Catalunya

Catalunya (555)

Puigverd de Lleida celebrarà la 14a edició de la Festa Medieval Sant Jordi i el Drac els dies 27 i 28 d’abril. L’acte central de la festa serà el dissabte a 2/4 de 10 de la nit, amb la posada en escena de l’espectacle de la llegenda de Sant Jordi, amb la novetat d’enguany de comptar amb una graderia per a 500 persones, que se sumarà a les més de les 700 cadires ja previstes. Per aquesta representació, s’espera la presència de prop de 2.000 persones.

Una altra de les grans novetats de la 14 edició de la festa és que es torna a celebrar en dos dies, la qual cosa permetrà ampliar la programació d’activitats, especialment les dedicades als infants.

La festa té el seu origen l’any 2006 quan, arran de la idea de l’artista Luciano Prodan, l’Ajuntament fa el primer pas per tirar endavant la festa. Tres anys, després, el 2009, es constitueix l’Associació Sant Jordi i el Drac, amb la voluntat de consolidar i engrandir la festa.

La festa medieval de Sant Jordi de Puigverd de Lleida pretén obtenir com a primer objectiu la plena participació del poble i de les diferents associacions veïnals, amb l’organització de jocs, tallers, cercaviles, actuacions infantils, l’esmentada representació de la llegenda de Sant Jordi, ballades de sardanes o exposicions, entre d’altres activitats.

L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha estat aquest dimecres l’escenari de la presentació del llibre Amb els cinc sentits. Els secans vius de Lleida, d’Ignasi Aldomà i Xavier Santesmasses, l’obra del diari Segre amb motiu de la diada de Sant Jordi.

L’acte ha estat presidit per la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, i ha comptat amb la participació del seu director executiu del Grup Segre, Joan Cal, i d’un dels autors del llibre, Xavier Santesmasses. També han comptat amb l’assistència de la vicepresidenta de l’IEI, Rosa Pujol; d’Antoni Balasch, assessor cultural de la Diputació de Lleida; Montse Parra, tinent d’alcalde de la Paeria i regidora de Polítiques a favor de la creativitat, la Cultura, l’Educació i els Esports; i del diputat Paco Cerdà. Perelló ha expressat que “el llibre posa en valor aquest paisatge de secà que tenim, que gaudim i que volem reivindicar” i ho fa “per mitjà d’aquests dos llenguatges artístics que es complementen; el visual, amb la fotografia, i per suposat, les lletres.

Ignasi Aldomà és geògraf, doctor per la UB i professor de la UdL. Està especialitzat en l’anàlisi dels conflictes agraris i de les transformacions del món rural. Xavier Santesmasses és fotògraf i periodista, i treballa al diari Segre des del 1989.

 

El conseller d'Interior, Miquel Buch, es va reunir el passat 12 d'abril amb la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló; amb diversos presidents de consells comarcals; amb el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré; amb el director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament, Manel Pardo; amb la directora dels serveis territorials d’Interior a Lleida, Montserrat Messeguer, i amb els portaveus dels grups polítics de la Diputació per tractar de la situació del col·lectiu de Bombers professionals i voluntaris de les comarques de Lleida.

La trobada va ser valorada molt positivament per Perelló, que va recordar que la reunió s’origina arran d’una iniciativa de la Diputació de Lleida, que al passat ple de febrer va elaborar “una declaració institucional de recolzament a les necessitats i reivindicacions del cos de bombers professionals i voluntaris”, com també es va adquirir el compromís de sol·licitar una vista a la conselleria d’Interior, un compromís que finalment s’ha traduït “no en una visita a Barcelona, sinó que s’ha anat un pas més enllà amb la visita a Lleida de Miquel Buch per fer una trobada amb tots els implicats”.

Per la seva part, el conseller Buch va explicar que “el Departament està preocupat per la situació de cos de Bombers perquè és complexa”, però va remarcar “que s’hi està treballant des del primer dia” i va recordar que “amb escassos tres mesos de legislatura vam fer una inversió total en el cos d’uns 5,3 milions d’euros”.

En aquest sentit, el titular d'Interior va valorar “que amb aquesta inversió no n’hi ha prou” i per això “cal que continuï el camí de recuperació de la inversió que durant molt de temps no s’ha pogut fer, equipant els Bombers amb el material que s’ajusta a la professionalitat del cos”.

