Catalunya

Catalunya (263)

Una performance de dansa al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ha servit per escenificar avui la presentació de les activitats per commemorar el Dia Internacional dels Museus (DIM17), un esdeveniment organitzat pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM) que se celebra anualment el 18 de maig.

L’edició d’enguany de l’ICOM té com a lema: 'Museus i històries punyents: Dir allò que no es pot explicar als museus', i enllaçant amb aquesta temàtica, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran ha presentat avui la seva campanya pròpia: Conflictes bèl·lics i migracions. Memòries ferides i reconciliació. Entre el 18 i el 21 de maig, els diferents equipaments de la xarxa exposaran objectes relacionats amb els conflictes bèl·lics al llarg de la història, i acolliran un cicle de conferències i documentals que posarà en relleu els conflictes actuals i el problema dels refugiats. 

Els equipaments han donat a conèixer les 23 activitats que acolliran durant tota la setmana. Xerrades, un cicle de conferències i documentals sobre els conflictes actuals i els seus devastadors efectes sobre el territori, el patrimoni i les persones que els pateixen són algunes de les activitats previstes. Totes elles responen al tema ‘Dir allò que no es pot explicar als museus’.

Coincidint amb el Dia Internacional, els dies 19 i 20 els museus se sumen a la commemoració de la Nit dels Museus amb diferents activitats, que combinen les visites a les exposicions amb dansa, música, teatre o tastos de productes. 

 

Objectes, com a testimonis de conflictes

Els objectes que exposaran els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, vinculats als conflictes bèl·lics, serviran per representar la memòria i les migracions. Aquests, juntament amb els documents i les peces d’art, simbolitzen els efectes de les guerres sobre la cultura i el patrimoni.

Així, el Museu de la Noguera de Balaguer exposarà un radi humà amb una punta de fletxa de sílex clavada (2500-1300 BC), trobat al jaciment sepulcral del Forat de Conqueta de les Avellanes-Santa Linya; el Comarcal de Cervera, fragments de metralla d’una de les 70 bombes que es van llançar durant el bombardeig aeri del 3 de desembre de 1938 a la capital de la Segarra; L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, un conjunt de llibretes, contes i altre material escolar que vol expressar la mira­da infantil durant la Guerra Civil espanyola; el Museu de Guissona, 3 puntes de fletxes i 2 projec­tils per ser llançats amb fona (armes trobades a les excavacions de la ciutat romana de Iesso); el Museu de la Conca Dellà, un fragment de mànec de simpulum o cullerot per servir vi que portaven els soldats romans (segle I dC).

El Museu de Lleida presentarà un recorregut per cinc obres del museu, des d’armament ibèric fins a l’obra de Guinovart, que simbolitzen diferents conflictes bèl·lics al llarg de la història; el Museu de la Val d’Aran, bales de plom i restes de bombes de fragmentació de ferro emprades en la destrucció de Castèth Leon (1719); el Museu d’Art Jaume Morera, Volumetria I de Leandre Cristòfol, que exemplifica el retorn a l’escultura no figurativa que va desenvolupar entre la II República i el final de la Guerra Civil; el Museu Diocesà de l’Urgell, un calze i patena circular amb decoració central amb la representació de la mà de Déu, procedents de Núria, que van viatjar a l’exili juntament amb la Mare de Déu de Núria (segle XIII); el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, un finestral romànic del campanar de la Catedral de Solsona, un dels pocs elements que es conserven de la primitiva església de Santa Maria de Solsona i que ha estat testimoni de la Guerra del Francès (1810) i el Museu Comarcal de l’Urgell, un ganivet amb pom d’anella, vinculat a la tragèdia del Call de Tàrrega (1348).

 

Més de 20 d’activitats pel Dia Internacional dels Museus

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, formada pel Museu de la Noguera de Balaguer, el Comarcal de Cervera, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu, el Museu de Guissona, el Museu de Conca Dellà d’Isona, el Museu de Lleida, el Jaume Morera de Lleida, el Diocesà de l’Urgell de la Seu d’Urgell, el Diocesà i Comarcal de Solsona, el Comarcal de l’Urgell de Tàrrega i el Musèu Dera Val d’Aran de Vielha, s’afegeix a la celebració del Dia Internacional dels Museus, un esdeveniment organitzat pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM), que se celebra anualment el 18 de maig, i que enguany comptarà amb més d’una vintena d’activitats. A més, coincidint amb el Dia Internacional, que se celebra el dia 18, els equipaments faran una jornada de portes obertes amb entrades gratuïtes.

