Articles filtrats per data: Juliol 2013

El ple ordinari del mes de juliol de l’Ajuntament de Tàrrega va aprovar inicialment la nova ordenança general de circulació del municipi que preveu incrementar l’import de les multes per estacionar malament. Així, la multa per estacionament en llocs prohibits passarà de 30 a 50 euros i la de zona blava augmentarà de 18 a 30 euros. La nova ordenança va comptar amb els vots a favor de l’equip de govern, ERC i PP, el vot en contra del regidor no adscrit i l’abstenció del PSC. També es va aprovar delegar la gestió i la recaptació de les sancions d’aparcament del municipi a la Diputació de Lleida. Segons l’alcaldessa, Rosa Maria Perelló, “l’objectiu d’aquesta decisió és agilitzar la tramitació i el cobrament d’aquestes multes”. Perelló va posar com a exemple que el 2011 a Tàrrega es van generar multes d’aquest tipus per un import de 90.000 euros i només se’n van cobrar 27.000.  

El ple ordinari del mes de juliol també va aprovar per unanimitat una moció de suport al pacte nacional pel dret a decidir. Així mateix, abans de començar es va fer un minut de silenci per les víctimes de Galícia.

Publicat a Tàrrega

Fins al 28 de juliol es pot veure a la sala d’exposicions de l’Ajuntament de Balaguer la mostra Transsegre i derivats de Santapau i Martini. Es tracta d’una mostra de pintures d’acrílic sobre tela i cartró que ofereix una perspectiva diferent de la popular festa balaguerina. Els personatges d’aquesta col·lecció apareixen d’esquena i de mig cos en avall, la qual cosa convida a l’espectador a anar més enllà, i imaginar allò que s’amaga darrera de cada escena. La positura dels cossos, la posició dels personatges i la seva distribució en el quadre expliquen molt més del que pot semblar a primera vista, elements que han estat captats per l’autor amb total precisió.
D’aquesta mostra en ressalta un quadre, titulat David i Venus, on a diferència de la resta els personatges apareixen de mig cos en amunt. Entre altres, Santapau i Martini veu del pintor Edward Hopper i del dibuix i la il·lustració, fonts que queden plasmades en aquesta exposició.

Publicat a Balaguer

Un centenar de nens i nenes van participar ahir al vespre en la tradicional processó dels fanalets de Sant Jaume. Durant la cercavila, que va anar des la placeta de Sant Jaume fins a l’església del Miracle, van estar acompanyats pel gegant ‘Sereno’, que també duu un fanalet, i per una xaranga.  L’associació de veïns del centre històric celebra anualment aquesta festa la vigília de Sant Jaume. Durant aquesta setmana també han organitzat un taller de fanalets amb material reciclat per tal que els nens i nenes que ho desitgessin es confeccionessin el seu fanalet. La festa es va acabar amb la narració de la llegenda dels fanalets de Sant Jaume.

Publicat a Balaguer

L’Ajuntament de Balaguer debatrà avui dijous en ple la modificació de les ordenances fiscals reguladores dels serveis de llar d’infants, ensenyaments artístics, ús d’instal·lacions esportives, activitats esportives i venda de publicacions. L’objectiu de l’equip de govern és adequar, en la mesura del possible, el que paga l’usuari al cost del servei per tal de reduir-ne el dèficit, sobretot de les llars d’infants, l’escola de música i la piscina coberta. Tot i que, en els tres casos, s’ha aconseguit reduir el dèficit en l’últim any, la diferència entre ingressos i despeses encara és massa gran perquè el servei sigui sostenible. En el cas de la piscina coberta, s’ha passat de 153.000 euros de dèficit el curs 2011/12 a 150.000 euros el 2012/13 (la poca diferència es deu a una reparació excepcional de més de 20.000 euros). La proposta és augmentar el cost de les entrades i cursos un 7,5% de mitjana i, en contrapartida, ampliar les bonificacions: gratuït de 0 a 4 anys i descomptes del 30% a menors de 16 anys, del 40% a jubilats i pensionistes, del 15% a estudiants de 16 a 24 anys i a famílies nombroses i monoparentals i del 40% pels esportistes del Club Natació.
Pel que fa a les dues llars d’infants, es proposarà al ple incrementar la quota mensual de 75 a 100 euros, deixant-la encara molt per sota de la mitjana de la demarcació de Lleida (Tàrrega: 140 €, Lleida: 125 €, Cervera: 118 €, Solsona: 160€, La Seu: 463 € i Tremp: 110 €) i dels centres privats de la ciutat. També, en aquesta cas, hi ha hagut una important reducció del dèficit existent, passant de 433.000 euros en el curs 2011/12 a 290.896 euros en el 2012/13. Tot i això el cost global del servei “segueix sent massa alt per les arques municipals”, ha explicat l’alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé.
Una situació similar es dóna a l’escola municipal de música, on el dèficit ha passat de 347.000 a 196.000 euros. “Com a equip de govern, creiem que hem fet els deures, mirant d’ajustar al màxim les depeses sense que això repercutís en la qualitat del servei. En conjunt, s’ha rebaixat en 293.000 euros. Ara toca als usuaris”, ha afirmat. Prenent com a referència el primer curs de nivell elemental, la mensualitat passaria de 51,75 a 64,69 euros. “L’increment proposat en ambdós casos equival a fer pagar als usuaris un terç del cost del servei, teoria segons la qual el cost d’un servei municipal s’ha de dividir a parts iguals entre usuaris, ajuntament i Generalitat”, ha dit.
Finalment, Roigé ha demanat “responsabilitat i criteri de ciutat” a la resta de forces polítiques perquè “no és just que els ciutadans que no gaudeixen d’aquests serveis hagin de pagar amb els seus impostos els elevats dèficits que arrosseguen. I, en canvi, els usuaris paguin un preu molt per sota del que és lògic, un terç del cost del servei”.