A més, el conseller va anunciar que, en el marc del Pla Estratègic 2017-2022 de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) es preveuen un conjunt d’accions que s’estan duent a terme per renovar les infraestructures dels parcs.

En concret, respecte als equipaments de la regió d’emergències de Ponent, Buch va incidir en que s’està treballant en el projecte de reforma del Parc de Bombers de Balaguer, de la Seu d’Urgell, Mollerussa i Seròs. Pel que fa a aquest últim, el conseller va anunciar que el Departament hi destinarà 800.000 euros i que les obres començaran l’any 2020, en un espai diferent a on s’ubica actualment.

 

La Fundació Catalunya La Pedrera, amb la col·laboració de la Fundació ACE i la Fundació Alícia, ha presentat avui a l’Auditori de La Pedrera un receptari dirigit a persones amb principi de demència com a eina per facilitar que segueixin cuinant de manera autònoma en el seu dia a dia, amb aliments bons, sans i senzills de preparar, adaptats a les seves necessitats.

El receptari Cuinant la memòria neix amb un únic objectiu: fomentar la cuina com a activitat quotidiana promovent que les persones que tenen alguna afectació en la cognició continuïn cuinant i mantinguin actives les seves capacitats el màxim de temps possible. D’aquesta manera s’afavoreix que portin una bona alimentació i una dieta equilibrada, així com la millora de la seva qualitat de vida i el seu benestar emocional.

 

Receptari 'Cuinant la memòria'

La guia presenta un total de 24 receptes que s’elaboren en tres senzills passos. Primers, segons, plats complets i postres amb imatges, que tenen, en primer lloc, una descripció dels ingredients i estris que es necessitaran, i tot seguit l’explicació de l’elaboració en tres passos i consells finals. Tot presentat amb un disseny i un estil que garanteixen que la persona amb funcions cognitives més o menys afectades l’entendrà i li serà fàcil de seguir. 

Com ha explicat Fabiola Juárez, enginyera tècnica agrònoma de la Fundació Alícia: “Els diferents plats estan pensats perquè al llarg de la setmana es puguin escollir combinacions diferents i s’asseguri que els àpats contenen tots els grups d’aliments per ser saludables”. 

A més, totes les receptes incloses al llibre han estat adaptades tenint en compte les preferències d’alimentació de persones amb deteriorament cognitiu que participen al Programa de Reforç de la Memòria i la Salut (REMS) que es du a terme als espais socials de la Fundació, tal com ha explicat avui Mònica Duaigües, responsable del programa. Alguns dels plats que es proposen, i dels quals hem pogut veure una demostració en directe de la mà del cuiner de la Fundació Alícia, David Gil, són fideus a la cassola, sopa d’all, salmó al vapor amb anet i púding de pera al microones.

Aquest receptari es nodreix, també, dels coneixements científics més actualitzats en matèria de deteriorament. La doctora Mercè Boada, directora de la Fundació ACE en la seva intervenció d’avui ha explicat que alimentar-se bé és imprescindible per aconseguir els elements nutricionals necessaris per tenir una bona salut i funcionament del cervell. A més, si aquest menjar està ben cuinat i presentat ens incentivarà a menjar millor.

La Fundació vol donar continuïtat a aquest projecte i al maig s’organitzaran tallers als seus espais socials on s’ajudarà a utilitzar correctament el receptari als participants del programa de Reforç de la memòria i es faran demostracions culinàries en directe. 

El llibre té un cost de 9,95€ i es posarà a la venta a partir del 23 d’abril a les botigues Laie i  Abacus. Els beneficis es destinaran al Programa de Reforç i Estimulació de la Memòria i la Salut (REMS) de la Fundació.

La Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya ha aprovat l’execució de tres projectes de conservació, protecció i foment del patrimoni natural i cultural que impulsa la Diputació, a través el Patronat de Promoció Econòmica, amb el suport del programa FEDER. Es tracta dels projectes Camins tradicionals dels Pirineus, Camí de Sant Jaume. Xarxa de patrimoni i Paisatges de Ponent, que representen una inversió a realitzar entre 2020 i 2021 de 7.751.190,83€ i una captació de 3.875.595,43€ provinents del FEDER.