 

 

L’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID) posarà en marxa aquesta primavera el nou programa d’inserció laboral ‘Ponent Ocupació’ a les comarques del Segrià, la Noguera i l’Urgell, adreçat a persones de 30 a 54 anys, amb o sense discapacitat, que són aturats de llarga durada (porten més d’un any a l’atur), per impulsar-les en la seva recerca de feina. L’objectiu de la iniciativa és atendre 126 persones i aconseguir que com a mínim el 15% trobi feina. El projecte, que es desenvoluparà del 22 de maig al 21 de març de 2018 i que manté la preinscripció oberta, és promogut per el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social en el marc dels anomenats programes integrals.

A diferència d'altres programes, aquest nou projecte és específic pels aturats de llarga durada i oferirà un acompanyament individualitzat per reforçar les competències personals i la motivació a l’hora d’assolir un impuls personal real per trobar feina.

Com a aspecte innovador, cal dir que les persones rebran una compensació econòmica de fins a 10 euros per dia (fins a un màxim de 150 euros mensuals), si assisteixen als tallers o a les formacions tecnicoprofessionals, al curs tècnic professional (de 40 hores a la Noguera i l’Urgell i de 80 hores al Segrià) i les pràctiques a les empreses marcades com a subvencionables.

Segons dades de l’Observatori de Treball de la Generalitat, la taxa d’atur a la demarcació de Lleida és de l’11%. Actualment hi ha 23.584 persones sense feina, de les quals 8.092 (el 34%) són aturats de llarga durada, és a dir, que porten més de 12 mesos a l’atur. L’atur de llarga durada a Lleida afecta principalment a les dones (el 60% del total), els majors de 45 anys (el 73%), les persones amb un nivell de formació d’educació general, provinents del sector serveis i amb un perfil d’ocupacions elementals. 

 

Diumenge, 23 abril 2017 21:41

Multitudinària diada de Sant Jordi a Ponent

Escrit per

Les comarques de Ponent han viscut una festa de Sant Jordi multitudinària. Des de primera hora els carrers de les capitals de comarca s’han omplert de visitants a la recerca de roses i llibres.

Pel que fa a les roses, segons el sector, les més buscades són les tradicionals roses vermelles tot i que cada cop hi ha més persones que opten per substituir l’espiga per una figura en forma de princesa o de drac.

Pel que fa a llibres, els més venuts de la diada han estat la novel·la Nosaltres dos de Xavier Bosch en la categoria de ficció i el recull d’articles La vida que aprenc del periodista Carles Capdevila en la categoria de no ficció. 

En ficció han seguit a Bosch, Pilar Rahola amb Rosa de Cendra i Jordi Basté i Marc Artigau amb Un home cau  mentre que en no ficció darrere Capdevila hi havia Quim Monzó amb Taula i barra i  la meteoròloga Mònica Usart amb Només seran quatre gotes.

En castellà el llibre més venut de ficció ha estat Patria de Fernando Aramburu i en no ficció, Pau Donés amb 50 palos.

El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) les esglésies de Sant Joan Baptista de Vinaixa (Garrigues) i de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (Urgell) en la categoria de monument històric i delimitar-ne els entorns de protecció.

De l’església de Sant Joan Baptista de Vinaixa, un exemple singular de l’arquitectura religiosa catalana de transició entre el romànic i el gòtic, se’n té constància documental de la seva existència des del 1154. De fet, es tracta de l’església medieval més ben documentada de l’arquebisbat de Tarragona perquè se’n conserven bona part dels contractes d’obra, dels quals es desprèn que l’actual església va ser iniciada el 1301 i finalitzada el 1316. També es coneix que el projecte era de R. de Labossa i que va ser construïda pel mestre d’obres R. Piquer.

Per la seva part, l’'església de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega és d’una sola nau amb capelles laterals comunicades entre si segons la tipologia jesuïta derivada de Gesú de Vignola, a Roma. La singularitat de l’església és notable en el context del patrimoni arquitectònic català, ja que permet conèixer i veure el procés de disseny i d’edificació d’una església barroca construïda de nova planta, alhora que permet la confluència decorativa amb les arts pictòriques del segle XX i XXI.

El primitiu temple medieval va ser construït al segle XII. Entre els segles XIII i XIV es va construir l’església gòtica que va persistir fins a l’any 1672, quan el campanar va caure sobre la nau central i les capelles. El mateix any 1672 es va encomanar al tracista fra Josep de la Concepció el projecte i la construcció d’una nova església, que va ser projectada en estil barroc. El 1696 es va inaugurar el nou temple, que es va acabar el 1742. El campanar es va enllestir el 1760 i, posteriorment, es van construir les capelles dels Dolors, de les Santes Espines i del Roser. Entre 1936 i 1939, l’església va patir diversos bombardejos, amb la consegüent destrucció dels béns mobles. A partir de 1940 es van construir i reparar el cimbori del creuer i totes les voltes enderrocades i malmeses.

