El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va afirmar el passat divendres 17 de juny que el compromís polític sobre el desplegament de la Llei del règim especial de Aran ha de ser “ambiciós al màxim”, i va recordar que s’ha aprovat per unanimitat.

Puigdemont va fer aquestes declaracions en el marc de la Hèsta d’Aran, la Diada de la Val d’Aran, on Va asseverar que no es poden “adormir ni ser garrepes” en el seu desplegament, i va assegurar que, perquè sigui efectiu, han d’haver-hi eines efectives com els pressupostos i el sistema de finançament.

El president va constatar els problemes actuals del sistema de finançament de Catalunya, i va reiterar que no hi ha possibilitat que es resolgui fins que el Govern no disposi de les seves pròpies “eines d’Estat” per poder assumir els compromisos que té amb el conjunt del país.

“Especialment amb els col·lectius més vulnerables, els que necessiten més equilibri i cohesió territorial i els que viuen als territoris més desafavorits per raons geogràfiques i socioeconòmiques” va subratllar.

Puigdemont va dir al síndic d’Aran, Carlos Barrera, que el Govern acompanyarà el Conselh Generau d’Aran i els “esforços” que fan tots els municipis, per la qual cosa vetllaran pel desplegament efectiu de la llei.

També va animar els aranesos a protegir, defensar i estendre la seva llengua, amb l’objectiu que es dirigeixin al món des de la seva història i el seu passat “ric i profund”, així com seguir aportant la seva cultura a la civilització europea.

La Hèsta d’Aran va servir també per commemorar el 25è aniversari de la reinstauració del Conselh Generau d’Aran. EL síndic d’Aran va fer un reconeixement especial a tots els aranesos i araneses, no només els polítics, que durant aquests 25 anys han treballat pels drets històrics i per avançar en la defensa de la identitat i singularitat de la cultura i de la llengua de la Val d’Aran. A l’acte també hi van assistir la consellera de Governació de la Generalitat, Meritxell Borràs; l’alcalde de Vielha e Mijaran, Antonio Serrano; l’arquebisbe d’Urgell (Lleida), Joan Enric Vives, i la delegada territorial de l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós.

L’acte va començar amb la desfilada dels “pendons” duts pels representants de cada “terçon” fins al santuari de Nostra Senyora de Mijaran, on va tenir lloc una missa celebrada per l’aquebisbe Joan Enric Vives. Al finalitzar, es va celebrar l’acte institucional de la festa a les ruïnes del santuari, on es va hissar la bandera aranesa amb l’himne d’Aran. Els actes commemoratius del 25 aniversari de la reinstauració del Conselh Generau d’Aran a la Hèsta d’Aran van acabar amb els tradicionals balls aranesos.

El Parlament de Catalunya ha commemorat aquest dimecres 15 de juny el 25è aniversari de la reinstauració del Conselh Generau d'Aran amb un acte institucional en què han intervingut la presidenta, Carme Forcadell; el síndic d'Aran, Carlos Barrera, i Maria Pilar Busquets, primera síndica del conselh reinstaurat i diputada ponent de la llei 16/1990, sobre el règim especial d'Aran. Tots han defensat els lligams entre les nacions catalana i aranesa, basats sempre en el respecte a la identitat pròpia i la llibertat.

Forcadell ha destacat la "perseverança de la nació aranesa a reivindicar la seva identitat i la seva voluntat d'autogovern" i ha afirmat que "la relació de Catalunya amb Aran ve definida pel respecte a la identitat pròpia" perquè "només es poden construir projectes compartits des de la llibertat, mai des de la imposició". Així mateix, ha expressat la seva voluntat de reforçar i estrènyer vincles entre el Conselh Generau i el Parlament, i també el desig que, "des del respecte mutu i l'estima per la llibertat, la nació aranesa participi i doni suport als projectes polítics de futur de Catalunya".

El síndic d’Aran, Carlos Barrera, ha destacat la "legítima aspiració" de la Val d'Aran d'"avançar cap a un major autogovern", i ha destacat la importància de les lleis que estableixen aquest autogovern, tant la del 1990 com la del règim especial d'Aran, aprovada l'any passat.

