activitat turística per aquest pont de Sant Joan, com també per a aquest estiu, a les zones turístiques de la demarcació de Lleida són bones, segons ha declarat avui el director del Patronat de Turisme, Jordi Blanch, a preguntes dels mitjans de comunicació en el decurs de la presentació de la nova campanya d’estiu 'Lleida, on tot comença' que ha tingut lloc aquest migdia a la Diputació de Lleida. La campanya, té un pressupost de 325.000 euros i es podrà seguir en diferents suports de premsa, ràdio, TV, publicitat exterior, internet i també a l'entorn 2.0. 

Pel pont de Sant Joan, segons ha explicat el director del Patronat, Jordi Blanch, tot i que hi haurà una bona ocupació turística, el fet que dilluns sigui un dia laborable, restarà un cert percentatge al nivell d’ocupació i per aquest motiu sempre és millor en èpoques de crisi un pont de tres dies que no pas un de quatre com el present. D’altra banda, ha recordat que serà un pont que tampoc no es podrà comparar amb el de l’any passat, atès que el 2013 diferents zones del Pirineu de Lleida es van veure molt perjudicades per les inundacions que van tenir lloc justament en vigilies del pont de Sant Joan.

Jordi Blanch ha explicat que, d’acord amb les previsions fetes pels diferents subsectors turístics de la demarcació de Lleida, els establiments d’hoteleria podrien tenir una ocupació a les zones turístiques de Lleida d’un 70% aproximadament per aquest pont. Es calcula que els establiments d’hoteleria oberts en aquestes dates estaran al voltant del 60% de l’oferta. El sector del turisme rural preveu una ocupació al voltant d’un 60% en el conjunt de la demarcació i, finalment, el sector del càmping calcula un 90% en bungalous i un 45% pel que fa a l’acampada.

Quant a les previsions de cara a l’estiu, Jordi Blanch ha explicat en primer lloc que des del mes de setembre del 2013 i fins al febrer d’aquest any 2014 el nombre de visitants, com també el de pernoctacions, a la demarcació de Lleida està experimentant un lleuger increment respecte a l’any anterior, que se situa al voltant d’un 5% en el nombre de viatgers i d'un 4% en el de pernoctacions. El mes de març i el d'abril no es poden comparar per l’efecte de la Setmana Santa, i els resultats de l’INE corresponents al mes de maig encara no es coneixen per poder-los comparar amb els de l’any passat. Per aquest motiu, Jordi Blanch ha apuntat que s’està produint un canvi de tendència i que de ben segur també quedarà palès de cara als resultats d’aquest estiu.

En aquest sentit, pel que fa a les previsions d’ocupació en el sector de l’hoteleria, ha estimat que la mitjana d’ocupació durant el mes de juliol a les zones turístiques de Lleida i la seva àrea d’influència es podria situar entre el 45 i el 50%. A l’agost, aquesta mitjana oscil·larà al voltant del 70%, tot i que en algunes dates i destinacions els percentatges podran arribar a tocar el 90% a les zones del Pirineu i pels volts del 15 d’agost. En canvi, el mes de setembre estarà sobre el 40%.

El sector del càmping, en la modalitat d’acampada, es podria situar al voltant del 45% el mes de juliol, sobre el 75% a l'agost i sobre el 70% el setembre. Pel que fa a les places de bungalous, per al mes de juliol es podrien situar en una mitjana del 70%, a l’agost podrien arribar fins al 95 % i el setembre, sobre el 60%.

 

Finalment, l’ocupació en el subsector del turisme rural podria oscil·lar en el conjunt de la demarcació de Lleida entre el 40 i el 45 % al juliol, entre el 75 i el 80 % a l’agost i en un 40 % al setembre.

La Diputació de Lleida presentarà el proper dilluns 23 de juny les quatre rutes que formen part del projecte 'Perseguits i salvats' i que recuperen els passos utilitzats per més de 20.000 jueus durant la Segona Guerra Mundial per fugir de l’Holocaust nazi a través del Pirineu.

L’ambaixador d’Israel a l’Estat espanyol, Alon Bar, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, presidiran la inauguració, que se celebrarà a Sort, al Pallars Sobirà, una de les comarques, juntament amb l'Alt Urgell, la Cerdanya i l'Alta Ribagorça, i també amb l’Aran, on es troben les diferents rutes i els escenaris d’evasió que la Diputació de Lleida ha senyalitzat.

L’acte s’iniciarà a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (c/ de Joaquim Sostres, s/n, de Sort) a 2/4 de 12 del migdia amb els parlaments institucionals i la projecció d’un vídeo que mostrarà els itineraris senyalitzats.

Posteriorment, està prevista una sortida a Rialp per visitar un dels punts inclosos a la ruta Pirineu Pallars Sobirà.

 

'Perseguits i salvats': itineraris d’història i solidaritat

La Diputació de Lleida va presentar la proposta “Perseguits i salvats”  l’octubre de l’any 2013 a Tavascan. S’impulsava així una iniciativa que, més enllà del vessant turístic, antropològic o de recuperació de la memòria històrica, volia ser "un homenatge a la solidaritat de nombroses persones anònimes que van contribuir a salvar vides, persones, famílies i cultures” en paraules del president Joan Reñé.

En el mateix acte, l’ambaixador d’Israel, Alon Bar, indicava que aquest projecte recordava un “esdeveniment històric molt dolorós” i qualificava la iniciativa de “fantàstica”, ja que aconseguia posar en el seu context el coneixement, la història i el turisme.

El projecte contempla una senyalització unificada i amb una marca pròpia que identifiqui arreu del territori els espais referents a l'estada dels refugiats jueus a les comarques de Lleida.

Aquesta senyalització es complementarà amb fulletons de difusió per fer-ne promoció i la publicació d’una pàgina web explicant els esdeveniments històrics, els itineraris i els llocs senyalitzats amb informació complementària.

Una dona de 61 anys ha perdut la vida a primera hora d'aquesta tarda després de caure accidentalment per un precipici des d'una gran alçada. A les 16:17 hores, els Bombers de la Generalitat han rebut l’avís d’una excursionista accidentada a la zona de l’Estany de la Gola del municipi de la Guingueta d’Àneu. 

Al lloc, s’han desplaçat efectius del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Pompiers d’Aran amb el suport d’un helicòpter i un vehicle terrestre. Paral·lelament, també s’ha activat una ambulància i un helicòpter medicalitzat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Un cop han localitzat a la víctima, que es trobava en un lloc de difícil accés, han constatat que la persona accidentada estava morta i s’ha activat la Unitat de Muntanya del Cos dels Mossos d’Esquadra que s’ha fet càrrec de les tasques judicials pertinents per tal de dur a terme l’aixecament del cos.

A hores d’ara, l’excursionista accidentada ja ha estat recuperada del lloc i tots els operatius ja s’han retirat.

La dona feia una ruta per la zona amb quatre companys més.

 
Pàgina 1 de 16