El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda del Govern de la Generalitat i adjunt a lapresidència d'Esquerra Republicana de Catalunya, Pere Aragonès, ha visitat aquest divendres l’Espai Pedrolo, a Concabella. Aragonès ha destacat la figura de l’escriptor nascut a l’Aranyó, de qui enguany se celebra l’Any Pedrolo en motiu del centenari del seu naixement, i ha remarcat que "l’obra de Pedrolo té un fil conductor que és de plena actualitat, que és el propi compromís amb la independència de Catalunya, amb una societat justa, i amb la lluita contra l’opressió". També ha recordat que l’escriptor va patir "l’ostracisme d’un sistema cultural forjat sobre els pactes de la transició".

Posteriorment, l’adjunt a presidència d’ERC s’ha reunit amb alcaldes, diputats al Parlament, diputats provincials i dirigents del partit de la Federació Regional de Lleida, en una trobada que forma part de les visites regionals de coordinació amb el territori. Durant la trobada, Aragonès ha citat la importància de "mobilitzar-nos al màxim el proper dia 11 de setembre a la manifestació de Barcelona i fer vessar els carrers de nou per reivindicar els nostres drets nacionals i demostrar que Catalunya és un país amb un projecte comú".

El vicepresident també ha manifestat, que declaracions recents de Ciutadans formen part de "la seva estratègia d’afavorir la tensió i cercar la fractura de la societat catalana", però ha insistit en que "no ho aconseguiran, perquè Catalunya és un país que s’ha forjat sobre la cohesió social, és un país que entén i està construït sobre la diversitat de projectes ideològics, sobre la diversitat de llengües i d’orígens però que té un projecte comú, de viure de forma compartida".

El Consell Comarcal de la Segarra ha rectificat i ha obert finalment el concurs d’una plaça d’enginyers als graduats en Enginyeria, fet que des del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Lleida (Cetill) celebren.

S’ha de recordar que al juliol aquesta institució va publicar una convocatòria mitjançant la qual es buscava un enginyer industrial per a l'àrea tècnica del Consell Comarcal de la Segarra per cobrir en caràcter laboral (Grup A1). "Des d'Enginyers Lleida es va detectar que el concurs no donava oportunitat als graduats en enginyeria de l'àmbit industrial, fet que incompleix la Llei de l'estatut de l'empleat públic i per aquest motiu el Col·legi ho va recórrer administrativament", explica el degà del Cetill, Ramon Grau. Ara el Consell Comarcal de la Segarra ha donat la raó a Enginyers Lleida i ja els inclou en les bases que s'han publicat al Butlletí Oficial de la Província de Lleida. Així, s'ha obert una nova convocatòria per aquesta plaça i es poden presentar instàncies fins al 17 de setembre del 2018.

"Es torna, per tant, a fer palesa la utilitat de la feina que diàriament realitza el Col·legi com a corporació que vetlla pels interessos dels professionals", puntualitza Grau.

Enginyers Lleida manté un seguiment especial dels processos d'ocupació pública que tenen a veure amb l'àmbit de l'enginyeria industrial, feina que es tradueix en una adequada representació del col·lectiu en les places vacants d'institucions i administracions. Una prova d'això és el que ha aconseguit amb una oferta pública del Consell Comarcal de la Segarra. 

 

Dilluns, 27 Agost 2018 20:15

Cervera viu un Aquelarre de rècord

Cervera va viure el passat cap de setmana un Aquelarre multitudinari. La 41a edició de la festa del foc, de les bruixes i de la música va batre tots els rècords, amb més foc que mai (es van cremar 450 kg de pólvora) i uns 30.000 visitants, que van generar un impacte econòmic a la ciutat de més d’1 milió d’euros.