A l'últim, Maria Pilar Busquets ha destacat que "Catalunya ha estat una nació germana i lleial" que ha "comprès, respectat i estimat" la Vall d'Aran. "Desitjo que els catalans trobin el camí de llibertat que cerquen" i "que el poble aranès continuï al seu costat, lluitant per un futur millor", ha conclòs.

L'acte ha acabat amb la interpretació de l'himne de la Val d'Aran a càrrec de la cantant aranesa, Alidé Sans.

A la commemoració hi han assistit, entre d'altres, els conselhèrs del ple del Conselh Generau d’Aran, els vicepresidents de la cambra, Lluís M. Corominas i José M. Espejo-Saavedra, els quatre secretaris, Anna Simó, David Pérez, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet, i diputats de tots els grups parlamentaris.

L'acte ha commemorat les primeres eleccions al Conselh Generau d'Aran restablert, que es van fer el 17 de juny de 1991 sobre la base de la llei del Parlament 16/1990, del 13 de juliol, que recuperava les institucions araneses un segle i mig després que fossin abolides per una reial ordre.

Agents de Medi Natural del Conselh Generau d’Aran han recuperat a Vielha e Mijaran fotos del dia 4 de març fetes amb càmeres de foto trampeig de l'óssa Hvala i els seus dos cadells nascuts el 2015.

El Govèrn d'Aran ha ficat el nom a un dels cadells: Tai (germà en aranès) si és mascle o Tata (germana en aranès) si és femella.

Per la seva banda, França posarà nom a l'altre cadell.

El Conselh Generau d’Aran ha difós imatges de l’ós Pyros, les primeres des que va acabar la hibernació. Són de finals de febrer i les van captar les càmeres automàtiques al municipi de Vielha e Mijaran. Les fotografies permeten observar molt de prop l’ós i demostren que aquest mascle continua actiu. 

En el marc del programa Piroslife de reintroducció de l’ós bru al Pirineu, està previst portar un nou ós mascle, procedent d’Eslovènia, a la Vall d’Aran. L’objectiu és diversificar genèticament la població, perquè totes les paternitats d’óssos pirinencs són de Pyros o dels seus descendents.

Una seixantena d’operadors de turisme de negocis de l’Índia, que es trobaven fent un viatge de familiarització per Catalunya  per conèixer propostes turístiques complementàries a l’oferta de turisme de negocis, van visitar el divendres la Val d’Aran, on van poder conèixer el conjunt de l’oferta turística aranesa i de manera directa l’estació d’esquí de Baqueira Beret i el conjunt d’activitats complementaries que s’hi poden practicar  a l’entorn de la neu. Posteriorment, a la tarda, es van desplaçar fins a la comarca de la Noguera, on van visitar el monestir de les Avellanes.

L’objectiu d’aquest viatge és posicionar Catalunya com una destinació ideal per al turisme de negocis.

El viatge fou possible gràcies a una acció coordinada per l’Agència Catalana de Turisme, per mitjà de la seva marca Catalunya Convention Bureau i de l’oficina de promoció turística de Catalunya a Singapur. Pel que a fa la seva estada a les comarques de Lleida, hi van col·laborar Torisme Val d’Aran i el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

El Govèrn d’Aran té previst dur a terme aquest 2016 diverses actuacions de consolidació i adequació en diferents esglésies i capelles de la val d’Aran.

És el cas, entre d’altres, de la consolidació dels murs de l’església de Sant Esteve i el mur del cementiri de Montcorbau; la consolidació, eliminació d’humitats i posada en valor de l’església de Sant Esteve de Betren; els projectes expositius dels rellotges dels campanars de Betren, Casarilh i Les; la instal·lació elèctrica i enllumenat de l’església de Sant Fabià d’Arres; el muntatge expositiu del retaule gòtic de l’església de Cap d’Aran a Tredòs i l’adequació del campanar; la consolidació del mur de contenció de l’església de Sant Joan d’Arres; la reparació de l’estructura i coberta de la capella de la Mare de Déu dels Desamparats de Montcorbau; l’adequació de la capella de la Pietat de Bossòst i l’adequació del conjunt arqueològic de Casteth Leon.