Publicat a Balaguer

“Molts veïns de Croàcia han de recórrer al turisme per sobreviure”

La Meritxell Grau, la Raquel Pueyo i la Rebeca Sabaté són tres joves estudiants, d’entre 20 i 22 anys, procedents de diverses poblacions de la demarcació de Lleida que aquest estiu han decidit anar de vacances a Croàcia. S’hi han estat una setmana i han viatjat amb InterRail. El seu únic objectiu era visitar el país en qüestió. Van marxar amb tres grans motxilles carregades a l’esquena, sense reserves i buscant aventura. Les tres asseguren que en un futur tornaran a escollir aquesta forma de viatjar perquè “és molt econòmica”, diuen. 

 

Per quin motiu vau escollir anar a Croàcia?

Doncs la veritat és que va ser casualitat, atzar. Volíem anar de vacances aquest estiu però no teníem un objectiu clar així que vam començar a navegar per Internet buscant informació. Finalment vam decidir viatjar amb InterRail i el bitllet d’avió més econòmic per arribar al país en qüestió era el de Croàcia, ens va sortir per 150 euros a cadascuna.

 

Què és el que més us ha agradat d’aquest país?

Ens van impressionar molt els parcs naturals que tenen, són immensos i preciosos. A més, valoren molt la natura i els animals, ho tenen tot molt net. Durant el viatge vam tenir ocasió de visitar el Parc Nacional dels Llacs de Plitvice, un dels més coneguts de Croàcia. Està ple de llacs, cascades i molta vegetació. Fou catalogat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco el 1979. També vam visitar les illes Kornati i l’illa de “Brac”.

Croàcia és un país molt verge i recomanable per a tots aquells als que els agrada gaudir de la natura. Les platges estan molt netes, no hi ha brutícia enlloc, a més els encanta conservar al màxim l’estat natural de les coses. Per exemple, ens va cridar molt l’atenció que els centres comercials fossin subterranis. 

A banda d’això, els preus a Croàcia són accessibles per la majoria de butxaques. Molts ciutadans recorren al turisme per sobreviure. Vam estar parlant amb una noia que tenia fills i treballava de professora, guanyava uns 250 euros al mes, i per sobreviure oferia viatges en iot als turistes.

 

Quines ciutats heu visitat? Què n’opineu?

Vam visitar Zagreb, Zadar, Split i Dubrovnik. La ciutat que ens va impressionar més va ser Split, era plena d’esglésies i estava molt ben conservada. També ens van encantar les postes de sol, realment són magnífiques.

Dubrovnik, per exemple, és molt turística i per nosaltres no tenia massa encant. 

Vam trobar que també hi havia molta gent demanant caritat, alguns s’aprofitaven dels més petits per fer-ho, fet que considerem que és molt lleig, mentre que d’altres oferien música o bé es disfressaven per aconseguir treure una rialla als turistes.

 

I amb el menjar d’allà què tal?

Força bé, la veritat. Mengen de tot, estofats, puré de patata, pa tou, pizza i carn de corder o de peix. 