L’espectacle central de la nit de dissabte, dirigit de nou per Albert Parra, estava inspirat en el mite de l’Atlàntida. L’Encesa de la Universitat, amb la música en directe de la Companyia Elèctrica Dharma, va donar inici a la festa, un Aquelarre on l’Atlàntida és atacada pels grecs i acaba al fons del mar, envoltada de peixos, cavallets i coberta d’aigua. Seguidament va començar el correfoc, amb els Diables Carranquers acompanyats dels Diabòlics de Roquetes del Garraf i la colla Voramar del Serrallo de Tarragona, que va portar el públic des de la plaça Universitat fins a Cal Racó. Allí va tenir lloc el tradicional Ball de la Polla seguit de l’espectacle d’invocació i aparició del Mascle Cabró, que va cloure la nit amb l’esperada escorreguda. Una quarantena d’actors i actrius van oferir un espectacle plàstic i molt visual, mentre sonaven algunes de les cançons més representatives del disc Atlàntica de Elèctrica Dharma interpretades per la banda de l’Aquelarre –integrada per una desena de músics entre els quals Manel Pedrós i Carlos Montfort de Blamut-. L’espectacle pretenia mostrar la lluita entre dos elements oposats, l’aigua i el foc, el bé i el mal. La música va amenitzar la vetllada amb actuacions en cinc escenaris diferents a càrrec de més d’una desena de formacions entre les quals hi havia Pastorets Rock, Doctor Prats i Itaca Band.

Durant el dia va obrir portes el Carreró de les Bruixes decorat per a l’ocasió per Grepp Teatre. A la tarda els més petits van protagonitzar la cercavila de l’Aquelarret i durant tot el cap de setmana la Universitat va acollir una nova edició de la Fira del Gran Boc, que estrenava direcció amb Òscar Celeiro.

Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat 11 d'agost a la Segarra un jove de 25 anys i de nacionalitat espanyola per un suposat delicte d'abusos sexuals a menors segons ha avançat aquest migdia Cadena SER Lleida.

Els Mossos mantenen la investigació oberta tot i que el jove va quedar en llibertat amb càrrecs després de declarar als jutjats de Cervera. 

Segons Cadena SER Lleida, l'home seria un monitor i les víctimes dues nenes de 5 anys que presentarien evidències d'haver rebut abusos del noi introduint-los els dits a la vagina. Els Mossos van entrar a l'habitatge del detingut i se'n van endur material informàtic per mirar d'esbrinar si hi ha més víctimes dels seus suposats abusos així com de si tenia cap relació amb xarxes pedòfiles o de pornografia infantil. 

 

El nombre d’incendis originats per l’activitat de la sega s’ha reduït en més d’un 80% des que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) va posar en marxa fa set anys la campanya de prevenció d’incendis de la sega per prevenir i/o minimitzar els risc d’incendis durant les tasques agrícoles. Aquest estiu s’han produït sis incendis que han cremat 48,08 hectàrees, la meitat que l’any passat.

En aquest període de set anys en què el DARP duu a terme la campanya de la sega, la tendència està sent favorable a la majoria de comarques cerealístiques, ja que van a la baixa tant el nombre d’incendis com les hectàrees cremades gràcies a la tasca que es fa durant la campanya per part de tots els agents implicats i la col·laboració dels pagesos.

En les zones de Catalunya considerades cerealístiques s’ha constatat una reducció del nombre d’incendis, al voltant del 80%, des que funciona aquesta campanya. En concret, el 2012 es van produir 34 incendis durant la temporada de la sega i aquest any el nombre ha baixat a 6.

Pel que fa a aquest estiu, durant la temporada de sega –entre el 15 de juny i el 6 d’agost- s’han produït sis incendis que han afectat 48,08 hectàrees, la meitat que l’any passat. D’aquests, tres han estat a la comarca de l’Urgell, dos a la Noguera i un a la Segarra. A més, s’han produït cinc conats d’incendi, cosa que demostra que les mesures de seguretat que preveu la normativa i les mesures complementàries que proposa als pagesos el cos d’Agents Rurals han permès una intervenció immediata de l’agricultor i això ha evitat que no vagin a més. L’any 2018 les comarques centrals s’han vist afavorides per les abundants pluges de la primera meitat d’any. En canvi, les comarques el Pla de Lleida han tingut dèficit pluviomètric, però això no s’ha vist transformat en un nombre d’incendis i d’hectàrees cremades importants.

Els treballs de la sega són una activitat agrària amb risc d’incendi, bàsicament perquè es duen a terme a temperatures molt elevades, amb humitats baixes i amb una vegetació fàcilment inflamable. A més, aquest perill d’incendi es concentra normalment en unes franges horàries determinades. Per aquest motiu, el DARP duu a terme des de 2012 la campanya de la sega, un operatiu especial de prevenció d’incendis de suport al món agrícola que pretén reduir el nombre d’incendis i minimitzar-ne els danys.