A l’església inicial se li van afegir la capella dels Dolors (1704) i la del Roser (1724), actualment anomenada capella de la Mare de Déu de Montserrat, que van ser també projectades per fra Josep de la Concepció.

La façana principal, que segueix la composició originària de tres cossos, es va acabar al segle XX. L’any 1968, la portalada atribuïda a Pere Costa que havia de donar accés a un gran cor interior va ser traslladada a l’exterior.

 

Els dos ocupants d’una moto han mort aquest migdia en un accident amb dos cotxes al punt quilomètric 14,8 de la carretera L-500 a la Vall de Boí (Alta Ribagorça), segons ha informat el Servei Català del Trànsit (SCT).

Els Mossos d’Esquadra han rebut l’avís del sinistre a les 14.03 hores. Per causes que encara s’estan investigant, hi ha hagut un xoc frontal entre un cotxe i una motocicleta en el qual també s’hi ha vist implicat un altre turisme. A conseqüència del sinistre, els dos ocupants de la motocicleta han mort.

Arran de la incidència, s’han activat tres patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat, i l’helicòpter medicalitzat i dues ambulàncies, una també medicalitzada, del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Quant a l’afectació viària, la via ha estat tallada fins quarts de quatre quan s’ha habilitat pas alternatiu. La circulació s’ha normalitzat a les 16.54 hores. 

Artesa de Segre és un dels municipis amb més nuclis agregats de Catalunya, pobles petits que tenen moltes segones residències fet que significa que aquests dies de Setmana Santa s’omplen de visitants. Per aquest motiu fa quatre anys el consistori amb el suport de Medieval Cercós va impulsar la Fira Pagesa per contribuir a la difusió dels diferents atractius turístics. El certamen, que celebrarà la seva quarta edició els dies 15 i 16 d’abril, tindrà lloc al barri antic d’Artesa i comptarà  amb un mercat que acollirà diferents parades de productes artesanals i productes de la terra. Un dels principals atractius seran les passejades d’oques així com l’exhibició de balls tradicionals a càrrec del Casal Cultural Dansaires de Manresa.  També s’oferirà ballada de sardanes amb la Cobla Tàrrega i caramelles amb el Grup de Caramelles La Dàlia Blanca.

Per completar l’estada dels visitants, s’organitzaran activitats durant els dos dies entre les quals tallers de cuir i de vidre, exposicions d’eines del camp, del passat del barri antic i de les caramelles, entres d’altres.

Un altre municipi actiu aquests dies de Setmana Santa és Preixana. Divendres dia 14 iniciarà els actes amb el Via Crucis. A les 6 de la tarda tindrà lloc la inauguració de les exposicions ‘Per Catalunya! Vida i mort de Lluís Companys’ i ‘Espais Naturals de Ponent’ a l’edifici de Sant Llorenç. Ja a la nit se celebrarà la processó de la Soledat.

Dissabte dia 15 caminada popular pels camins del terme i dilluns dia 17, Dilluns de Pasqua, se celebrarà el 47è Aplec de la Sardana a Montalbà amb balls vuitcentistes i sardanes amb la Bellpuig Cobla. Per acabar, el dimarts dia 18 serà el torn de la festa de la Verge de Montalbà amb romeria, missa presidida pel bisbe de Solsona, Xavier Novell, tradicional esmorzar amb xoriç de Preixana, sardanes, missa amb ofrena floral i concert i ball.

 

Per Setmana Santa les tradicions a Ponent es mantenen ben arrelades. Des del Diumenge de Rams amb les palmes i els palmons dels més petits, les processons, les caramelles, l’entrega per part del padrí o padrina de la mona al fillol o fillola i la celebració del dia de la Mona.

A la demarcació de Lleida va inaugurar la Setmana Santa la processó dels Dolors de Bellpuig, que es va celebrar el passat 7 d’abril i va reunir milers de persones.Va seguir el passat 9 d’abril la celebració del Diumenge de Rams amb la benedicció dels rams d’olivera o de llorer, les palmes i els palmons després de missa.

A la majoria de localitats però la Setmana Santa no comença fins aquest 13 i 14 d’abril, el Dijous Sant i el Divendres Sant, amb les processons. Algunes de les més destacades són la processó del Sant Crist d’El Talladell (dijous a 2/4 de 10 de la nit), el Via Crucis de Tàrrega (divendres a les 9 de la nit), la processó de la Soledat de Preixana (divendres a 2/4 d 10 de la nit) i la processó de les Set Paraules de Vilagrassa (divendres a les 10 de la nit).

