Coincidint amb l'inici de la floració de l'ametller, el Consell Comarcal de les Garrigues promou aquest cap de setmana, dies 23 i 24 de febrerunes zones senyalitzades per camps d'ametllers, entre Arbeca i la Floresta i els Omellons, perquè els visitants puguin gaudir de forma lliure d'aquest espectacle de la natura. L'activitat estarà vigent fins que acabi la floració.

La primera de les rutes és la que transcorre pel tram de carretera que va des d’Arbeca fins a la Floresta, un recorregut de 4,3 km on els visitants podran veure diferents camps d'ametllers florits. Es recomana als participants que aparquin el cotxe i s'endinsin caminant als terrenys per veure de prop la flor blanca i rosada d’aquest arbre, amb el màxim de respecte per l’arbre i els camps.

La segona ruta que proposa el Consell Comarcal és un tram secundari que va la Floresta, on els visitants podran trobar un altre camp amb unes vistes espectaculars, al costat de la casa de l’artista Edith Schaar.

La tercera zona a visitar està situada a l’entrada dels Omellons, carretera LV-2012 venint de la Floresta. Així mateix, els visitants a la comarca també poden trobar camps florits a la zona de l’Albi. 

Les rutes es poden completar amb la visita a la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, construïda fa 2.800 anys, que és única al món ibèric català. I també visitant les Coves del Cogul, un dels jaciments més destacats d’art rupestre llevantí, l’Espai Macià, l’Espai Cèsar Martinell, o alguns dels castells que hi ha a la comarca.

Una altra opció per aprofitar aquesta època de l’any a la comarca és la que ofereix Olea Soul diumenge, 3 de març a la Granadella amb l'activitat organitzada Experiència entre ametllers. Els visitants podran fer una passejada pels camps d’ametllers, esmorzar al camp, visita a la trencadora i dinar gastronòmic al Centre de la Cultura de l'Oli.

L’associació La Banqueta va replantar el passat 9 de febrer una vintena d’arbres al voltant del Canal d’Urgell. Aquesta acció es va desenvolupar a la partida de Cantacorbs, on l’entitat va celebrar la Festa de l’Arbre l’any 2015.

Aquesta actuació ha estat necessària com a resposta a diferents incidents (dels quals se’n desconeix l’autoria) en contra dels arbres, com tales o herbicidacions. Aquests atacs van ser denunciats a les diferents administracions i al cos dels Agents Rurals el maig del 2018.

Des de l’associació La Banqueta recorden que tant en la festa del 2015 com en l’actuació del dia 9 van comptar amb la pertinent autorització de la Comunitat General de Regants i amb el suport de l’Ajuntament de Juneda.

L’acte va acabar amb un esmorzar i amb tasques d’adequació de l’espai dels antics horts de la Primera Màquina.

El ple de l’Ajuntament de les Borges Blanques va aprovar el passat 31 de gener el text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), amb els 12 vots a favor de l’equip de govern. L’edil de la CUP no va assistir al ple. L’alcalde, Enric Mir, es va mostrar satisfet de l’aprovació definitiva del POUM ja que “en breu podrem disposar de la nova ordenació de la ciutat com a eina de millora urbanística i de dinamisme local”.

El ple també va donar llum verda al Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i al reglament del nou Centre d’Entitats.

D’altra banda, l’Ajuntament de les Borges ja ha adjudicat la redacció del projecte de construcció del carril bici que ha d’unir els centres educatius de la capital de les Garrigues, la proposta guanyadora dels primers pressupostos participatius de la ciutat. La redacció del document costarà 2.277,47 euros (sense IVA).

En un altre ordre de coses, l’Ajuntament de les Borges ha posat en funcionament una nova plataforma de participació ciutadana que permetrà gestionar les incidències que es generin a la via pública de la capital de les Garrigues d’una manera directa i a temps real. Es tracta d’un nou canal de comunicació anomenat ‘Línia Verda’ que permet al ciutadà, a través de la instal·lació gratuïta d’una aplicació mòbil, notificar de manera immediata al consistori qualsevol incidència o desperfecte en el mobiliari urbà, a més a més de realitzar consultes mediambientals. A partir de la notificació de la incidència o consulta, l’usuari rebrà una resposta per part del consistori en un màxim de 24 hores. Segons la primera tinent d’alcalde, Núria Palau, “l’objectiu és fer més fàcil la col·laboració i participació de la ciutadania en la gestió dels afers públics de les Borges, així com garantir el dret a la informació i la participació pública en matèria de medi ambient així com fomentar l’ús de les noves tecnologies entre els ciutadans”.