El dispositiu de vigilància del Departament d’Agricultura està format per Agents Rurals de les deu comarques afectades, unitats del GEPIF (Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals) de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi i per Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). També hi participa el Grup de Suport Aeri dels Agents Rurals, com una eina per millorar la detecció de columnes de fum i la coordinació dels efectius terrestres.

El dispositiu s’ha ampliat aquest any a l’Alt Empordà, Baix Empordà i Gironès, que s’han afegit a les comarques on ja es duia a terme: l’Anoia, el Bages, la Conca de Barberà, la Segarra, el Solsonès, la Noguera i l’Urgell. En total, la campanya de la sega es duu a terme a deu comarques i engloba quasi el 67% de la superfície de conreu del territori català.

 

Campanya informativa

La campanya de la sega també és una campanya informativa que ajuda a conscienciar a prevenir incendis relacionats amb la sega. Aquest any, s’ha estès a les principals 23 comarques cerealístiques de Catalunya, englobant quasi el 95% del total de la superfície de conreu del cereal del total del país, a través de xerrades i jornades de formació que fa el cos d’Agents Rurals amb l’objectiu d’augmentar la consciència del risc d’incendi que suposa l’activitat agrícola en determinades condicions meteorològiques i reforçar el coneixement de les mesures que la normativa vigent estableix.

Un centenar d'atletes van participar el passat divendres 17 d'agost a la tercera edició de la Cursa del Gos de Massoteres. Els inscrits podien escollir entre dues modalitats: una cursa de 10 quilòmetres i una caminada de 6 km, en les quals podien portar mascotes. 

La cursa era puntuable per a la Lliga Ponent i els guanyadors van ser Sancho Ayala (Fondistes Solsonès) amb un temps de 38'32" i Eva Hernández (CE Guissonenc) amb 48'47". 

A banda de participar a la cursa, la inscripció donava dret a un entrepà, beguda, una samarreta i accés a la piscina. 

Cervera ha celebrat aquest vespre una de les seves tradicions més ancestrals, l'Entrada de l'Aigua miraculosa procedent del santuari de Sant Magí de la Brufaganya, coincidint amb la vigília de la diada de Sant Magí. La comitiva ha recorregut el centre històric de la capital de la Segarra, des de la placeta de l'Estació fins a la placeta de Sant Magí, amb 12 mules carregades d'argadells guarnits amb boix i espigol qe transportaven els càntirs plens d'aigua. Estava encapçalada per la figura de l'anacoreta de Sant Magí, encarnada per Jordi Casado, i les autoritats, que desfilaven al ritme de la Banda del Conservatori de Música de Cervera. Un grup d'infants oferia al públic glops de l'aigua miraculosa a canvi de donatius per a la festa.

Els actes d'avui han finalitzat amb un sopar popular a Cal Racó. Demà, festivitat de Sant Magí, es repartirà l'aigua per tota la ciutat.

La festa de Sant Magí a Cervera està organitzada per l'Associació Amics de Sant Magí. 

L’Aquelarre és una reunió de bruixes que a Cervera no podria entendre’s sense el foc ja que és un dels elements centrals de la festa. Durant tot el cap de setmana, Cervera esdevé una població presa pel foc i, en aquesta 41a edició, pren encara més protagonisme amb una aposta clara per augmentar l’espectacularitat i la potència visual de l’apartat pirotècnic de la festa. Així, si fins ara es cremaven uns 380 quilos de pólvora durant tot el cap de setmana, ara, els amfitrions de la Colla de Diables de Cervera Carranquers, augmentaran aquest any la potència pirotècnica fins arribar als 450 quilos de pólvora. Gairebé mitja tona de material pirotècnic que convertiran, la d’aquest any, en l’Aquelarre amb més potència de foc de la història de la festa.

Aquesta major força pirotècnica es concentrarà, sobretot, en l’apartat de les enceses dels diables, amb l’objectiu d’incrementar-ne l’espectacularitat i la qualitat estètica, afavorint enceses més visuals i amb més potència lumínica. És una aposta per la qualitat que s’aconsegueix augmentant el nombre de sortidors que s’utilitzen en les enceses. Així, se sumaran 80 nous sortidors en les diferents enceses que tenen lloc durant la festa, fins arribar, en l’edició d’aquest any, a un total de 600 sortidors.