Cadascun dels projectes té les seves característiques i zones d’influència específiques. Concretament Camins tradicionals dels Pirineus –que compta amb un pressupost de més d’1,6 M€– té incidència a les comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès, la Noguera i el Conselh Generau d’Aran, i consisteix en la creació d’una xarxa de senders a partir de camins tradicionals que ha de permetre vertebrar les rutes de senderisme a les comarques pirinenques amb les rutes de França, Girona, Barcelona i Osca, dinamitzant l’economia dels nuclis de poblacions connectats i posant en valor els recursos naturals i patrimonials. L’ajut del fons FEDER és de 802.931,10€.

Paisatges de Ponent durà a terme 33 accions de conservació del patrimoni cultural i dels nuclis antics dels municipis motor. Aquest projecte compta amb un pressupost de 3,8 M€, dels quals 1,9 M€ surten d’aquests ajuts.

I, pel que fa al projecte Camí de Sant Jaume. Xarxa de patrimoni, s’impulsa el Camí de Sant Jaume entre Tàrrega i Alfarràs, generant marques turístiques, recuperant valors paisatgístics, dotant de la infraestructura necessària el territori, creant nous productes culturals i turístics, elaborant plans d’acció, cercant futures línies de finançament i, especialment, potenciant el creixement econòmic i creant ocupació a les zones rurals, valoritzant el patrimoni cultural i natural del territori. Aquest projecte té un pressupost de 2,3 M€, i els ajuts europeus són d’1,1 M€.

A més, s’han aprovat 4 projectes més que afecten la demarcació de Lleida. Aquest van ser presentats per diversos consells comarcals, amb una inversió aproximada de 4 M€ i la captació d’uns 2 M€ del FEDER. 

 

Concretament, es tracta dels projectes:

· Impulsa Energia. Millora de l’eficiència energètica i gestió de l’enllumenat i edificis públics de l’Alt Urgell (Consell Comarcal de l’Alt Urgell), amb un pressupost aprovat d’1.361.492,42 €, i un cofinançament FEDER de 680.746,21 €.

· Foment del Patrimoni Natural d’Interès turístic al Pallars Jussà (Consell Comarcal del Pallars Jussà), amb un pressupost aprovat d’1.133.865,18 €, i un cofinançament FEDER de 566.932,59 €.

· Valorització del Patrimoni cultural i natural de la Cerdanya (Consell Comarcal de la Cerdanya), amb un pressupost aprovat d’1.387.990,52 €, i un cofinançament FEDER de 693.995,26 €.

· Illa Cultural de Solsona, un eix vertebrador del turisme i la cultura al Solsonès (Consell Comarcal del Solsonès), amb un pressupost aprovat d’1.492.405,48 €, i un cofinançament FEDER de 746.202,74€. 

En els darrers quatre anys, el Patronat de Promoció Econòmica i la Diputació de Lleida han aconseguit el finançament de 7 projectes amb fons FEDER (1 projecte FEDER eix 4, 4 projectes FEDER eix 6, i 2 PECT), amb una inversió associada en desenvolupament econòmic local i innovació de 21.410.062,79 €, i una captació de 10.705.031,39 € de fons provinents del FEDER.

Amb l’assoliment d’aquests ajuts europeus, la Diputació de Lleida vol impulsar diverses iniciatives pel territori per tal de conservar i protegir el medi ambient i promoure l’eficiència de recursos, de manera que es fomenti el desenvolupament del patrimoni natural i cultural.

 

En l’assemblea general ordinària de la federació Sardanista de les Comarques de Lleida que se celebrarà el dissabte 6 d’abril, l’actual secretari, Albert Martín, cessarà en les seves funcions i com a membre de la junta per motius estrictament personals.

Albert Martín va entrar l’any 2008 com a tresorer en la junta presidia en aquell moment per Josep M. Roset. Marín va continuar com a tresorer de l’entitat fins a l’any 2016, i ja sota la presidència d’en Carles Vall, que passar a ocupar la secretaria de l’entitat.

Martín, nascut a Agramunt el 31 de gener de 1981 i arquitecte tècnic com a formació professional, s’especialitzà al llarg de la seva trajectòria professional en les TIC (tecnologies de la informació i comunicació).

