Articles filtrats per data: Juliol 2013

 

L’Ajuntament del Palau d’Anglesola ha acordat la contractació per poder executar les obres de millora del Pavelló Poliesportiu municipal, segons el projecte ‘Reforma del pavelló municipal i adequació dels equipaments’. La reforma, que costarà 86.586 euros, rebrà una subvenció de 60.611 euros del PUOSC, mentre que la resta corre a càrrec del municipi.

Montserrat Meseguer, alcaldessa del municipi, explica que d’aquí uns dies es publicarà el Plec de Clàusules, que romandrà en exposició pública durant 20 dies. “Es preveu que l’adjudicació d’aquesta obra es faci a principis del mes de setembre, i que l’execució dels treballs duri uns dos mesos”, apunta l’alcaldessa. 

L’actuació suposarà una reforma de fons de les instal·lacions, que ja tenen 20 anys. En aquest sentit, es repassarà tota la coberta que actualment presenta gotelleres, es repararan els baixants i la lluerna central de la coberta.

El paer en cap, Ramon Royes, i el regidor d’Esports, Jaume Carcasona, van rebre el passat 19 de juliol a la Paeria el jove nedador cerverí Ferran Julià, guanyador de quatre medalles d’or al Campionat d’Espanya aleví de natació, per tal de felicitar-lo i entregar-lo dos obsequis.

El jove nedador cerverí Ferran Julià, de 13 anys, es va proclamar campió d’Espanya en la categoria d’aleví de les proves de 100, 200, 400 i 1.500 metres lliures, del Campionat que es va disputar a Manresa entre el 12 i el 14 de juliol. A més de les medalles d’or va batre tres marques espanyoles i una catalana.

Publicat a Cervera

 

Els cossos de dos nadons enterrats a fora de la muralla de la Iesso de Guissona són una de les descobertes més interessants de la campanya d’excavacions que s’ha fet aquest estiu al parc arqueològic de l’antiga ciutat romana. El director de l’excavació, Josep Guitart, destaca que es tracta de dos enterraments ‘’molt pobres’’ i que en els anys que fa que excaven a la muralla ja n’han trobat diversos. Seguint aquest precedent, calculen que els nadons podrien ser de l’època visigòtica, al ‘’baix imperi’’, entre els segles IV i VI d.C. La campanya també ha permès descobrir una sèrie de magatzems situats fora de la ciutat que actuaven com una mena de burots en època imperial.

La troballa dels esquelets de dos nadons de l’època visigòtica a la zona de fora muralla de la Iesso de Guissona s’ha fet durant la campanya d’excavacions d’aquest estiu, emmarcada en el 7è curs arqueològic que ha comptat amb la participació de més d’una trentena d’estudiants d’universitats d’arreu de l’estat espanyol, l’edició del curs que ha comptat amb més alumnes.

Una vegada finalitzat el curs, Josep Guitart fa balanç i explica que els enterraments dels nadons no indiquen que en aquesta part de fora la muralla hi hagués una necròpolis, sinó que tot sembla indicar que després del 200 d.C. és una zona on s’hi enterrava la gent, ‘’d’una forma pobra’’, però sense cap mena d’ordre. Els esquelets no s’han trobat massa ben conservats i presentaven molts óssos trencats. Ara s’han extret i els arqueòlegs els acabaran d’analitzar per saber més coses sobre els motius de la seva mort sobtada.

Precisament en aquesta part del jaciment, fora muralla, és un dels punts on s’han concentrat els arqueòlegs durant les passades dos setmanes.

Publicat a Guissona

Una desena d’entitats i institucions de la Segarra i l’Urgell dedicaran tot un any d’activitats a l’arquitecte i activista cultural Josep Mora, que va morir fa un any. Mora va fundar l’associació dels Amics de l’Arquitectura Popular, la Trobada d’Artistes de les Pallargues, la Trobada Literària de Plans de Sió i també fou membre del Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Gairebé un centenar de veïns de Plans de Sió i de les entitats impulsores de l’homenatge van participar a l’acte que va tenir lloc el passat 20 de juliol al local social de les Pallargues. Posteriorment es va descobrir un monòlit d’homenatge a Mora a la pleta de Mont-Roig, obra de l’artista de Puigverd d’Agramunt Àngel Eroles. 