 

Un agricultor de Bellaguarda va trobar dijous al voltant de les 12 del migdia una granada de morter de la Guerra Civil mentre realitzava feines agrícoles en una finca de fruiters de la seva propietat. Fins al lloc s'hi van desplaçar agents dels GEDEX (tècnics especialistes en desactivació d'artefactes explosius) de la Guàrdia Civil, segons ha informat aquest divendres el cos policial, que van retirar i destruir el projectil d’artilleria de 105 mil·límetres.

 

L’Ajuntament de les Borges Blanques ha decretat dos dies de dol per la mort, la matinada de dissabte, de la dona de les Garrigues que s’hauria precipitat al canal de Seròs amb el seu vehicle, que ha estat retirat de l'aigua aquest matí. 

El consistori ha emès un comunicat en el que informa que “amb motiu de la defunció per accident de la veïna de les Borges Blanques, Núria Borràs Cuadrat, ocorregut el passat dissabte 2 de febrer de 2019, i davant la consternació dels ciutadans de la comarca de les Garrigues per la pèrdua d’aquesta jove, s'ha decretat declarar dos dies de dol oficial a la ciutat de les Borges Blanques, el 4 i el 5 de febrer de 2019, durant els quals la bandera de la ciutat onejarà a mitja asta al balcó de l’Ajuntament amb un crespó negre”. Durant aquests dos dies de dol se suspendran les celebracions i els actes oficials de l’Ajuntament de les Borges Blanques.

Els equips de rescat van trobar diumenge a la tarda el cos sense vida de la dona de les Garrigues desapareguda la nit de divendres a Lleida. Els agents van localitzar el seu vehicle al canal de Seròs amb el cos sense vida de Núria Borràs a l’interior. Tot apunta que es tracta d’un accident ja que el cadàver no presentava signes de criminalitat si bé les causes les haurà de determinar l’autòpsia.

Des de dissabte a la tarda que els Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat buscaven a Núria Borràs de 39 anys, natural de Castelldans tot i que actualment vivia a les Borges Blanques amb la seva família. Borràs, casada i amb dos fills, treballava de professora de català a l’institut Manuel de Montsuar de Lleida.

El darrer cop que l’haurien vist hauria estat a la sortida de la discoteca Manolita de Lleida, on va anar-hi amb uns companys després de sopar. Borràs es va acomiadar d’aquests al voltant de les 4 de la matinada i va pujar al seu vehicle, un Volvo model XC60 de color blanc (matrícula 5228GYL), per dirigir-se a les Borges Blanques. El senyal de triangulació del seu mòbil es va perdre a uns 500 metres de la sala de festes.   

Més de 400 persones de diferents municipis de les Garrigues i rodalies van participar diumenge des de primera hora del matí en una batuda pentinant els camins rurals de la zona i el canal per intentar localitzar la desapareguda. A més, un helicòpter estava sobrevolant la zona. Els Mossos també van demanar que es rebaixés el volum d’aigua que porta el canal de Seròs amb l’objectiu de facilitar les tasques de recerca.

 

 

Els equips de rescat han trobat aquest diumenge a la tarda el cos sense vida de la dona de les Garrigues desapareguda la nit de divendres a Lleida. Els agents han localitzat el seu vehicle al canal de Seròs amb el cos sense vida de Núria Borràs a l’interior. Tot apunta que es tracta d’un accident ja que el cadàver no presenta signes de criminalitat si bé les causes les haurà de determinar l’autòpsia.

Des de dissabte a la tarda que els Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat buscaven a Núria Borràs de 39 anys, natural de Castelldans tot i que actualment vivia a les Borges Blanques amb la seva família. Borràs, casada i amb dos fills, treballava de professora de català a l’institut Manuel de Montsuar de Lleida.

El darrer cop que l’haurien vist hauria estat a la sortida de la discoteca Manolita de Lleida, on va anar-hi amb uns companys després de sopar. Borràs es va acomiadar d’aquests al voltant de les 4 de la matinada i va pujar al seu vehicle, un Volvo model XC60 de color blanc (matrícula 5228GYL), per dirigir-se a les Borges Blanques. El senyal de triangulació del seu mòbil es va perdre a uns 500 metres de la sala de festes.   

Més de 400 persones de diferents municipis de les Garrigues i rodalies han participat aquest diumenge des de primera hora del matí en una batuda pentinant els camins rurals de la zona i el canal per intentar localitzar la desapareguda. Els voluntaris s’han distribuït en grups de tres i quatre persones. A més, un helicòpter està sobrevolant la zona. Els Mossos també han demanat que es rebaixés el volum d’aigua que porta el canal de Seròs amb l’objectiu de facilitar les tasques de recerca.

Els Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat, busquen una dona de les Garrigues desapareguda des de la nit del divendres a Lleida. Es tracta de Núria Borràs de 39 anys, natural de Castelldans tot i que ara viu a les Borges Blanques amb la seva família. Borràs, casada i amb dos fills, treballa de professora de català a l’institut Manuel de Montsuar de Lleida.

