El Centre Ocupacional L'Espígol de Cervera, que pertany a l'Associació Alba i ofereix suport i atenció a persones amb diversitat funcional de la comarca de La Segarra, celebra el seu 10è aniversari. Ho farà aquest dissabte 30 d'abril amb una festa a 2/4 de 12 del migdia a les instal·lacions al carrer Duc de Ahumada número 2. L'acte preveu una visita al centre, una lectura d'un poema fet especialment per a l'ocasió i el passi d'un vídeo commemoratiu que recull la història a través d'imatges i alguns testimonis. A més, la festa comptarà amb música en directe amb les actuacions del grup d'ska rock Cor Roent i la batucada Sound DCK. La celebració es tancarà amb un vermut popular. 

L'Espígol és un centre d'atenció de tipus rehabilitador integral que busca millorar la vida de les persones a qui atenen i facilitar el seu desenvolupament humà i social. 

Abans que existís l’Espígol les persones de la Segarra amb necessitats especials s’havien de desplaçar fora de la seva comarca per rebre serveis. Gràcies a la voluntat de la Paeria de Cervera d’atansar els serveis socials, fa deu anys es va cedir l’edifici de l’Espàtula, la caseta del guarda agulles del tren. Allí el centre va estar-hi ubicat dos anys mentre es feien les obres d’adequació de l’antiga caserna de la guàrdia civil on el centre es troba actualment. 

D'una banda, l’Espígol disposa d'un Servei Ocupacional d'Inserció, destinat a oferir aprenentatges per adquirir un lloc de treball, i d'altra, compta amb el Servei de Teràpia Ocupacional, el servei alternatiu a la integració laboral de totes les persones que no poden incorporar-se al model ordinari i que realitzen activitats terapèutiques.

Tal i com explica Alexandra Blasco, professional de l’Espígol, “l'objectiu és esdevenir referents al territori, crear sinergies i complicitats amb el màxim nombre d'ajuntaments de la comarca”. Després d’aquests 10 anys treballant per integrar a les persones amb discapacitat, oferint-los un espai on disposessin dels mateixos drets que tothom, ara, la feina és una altra. “Hem d’obrir-nos al territori cada cop més, sortir del centre i aprofitar els recursos que ens dóna la comunitat per tendir a una societat cada cop més inclusiva”, afegeix Alexandra.

A banda del centre ocupacional, l’Associació Alba també disposa a Cervera d’un pis on es realitzen activitats per promoure l’autonomia de les persones. Allí hi realitzen el projecte 'Un pas més', uns tallers on aprenen a fer activitats de la vida diària que els seran útils per si volen independitzar-se com: economia domèstica, medicació, feines de la llar, compra, etc.

 

El director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat, Lluís Puig; el subdirector, Antoni Herrera; el delegat de Cultura a Lleida, Josep Borrell; la cap del Servei de Recerca i Protecció, Verònica Guarch, i la cap del Servei de Promoció i Dinamització, Cristina Sanchís, han visitat aquest dimarts 26 d'abril les obres que s'estan duent a terme a l'Ateneu de Guissona acompanyats per l'alcalde, Xavier Casoliva, i els regidors del consistori. Es preveu que les obres acabin a finals d'any moment en què l'edifici es reobrirà i es posarà en funcionament el bar.

Des del 2011 l’Ajuntament ha anat invertint en obres per tal de condicionar l’Ateneu a demandes fetes pel transcurs dels temps com, per exemple, la creació d’un bar a la planta baixa. El cost de l’obra ascendeix a uns 3,5 milions d’euros i el consistori està mirant de rebre ajuts de la Diputació de Lleida o del mateix Departament de Cultura per poder finançar-la. Aquest any l’Ajuntament ja porta invertits uns 400.000 euros. 

El director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat ha destacat que Guissona és un dels pocs municipis catalans que gestiona un Ateneu des d’una part privada i alhora pública, fet que facilita que els espais siguin compartits i cedits, com per exemple, la sala d’espectacles per ús municipal. 

L’Ateneu de Guissona es va construir l’any 1923 amb l’objectiu de la propagació de coneixements literaris, científics i artístics, entre altres. 

 

La Fira de Sant Isidre - Fira del Pa i del Cereal de Cervera repartirà enguany entre els seus visitants mig miler unitats del 'pa de tempesta'. Es tracta d'un tipus de pa recuperat que antigament era usat, principalment a les cases de pagès, per evitar les inclemències del temps. Per aconseguir-ho s'havia de col·locar aquest pa, que té un forat al mig i forma semblant a un hexàgon, al darrere de la porta d'entrada de la casa i deixar-lo allí una bona temporada. Es tracta, doncs, d'un tipus de pa que no es menja.

