Articles filtrats per data: Divendres, 04 Març 2016

Els Armats de Tàrrega sortiran al Via Crucis de Divendres Sant mig segle després de la seva desaparició. Els Amics de la Parròquia de Tàrrega s'han encarregat de recuperar els passos i el vestuari dels Armats, que custodiaven diferents famílies de la ciutat com una "autèntica relíquia" segons va explicar Montse Boncompte, membre d'una de les famílies que han cedit el vestuari .

Un dels impulsors de la iniciativa, Antonio Fitó, va dir que s'ha recuperat un total de 10 Armats (8 soldats, 1 capità i 1 tambor). La presentació va tenir lloc dijous 25 de febrer a la capella dels Dolors de l'església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega. Fitó va explicar que Tàrrega va comptar amb la figura dels Armats fins al 1966 quan també es va perdre la magna processó penitencial. Fa una dècada la parròquia va decidir recuperar el Via Crucis de Divendres Sant que des de llavors cada any compta amb més seguidors. De fet, el 2015 ja van desfilar-hi 3 Armats i aquest 2016 es podrà veure la seva recuperació completa amb un total de 10.

Restaurar el vestuari i elaborar algunes de les peces que no s'han pogut trobar, entre les quals hi ha cascos, cuirasses, llances i escuts ha estat possible gràcies a la col·laboració de voluntaris, empreses locals i una subvenció del consistori de 300 euros. El regidor de Cultura, Raül Palacios, que va assistir ahir a l'acte de presentació, va valorar molt positivament la recuperació de la figura dels Armats de Tàrrega ja que "són un element cultural i un clar testimoni de la història de la ciutat".

Publicat a Tàrrega

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha assegurat avui que “tenim el repte d’incrementar la presència de dones al món científic i a les carreres tècniques”. Baiget ha fet aquestes declaracions durant l’acte de bateig del primer telescopi amb nom de dona a l’Estat al Parc Astronòmic del Montsec (PAM), a Àger.

El telescopi porta el nom de la doctora de la Universitat de Barcelona (UB), Assumpció Català, que va ser la primera professora numerària astrònoma a la universitat espanyola i va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’any 2009. “Com a conseller del departament que es dedica al coneixement és un plaer fer aquest bateig i posar el nom d’una doctora que va ser pionera en molts àmbits”, ha destacat Baiget.

Assumpció Català (Barcelona, 1925-2009) es va llicenciar el 1953 a la secció de matemàtiques de la UB, i va ser docent en aquesta universitat fins l’any 1990. Va centrar la seva recerca en l’evolució de les taques solars, la dinàmica dels sistemes estel·lars i en la història de l’astronomia al Al-Andalus. També va treballar a la Universitat de París VI.

El telescopi forma part de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers del PAM i té un ús docent per a la universitat i per a batxillerat, secundària i primària, així com per a divulgació adreçada al públic general. L’instrument, el de major dimensions d’aquest centre, permet que setanta persones puguin, simultàniament, observar des de cosses del Sistema Solar fins a galàxies de l’univers remot.

Una observació que es veu afavorida per les característiques úniques que fan del Montsec el lloc més adequat de Catalunya per a la instal·lació del PAM, que el Govern va posar en marxa el 2008 per afavorir la recerca, la formació i la divulgació de l’astronomia. El conseller Baiget ha expressat la seva satisfacció per disposar d’una infraestructura d’aquestes característiques que “ens permet investigar”.

També ha destacat “l’atractiu turístic” del parc astronòmic. “Volem que les persones que visitin Barcelona allarguin la seva estada i vagin cap a l’interior de Catalunya. El turisme és un motor d’activitat econòmica que ens permet que els joves es puguin quedar al territori”, ha explicat el conseller.

 

Assumpció Català i la recerca actual

L’acte de bateig del telescopi i de descoberta d’una placa commemorativa s’ha completat amb la inauguració d’una exposició sobre Assumpció Català, que es podrà visitar al PAM fins a finals d’agost. La mostra ha estat elaborada per investigadors de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i explica la carrera científica i docent d’aquesta astrònoma a partir de cites i imatges de la seva trajectòria, i vincula la tasca pionera de Català amb l’actual recerca que es fa a la universitat.

L’ICCUB és una de les quatre unitats que constitueixen l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que és centre CERCA.  L’ICCUB té un paper destacat en projectes internacionals com ara la missió espacial Gaia de l’Agència Espacial Europea o l’experiment LHCb del Gran Col·lisionador d’Handrons (LHC), ubicat al CERN.