Totes aquestes actuacions s’emmarquen en l’objectiu del Govèrn d’Aran de posar en valor i mantenir el patrimoni eclesiàstic i cultural de la Val d’Aran i a la vegada aprofitar el potencial d’aquest patrimoni per explorar noves vies en l’oferta turística del país.

En aquest sentit la conselhèra de turisme i Desenvolupament econòmic del Conselh Generau d’Aran, Anna Díaz, indica que “part dels esforços del Govèrn d’Aran i de Torisme Val d’Aran aniran destinats a enriquir i millorar l’oferta turística de la Val d’Aran que pot oferir al costat del turisme de neu i esquí, natura, gastronomia i paisatge, el valor del patrimoni cultural i eclesiàstic”.

Un tram d'uns 500 metres del riu Joéu, dins el terme municipal d'Es Bòrdes (Val d'Aran) ha estat adequat recentment, en virtut de l'acord entre la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), per millorar l'estat de diverses lleres fluvials de la conca catalana de l'Ebre.

L'actuació duta a terme al riu Joéu ha suposat una inversió superior als 60.000 euros i ha consistit en la neteja de la llera mitjançant el desbrossament selectiu de vegetació eliminant les espècies invasores, la retirada de vegetació morta i en mal estat i la correcció morfològica del riu redistribuint els materials dipositats. També s'ha dut a terme la construcció d'escullera en els marges afectats quedant pendent la revegetació de la zona mitjançant estacatge amb salze (salix purpurea) per estabilitzar els talussos de la llera.

Concretament s'ha treballat en 325 metres aigües avall i 170 metres aigües amunt del Pònt deth COC així com en diferents trams del riu per protegir el Camin dera Artiga de Lin. Un cop finalitzada aquesta actuació es garanteix el lliure flux de l'aigua en el tram i minimitzar d'aquesta manera possibles afectacions en cas d'avingudes.

L'acord signat a finals de l'any passat per la CHE i l'ACA preveu l'execució d'unes 100 actuacions abans que acabi l'any, amb un pressupost total de 1,5 milions d'euros. Cal tenir en compte que ja el 2014 es van dur a terme actuacions amb un pressupost de 1,3 milions d'euros.

Les actuacions es decideixen de manera conjunta entre els tècnics de la CHE i l'ACA i es finança amb els recursos del cànon del transvasament a Tarragona recaptat durant el tercer i quart trimestre de 2013.

Endesa ha finalitzat els treballs de renovació tecnològica a la xarxa elèctrica del municipi de Naut Aran amb l’objectiu de reforçar el servei. La companyia ha instal·lat un interruptor telecomandat a la xarxa que permet restablir el subministrament de manera remota i immediata en cas d’incidència. Concretament, la companyia ha intervingut a una línia de mitja tensió de 15 quilòmetres d’extensió. Aquesta actuació, que ha requerit una inversió d’11.200 euros realitzada íntegrament per la companyia, suposa una millora en la qualitat i continuïtat del subministrament elèctric a Naut Aran, que beneficia, de manera més directa, els clients del nucli d’Arties.

A diferència de l’anterior sistema, aquest interruptor és encapsulat, fet que redueix la necessitat de manteniment, i millora substancialment la seguretat gràcies a la seva alta estabilitat tèrmica i química. Endesa ha aprofitat aquesta actuació per canviar els aïllaments convencionals del suport per uns de tipus polimèric, fabricats a partir d’un compost a base de fibra de vidre i silicona i que aporten significatius avantatges respecte dels anteriors. En concret tenen un pes més lleuger i major resistència a les inclemències meteorològiques com la calamarsa, les pedregades, o les descàrregues de llamps; o el vandalisme, com els trets dels caçadors.Amb aquest tipus d’intervencions, la companyia Endesa treballa pel manteniment i millora tecnològica de les seves instal·lacions i infraestructures i garanteix una millor qualitat i continuïtat del subministrament elèctric als clients de Naut Aran.