El darrer cop que l’haurien vist hauria estat a la sortida de la discoteca Manolita de Lleida, on va anar-hi amb uns companys després de sopar. Borràs es va acomiadar d’aquests al voltant de les 4 de la matinada i va pujar al seu vehicle, un Volvo model XC60 de color blanc (matrícula 5228GYL), per dirigir-se a les Borges Blanques. El senyal de triangulació del seu mòbil es perd a uns 500 metres de la sala de festes, però el vehicle encara no s’ha trobat.   

Més de 200 persones de diferents municipis de les Garrigues i rodalies han participat aquest diumenge en una batuda pentinant els camins rurals de la zona i el canal per intentar localitzar la desapareguda. Els voluntaris s’han distribuït en grups de tres i quatre persones. A més, un helicòpter està sobrevolant la zona. Els Mossos també han demanat que es rebaixi el volum d’aigua que porta el canal de Seròs amb l’objectiu de facilitar les tasques de recerca.

Es demana que qualsevol persona que tingui informació de Núria Borràs es posi en contacte amb els Mossos d’Esquadra o amb l’Ajuntament de les Borges Blanques o simplement que truqui al 112.

 

 

El Departament de Justícia ha entregat a les respectives famílies les restes de les quatre primeres víctimes identificades amb el Programa d’identificació genètica. Estaven enterrades a la fossa del Soleràs (les Garrigues), situada al cementiri vell. El Programa d’identificació genètica creua l’ADN de restes òssies trobades en fosses amb el de possibles familiars vius inscrits al Cens de persones desaparegudes, per veure si hi ha coincidència.

Els quatre identificats són Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles. Els tres primers eren civils veïns del poble, que van morir entre el 25 i el 27 de desembre de 1938 a causa de les bombes franquistes. Josep Moles era un soldat republicà originari de Vimbodí (la Conca de Barberà) que va desaparèixer el desembre de 1938. Va combatre al Front del Segre i va morir d’un tret al cap.  

 

Enterraments dignes

Aquest mateix diumenge, més de 80 anys després de la seva mort, els tres veïns del poble han pogut ser enterrats dignament en nínxols familiars del cementiri nou. Les despulles de Josep Moles seran enterrades els pròxims dies a l’Espluga de Francolí, d’on és la família.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha visitat el cementiri antic amb els familiars de les víctimes i després ha assistit als tres enterraments.

 

La fossa del Soleràs

La fossa del Soleràs es va obrir l’estiu del 2017 gràcies al Pla de fosses, que permet al Govern fer excavacions d’ofici. S’hi van trobar un total de 146 persones. És la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya en nombre d’individus trobats.

La majoria eren soldats republicans que van morir en un hospital de campanya instal·lat al poble per atendre ferits dels fronts de l’Ebre i del Segre. També s’hi van trobar 25 soldats del bàndol nacional i alguns civils. L’hospital estava en un edifici pròxim a la fossa i els mateixos veïns es feien càrrec del trasllat dels soldats morts al cementiri vell, de nit, amb un carro arrossegat per una mula.

 Amb l’inici dels treballs arqueològics, diversos veïns del poble que sospitaven que hi tenien familiars enterrats van inscriure’s al Cens de persones desaparegudes i van donar mostres d’ADN. Els creuaments genètics d’aquests veïns amb restes de la fossa van permetre resoldre la identitat dels tres civils.

Leandro Preixens és un d’aquests casos. Va ser el primer identificat des de la posada en marxa del Programa d’identificació genètica. El seu ADN va coincidir amb el del seu net, Josep Maria Ruestes, veí del Soleràs.

 

El soldat Josep Moles

El cas del soldat Josep Moles és diferent perquè la seva família no és del poble ni  tenia cap sospita d’on podia estar enterrat. Maria Moles, la seva filla, és de l’Espluga de Francolí i va sol·licitar la recerca del seu pare l’any 2008. El Programa d’identificació genètica ha determinat que el seu pare estava al Soleràs. L’ADN dels ossos trobats a la fossa ha coincidit amb les mostres genètiques de la seva filla. El creuament genètic, en aquest cas, s’ha fet amb les 2.000 mostres de què disposa el Cens.

 

Espai de memòria al cementiri vell

La consellera Ester Capella ha anunciat al Soleràs que el Govern instal·larà durant aquesta legislatura un espai de memòria al cementiri vell, on hi havia la fossa. Serà un monument que servirà d’homenatge a les persones que hi van ser enterrades, però que també disposarà d’un dipòsit per acollir les restes que s’hi van trobar, convenientment classificades i a l’espera de ser identificades.