 

I els veïns de Croàcia com són?

Molt simpàtics, amables i generosos. Com ja hem dit, molts d’ells han de recórrer als ingressos que genera el turisme per sobreviure ja que viuen en un país que encara s’està recuperant d’una guerra. També són molt confiats, en molts indrets, per exemple, ningú tancava el cotxe. 

En una de les cases on vam passar-hi un parell de dies, la primera nit la senyora ens va rebre com si fóssim les seves nétes. Ens va preparar un magnífic sopar, hi havia de tot!

 

Us donàveu a conèixer com a catalanes?

Sí i hem de dir que molts estan al cas de la polèmica que hi ha entre Espanya i Catalunya, així ens ho deien. També coneixen Barcelona i Salou. 

 

Com us fèieu entendre?

En anglès, gairebé tothom el parla. I això que portàvem apreses algunes paraules en croata per si de cas. 

 

Imagino que durant una setmana també heu trobat turistes com vosaltres

Sí, sí i tampoc en tenim cap queixa, la gent és molt amable, sobretot si et veuren amb motxilla i a l’aventura com ells. En diverses ocasions trèiem l’estelada i ningú ens deia res, tot al contrari, encara ens donaven conversa. També vam ensenyar a ballar sardanes a un jove de l’Índia.  

 

I tornaríeu?

I tant que sí. Sense pensar-nos-ho dues vegades. La veritat és que anar a l’aventura a vegades pot semblar perillós i incòmode però a nosaltres ens ha sortit tot rodó. Ha estat un viatge genial i una experiència inoblidable. 

 

L’InterRail, perfecte?

Sí, l’únic que a països com Croàcia hi ha poques combinacions per fer amb tren de manera que vam haver de gastar bastants diners amb autobusos. Diuen que l’InterRail va millor en altres països com Itàlia on les combinacions amb tren són més bones.

Publicat a L'entrevista

El director dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Lleida, Joan Ramon Saura, va lliurar el passat 20 de juliol en nom de la Generalitat una Medalla Centenària a la veïna de les Borges Antònia Santacana. A l’acte també hi van assistir amics i familiars a més del primer tinent d’alcalde de les Borges, Francesc Macià, i altres representants de l’Ajuntament, com la regidora de Benestar i Salut, Pili Chimenos, i el vicepresident segon i responsable de l’àrea de Benestar i Família del Consell Comarcal de les Garrigues, Ramon Vilà. 

Antònia Santacana i Mensa va néixer el 18 de juliol del 1913 a Llorac, municipi de La Vall del Corb que pertany a la comarca de la Conca de Barberà. L’any 1922 la família es va traslladar a viure a les Borges Blanques, i després d’estudiar perruqueria, l’Antònia va regentar un negoci a la capital de les Garrigues durant 25 anys. Als anys 70 es va casar amb Miquel Samper Aguilà, amb qui no va tenir fills. L’Antònia, ja vídua, viu actualment al seu domicili de les Borges i té 3 nebots.

Publicat a Les Borges Blanques

Caritas Urgell ha incrementat el percentatge d’ajut econòmic que facilita a les famílies en el darrer any 2012. Per zones, a Balaguer s’ha fet una important tasca de suport a les famílies, molt castigades per l’índex d’atur. S’han atés 636 famílies a través dels projectes d’ajut econòmic directe, de distribució d’aliments i dels projectes de suport infantil i juvenil i de inserció socio-laboral per adults. S’ha incrementat l’ajut econòmic en un 293%, i el servei d’acollida ha donat suport a 311 famílies, que han rebut ajudes directes per valor de 50.163 euros, per fer front a les despeses relacionades amb l’habitatge, els subministraments, el material escolar o la salut. A través del servei Àgape, s’han recollit i distribuït 87.000 kg d’aliments bàsics, 44.493 kg procedents dels excedents de la UE i 43.377 kg de recollides locals. S’hi han beneficiat 509 famílies de Balaguer i comarca.

Per la seva part, a la Seu d’Urgell, l’ajut s’ha incrementat en un 119% i s’ha ajudat a 175 famílies. A Puigcerdà s’ha donat acollida a 142 famílies, i l’ajut econòmic s’ha incrementat en un 42%.