El Conselh Generau d’Aran ha alliberat quatre exemplars de cabra pirinenca a les muntanyes de la zona. Aquest alliberament (un boc i tres cabres) té com a objectiu retornar a les muntanyes araneses la cabra pirinenca, actualment coneguda com a cabra hispànica. Aquests exemplars, que provenen de la vessant francesa de l’Ariège, han estat en quarantena per tal de tenir la seguretat que sanitàriament es troben en bon estat i no són portadors de cap malaltia. El Conselh Generau preveu una segona fase d’alliberaments de nous exemplars de cabra pirenaica capturades en el seu estat salvatge. L’alliberament s’ha fet amb el consentiment de les Associacions Ramaderes i amb les Societats de Caça de Pesca de l’Aran.

El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Medi Natural d’Aran, Jose E. Arró ha explicat que ”aquesta repoblació no comporta cap limitació ni restricció en la pràctica de la caça a l’Aran” i ha afegit que ”el que es pretén és que la cabra pirenaica s’adapti al seu entorn natural convivint amb totes les activitats que en aquest moment es desenvolupen”.Arró ha afegit que ”si la seva adaptació és positiva i es reprodueix amb normalitat, en un futur passarà a ser espècie cinegètica i la seva caça serà regulada”.

El candidat del PSC per les comarques de Lleida, Pirineu i Aran al Parlament de Catalunya, Òscar Ordeig, ha criticat aquest dimarts 22 de setembre que “quan el Parlament tramitava la nova Llei d’Aran, els mateixos que s’han unit per portar-nos a una aventura d’incerteses, Convergència i Esquerra, van votar en contra de què una futura reforma de la Constitució reconegui la singularitat de l’Aran, i ho van fer amb la complicitat de la CUP que es va abstenir”.

Ordeig, que avui ha explicat  les propostes i solucions socialistes a la Val d’Aran, ha recordat que  “de fet, la nova Llei d’Aran aprovada en aquest darrer mandat de Convergència, després de tants anys sent reclamada, ha resultat ser un autèntic nyap: no contempla sistema de finançament ni sistema electoral i no respon tampoc a les necessitats reals de l’aranès, el qual es troba en una situació d’infra finançament ”.

Des de Vielha, la número quatre socialista per Lleida, Maria Vergés,  ha afirmat en aquest sentit que “l’Aran no havia estat mai tant maltractat per al Generalitat: mentre els governs socialistes a la Generalitat havien arribat a invertir fins a 7’6 milions d’euros al 2010, en escoles, carreteres, residència per la gent gran...amb els governs de Mas i Esquerra, la inversió ha caigut en picat, fins al punt que les retallades de Convergència a Catalunya han estat d’un 4% i a l’Aran d’un 17%”.
 
Ordeig i Vergés, que s’han reunit amb representants del sector comercial i hoteler de l’Aran juntament amb en Juan Antonio Serrano, alcalde de Vielha, i Paco Boya, senador, han apuntat que “els socialistes som els únics que tenim propostes i solucions concretes pel territori, i per l’Aran, que requereix urgentment millores en carreteres i infraestructures de comunicació i cobertura de telefonia mòbil”. Ordeig ha recalcat que “la gent de l’Aran està preocupada pels efectes socioeconòmics que una declaració d’independència pot ocasionar al seu territori, i reclama obrir vies de diàleg, negociació i pacte per a trobar solucions”.

En aquest mateix sentit, Ordeig també ha manifestat que “els socialistes estarem sempre al costat de l’Aran, respectant i reconeixent la seva singularitat i fent el possible per a què, com ho farem a la resta de Catalunya, la seva gent tingui un futur millor amb garanties d’igualtat d’oportunitats i desenvolupament” i ha afegit que “les polítiques de Mas i Rajoy ens estan portant a una greu situació de despoblament de les zones de muntanya. Si seguim amb la dreta al capdavant dels governs català i espanyol aconseguiran desertitzar-les. I això no és fer país”. 

Els candidats han acabat la jornada en un acte públic a Vielha.

Pàgina 1 de 8