Fins al 20 de juliol de 2014 s’han projectat un conjunt d’activitats culturals i artístiques com són la dedicació a Mora dels cursos d’Arquitectura Popular; una visita al setembre al Centre d’Interpretació de Pedra Seca de Torrebesses; la dedicatòria del proper curs del centre associat a UNED de Cervera al novmebre, del que també fou professor; també al novembre es farà un itinerari per l’inventari de Cabanes de Volta de les Pallargues; al desembre l’exposició itirenant Art, Natura i Arquitectura; la recuperació d’una cabana a Sant Martí de Maldà; el descobriment d’una placa als safarejos d’Agramunt, la presentació d’un llibre dedicat a l’arquitecte, i una exposició al castell de la Cardosa el 20 de juliol de l’any que ve. 

 

Cervera celebra aquesta setmana la 33a. edició del seu Curs Internacional de Música que acull més de 200 alumnes i una vintena de professors. Són estudiants que provenen de tot Catallunya així com també de França, Itàlia i Alemanya. Segons la directora del curs, Estefania Balcells, “cada vegada són més joves i cada any incrementen el seu nivelll. Avui els músics tenen poc a veure amb els de  fa 30 anys, arriben a Cervera perquè volen dedicar la seva vida a la música, gairebé no hi ha aficionats”.

Paral·lelament al curs se celebra el 34è Festival de Música. Cada vespre hi ha un concert al Paranimf de la Universitat. Diumenge van inaugurar el festival els solistes de El Cor del Gran Teatre del Liceu acompanyats al piano per José Luís Basso. Dilluns a excepció, el concert va tenir lloc a l’església de Sant Domènec i estava dedicat a la música tradicional. Va anar a càrrec d’Heura Gaya, la primera dona del món llicenciada en estudis superiors de gralla per l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Per la seva part, el Museu acull aquests dies una exposició de les guitarres d’Emili Pujol. La mostra s’acompanya de material personal i professional del músic com ara retrats i caricatures, partitures i tractats de guitarra.

Publicat a Cervera

Més d’un centenar de persones van gravar el passat cap de setmana a un dels platós del centre de producció audiovisual Magical de Lleida el primer videoclip de la història de l’Aquelarre de Cervera. El videoclip estava dirigit per Pep Oriol i la música i la lletra l’havien composada especialment pel clip el grup de ska de Terrassa, Kayo Malayo. El videoclip vol promocionar una de les festes més multitudinàries de la Segarra, en què hi participen més de 200 actors i diables de la comarca i una cinquantena de tècnics. La 36a edició de l’Aquelarre se celebrarà l’últim cap de setmana d’agost. Aquesta festa, va rebre l’any passat la visita de més de 40.000 persones. En l’enregistrament, que va començar divendres i va finalitzar diumenge, hi col·laboraven unes 120 persones de diversos grups i entitats que participen en l’Aquelarre, així com veïns de Cervera. Dissabte van gravar els Diables Carranquers, els Geganters de Cervera, Sound de Secà, BandTokades i GreppTeatre, mentre que diumenva ser el torn d’AleaTeatre, de diversos nens i nenes cerverins i dels Bombollers.

El videoclip explica com tots els habitants de l’infern fan les maletes i viatgen a Cervera per la festa. Els organitzadors van arribar divendres amb un camió i dos furgonetes carregats de material com ara els vestits i bestiari típic de la festa, com els dracs o els diables. En total, són més de 30 hores de rodatge que es convertiran en un videoclip de tres minuts. Està previst que s’estreni el pròxim 6 d’agost, coincidint amb la presentació de la 36a. Aquelarre

Enguany, la festa se celebrarà el cap de setmana del 30, 31 d’agost i 1 de setembre. El seu punt àlgid és durant la matinada del diumenge amb el Ball de la Polla i culmina amb l’Escorreguda del Mascle Cabró.