Aquests nous sortidors que s’incorporaran són especials. Es tracta d’un disseny únic i fet a mida que ha dissenyat la pròpia colla amfitriona, juntament amb Pirotècnia Catalana, i que han batejat amb el nom de sortidor Carranquer. Una pirotècnia més potent, que aconsegueix guanyar alçada (entre 3 i 4 metres de foc), i durada (al voltant dels 25 segons d’encesa), aspectes que acaben donant a les enceses una major qualitat, impacte i força estètica. Això, avala una festa ferotge que omplirà els carrers centenaris del nucli antic de Cervera de correfocs i pirotècnica en un ritual de foc únic.

Un veí de Cervera de 66 anys, Francisco E. M., ha mort aquest dilluns 13 d’agost a Vilallonga de Ter quan s'ha parat a fer fotos des del mirador de la Roca, nucli agregat d’aquest municipi del Ripollès, i s'ha precipitat, accidentalment, per un barranc d'uns 30 metres d'alçada.

L'accident ha tingut lloc sobre 2/4 de 12 del matí quan la víctima, que estava a la zona de Vilallonga de Ter, amb la seva dona i una altra parella. Uns ciclistes que passaven per la zona han intentat reanimar sense èxit a la víctima.

Fins al lloc s'ha desplaçat una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) tot i que els sanitaris no han pogut fer res per salvar-li la vida, ja que presentava un fort traumatisme cranial. Per la seva banda una dotació de Bombers de la Generalitat de Ripoll i efectius del Grup d'Actuacions Especials (GRAE) dels bombers s'han desplaçat en l'helicòpter fins al lloc i han recuperat el seu cadàver.

Del Carreró de les Bruixes, amb poc més d’un centenar de participants l’any 1978, fins a ocupar tot el centre de la ciutat, amb 30.000 persones, l’Aquelarre de Cervera s’ha convertit, en els seus 40 anys de vida, en la festa de referència del foc i la música a les terres de Lleida. El que va començar sent una trobada de joves que volien crear una nova festa desvinculada de les tradicions religioses que reivindiqués “la festa per la festa”, va acabar arrelant a la població, va tenir èxit i cada vegada va implicar-s’hi més gent. Tant, que actualment és tot el teixit d’entitats de Cervera les que fan possible que la població es transformi, cada últim cap de setmana d’agost, en un autèntic festival de foc, música i espectacle.

Amb l’objectiu d’homenatjar aquest 40è aniversari, la festa estrenarà el seu documental, un document audiovisual històric que repassa el naixement, el creixement i l’esplendor d’aquesta festa que és ja tot un referent en el calendari festiu popular català.

El documental s’estrenarà dijous 16 d’agost a les 22:25 hores al Canal 33 i oferirà una panoràmica en primera persona dels esdeveniments i vivències d’una vintena de persones molt vinculades a la festa. Des d’aquells primers joves de l’Assemblea de Joves i la Matraca que van fer el primer Aquelarre a l’estret Carreró de les Bruixes, passant per l’ampliació de la festa a la plaça Major i al casc antic de Cervera, la incorporació de la figura del Mascle Cabró i, més endavant, la incorporació del foc i la música. Tot plegat des del punt de vista d’una vintena de testimonis que han estat implicats en la festa en cada una de les seves etapes.

L’autor del documental és el realitzador de Cervera Miquel Camacho, molt vinculat a l’Aquelarre i que ja fa 4 anys que s’encarrega de captar en imatges la festa cerverina. Per fer el documental, però, ha hagut de recuperar també material audiovisual històric de les primeres edicions de la festa, una feina de recerca que ha comptat amb el suport del Museu de Cervera i també de diferents particulars de la població que han aportat els seus arxius particulars. Amb tot, el documental traspua aquest sentiment “aquelarrer i cerverí” que està en l’ADN de l’Aquelarre i en la de tot cerverí. Tant, que fins i tot el creador del documental reconeix que, en part, ell mateix és fruit de l’Aquelarre. “Els meus pares es van conèixer en aquells primers Aquelarres del Carreró de les Bruixes, jo es podria dir que sóc fruit d’aquells primers aquelarres”.

El que es podrà veure pel Canal 33 és una versió reduïda del documental, ja que el documental sencer té una durada d’una hora i es podrà veure, en primícia, el diumenge d’Aquelarre a Cervera. El visionat del documental, que tindrà lloc diumenge a les 18.30 hores al Paranimf de la Universitat de Cervera, és un dels actes que tancarà la programació de la Fira del Gran Boc, i comptarà amb la presència del seu autor, Miquel Camacho.

 

Pàgina 1 de 83