Publicat a Balaguer

 

El Ral·li de la Noguera Pallaresa és la competició de piragüisme d’aigües braves més antiga de l’estat espanyol. Va néixer com a descens turístic i una prova d’eslàlom, amb la idea que els palistes espanyols poguessin incrementar el seu nivell tècnic. El primer Ral·li va comptar amb un centenar d’embarcacions i al tercer ja en van participar 300. Entre els primers participants hi havia una important majoria de francesos i belgues.

L’any 1955 un petit grup d’estiujants belgues i francesos fan la descoberta del riu Noguera Pallaresa com a indret extraordinari per a la pràctica del descens amb les seves piragües. L’activitat piragüística s’incrementà any rere any fins al primer Ral·li, el 1964.

El president de la Federació Espanyola de Piragüisme, Hernando Calleja, encarregà la recerca d’un riu per promoure la pràctica d’aigües braves a Espanya. Després d’un estudi dels rius, es va concloure que el paisatge i les aigües torrencials qualifiquen al Cardós i la Noguera Pallaresa com dels millors rius d’Europa.El piragüisme, el ràfting, el caiac extrem o l’hidrospeed han trobat en aquest riu el millor escenari d’Europa i han afavorit el desenvolupament de la comarca. 

Per celebrar els 50 anys de piragüisme s’ha organitzat una exposició itinerant en què el Ral·li condueix als visitants per la història del piragüisme d’aigües braves des de la seva introducció a l’Estat espanyol, el seu desenvolupament a la comarca i la seva contribució al turisme esportiu.

L’exposició es divideix en dos grans blocs molt diferenciats. En el primer parla: d’un riu excepcional, una idea, un club, unes persones i un poble.

El primer apartat mostra testimonis de les virtuts de la Noguera Pallaresa per a la pràctica del piragüisme d’aigües braves; la gènesi del Ral·li de Piragüisme mercès a la proposta de José Biosca, qui era llavors president de la Federació Lleidatana de Piragüisme, d’organització del 1r Ral·li; com foren els primers anys de la pràctica del piragüisme al Pallars; les persones i col·lectius que van fer possible l’organització d’aquest esdeveniment a partir del 1964 i en edicions consecutives; i la implicació de la vila i del jovent de Sort en l’organització de la prova.

El segon bloc conforma la història del Ral·li: 1964-1969: Els inicis del Ral·li; 1970-1991: La consolidació del Ral·li; 1992-2000: Estancament del piragüisme i el boom dels esports d’aventura; 2001-2012: El segle XXI amb el relleu mundial del Ral·li de Piragüisme i les aigües braves de Sort amb la celebració, entre altres, del Campionat del Món d’Estil Lliure (2000), el Campionat d’Europa d’Estil Lliure (2004) i el Campionat del Món de Descens (2010).

L’exposició es troba ubicada a l’Oficina Comarcal de Turisme de Sort, i restarà oberta fins el 13 d’0ctubre de 2013, moment en què començarà la itinerància per altres localitats de Catalunya i l’Estat espanyol i d’arreu d’Europa.

L’exposició també té un record als JJOO de Barcelona 92. Aquests Jocs portaren el somni olímpic a Sort. Es presentà una candidatura per tal de celebrar les proves d’aigües braves al Noguera Pallaresa, que comptà amb el suport de diverses federacions internacionals. Però el pes demogràfic i polític de Sort fou molt inferior al de la Seu d’Urgell, que finalment esdevingué la seu olímpica.

 
Publicat a Sort

 

El temps de demora en llista d’espera a la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran es va situar en 1,95 mesos durant l’any passat, per sota del global de Catalunya i amb tots els procediments dins dels temps de garantia fixats pel Departament de Salut, segons es desprèn de la Memòria d’Activitat 2012 d’aquesta regió sanitària que va presentar el Servei Català de la Salut (SCS) el passat 18 de juliol a Tremp. De l’informe també destaca que la despesa en import líquid de la prestació farmacèutica prescrita a la regió sanitària Alt Pirineu i Aran l’any 2012 va ser de 14.083.784,80 euros enfront els 16.457.241,74 euros del 2011, fet que representa un decrement del 14,42%. La recepta electrònica va representar el 86,04% del nombre de receptes prescrites. 

El document, que en breu serà accessible al web del Departament de Salut, recull les actuacions fetes pel SCS i les entitats vinculades al Departament de Salut en el territori de l’Alt Pirineu i l’Aran, i inclou, entre altres, les dades sociodemogràfiques, projectes estratègics, recursos i activitat en atenció primària, especialitzada, sociosanitària, salut mental, SEM i transport sanitari, prestacions complementàries i salut pública. 