Fa quatre anys que la capital de la Segarra va reconvertir la Fira de Sant Isidre en aquest esdeveniment que gira al voltant del món del pa. Enguany hi haurà una seixantena d'expositors, 13 dels quals seran exclusius de pa, en un recinte firal d'uns 2.000 metres quadrats. El certamen tindrà lloc els dies 7, 8 i 15 de maig.

Entre les altres novetats hi ha un concurs i tast d’una quinzena de pans diferents, un espai de degustació de cerveses artesanes del territori i tallers infantils de farina i cereals. En aquesta edició l’organització ha ampliat els estands promocionals de la comarca als municipis de la Segarra històrica com Calaf.

Els dies 14 i 15 s’organitzarà la primera edició del Mercat artesanal de pagès.

El Centre Obrer Instructiu d’Unió Republicana de Cervera impulsa un procés de micromecenatge per a la construcció d’un capgròs de la figura de Fabià Pont Pedrós, veí de la Segarra que va morir el setembre de 2014 i que durant més de 30 anys va estar implicat en nombroses entitats culturals i socials com els Diables Carranquers, els Campaners de Cervera, els Margeners de Guissona i la festa del barri de Sant Magí de Cervera.

Per dur a terme el projecte demanen 3.700 euros i els participants poden fer aportacions d’entre 5 i 300 euros a través de la plataforma Verkami. Aquest serà el primer capgròs de Cervera dedicat a una persona. No estarà associat a cap de les entitats on participava el Fabià i s’anirà personalitzant segons cada festa.

El capgròs serà construït per l’artista cerverí Xavi Badia del taller La Gàrgola i l’objectiu és poder presentar-lo durant la revetlla de Sant Joan, el proper 23 de juny, a la plaça Major de Cervera. Val a dir que el capgròs del Fabià Pont tindrà la seva música i el seu ball, tenint en compte que aquest era un gran amant de la música tradicional. Les músiques que acompanyaran el capgròs seran La puta i el vago amb lletra del mateix Fabià i que s’ha convertit en tot un himne cerverí, i Les rondes del Fabià, adaptació de Les rondes del vi de Jaume Arnella que una colla de cràpules va fer en homenatge al Fabià. Els arranjaments a les dues cançons són a càrrec del músic Robert Canela, i seran enregistrades a l’estudi del Manel Pedrós, músic i cosí del Fabià.

L'ús i sortides del capgròs seran a les festes que el Fabià tenia una estima especial: Dijous Gras d'Aquelarre de Cervera, Correbars de Festa Major, Festa dels Diables de Cervera Carranquers, etc. Tot i així, queda obert que pugui sortir en altres festes o actes on sigui reclamada la seva participació.

La sala Sant Joan de Cervera ha acollit aquest dimecres 20 d'abril la presentació del llibre guanyador de la 10a edició del premi literari 7lletres, Porexpan i polaroids, de Xavi Ballester. L’acte ha comptat amb la participació de l’editor Lluís Pagès; del conseller comarcal de Cultura Ramon Armengol i d’Emili Bayo, membre del jurat del premi 7lletres, que ha estat l’encarregat de fer-ne la presentació. 

Xavier Ballester va néixer a Barcelona l’any 1974, és filòleg i des de molt jove ha escrit poesia i contes. Ha estat guanyador i finalista en diferents concursos literaris, com el Mercè Rodoreda de contes, el premi Casal Lambda i el Miquel Arimany. Actualment dirigeix el programa de ràdio Lletraferits a Molins de Rei. 

Porexpan i polaroids és un recull de set contes que parlen de la solitud i del temor a la solitud. Segons Ballester, una de les carències que defineixen l’home contemporani és la seva incapacitat d’estar sol, de gaudir de la solitud, de l’experiència d’estar amb un mateix. Aquesta por porta els personatges d’aquestes set històries a situacions àcides i dramàtiques i convida els protagonistes a reconciliar-se amb la seva vida. 

A la presentació també hi ha assistit Adelais de Pedrolo, presidenta de la Fundació Manuel de Pedrolo, i Jaume Rossich, regidor de cultura de la Paeria de Cervera. L’Àrea de Cultura del Consell Comarcal de la Segarra, la Regidoria de Cultura de la Paeria de Cervera i la Fundació Manuel de Pedrolo són les tres entitats organitzadores de 7lletres. El premi literari i més coses, iniciativa que des de l’any 2006 homenatja la figura i l’obra de l’escriptor Manuel de Pedrolo, altres escriptors de la Segarra i la literatura catalana en general. 

El premi té una dotació econòmica de 7000 euros i l’edició del llibre és a càrrec de Pagès Editors. A més de les entitats organitzadores hi col·laboren les entitats públiques Institut d’Estudis Ilerdencs i Institució de les Lletres Catalanes. També compta amb la col·laboració d’empreses privades com Prefabricats Pujol, Grup Segre i 1Minut.

Les activitats de la 11a edició de 7lletres s’iniciaran el mes de maig. El tema d’aquest any és 7lletres en femení i estan programades una conferència, una exposició, una visita dramatitzada al castell Florejacs, un concert, un maridatge de poesia i vi, entre d'altres. 