Amb clara vocació innovadora, i abanderat en la introducció del sardanisme en el món digital, Martín va crear la pàgina web per la Federació, Sardalleida.org (actualment Sardalleida.cat) l’any 2003, essent una de les pàgines pioneres en tot el país de contingut i amb informació exclusivament sardanista al servei d’una entitat.

Albert Martín destaca per una llarga trajectòria sardanista. De molt jove s’incorporà al Grup Sardanista Estol d’Agramunt, en el qual ha estat Capdanser, repartidor d’aires, revessaire i punts lliures.

També ha estat monitor de sardanes per a nens i nenes de 6 a 12 anys, dins i fora dels cursos 'Saltem i Ballem' de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida.

Entre altres aspectes destaquem la seva participació amb l’Acstell, de la qual en va ser membre de la junta, i les diferents col·laboracions com a presentador de diferents actes sardanistes com la IV Nit de la Sardana a Agramunt, o en l’organització del concurs de Colles Sardanistes de la seva localitat, incloent-hi els anys en què s’organitzava la festa SARDANA.

Albert Martín va ser distingit amb el Premi Capital de la Sardana en la categoria de Mitjans Audiovisuals. El premi li va ser lliurat en el marc de Mollerussa Capital de la Sardana 2016 en el teatre l’Amistat de la capital del Pla d’Urgell.

Actualment és soci fundador d’una empresa dedicada a les noves tecnologies, s’encarrega del manteniment de la pàgina web del Grup Sardanista Estol, Co-fundador del programa radiofònic sardanista Introit a Ràdio Sió d’Agramunt, de la qual en fou nombrat director l’any 2004.

La vicepresidenta primera de la Diputació i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), Rosa Pujol, ha rebut aquest dilluns a l’IEI una delegació de l’Ajuntament de Llardecans, encapçalada per la seva alcaldessa, Carme Pinyol; el tècnic de Promoció Econòmica del Segrià Sec, Juanjo López; així com el Cap del Departament d’Arqueologia de la Diputació, Joan Ramon González, per analitzar el sorprenent enderrocament que ha sofert l’arc d’Adà aquest passat cap de setmana, a causa, suposadament, d’una acció accidental sense intenció de robatori.

Es tracta d’un monument d’origen àrab i catalogat com a Bé d'Interès Nacional, situat dalt d’un tossal del terme municipal de Llardecans, i amb un valor patrimonial i sentimental incalculable, l’enderrocament del qual va ser descobert aquest mateix cap de setmana pel tinent d’alcalde de Llardecans, Albert Florenza, mentre passejava amb la seva família.

Durant la reunió, Pujol s’ha compromès en nom de la Diputació i a través de l’IEI que els serveis tècnics de la institució redactin el projecte de recuperació i reconstrucció de l’arc com a pas previ de la seva execució en el menor temps possible. El fet de ser-hi totes les pedres enderrocades permet que es pugui recuperar l’estructura original.

El projecte també haurà de ser aprovat per la comissió de Patrimoni de la Generalitat. La intenció és que aquest pugui està fet abans de la propera reunió d’aquest ens que s’ha de celebrar en els primers dies del mes de maig.

Es tractava d’un arc apuntat de 34 carreus que restava com a únic testimoni de la planta baixa d’un edifici rectangular, desaparegut com la resta de les cases del poblat d’origen medieval que correspondria, probablement, a una construcció del segle XVI. Les guerres modernes van fer desaparèixer el petit nucli habitat, quedant com a testimoni l’arc de 3,60 metres d’alçada i una mica més de sis metres de llum. Al segle XVIII, es va bastir a la vora l’ermita de Sant Marc, que en l’actualitat també estava sense sostre.

Aquest primer projecte anirà seguit d’un altre que estarà emmarcat en la millora de l’entorn, de manera que es pugui recuperar la base rectangular de l’edificació que acompanyava l’arc. D’aquesta manera, responsables institucionals i tècnics creuen que s’ajudarà a posar en valor aquest conjunt arquitectònic i permetrà que s’entengui millor el seu context.

L’ampliació a 8 setmanes dels permisos de paternitat entra en vigor avui i serà efectiva per a tots els naixements que tinguin lloc des del dia 1 d’abril, tal i com recull el Real Decret Llei sobre mesures urgents per garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats en l’ocupació aprovat pel Govern de l’Estat el passat 1 de març.