Publicat a Cervera

 

La mansió senyorial Cal Valls de Ciutadilla acollirà a partir del proper 16 d’agost un espai dedicat a la memòria del veí Joan Monyarch Espina, que va morir l’any 2011 i va cedir a l’ajuntament una col·lecció formada per una dotzena de maquetes elaborades amb pedra i a escala d’edificis emblemàtics de Ciutadilla, poble on va néixer i hi va estar molt vinculat durant tota la seva vida, i de la ciutat Lleida, on va viure i treballar durant més de 40 anys al servei de la Guàrdia Urbana.

Entre algunes de les maquetes que s’hi podran veure hi ha de Ciutadilla: el castell, l’ermita de Sant Roc i el convent del Roser, i de Lleida: la Seu Vella, el Palau de la Paeria o bé l’església de Sant Llorenç. 

L’alcalde de Ciutadilla, Òscar Martínez, es mostrava molt agraït “amb la família, sobretot amb els fills d’en Joan, el Joan i el Pep, per la donació d’aquesta magnífica col·lecció a l’ajuntament, que està valorada en 35.000 euros”.

El convent de Sant Bartomeu de Bellpuig va acollir el passat 21 de juliol el concert de The Hanfris Quartet Barbershop, que tancava la novena edició del cicle de Concerts de La Ruta del Cister. 

The Hanfris Quartet és un grup vocal a cappella i l’únic a Catalunya que canta principalment peces d’estil Barbershop (un gènere genuïnament nord-americà, però també molt arrelat a la Gran Bretanya). El repertori també inclou arranjaments en Close Harmony així com peces de Doo-wop.

El cicle de Concerts de La Ruta del Cister ha ofert tres concerts durant el mes de juliol. Enguany s’arribava a la novena edició del certamen, coorganitzat  pels consells comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell i el Museu d’Història de Catalunya.

El passat 13 de juliol, el monestir de Vallbona de les Monges va oferir un concert d’Ensemble Antiqua amb un recital de música barroca mentre que el monestir de Santes Creus va acollir el dia 20 un grup de Divine Gospel Reunion que va oferir un recital de música gospel.

Publicat a Bellpuig

L’Ajuntament de Castellserà inaugurarà l’històric edifici de La Garuta el proper 16 de setembre, després de sis anys en obres. Aquests dies s’està instal·lant el mobiliari a la biblioteca i acabant de remodelar els accessos a l’edifici. En total, una inversió de 38.000 euros.

La nova biblioteca de Castellserà potenciarà l’espai infantil amb l’objectiu de fomentar l’hàbit a la lectura entre els més petits. També hi haurà un espai per als llibres sobre la població i ordinadors amb connexió a internet. 

L’alcalde, Marcel Pujol, espera que amb la inauguració de l’equipament es pugui donar resposta a les necessitats dels veïns. S’ha de recordar que l’antiga biblioteca va tancar fa tres anys perquè la bibliotecària es va jubilar i perquè les instal·lacions presentaven un estat ruïnós. Des de llavors, els veïns de Castellserà no poden gaudir d’aquest servei.  

La nova biblioteca s’ubicarà a La Garuta, un edifici del nucli històric que l’ajuntament va adquirir el 1999 gràcies a una subvenció de l’1% cultural. Les obres de rehabilitació van començar el 2007. L’actuació, sense tenir en compte el mobiliari i els accessos, ha costat 240.000 euros dels quals la Generalitat n’ha finançat la meitat i el consistori la resta. A banda de la nova biblioteca, La Garuta acollirà  també un centre d’interpretació i una sala polivalent per a les entitats. 

 

Tota la zona històrica de Guissona, aproximadament l’espai que ocupava l’antiga ciutat romana de Iesso, va recuperar el passat 20 de julliol la vitalitat que tenia fa 2.000 anys. La taverna, les termes, el circ, la venda d’esclaus, la lluita de gladiadors, les carreres de cavalls, les zones de bany, els comerós de lloguer de cavalleries i carruatges. S’ha de destacar especialment la participació de més de 60 comerços, en la seva majoria locals, que van oferir des de moda de l’antiga Roma, els menjars de l’època, vins, licors, perfums i escultures que ambientaven una ciutat romana. 