 

14 fosses en un any

A Catalunya hi ha 505 fosses localitzades i se n’han obert 38, 14 de les quals durant l’últim any. El Departament de Justícia calcula que hi ha al voltant de 20.000 persones enterrades en fosses. Des de la posada en marxa del Pla de fosses, el Govern inicia excavacions d’ofici amb l’objectiu de contribuir a la recuperació de la memòria democràtica. Abans que es posés en marxa aquesta iniciativa, la Generalitat només actuava a petició dels familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. El Departament de Justícia analitza les restes trobades per poder-les identificar i retornar-les als familiars corresponents.

 

Programa d’identificació genètica

El Programa d’identificació genètica es porta a terme juntament amb el Departament de Salut. Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la Dictadura que vulguin fer-se la prova d’ADN s’han d’inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a una base de dades per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, només uns 2.000 s’han fet les proves genètiques.

El president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat de la consellera de Cultura, Laura Borràs, va anunciar dissabte la construcció de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, a les Borges Blanques.  El cap del Govern i la consellera van presentar als alcaldes de la comarca aquest projecte, que, va remarcar el president, “és una peça important de l’entramat i sostenibilitat cultural del país que volem”.

Torra va destacar la importància d’aquest nou equipament ja que “qualsevol país que creu que la cultura i les persones han de ser al centre de les polítiques, tenen política arxivística”, perquè, va subratllar, “no només ens enllaça amb el passat sinó amb el futur”.

La consellera Borràs va explicar durant la presentació que el nou arxiu comarcal “entronca amb un projecte mot ambiciós de la Generalitat republicana que va visualitzar una xarxa d’arxius comarcals del país, que va ser estroncada pel franquisme després, i que nosaltres volem ara completar”.

El nou arxiu s’ubicarà en l'espai anteriorment ocupat per l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, a 300 metres de l’Ajuntament de les Borges Blanques. Tindrà una superfície de 1.292 m2, amb capacitat per a 4 dipòsits de documentació de 6.000 metres lineals aproximadament. L’equipament també disposarà d’una sala de suports especials amb fons de fotografia i audiovisual, i una altra sala per a documents de grans formats, planeres per plànols, i pergamins. A la planta baixa s'hi ubicarà la sala de consulta, per tal que la gent que ho desitgi pugui accedir a la documentació.

L’edifici destaca per les seves marcades línies geomètriques, amb uns finestrals que permet l’entrada de llum natural en els espais d’atenció als usuaris i als treballadors. L’equipament permet una concepció de l’arxiu com a espai públic on la transparència i l’accés a la informació són els eixos centrals, tot trencant amb estereotips tradicionals de centres tancats.

Els dipòsits se situen a la part superior de l’arxiu. D’aquesta manera, el circuit dels documents té una seqüència diferent al dels usuaris i treballadors. A més, permet la màxima seguretat, la climatització més adequada i la mínima penetració de llum que pugui afectar la documentació.

El Departament de Cultura aportarà 2.416.968 euros durant els anys 2019-2021 a la construcció i equipament del nou arxiu.

La comarca de les Garrigues disposa d’un patrimoni documental rellevant. El 2008, el Departament de Cultura va elaborar un inventari dels fons documentals de la comarca, públics i privats, amb l’objecte de disposar d’una diagnosis sobre el volum, l’estat de conservació, accessibilitat, etc. Aquest inventari ha permès disposar d’una primera diagnosi de l’estat dels fons documentals: els fons més descrits han estat en primer lloc el de l’administració local, els judicials, els religiosos, els comercials i d’empresa i els personals.

El municipi de l’Albi, en tractar-se d’una vella baronia, disposa de la presència més considerable en número i en valor històric de col·lecció de pergamins de la comarca, fruit de l’activitat comercial del municipi i de la seva condició com a baronia. Es tracta d’una col·lecció de 31 documents en pergamí que el Departament de Cultura va realitzar la restauració i consolidació d’aquest documents per a preservar-ne la conservació i integritat. Aquests pergamins documentals han estat traslladats a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Urgell a Tàrrega, amb previsió que es custodiïn a l’AC de les Garrigues en un futur.

 

La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha fet entrega dels premis de la vuitena edició de la campanya ‘Barris antics de Catalunya. Molt per descobrir, molt per oferir’ en el marc de la 56a Fira de l’Oli de les Borges Blanques. Entre d’altres autoritats, també han estat presents en l’acte el diputat Josep Ibarz i el regidor de l’Ajuntament de les Borges, Francesc Mir.

En concurs han entrat fins a 37 municipis catalans, set dels quals eren de Lleida (Artesa de Segre, Juneda, Balaguer, Lleida, Mollerussa, Solsona i les Borges Blanques).

La campanya té l’objectiu de dinamitzar el comerç en els nuclis antics incentivant la compra a la zona.

Des de la Diputació de Lleida es dóna, des de la primera edició, suport als municipis lleidatans que entren en concurs.  

Pàgina 1 de 28