El Diumenge de Pasqua, és costum reviure la tradició de la cantada de les caramelles. A Tàrrega, les veus de la coral Infantil Mestre Güell seran les encarregades un any més d’interpretar les cançons típiques d’aquesta data. La comitiva, acompanyada dels grallers Corral Nou, recorrerà durant tot el matí diversos punts de la ciutat per encomanar els sons i l’alegria de les caramelles. A Agramunt arribaran de la mà del Grup Caramellaire Aires del Sió. Altres localitats on també es podran escoltar són Artesa de Segre, Bellpuig, Castellserà, Cervera, Guissona i Verdú.

El Dilluns de Pasqua són moltes les famílies i grups d’amics que opten per anar a menjar la Mona al camp. Té molt bona acollida el parc de l’ermita de Montalbà de Preixana, el parc de la Serra de Mollerussa, el santuari de la Bovera de Guimerà... Enguany l’Ajuntament de Tàrrega proposa per primera vegada de celebrar la Mona al càmping municipal. Per aquest motiu, el consistori obrirà les portes de l’equipament el pròxim 17 d’abril posant-lo a disposició de famílies i colles d’amics. El càmping municipal romandrà obert a les 12 del migdia i s’hi habilitaran taules de pícnic i zona de barbacoa. A més, per dinamitzar la jornada, també s’instal·laran jocs tradicionals per a la mainada. L’accés serà gratuït. Tot i això, es recomana reservar la taula prèviament a La Botiga del Museu o per correu electrònic a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .

La Diputació de Lleida ha acollit aquest dimarts a la tarda una reunió institucional per abordar amb més profusió de detalls amb el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget; el president de l'ens provincial, Joan Reñé, i els representants dels consells comarcals de Lleida (hi han assistit els representants dels consells de les Garrigues, Urgell, Pallars Jussà, Cerdanya, Segarra, Pla d’Urgell, Alta Ribagorça, Noguera i Segrià) les queixes reiterades de diferents alcaldes en relació amb els sovintejats microtalls de llum que estarien patint diferents municipis i, alhora, posar-los també en coneixement de les accions endegades vers la companyia Endesa després de l’apagada de la nevada del passat mes de març, que va deixar diversos municipis sense servei durant hores.

Durant la reunió, i en relació amb aquest episodi, el conseller ha explicat que s'ha requerit a Endesa tota la informació relativa tant a l’estat de les instal·lacions com a la gestió de la incidència. Alhora, Baiget també ha anunciat que la Generalitat instal·larà enregistradors a la xarxa de distribució de la província amb l’objectiu d’obtenir dades sobre la qualitat del servei. 

Per la seva banda, Reñé ha palesat també la demanda dels alcaldes que, al marge de les millores en el servei, disposin d’un canal de comunicació amb més celeritat que l’actual, per tal de poder demanar informació a la companyia sobre l’estat de les incidències i els terminis de resolució.

A la propera reunió que se celebrarà a la Diputació de Lleida seran convocats els representants del Departament d’Empresa i Coneixement, els representants de la companyia elèctrica Endesa, els consells comarcals i els portaveus dels grups polítics amb representació a la Diputació de Lleida.

 

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu una ocupació turística molt bona per a aquestes vacances de Setmana Santa, que es podria situar entre el 95% i la plena ocupació a les zones turístiques de la demarcació de Lleida del Dijous Sant al Dilluns de Pasqua (del 13 al 17 d'abril) i entre el 40 i el 50% del dissabte 8 d'abril fins al dimecres 12. També les segones residències de les zones turístiques gaudiran d’un bon nivell d’ocupació per aquestes dates.

Els nivells d’ocupació per a aquestes vacances de Setmana Santa variaran d'acord amb la tipologia dels establiments d’allotjament turístic, com també segons les diferents zones turístiques de la demarcació de Lleida. Les comarques del Pirineu seran les que tindran una millor ocupació turística, mentre que la procedència dels visitants serà majoritàriament de Catalunya, seguits dels de la Comunitat Valenciana, Madrid, la resta de l’Estat i el sud de França.

 

L’ocupació per sectors

Per sectors, es preveu una ocupació hotelera mitjana a les zones turístiques de les comarques de Lleida i a les zones d’influència de les estacions d’esquí obertes al públic que se situarà entre el 95% i la plena ocupació del Dijous Sant al Dilluns de Pasqua (del 13 fins al 17 d’abril). En canvi, l’ocupació del dissabte 8 d’abril fins al dimecres 12 es preveu que oscil·li al voltant del 40%. Per aquestes dates les comarques de Lleida tenen aproximadament un 90% de la seva oferta de places d’hoteleria obertes al públic i les reserves cada vegada s’ajusten més a la data de sortida de vacances, depenent de la climatologia i també de les ofertes, motiu pel qual els percentatges d’ocupació en el primer tram del període de vacances podrien canviar.