Durant tota la setmana els comerciants de Guissona amb el suprot de 25 entitats locals s’han ocupat de donar forma als carrers i a les places, de preparar fins a 36 activitats diverses per tornar Guissona als seus inicis. De l’ambientació s’ha de destacar el treball per l’entorn de la plaça Major presidida pel disseny de l’artista d’Hostafrancs, Enric Porta, de dos figures de Saturn i Júpiter de més de 4 metres d’altura. 

Segons l’alcalde de Guissoa, Xavier Casoliva, “la 17a. edició del Mercat Romà, ha estat la més mulitudinària amb més de 15.000 visitants”. L’alcalde qualifica “d’èxit el fet que tota la població es bolqui en la preparació d’aquesta festa, única a Catalunya”. Casoliva va manifestar que per evitar la massificació de les activitats s’ha ampliat per primera vegada el Mercat a gairebé tota la zona històrica, més de tres quilòmetres de zona per a vianants. El consistori a més va ampliar dues noves zones d’aparcament a l’entraa de la població amb una capacitat per a 200 turismes. 

 

Els hereus tanquen la Bacanal

 

Uns 500 patricis van tancar el passat diumenge dia 21 de juliol passades les 10 del matí la Bacanal de Guissona. Posaven punt i final a 24 hores plenes d’activitat amb la que es recorda com era la població fa 2.000 anys. De fet, l’any que la Bacanal ja celebrarà els seus 20 anys d’existència. Ho comentava dissabte a la matinada el seu creador i primer César de la festa, Miquel Parramon, que deia: “molts dels participants de la Bacanal ja són els fills dels que vam iniciar la festa”. La Bacanal va ser la iniciativa d’un grup de joves que en aquestes dates solien reunir-se per celebrar la seva pròpia festa d’estiu. Sensibles amb les troballes arqueològiques a la ciutat romana van proposar donar-li aquest nord. D’aquesta manera, els joves es convoquen al parc de l’Estany, celebren un sopar i organitzen un concurs d’oratòria. Els guanyadors són nomenats Cèsar i Cleopatra i presideixen les principals celebracions de Guissona durant tot l’any. En aquesta edició es van presentar a concurs 3 cleopatres i es va adjudicar el premi Maria Sangès, amb un discurs presidit pels objectius de futur de la ciutat. A César es van presentar 5 candidats i es va adjudicar el càrrec, Joan Pere. Ho va fer sense més text que el tradicional “Ave Iesso”, amb el que tradicionalment comencen els discursos, tot i així va aconseguir l’aclamació dels patricis. Després del concurs, s’apaguen els llums comença la música i es mulla la festa amb poció romana fins ben entrat el diumenge.

Per la seva banda, a la població, la festa romana es va tancar a mitjanit amb la tradicional coreografia de Montse Esteve, que va omplir a vessar la plaça Major amb més d’un miler de participants. Són 40 minuts de mitologia, música i dansa, enguany dedicats a escenificar la llegenda de Cronos. Després menjar als seus fills, el menor d’ells, Zeus, l’obliga a vomitar i comença així una guerra familiar entre el pare i els titans contra els fills. L’altra part del muntatge era la música de l’alemany, Johann Sebastian Bach, que no només va marcar els tempos dels 5 actes de l’actuació, sinó que a més el propi Cronos emulava de forma figurada la vitalitat creativa del músic alemany al ritme dels seus moviments i amb un arc a la mà amb el qual pretenia que les ballarines sonessin com un instrument de corda.

A l’espectacle hi van participar 16 ballarines, un ballarí, i la figura de Zeus, el menor dels germans portada a escena de la mà d’un nen de 5 anys, Abel González. Montse Esteve porta 17 anys consecutius presentant, de manera altruista, l’espectacle mitològic que posa fi al Mercat Romà i obre les portes de la Bacanal. El d’aquest any va ser per a molts el millor.

Publicat a Guissona
Pàgina 5 de 20