L’apartat de projectes estratègics està encapçalat pel Pla de Salut Territorial Alt Pirineu i Aran 2011-2015, amb el desenvolupament de quatre rutes assistencials, en depressió, diabetis mellitus tipus 2 (DM2), insuficiència cardíaca congestiva (ICC) i malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Cada ruta s’ha treballat en cadascun dels territoris, l’Aran-Alta Ribagorça, els Pallars, l’Alt Urgell i la Cerdanya, fet que ha donat com a resultat l’elaboració de setze documents de rutes assistencials. 

En la línia de la Telemedicina, destaca el desplegament del Teleictus a l’Hospital Comarcal del Pallars de Tremp. Les noves tecnologies permeten connectar, remotament i a temps real, amb un neuròleg de l’Hospital Arnau de Vilanova (HUAV) per obtenir el diagnòstic i, així, iniciar el tractament el més aviat possible. 

La resta de projectes han estat el desenvolupament del programa Pacient Expert en Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) i Diabetis Mellitus, la recepta electrònica a l’atenció especialitzada i a les residències geriàtriques. Així, durant el 2012, la recepta electrònica es va implantar al 100% dels proveïdors.  

Finalment, la memòria destaca que la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran forma part de la prova pilot que inclou un nou abordatge del rol del govern de les regions sanitàries. En aquest sentit, s’han incorporat al consell de direcció dos professionals experts en l’àmbit de la salut, externs al Departament i amb arrelament al territori.

Publicat a Tremp

Guimerà acollirà una nova edició del Mercat Medieval els dies 10 i 11 d’agost. Els habitants d’aquest petit poble de l’Urgell retornaran a l’any 1294, quan el rei Jaume II els va atorgar el privilegi de celebrar mercat en el seu municipi.

Els visitants gaudiran de cercaviles, esquetxos medievals, espectacles itinerants, tallers de malbars, entre d’altres. L’espectacle estrella, Guimerà, 1713, tindrà lloc a 2/4 d’11 de la nit al riu, tant dissabte com diumenge. Enguany, el grup de teatre local Wigmar retornarà als inicis del segle XVIII per tal d’explicar què va succeir a Guimerà durant la Guerra de Successió, de la qual se’n celebrarà el Tricentenari l’any vinent a tot Catalunya. La història que s’explicarà és la de dos germans enamorats de la mateixa noia, però dividits per bàndols de la guerra. La història que s’explicacarà és obra del convilatà Roger Rosich i compta amb les aportacions de Wigmar Teatre, Ares Piqué i la col·laboració especial de l’actor Josep Minguell. 

 

Un centenar de parades d’artesania i alimentació i mostra d’oficis antics

Durant tot el cap de setmana també hi haurà un mercat amb un centenar de parades amb productes propis de l’edat mitjana, i una cinquantena d’artesans fent demostracions dels oficis de l’època com forja, picapedrers, elaboració d’estris d’espart, macramé, cistelleria i treballs sobre pergamí. 

Paral·lelament es podrà visitar l’exposició de pintura sobre temes medievals de Caamaño Lestón al Museu de Guimerà així com la mostra Art i Goigs al Museu d’Art Matern. Finalment, l’església parroquial de Santa Maria acollirà projeccions d’audiovisuals durant tot el cap de setmana.

Enguany el Mercat Medieval de Guimerà arriba a la seva 19a. edició i en tot aquest temps s’ha consolidat com un dels mercats medievals més importants de l’Urgell i de la demarcació de Lleida en general. L’objectiu dels seus organitzadors és donar a conèixer i proposar la revitalització del poble de Guimerà, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) així com convertir la festa en un punt de trobada d’amics dels pobles de l’entorn i d’altres indrets de Catalunya.  

 

Origen del Mercat Medieval de Guimerà

El dret al mercat setmanal fou otorgat per Jaume II el 18 de juliol de 1294. Això va possibilitar aquells primers mercats medievals, com una àrea de trobada, d’intercanvis de mercaderies i de contractes.

El 1417, el rei Alfons el Magnànim va concedir dos privilegis que otorgaran a la vila el dret de celebrar dues fires i, a petició de prohoms del poble, va canviar el dia de celebració de mercat del dimecres al dimarts, perquè no coincidís el mateix dia que el mercat de Verdú.

El Rei Carles I, el 1526, va ratificar el dret a fires otorgat per Alfons IV.

Pàgina 4 de 20