Pel que fa al turisme rural, la Federació de Cases de Turisme Rural de les Terres de Lleida preveu un comportament homogeni en el conjunt de la demarcació, tant a les comarques del Pirineu com a les de la plana, que arribarà a assolir la plena ocupació durant els 4 dies que van del Dijous Sant fins al Dilluns de Pasqua i entre un 50 i un 60% la resta de dies a partir del dissabte 8 d’abril fins al dimecres 12.

Quant al càmping, amb la pràctica totalitat dels 60 establiments oberts en aquestes dates, es preveu una ocupació molt bona del Dijous Sant al Dilluns de Pasqua, tant a les zones d’acampada com a les places de bungalous, amb nivells d’ocupació diferenciats entre els establiments situats a la zona d’alta muntanya del Pirineu respecte als que estan emplaçats al Prepirineu i en zones de baixa muntanya. En el cas d’aquests darrers, amb una oferta aproximada d’unes mil unitats d’acampada i unes 3.000 places, seran els que tindran una ocupació millor gràcies a una climatologia més suau.

En concret, als establiments situats a les zones del Prepirineu, com ara la comarca de la Noguera, i als que es troben en zones de baixa muntanya del Pirineu, l’ocupació mitjana des del dissabte 8 d’abril fins al dimecres 12 d’abril se situarà en un 85% tant a les places de bungalous com a les d’acampada, i arribarà a la plena ocupació a partir del Dijous Sant fins al Dilluns de Pasqua.

Per la seva banda, els establiments situats a les zones d’alta muntanya tindran una ocupació d’un 50% a les places de bungalous i inferior al 40% a les d’acampada en el tram comprès entre el 8 i el 12 d’abril. En canvi, a partir del Dijous Sant i fins al Dilluns de Pasqua les places de bungalous arribaran també a la plena ocupació, mentre que en les d’acampada l’ocupació es podria situar entre el 50 i el 60%, encara que el percentatge podria augmentar per les reserves de darrera hora d’acord amb la climatologia.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu que del 8 al 17 d’abril uns 80.000 turistes visitaran les comarques lleidatanes i es faran unes 200.000 pernoctacions en les diferents modalitats d’establiments d’allotjament turístic, tant de la zona de la plana com del Pirineu de Lleida, a més de les segones residències. L’oferta d’allotjament per a aquests dies serà d’unes 50.000 unitats entre hotels, càmpings, cases de pagès, albergs i refugis i un nombre indeterminat de segones residències i apartaments privats ocupats. Per aquestes dates també es preveu que la major part de les segones residències del conjunt de la demarcació, però principalment les del Pirineu, tinguin també un nivell d’ocupació alt, la qual cosa influirà igualment en el consum, en l’increment de la despesa a les zones turístiques i en la contractació de serveis de turisme actiu, esquí i activitats diverses en el conjunt del territori.

 

Les comarques de Ponent s’han llevat aquest dissabte 25 de març, primer cap de setmana de primavera, amb una paisatge nevat a partir de cotes mitjanes i baixes. A Tàrrega hi havia un gruix de neu d’uns 10 centímetres. Tot i això no hi ha hagut afectacions viàries ja que els operaris de la brigada s’han encarregat de tirar potassa i de netejar els carrers. Les afectacions més destacades eren d’arbres caiguts al barri de Fàtima, a la Via Lacetània i a l’avinguda de la Generalitat, entre d’altres. La brigada municipal, amb l’ajuda dels Bombers de la Generalitat en algun cos, ha estat bona part del matí treballant per retirar aquests arbres de la via. Amb les altes temperatures i amb l’aigua de la pluja que ha caigut a primera hora, la neu s’ha desfet ràpidament.

A la Segarra la neu encara ha estat més intensa. De fet en algunes carreteres com la L-310 entre Guissona i Tàrrega era obligatori l’ús de cadenes. Durant el matí un total de quatre màquines han estat traient neu de Cervera i els operaris de la brigada tiraven sal i netejaven els carrers. A la capital de la Segarra també han caigut desenes de branques d’arbres.

A altres localitats com Agramunt, Ponts, Artesa de Segre i Guissona milers d’abonats han estat durant bona part del matí sense llum per la caiguda de cables de línies elèctriques a conseqüència del temporal de neu. 

Pàgina 1 de 19