Les obres de remodelació del centre històric de Guissona es van saldar el passat 13 d’abril  amb la troballa de quatre esquelets a 50 centímetres de la superfície del carrer Bisbal al barri comercial. Segons l’arqueòleg de Guissona Josep Ros, un primer reconeixement apunta que es tracta de sepultures d’època baix imperial, entre els segles IV i V. Segons Ros, és el moment de plena decadència de la ciutat romana de Iesso, moment en què l’única part habitada es localitzaria a la plaça de Capdevila, a la zona més alta de la localitat. La resta de la ciutat romana quedaria deshabitada el que faria possible que es trobin tombes en el que van ser els antics carrers de la ciutat.

De fet, les obres estan en una fase inicial i no es descarta que en els més de 200 metres de longitud d’aquest carrer es trobin altres enterraments. Aquest carrer està inclòs dins de l’espai declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

En el cas de les quatre sepultures trobades, els cadàvers estan situats a l’interior de la cinglera, excavats a la roca, i posteriorment tapats amb lloses de pedra.

El passat 9 de febrer ja es va trobar una primera sepultura al futur pàrquing del Raval Notari Josep Faus, també, en ple centre de la localitat. Ros va explicar que els cadàvers trobats es guarden al museu per sotmetre’ls a un examen detallat mitjançant el sistema carboni 14 que permetrà situar de forma exacta l’època de les sepultures.

Un grup de joves de Cervera treballen des de fa dos anys en la recuperació de l’històric Ball d’Espases de Cervera. Assessorats per Àngel Vallverdú, expert en danses festives, han realitzat un estudi de la reintroducció de la dansa basant-se en la documentació cerverina i catalana existent.

L’estudi ha descobert que el Ball d’Espases de Cervera, datat el 1411, és el més antic de Catalunya així com un dels més antics del món. A més a més, l’estudi exposa que el ball cerverí va ser l’últim en desaparèixer al Principat arran de les prohibicions de Felip V després de la Guerra de Successió (1701-1714). 

El projecte ara mateix està buscant finançament i per aquest motiu iniciaran una campanya de micromecenatge per sufragar el cost de les espases i dels vestits. Està previst que la presentació de la recuperació del Ball d’Espases de Cervera sigui per la Festa Major del Sant Crist, el proper mes de setembre.

 

L’alcalde de Cervera, Ramon Royes, va denunciar el passat 12 d’abril el “judici públic amb escarni” fet per l’exdirector del Festival de Pasqua, Xavier Puig.

Royes va lamentar les declaracions de Puig en la presentació del festival així com en el concert inaugural, on es va dir que “era impossible mantenir el nivell del festival amb un pressupost cada cop més reduït i que la Paeria no hi tenia cap interès”. Segons Royes, “la Paeria aposta pel festival i en garanteix la seva continuïtat”. També va afegir que el pressupost d’aquest “s’ha incrementat un 14% de mitjana des de la seva creació, el 2011”. Així mateix, Royes va replicar que la retribució de l’equip directiu s’ha incrementat un 230% mentre que el catxet dels artistes ha disminuït un 20%.

Finalment, l’alcalde va anunciar que es convocarà un concurs públic per trobar un nou director per al Festival de Pasqua després de la dimissió de Puig.

En la roda de premsa, Royes va estar acompanyat del director dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, Josep Borrell.

Un camioner ha mort aquest dimecres 13 d'abril al migdia atropellat per un altre camió a l'A-2 al seu pas per Ribera d'Ondara. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, el sinistre s'ha produït poc després de 2/4 de 3 del migdia al quilòmetre 526,6 de l'A-2 on el camioner que es trobava fora del seu vehicle perquè estava canviant una roda ha estat atropellat per un altre camió i ha resultat mort. El conductor del segon vehicle pesant ha quedat ferit lleu. L'atropellament ha obligat a tallar un carril de l'autovia en sentit Lleida. Fins al lloc s'hi han desplaçat cinc patrulles dels Mossos d'Esquadra, quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat i dues ambulàncies del SEM.

Agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra van denunciar penalment un conductor de 46 anys i de nacionalitat andorrana com a presumpte autor d'un delicte contra la seguretat viària per circular a una velocitat penalment punible.

Els fets van succeir el passat dissabte 9 d'abril, durant un control de velocitat que s'havia muntat a l'altura del punt quilomètric 4'3 de la carretera L-311, dins del terme municipal de Cervera.

Els agents van detectar un turisme circulant a 198 km/h, en un tram de via on la velocitat màxima permesa és 90 km/h.

Per aquest motiu, es va denunciar penalment al conductor per un delicte contra la seguretat viària al circular a una velocitat penalment punible.

El conductor haurà de comparèixer avui davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Cervera. 

Pàgina 1 de 63