Aquesta mesura beneficiarà a 1.048 pares lleidatans que tindran a partir d’ara 8 setmanes de permís per paternitat en lloc de les 5 actuals. Hauran de gaudir les dues primeres setmanes al mateix temps que la mare e immediatament després del part o adopció. Les altres sis setmanes de permís, les podran repartir durant els primers dotze mesos.

El text aprovat pel Govern preveu l’ampliació del permís de paternitat de forma progressiva: a 8 setmanes aquest any 2019, a 12 setmanes el 2020 i a 16 el 2021, igualant d’aquesta manera les 16 setmanes del permís de maternitat. És a dir, al 2021, tots dos progenitors podran gaudir de permisos iguals, de 16 setmanes, intransferibles i remunerats.

L’objectiu d’aquesta mesura és garantir el dret de treballadores i treballadors a la conciliació de la vida familiar i personal  i forma part del paquet de mesures incloses en el Real Decret Llei d’1 de març per promocionar el principi de coresponsabilitat entre ambdós progenitors i afavorir la consecució d’una igualtat real i efectiva entre homes i dones en tots els àmbits.

El canvi d’hora es produirà aquest cap de setmana, la nit del 30 al 31 de març. Diumenge a les 2 de la matinada els rellotges s’hauran d’avançar una hora, fins a les 3, per entrar en l’horari d’estiu del 2019.

A partir de diumenge, doncs, es farà de dia i de nit més tard, fins a la tardor.  

L’itinerari de La Ruta del Cister que segueix el traçat del GR®175 i transcorre per les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell compta amb diferents senyals 112 al llarg del seu recorregut.

Aquests senyals es troben situats en punts de muntanya i punts on hi pugui haver un perill i/o pèrdua, ja sigui pel tipus de ferm, per proximitat a rieres, per la climatologia (com zones de boira), indrets que reben una afluència massiva, i punts que són inici o final de cobertura. Cada senyal indica punt de cobertura 112 emergències,  i un número de matrícula que quan la persona truqui al telèfon d’emergències 112 i indiqui la matrícula que figura en el pal de senyalització, de forma automàtica els cossos d’emergències sabran on es troba, sense que no hagi d’indicar la seva posició, ja que les dades d’aquell senyal estan introduïdes a la cartografia del 112.

La iniciativa ha estat coordinada des de l’Oficina de Gestió de La Ruta del Cister conjuntament amb el Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya (CAT112), i es du a terme gràcies a una subvenció de la Diputació de Tarragona.  

 

20 anys del GR®175, l’itinerari de La Ruta del Cister  a peu i en BTT

L’itinerari de La Ruta del Cister a peu i en BTT, segueix el traçat del GR®175, un sender de gran recorregut reconegut per la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya), el dia 8 d’octubre de l’any 1998 i dins l’àmbit de la FEDME i de la ERA (European Ramblers Association).

És l’únic sender homologat que enllaça entre si els monestirs cistercencs de Santes Creus, Poblet i Vallbona, situats a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell; i travessa els pobles i municipis de: Santes Creus (Aiguamúrcia), el Pla de Santa Maria2, Figuerola del Camp, Prenafeta (Montblanc), Montblanc, l’Espluga de Francolí, Poblet (Vimbodí i Poblet), Vallbona de les Monges, Rocallaura, Belltall (Passanant i Belltall), Forès, Rocafort de Queralt, Montbrió de la Marca (Sarral), Cabra i el Pont d’Armentera. L’any 2018 s’incorporen els pobles de Blancafort i Solivella amb la variant GR®175-6.

El setembre de l’any 1999 inauguren l’itinerari els consells comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell juntament amb l’entitat creadora i  cuidadora del sender, el Centre Excursionista la Xiruca Foradada del Pla de Santa Maria.

Des de l'any 2008 el GR®175 disposa de tres ecocomptadors que comptabilitzen el nombre de persones que transiten a peu i un que registra el nombre de bicicletes. Aquests aparells recullen i transmeten les dades mitjançant una aplicació informàtica que permeten obtenir informació sobre l'ús del sender i el seu impacte, com és la quantitat de persones que hi han circulat, per dies i hores.

Pàgina 1 de 40